Article 127. Competències del Consell Escolar. apartat k
k) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro.
El que el conservatori es proposa millorar cada curs a partir de la seua autoavaluació. S'estructura en tres fases —autoavaluació, desenvolupament i avaluació—, així que el pla d'autoavaluació de l'article 56 no és un document a banda, sinó el seu punt de partida. En els centres de règim general el document equivalent s'anomena pla d'actuació per a la millora (PAM); en els conservatoris, Pla de Millora.
Àmbit: conservatoris professionals de música i dansa.
Forma part de:Programació general anual
Parts amb nom propi:
Hi ha 6 cites que necessiten revisió.
El que fixa la legislació bàsica, vigent mentre no es derogue.
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació
k) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro.
g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participe el centre.
h) Impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado.
k) La participación en los planes de evaluación que determinen las Administraciones educativas o los propios centros.
2. Així mateix, les Administracions educatives donaran el seu suport i facilitaran l’autoavaluació dels centres educatius.
El que afig la Generalitat Valenciana amb caràcter permanent.
Decret 57/2020, de 8 de maig, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels conservatoris professionals de Música i de Dansa dependents de la Generalitat
h) Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l’avaluació del professorat.
f) Afavorir la participació del conservatori en xarxes de centres i professorat nacionals i internacionals que promoguen plans i projectes educatius per a la millora permanent de l’ensenyament.
o) Analitzar i valorar el funcionament general del conservatori, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participe el conservatori.
h) Analitzar i valorar el funcionament general del conservatori, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en les quals participe el conservatori.
h) Realitzar el seguiment efectiu del desenvolupament de la programació del departament i promoure el desenvolupament d’actuacions que incidisquen en la millora, tant dels processos d’ensenyament i aprenentatge com dels resultats acadèmics de l’alumnat
b) Contribuir al seguiment i avaluació del grau de compliment del projecte educatiu i impulsar plans de millora, en el cas que s’estime necessari com a resultat de les avaluacions.
3. Els equips directius i el professorat dels conservatoris col·laboraran amb la conselleria competent en educació en les avaluacions que es facen als seus conservatoris.
1. La conselleria competent en educació elaborarà un sistema que facilite als conservatoris la realització de l’autoavaluació d’aquest, a fi de proporcionar dades que contribuiran a orientar la presa de decisions, mitjançant un pla d’autoavaluació, i permetran una millor anàlisi dels factors que afecten l’adquisició de la competència en l’alumnat. L’esmentat pla formarà part de la programació general anual.
2. Per a la realització del pla d’autoavaluació es crearà una comissió d’avaluació que estarà integrat, com a mínim, per l’equip directiu i per un representant de cada un dels diferents sectors de la comunitat educativa triats pel Consell Escolar d’entre els seus membres, d’acord amb el procediment que s’establisca en el projecte educatiu del conservatori.
3. El Consell Escolar valorarà al final de cada curs el pla d’autoavaluació i, si és el cas, els resultats de l’avaluació realitzada per l’administració educativa. Les conclusions i propostes de millora de la dita valoració hauran d’incloure’s en la memòria final del curs.
4. La conselleria competent en educació farà públiques les conclusions generals derivades dels resultats de l’avaluació dels conservatoris.
d) Elaborar el Pla de Centre i la memòria d’autoavaluació.
k) Promoure i gestionar l’aplicació d’instruments d’autoavaluació destinats a la millora sistèmica i continua.
m) Els procediments d’avaluació interna.
h) El pla d’autoavaluació del conservatori i els resultats obtinguts.
Guia del Pla de Millora del Centre. Ensenyances elementals i professionals de Música i Dansa
Entre les competències que la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació atorga al consell escolar (article 127) i al claustre (article 129) es troba la d'analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en les quals participe el centre. Així mateix, l'article 132 atribuïx al director o directora la competència d’impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l'avaluació del professorat, i l'article 91 establix per al professorat, entre altres, la funció de participació en els plans d'avaluació que determinen les Administracions educatives o els propis centres.
L’article 9 del DECRET 57/2020, de 8 de maig, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels conservatoris professionals de Música i de Dansa dependents de la Generalitat, assenyala que és funció de la direcció impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l’avaluació del professorat. L’equip directiu, segons l’article 18, té la funció d’elaborar el Pla de Centre i la memòria d’autoavaluació, així com d’afavorir la participació del conservatori en xarxes de centres i professorat nacionals i internacionals que promoguen plans i projectes educatius per a la millora permanent de l’ensenyament. De la mateixa manera, els articles 20 i 21, que establixen les competències del consell escolar i el claustre de professorat respectivament, es pronuncien en els mateixos termes que la llei orgànica. D’acord amb l’article 27, els departaments didàctics tenen la funció de promoure el desenvolupament d’actuacions que incidisquen en la millora, tant dels processos d’ensenyament i aprenentatge com dels resultats acadèmics de l’alumnat. La comissió de coordinació pedagògica, conforme l’article 36, ha de contribuir al seguiment i avaluació del grau de compliment del projecte educatiu i impulsar plans de millora, en el cas que s’estime necessari com a resultat de les avaluacions.
En el Capítol únic del Títol VI “Avaluació i qualitat dels conservatoris”, l’article 55 indica que els equips directius i el professorat dels conservatoris col·laboraran amb la conselleria competent en educació en les avaluacions que es facen als seus conservatoris. I l’article 56 assenyala que la conselleria competent en educació elaborarà un sistema que facilite als conservatoris la realització de l’autoavaluació d’aquest, a fi de proporcionar dades que contribuiran a orientar la presa de decisions, mitjançant un pla d’autoavaluació, i permetran una millor anàlisi dels factors que afecten l’adquisició de la competència en l’alumnat.
L’esmentat pla formarà part de la programació general anual.
En l’apartat 8 de la RESOLUCIÓ de 31 de juliol de 2024, del secretari autonòmic d'Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent dels conservatoris i centres autoritzats d'ensenyaments artístics elementals i professionals de Música i Dansa de la Comunitat Valenciana per al curs 2024-2025, es determina que el projecte educatiu de centre incorporarà un pla de millora, que es revisarà periòdicament, en el qual, a partir de l'anàlisi dels diferents processos d'avaluació de l'alumnat i del mateix centre, es plantegen les estratègies i les actuacions necessàries per a millorar els resultats acadèmics i reduir l'abandonament dels estudis. I a l’apartat 10 s’especifica que dins del pla d'autoavaluació del centre recollit a la PGA, s'inclourà un pla de millora per al curs escolar, que anirà encaminat a la millora dels resultats acadèmics i la reducció de l'abandonament dels estudis.
Per a això, es partirà dels resultats globals obtinguts en el curs anterior (acadèmics i d'abandonament), desglossats en les diferents assignatures pròpies i comunes de les diferents especialitats, ensenyances (Elementals i Professionals) i cursos. Per a les assignatures que disposen d'un únic professor en el centre, l'anàlisi dels resultats es durà a terme entre els membres del departament corresponent. En les assignatures amb més d'un professor, esta anàlisi es realitzarà, en primera instància, de manera conjunta entre el professorat de la matèria i posteriorment, de manera conjunta amb tot el departament.
Finalment, s'hauran de tractar els resultats al sí de la COCOPE i del claustre. Es recolliran i analitzaran els resultats obtinguts amb caràcter trimestral per extreure conclusions i dissenyar plans específics per tal de corregir aspectes susceptibles de millora.
L’autoavaluació és un procés en el qual s’analitza sistemàticament la situació del centre obtenint informació a través de la recollida de dades sobre els processos i resultats, per tal d’identificar els seus punts forts, els punts febles i les àrees d’oportunitat, amb la finalitat de millorar en el seu acompliment. L'autoavaluació dels centres és una peça clau per a la millora del sistema educatiu, fomentant la formació, el treball col·laboratiu i la millora de l'activitat docent. Els centres educatius han de realitzar una autoavaluació del seu propi funcionament, dels programes que desenrotllen, dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats del seu alumnat. Esta autoavaluació servirà per a dissenyar un pla de millora del centre que s'inclourà en la PGA. Els resultats i conclusions de l'autoavaluació realitzada i el seguiment del pla es plasmaran en la memòria final, que serà analitzada i valorada pel Claustre i el Consell Escolar.
Un pla de millora implica analitzar la realitat del centre per a tractar de millorar-la amb les propostes i el compromís de tota la comunitat educativa. Les propostes de millora han de ser avaluables, concretes en el temps i que es puguen aconseguir. La millora en la gestió del centre es produïx mitjançant la identificació d'àrees de millora, l'establiment dels objectius, de les actuacions a realitzar, els responsables d'estes, la freqüència de realització o la temporització d'estes actuacions, així com els indicadors que mostren les evidències de les actuacions i els resultats obtinguts.
El pla de millora contemplarà millores del rendiment acadèmic, de reducció de l'abandonament dels estudis i altres aspectes que cada conservatori considere susceptibles de millora, com podrien ser aspectes relacionats amb l'organització i funcionament del seu centre. Per a això, s'actuarà sobre els resultats i també sobre els processos implicats.
Per a dissenyar accions de millora, és necessari emprendre una autoavaluació inicial del centre, analitzant amb diferents instruments d’avaluació les fonts d’informació per obtindre els indicadors.
La plataforma ITACA proporciona dades sobre les qualificacions obtingudes en les avaluacions durant el curs acadèmic. Esta informació cal que s’observe i s’analitze per tal de detectar en quines assignatures, per especialitat i nivell, s'obtenen resultats més desfavorables, per a conseqüentment poder plantejar l’adaptació d’accions metodològiques i organitzatives tals com la introducció de diferents tipologies d'exercicis, la modificació d’activitats proposades a l’aula, o la creació de grups de treball, buscant sempre el progrés i la millora en la formació de l’alumnat, que se reflectiran en els resultats acadèmics.
Per a la valoració del rendiment acadèmic, els conservatoris compten no només amb les dades d’avaluació, sinó també amb informació valuosíssima que es pot extraure de l'anàlisi dels resultats obtinguts en les proves d’accés en les que l'alumnat que ha cursat les ensenyances en el propi centre, és avaluat per un òrgan de selecció que no li ha impartit docència. Els resultats obtinguts per l’alumnat del centre en proves d’accés tant a les ensenyances professionals com a les superiors constitueixen un indicador clau objecte d’anàlisi dins del pla de millora de cada centre, generant la possibilitat de dissenyar plans de transició entre etapes que, a través de l’orientació, recolzament i col·laboració, s’enfoquen en una preparació òptima i eficient de l’alumnat en tots els aspectes que envolten la participació en les proves d’accés, i els ajuden en el disseny del seu itinerari formatiu.
Altres fonts no menys importants són les enquestes de percepció d'alumnat i professorat, així com la pròpia observació directa i sistemàtica tant dels aspectes purament acadèmics com d’organització i funcionament del centre. Els resultats d'estes enquestes permetran conéixer en quina mesura es dona resposta a les necessitats educatives de l'alumnat, i en quin grau l'organització i funcionament del centre és adequada per a les finalitats proposades.
Per a la realització del pla de millora del rendiment acadèmic, no sols han de ser analitzades les activitats, estratègies, procediments i el conjunt d'accions que constituïxen la metodologia, sinó també l'avaluació i la planificació.
El procés d'ensenyament aprenentatge s'assenta sobre tres pilars bàsics: la planificació, la impartició de la docència i l'avaluació, per la qual cosa es poden plantejar accions de millora en estos tres àmbits.
Lògicament, els canvis que s'establisquen en la metodologia, així com en qualsevol dels elements del currículum, han d'incloure's en els documents de planificació del centre, en les concrecions curriculars i en les programacions, i, en funció del resultat dels anàlisis que es realitzen i de la revisió d'estos, també els canvis de la resta d'elements que els componen, si és el cas.
Per a l'estudi de l'abandonament escolar, les dades s'obtindran no només de les baixes de matrícula, sinó també a partir de les faltes d'assistència reincidents, així com de l’alumnat que no es presenta a les diferents proves d'avaluació que es realitzen. És important recordar la necessària gravació de les faltes d'assistència en la plataforma ITACA.
Una vegada determinats els abandonaments, i per poder definir una sèrie de mesures encaminades a la reducció d'estos, es fa imprescindible conéixer els motius que han portat a esta situació. Per a això, s'inclourà una pregunta específica en les enquestes de satisfacció on l'alumnat puga especificar la motivació del seu abandonament.
Les dades obtingudes a través de les enquestes serviran també per establir les línies d'actuació que ajuden a revertir esta tendència d'abandonament d'estudis als conservatoris.
Les actuacions que conformen el Pla de Millora inclouran, entre d’altres, propostes formatives del professorat encaminades a donar resposta a les necessitats detectades i quedaran reflectides així mateix al PAF del centre.
Els diferents departaments s’encarregaran de realitzar una autoavaluació de diagnòstic per conèixer la situació actual a partir de paràmetres com l’anàlisi de resultats i de l’índex d’abandonament. Es podran crear subgrups de treball per matèria o especialitat, en les assignatures amb més d’un professor. Els resultats seran analitzats, es determinaran els punts forts, que es potenciaran, i els punts susceptibles de millora, sobre els quals es proposaran actuacions específiques de resposta dins del pla de millora. El/la cap de cada departament s'encarregarà de posar en marxa i fer el seguiment de les actuacions del pla, i de proporcionar els resultats d'este a l'equip directiu a través de la COCOPE.
La COCOPE estudiarà les propostes dels diferents departaments i determinarà els objectius i les actuacions generals a dur a terme pel centre en el seu conjunt, així com les específiques de cada departament en particular.
L'equip directiu redactarà el pla de millora, coordinarà les actuacions dels diferents òrgans i realitzarà el seguiment d'estes. Recopilarà els resultats dels diferents indicadors per a l'elaboració d'un informe final d'avaluació del pla, que s'incorporarà a la memòria.
El claustre i el consell escolar analitzaran i valoraran tant l'evolució del rendiment acadèmic com els resultats del pla, realitzant les propostes que consideren oportunes per al seu estudi i implementació, si escau.
Es tracta d’identificar les deficiències que es volen millorar. Es podran utilitzar, entre d’altres, els següents instruments:
a. Resultats globals obtinguts en el curs anterior (acadèmics i d'abandonament) desglossats en les diferents especialitats, nivells, i cursos.
b. Enquestes de satisfacció de l’alumnat/professorat.
c. Observacions/suggeriments del professorat/alumnat.
d. Creació de grups de treball per analitzar el funcionament del centre.
e. En el cas de l’abandonament dels estudis, s’observaran/analitzaran les motivacions.
f. Organització i distribució horària realitzada pel centre: factors que determinen l’elaboració.
g. Altres aspectes que es consideren susceptibles de millorar.
Una vegada identificades les actuacions de millora a implementar, es plasmaran al pla de millora en el qual es detallaran els següents aspectes:
a. Objectius concrets per a superar les deficiències detectades, així com per a reforçar els punts forts, prioritzats d’acord a la seua importància.
b. Actuacions a realitzar per a assolir cada objectiu de millora.
c. Responsable/s de cada actuació.
d. Temporització o freqüència de cada actuació.
e. Indicadors que servisquen per avaluar posteriorment el grau d’assoliment de l’actuació. Per exemple, percentatge d’alumnat aprovat, percentatge d’alumnat que abandona els estudis, nombre d’actuacions per afavorir el DUA o percentatge/nombre d’actuacions realitzades sobre les programades.
L’avaluació haurà d’incloure, almenys, els següents apartats:
a. Indicadors proposats
b. Anàlisi dels resultats i dificultats trobades: ha de constar el grau d’assoliment dels objectius de millora.
c. Propostes de millora per al futur: cal especificar si es mantindran les mesures aplicades i si s’introduiran canvis, especificant quins.
[Document descarregable - veure botó de descàrrega]
[Document descarregable - veure botó de descàrrega]
Instruccions i convocatòries amb data de caducitat: valen per al curs indicat i el següent poden canviar.
Resolució de 29 de juliol de 2026, de la Secretaria Autonòmica d'Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent dels conservatoris i centres autoritzats d'ensenyances artístiques elementals i professionals de Música i de Dansa de la Comunitat Valenciana, per al curs 2026-2027
1. El Pla de millora és una ferramenta estratègica que s’inicia a partir d’una avaluació interna (autoavaluació) sistemàtica del centre. El seu objectiu és detectar fortaleses i debilitats per a implementar accions concretes que milloren el funcionament general, la qualitat del procés d’ensenyança-aprenentatge i els resultats de l’alumnat.
2. El pla de millora haurà de partir d’una anàlisi exhaustiva de la realitat del centre, amb propostes realistes, avaluables i amb un cronograma definit, elaborades amb la participació de tota la comunitat educativa. El pla haurà d’incloure objectius, actuacions, responsables, indicadors i seguiment, i abordar tant resultats com processos acadèmics, organitzatius i de gestió.
3. El pla de millora haurà d’incidir en els tres pilars del procés educatiu: planificació, impartició de la docència i avaluació.
4. Les accions inclouran propostes formatives del professorat reflectides en el PAF del centre.
4.2.1 Àmbits prioritaris del Pla de millora
4.2.1.1 Rendiment acadèmic
S’analitzarà el resultat de les diferents avaluacions realitzades durant el curs acadèmic per especialitats, assignatures i nivells, així com els resultats en proves d’accés, en les quals l’alumnat que ha cursat les ensenyances en el mateix centre és avaluat per un òrgan de selecció que no li ha impartit docència. Això permetrà ajustar metodologies, avaluació i planificació per a revertir tendències improductives.
4.2.1.2 Abandó escolar
S’estudiarà a partir de baixes, faltes reiterades i absències en avaluacions. S’hauran de registrar puntualment les faltes d’assistència en ITACA i conéixer els motius d’abandó mitjançant enquestes de satisfacció amb preguntes específiques al respecte, per a establir els indicadors i dissenyar les possibles mesures de resposta educativa.
4.2.1.3 Altres aspectes d’organització i gestió
A través d’enquestes, reunions dels diferents òrgans de coordinació i govern i creació de comissions ad hoc, es podran identificar les àrees de millora, amb la qual cosa es poden configurar equips o grups de treball per a dur a terme les diferents fases del pla.
4.2.2 Òrgans implicats en el Pla de millora
El desplegament del Pla de millora requerirà la implicació coordinada d’uns quants òrgans del centre:
4.2.2.1 Departaments
Els departaments analitzaran les seues pròpies dades (resultats acadèmics, abandó, etc.) per a detectar punts dèbils i àrees de millora. Es podran organitzar subgrups per assignatura o especialitat. La direcció de cada departament coordinarà, supervisarà i comunicarà resultats a la COCOPE.
4.2.2.2 COCOPE
La COCOPE avaluarà les propostes dels departaments i definirà tant els objectius generals del centre com les accions específiques de cada departament.
4.2.2.3 Equip directiu
L’equip directiu serà el responsable de redactar i coordinar el pla de millora. Supervisarà que s’executa, recopilarà els resultats i elaborarà l’informe final que s’inclourà en la memòria anual.
4.2.2.4 Claustre i consell escolar
El claustre i el consell escolar del centre analitzaran l’efecte del pla i l’evolució de cada un dels àmbits que el conformen i faran propostes per al pla de millora del següent curs acadèmic.
4.2.3 Contingut del Pla de millora
El Pla de millora s’haurà d’estructurar en tres apartats principals:
4.2.3.1 Autoavaluació: Anàlisi del punt de partida
D’acord amb l’apartat 1.2.5 de l’annex d’esta resolució, s’identificaran els àmbits que han de millorar amb l’ús de certs instruments, com:
– Resultats acadèmics i dades d’abandó del curs anterior, desglossats per nivells i especialitats.
– Enquestes de satisfacció del professorat i alumnat.
– Observacions i suggeriments del personal del centre.
– Grups de treball interns per a analitzar el funcionament general.
– Estudi de les motivacions de l’abandó escolar.
– Avaluació de l’organització horària i el seu impacte.
– Altres aspectes organitzatius o pedagògics susceptibles de millora.
4.2.3.2 Desplegament del pla de millora
En esta fase es concretaran les accions de millora detectades en l’autoavaluació. Cada una ha d’incloure:
– Objectius clars i prioritzats.
– Actuacions específiques per a aconseguir cada objectiu.
– Responsables assignats.
– Temporització definida (dates o freqüència).
– Indicadors de seguiment (ex.: % d’aprovats, reducció d’abandó, accions d’inclusió, etc.).
4.2.3.3 Avaluació del pla de millora
Es valorarà el grau de compliment del pla mitjançant:
– Indicadors utilitzats i resultats obtinguts.
– Anàlisi de dificultats i grau de consecució dels objectius.
– Propostes de continuïtat o modificació per al curs següent.
4. Dins del pla d’autoavaluació del centre, s’inclourà el pla de millora per al curs escolar, que s’orientarà principalment a la millora dels resultats acadèmics i a la reducció de l’abandó dels estudis.
c) Dissenyar mesures de resposta en les àrees de millora detectades, que s’inclouran en el pla de millora del centre.
c) L’avaluació de les activitats del curs escolar finalitzat, així com del pla de millora i altres plans i projectes continguts en la programació general anual i en les programacions.
1. El projecte educatiu de centre incorporarà procediments d’avaluació interna, tal com indica l’article 50.3.m del Decret 57/2020, de 8 de maig, per al diagnòstic de la situació del centre. Este diagnòstic conclourà amb el disseny, la realització i l’avaluació d’un pla de millora que formarà part de la PGA.
5. L’autoavaluació que es durà a terme en el centre d’acord amb l’article 56 del Decret 57/2020 inclourà l’impacte de la reorganització de la figura de pianista/clavecinista acompanyant en el centre, atenent especialment l’organització horària del centre, la repercussió en les audicions i/o recitals, i el grau de satisfacció del professorat (pianista/clavecinista acompanyant i tutor) i alumnat.
Ja vençut. Es conserva per a poder consultar què es demanava llavors.
Resolució de 29 de juliol de 2025, de la Secretaria Autonòmica d'Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent dels conservatoris i centres autoritzats d'ensenyances artístiques elementals i professionals de Música i Dansa de la Comunitat Valenciana per al curs 2025-2026
1. El pla de millora és una ferramenta estratègica que s'inicia a partir d'una avaluació interna (autoavaluació) sistemàtica del centre. El seu objectiu és detectar fortaleses i debilitats per a implementar accions concretes que milloren el funcionament general, la qualitat del procés d'ensenyança-aprenentatge i els resultats de l'alumnat.
2. El pla de millora haurà de partir d'una anàlisi exhaustiva de la realitat del centre, amb propostes realistes, avaluables i amb un cronograma definit, elaborades amb la participació de tota la comunitat educativa. El pla ha d'incloure objectius, actuacions, responsables, indicadors i seguiment, i abordar tant resultats com processos acadèmics, organitzatius i de gestió.
3. El pla de millora haurà d'incidir en els tres pilars del procés educatiu: planificació, impartició de la docència i avaluació.
4. Les accions inclouran propostes formatives del professorat reflectides en el PAF del centre.
4.2.1 Àmbits prioritaris del pla de millora
4.2.1.1. Rendiment acadèmic
S'analitzarà el resultat de les diferents avaluacions realitzades durant el curs acadèmic per especialitats, matèries i nivells, així com els resultats en proves d'accés, en les quals l'alumnat que ha cursat les ensenyances en el mateix centre és avaluat per un òrgan de selecció que no li ha impartit docència. Això permetrà ajustar metodologies, avaluació i planificació per a revertir tendències improductives.
4.2.1.2. Abandó escolar
S'estudiarà a partir de baixes, faltes reiterades i absències en avaluacions. S'hauran de registrar puntualment les faltes d'assistència en ITACA i conéixer els motius d'abandó mitjançant enquestes de satisfacció amb preguntes específiques al respecte, per a establir els indicadors i dissenyar les possibles mesures de resposta educativa.
4.2.1.3. Altres aspectes d'organització i gestió
A través d'enquestes, reunions dels diferents òrgans de coordinació i govern i creació de comissions ad hoc, es podran identificar les àrees de millora, amb la qual cosa es podran configurar equips o grups de treball per a dur a terme les diferents fases del pla.
4.2.2 Òrgans implicats en el pla de millora
El desenrotllament del pla de millora requerirà la implicació coordinada de diferents òrgans del centre:
4.2.2.1. Departaments
Els departaments analitzaran les seues pròpies dades (resultats acadèmics, abandó, etc.) per a detectar punts febles i àrees de millora. Poden organitzar subgrups per matèria o especialitat. La direcció de cada departament coordinarà, supervisarà i comunicarà resultats a la COCOPE.
4.2.2.2. COCOPE
La COCOPE avaluarà les propostes dels departaments i definirà tant els objectius generals del centre com les accions específiques de cada departament.
4.2.2.3. Equip directiu
L'equip directiu serà el responsable de redactar i coordinar el pla de millora. Supervisarà la seua execució, recopilarà els resultats i elaborarà l'informe final que s'inclourà en la memòria anual.
4.2.2.4. Claustre i consell escolar
El claustre i el consell escolar analitzaran l'impacte del pla i l'evolució de cada un dels àmbits que el conformen, i faran propostes per al pla de millora del següent curs acadèmic.
4.2.3. Contingut del pla de millora
El pla de millora s'ha d'estructurar en tres apartats principals:
4.2.3.1. Autoavaluació: Anàlisi del punt de partida
D'acord amb l'apartat 1.2.4 d'esta resolució, s'identificaran els àmbits que cal millorar amb l'ús de diversos instruments, com:
- Resultats acadèmics i dades d'abandó del curs anterior, desglossats per nivells i especialitats.
- Enquestes de satisfacció del professorat i alumnat.
- Observacions i suggeriments del personal del centre.
- Grups de treball interns per a analitzar el funcionament general.
- Estudi de les motivacions de l'abandó escolar.
- Avaluació de l'organització horària i el seu impacte.
- Altres aspectes organitzatius o pedagògics susceptibles de millora.
4.2.3.2. Desenrotllament del pla de millora
En esta fase es concretaran les accions de millora detectades en l'autoavaluació. Cada una ha d'incloure:
- Objectius clars i prioritzats.
- Actuacions específiques per a aconseguir cada objectiu.
- Responsables assignats.
- Temporalització definida (dates o freqüència).
- Indicadors de seguiment (ex.: % d'aprovats, reducció d'abandó, accions d'inclusió, etc.).
4.2.3.3. Avaluació del pla de millora
Es valorarà el grau de compliment del pla mitjançant:
- Indicadors utilitzats i resultats obtinguts.
- Anàlisi de dificultats i grau de consecució dels objectius.
- Propostes de continuïtat o modificació per al curs següent.
4. Dins del pla d'autoavaluació del centre, s'inclourà el pla de millora per al curs escolar, que s'orientarà principalment a la millora dels resultats acadèmics i a la reducció de l'abandó dels estudis.
6. A la figura de coordinació del programa de coordinació horària s'afigen les funcions següents:
- Coordinar la comunicació dels equips docents en les dos ensenyances que impartixen docència a l'alumnat participant en el programa, per a dur a terme una avaluació del programa que aborde les dificultats trobades per a buscar solucions conjuntes.
- Elaborar enquestes de satisfacció tant a l'alumnat participant com als seus equips docents a fi de detectar àrees de millora en el projecte de coordinació horària.
- Dissenyar mesures de resposta en les àrees de millora detectades, que s'inclouran en el pla de millora del centre.
- Coordinar accions de difusió del programa de coordinació horària.
1. El projecte educatiu de centre incorporarà procediments d'avaluació interna, tal com indica l'article 50.3 del Decret 57/2020, de 8 de maig, per al diagnòstic de la situació del centre. Este diagnòstic conclourà amb el disseny, la realització i l'avaluació d'un pla de millora que formarà part de la PGA.
6. L'autoavaluació que es durà a terme en el centre d'acord amb l'article 56 del Decret 57/2020 inclourà l'impacte de la reorganització de la figura de pianista/clavecinista acompanyant en el centre, atenent especialment l'organització horària del centre, la repercussió en les audicions i/o recitals, i el grau de satisfacció del professorat (pianista/clavecinista acompanyant i tutor) i alumnat.
5. L'autoavaluació que es durà a terme en el centre d'acord amb l'article 56 del Decret 57/2020 inclourà l'impacte de la figura de pianista acompanyant de dansa en el centre, atenent especialment l'organització horària del centre, la repercussió en la participació de les activitats / coreografies de dansa, i el grau de satisfacció del professorat acompanyant de dansa, professorat del grup i alumnat.
Aquestes normes anomenen el document però no el regulen, o queden fora de l'àmbit de la fitxa. Es llisten perquè l'absència siga una decisió visible i no un oblit.
Modifica la LOE; el texto vigente se cita en la LOE
Regula el PAM, el documento equivalente de los centros de régimen general
Regula el PAM, el documento equivalente de los centros de régimen general
Article 11. Òrgans de coordinació docent apartat 4
Formación del profesorado
4. La figura de coordinació de formació detectarà les necessitats de formació del claustre de professors, tant en l'àmbit del projecte educatiu de centre i del pla d'actuació per a la millora com en l'àmbit de les necess…
Article 38. Coordinadora o coordinador de formació apartat 2.a
Formación del profesorado; además usa la denominación de régimen general
a) Detectar les necessitats de formació del claustre, tant en l’àmbit del projecte educatiu de centre i del pla d’actuació per a la millora com en l’àmbit de les necessitats individuals del professorat.
Article 49. El pla de centre apartat 5
El plan de centro en conjunto
5. El Pla del centre tindrà caràcter plurianual, obligarà tot el personal del conservatori i vincularà la comunitat educativa d’aquest. Es podrà actualitzar o modificar, si escau, després dels processos d’autoavaluació, …
Article 55. Àmbit de l’avaluació dels conservatoris apartat 1
Evaluación externa que hace la Administración
1. La conselleria competent en educació podrà establir programes sistèmics d’avaluació periòdica dels conservatoris, així com un marc teòric de l’esmentada avaluació, que inclourà els processos d’aprenentatge i resultats…
Article 55. Àmbit de l’avaluació dels conservatoris apartat 2
Evaluación externa que hace la Administración
2. L’avaluació realitzada per l’administració educativa haurà de tindre en compte les conclusions obtingudes en les anteriors avaluacions i els resultats de l’autoavaluació interna. L’avaluació s’efectuarà sobre els proc…
Article 121. Projecte educatiu. apartat 2
El proyecto educativo: ficha propia
2. Dicho proyecto estará enmarcado en unas líneas estratégicas y tendrá en cuenta las características del entorno social, económico, natural y cultural del alumnado del centro, así como las relaciones con agentes educati…
Preàmbul apartat 0
Preámbulo: encuadre, no regulación
Les societats actuals donen gran importància a l’educació que reben els jóvens, en la convicció que depenen de l’educació tant el benestar individual com el col·lectiu. L’educació és el mitjà més adequat per a construir …
Article 102. Formació permanent. apartat 3
Formación del profesorado
3. Las Administraciones educativas promoverán la utilización de las tecnologías de la información y la comunicación y la formación tanto en digitalización como en lenguas extranjeras de todo el profesorado, independiente…
Disposició addicional primera. Delegació de competències apartat 2
Convocatorias de innovación; usa la denominación de régimen general
2. Els centres participants en aquest programa podran incloure'l com a línia d'actuació en les convocatòries del Pla d'actuació per a la millora realitzades des de la conselleria competent en matèria d'educació.
Article 10. Projecte educatiu i memòria final de curs apartat 2
La programación general anual: ficha propia
2. La planificació i la concreció anual del programa de "Coordinació horària" s'incorporarà a la programació general anual (PGA) del centre i podrà integrar-se en el pla de millora, i formarà part de la programació d'acc…
Modifica la Orden 5/2017
2. La planificació i la concreció anual del programa de "Coordinació horària" s'incorporarà a la programació general anual (PGA) del centre i podrà integrar-se en el pla de millora, i formarà part de la programació d'acc…
Sèptim. Projecte educatiu, programa general anual i memòria final de curs apartat 0
La programación general anual: ficha propia
El Programa de coordinació horària formarà part de l'oferta educativa dels centres participants i s'integrarà en el projecte educatiu del centre (PEC). Així mateix, els criteris que caldrà seguir en tots els aspectes rel…
4.3 Memòria de final de curs apartat 2
La memoria final de curso: ficha propia
2. Esta memòria final contindrà els aspectes més rellevants de les conclusions referents a l'avaluació de resultats inclosos dins del pla de millora. Per a això, es recopilaran les dades dels departaments didàctics, que …
1.2 Altres aspectes relatius al PEC apartat 1.2.5
Encabezado de la sección; su contenido ya está referenciado
**1.2.5 Avaluació interna o autoavaluació del centre**
4.3 Memòria de final de curs apartat 2
La memoria final de curso: ficha propia
2. Esta memòria final contindrà els aspectes més rellevants de les conclusions referents a l’avaluació de resultats inclosos dins del pla de millora. Per a això, es recopilaran les dades dels departaments didàctics, que …
1.2 Alguns aspectes relatius al PEC apartat 1.2.5
Encabezado de la sección; su contenido ya está referenciado
**1.2.5 Avaluació interna o autoavaluació del centre**
Escuelas de enseñanza artística no formal: fuera del ámbito de la v1
Modifica el Decreto 2/2022, de escuelas: fuera del ámbito de la v1
Enseñanzas artísticas superiores: fuera del ámbito de la v1