Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació

Les societats actuals donen gran importància a l’educació que reben els jóvens, en la convicció que depenen de l’educació tant el benestar individual com el col·lectiu. L’educació és el mitjà més adequat per a construir la personalitat dels jóvens, desenvolupar al màxim les seues capacitats, formar la seua pròpia identitat personal i configurar la seua comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l’afectiva i l’axiològica. Per a la societat, l’educació és el mitjà de transmetre i, al mateix temps, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors que la sustenten, d’extraure les màximes possibilitats de les seues fonts de riquesa, de fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminació, amb l’objectiu fonamental d’aconseguir la necessària cohesió social. A més, l’educació és el mitjà més adequat per a garantir l’exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, que és indispensable per a la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes. Per este motiu, una bona educació és la major riquesa i el principal recurs d’un país i dels seus ciutadans. La preocupació per oferir una educació capaç de respondre a les necessitats canviants i a les demandes que plantegen les persones i els grups socials no és nova. Tant aquelles com estos han depositat històricament en l’educació les seues esperances de progrés i de desenvolupament. La concepció de l’educació com un instrument de millora de la condició humana i de la vida col·lectiva ha sigut una constant, encara que no sempre esta aspiració s’haja convertit en realitat. L’interés històric per l’educació es va reforçar amb l’aparició dels sistemes educatius contemporanis. Estes estructures dedicades a la formació dels ciutadans van ser concebudes com a instruments fonamentals per a la construcció dels Estats nacionals, en una època decisiva per a configurar-los. A partir d’aquell moment, tots els països han prestat una atenció creixent als seus sistemes d’educació i formació, amb l’objectiu d’adequar-los a les circumstàncies canviants i a les expectatives que es depositaven en cada moment històric. En conseqüència, la seua evolució ha sigut molt notable, fins a arribar a posseir en l’actualitat unes característiques clarament diferents de les que tenien en el moment de la seua constitució. En cada fase de la seua evolució, els sistemes educatius han hagut de respondre a uns reptes prioritaris. En la segona mitat del segle XX es van enfrontar a l’exigència de fer efectiu el dret de tots els ciutadans a l’educació. La universalització de l’ensenyament primari, que ja s’havia aconseguit en alguns països al final del segle XIX, s’aniria completant al llarg del segle següent, i incorporaria, a més, l’accés generalitzat a l’etapa secundària, que així va passar a considerar-se part integrant de l’educació bàsica. L’objectiu prioritari va consistir a fer efectiva una escolarització més prolongada i amb unes metes més ambicioses per a tots els jóvens d’ambdós sexes. En els anys finals del segle XX, el repte va consistir a aconseguir que eixa educació àmpliament generalitzada s’oferira en unes condicions d’alta qualitat, amb l’exigència, a més, que este benefici arribara a tots els ciutadans. Al novembre de 1990 es reunien a París els ministres d’Educació dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, a fi d’abordar com podia ferse efectiva una educació i una formació de qualitat per a tots. El desafiament era cada vegada més urgent i els responsables educatius dels països amb un major nivell de desenvolupament es van disposar a donar-li una resposta satisfactòria. Catorze anys més tard, al setembre del 2004, els més de seixanta ministres reunits a Ginebra, en ocasió de la 47a Conferència Internacional d’Educació convocada per la UNESCO, demostraven la mateixa inquietud, i així posaven de manifest la vigència del repte plantejat en la dècada precedent. Si en 1990 eren els responsables dels països més desenvolupats els que cridaven l’atenció sobre la necessitat de combinar qualitat amb equitat en l’oferta educativa, en 2004 eren els d’un nombre molt més ampli d’Estats, de característiques i nivells de desenvolupament molt diversos, els que es plantejaven la mateixa qüestió. Aconseguir que tots els ciutadans puguen rebre una educació i una formació de qualitat, sense que este bé quede limitat només a algunes persones o sectors socials, resulta apressant en el moment actual. Països molt diversos, amb sistemes polítics diferents i governs de diferent orientació, es plantegen este objectiu. Espanya no pot de cap manera constituir una excepció. La generalització de l’educació bàsica ha sigut tardana al nostre país. Encara que l’obligatorietat escolar es va promulgar en 1857 i en 1964 es va estendre des dels sis fins als catorze anys, va caldre esperar fins a mitjans de la dècada dels huitanta del segle passat perquè la dita prescripció es fera realitat. La Llei General d’Educació de 1970 va suposar l’inici de la superació del gran endarreriment històric que tenia el sistema educatiu espanyol. La Llei Orgànica del Dret a l’Educació va proporcionar un nou i decidit impuls a este procés de modernització educativa, però la consecució total de l’objectiu va haver d’esperar encara bastants anys. La Llei 14/1970, General d’Educació i de Finançament de la Reforma Educativa, i la Llei Orgànica 8/1985, reguladora del Dret a l’Educació, declaraven l’educació com a servici públic. La Llei Orgànica d’Educació seguix esta tradició i s’hi inscriu. El servici públic de l’educació la considera com un servici essencial de la comunitat, que ha de fer que l’educació escolar siga assequible a tots, sense distinció de cap classe, en condicions d’igualtat d’oportunitats, amb garantia de regularitat i continuïtat, i adaptada progressivament als canvis socials. El servici públic de l’educació pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social, com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i la llibertat d’ensenyament. En 1990, la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu va establir en deu anys el període d’obligatorietat escolar i va proporcionar un impuls i prestigi professional i social a la formació professional que finalment permetria equiparar Espanya amb els països més avançats del seu entorn. Com a conseqüència d’eixa voluntat expressada en la Llei, a final del segle XX s’havia aconseguit que tots els jóvens espanyols d’ambdós sexes assistiren als centres educatius, almenys entre sis i setze anys, i que molts d’ells començaren abans la seua escolarització i la prolongaren després. S’havia acurtat així una distància molt important amb els països de la Unió Europea, en la qual Espanya s’havia integrat en 1986. A pesar d’estos èxits indubtables, des de mitjans de la dècada dels noranta es crida l’atenció sobre la necessitat de millorar la qualitat de l’educació que reben els nostres jóvens. La realització de diverses avaluacions sobre la reforma experimental dels ensenyaments mitjans que es va desenvolupar en els anys huitanta i la participació espanyola en alguns estudis internacionals al començament dels noranta van evidenciar uns nivells insuficients de rendiment, sens dubte explicables, però que exigien una actuació decidida. En conseqüència, en 1995 es va aprovar la Llei Orgànica de la Participació, l’Avaluació i el Govern dels Centres Docents, amb el propòsit de desenvolupar i modificar algunes de les disposicions establides en la LOGSE orientades a la millora de la qualitat. L’any 2002 es va voler fer un pas més cap al mateix objectiu, per mitjà de la promulgació de la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació. Al començament del segle XXI, la societat espanyola té la convicció que és necessari millorar la qualitat de l’educació, però també que este benefici ha d’arribar a tots els jóvens, sense exclusions. Com s’ha subratllat moltes vegades, hui en dia es considera que la qualitat i l’equitat són dos principis indissociables. Algunes avaluacions internacionals recents han posat de manifest clarament que és possible combinar qualitat i equitat i que no han de considerarse objectius contraposats. Cap país no pot malgastar la reserva de talent que posseïxen tots i cada un dels seus ciutadans, sobretot en una societat que es caracteritza pel valor creixent que adquirixen la informació i el coneixement per al desenvolupament econòmic i social. I del reconeixement d’este desafiament deriva la necessitat de proposar-se la meta d’aconseguir l’èxit escolar de tots els jóvens. La magnitud d’este desafiament obliga al fet que els objectius que s’hagen d’aconseguir siguen assumits no sols per les Administracions educatives i pels components de la comunitat escolar, sinó pel conjunt de la societat. Per este motiu i amb el propòsit d’estimular un debat social sobre l’educació, amb caràcter previ a promoure qualsevol iniciativa legislativa, el Ministeri d’Educació i Ciència va publicar al setembre de 2004 el document que du per títol «Una educació de qualitat per a tots i entre tots», en el qual es presentaven un conjunt d’anàlisis i de diagnòstics sobre la situació educativa actual i se sotmetien a debat una sèrie de propostes de solució. Tant les comunitats autònomes com les organitzacions representades en els Consells Escolars de l’Estat i els autonòmics van ser invitades formalment a expressar la seua opinió i manifestar la seua postura davant d’estes propostes. A més, moltes altres persones, associacions i grups van fer arribar al Ministeri d’Educació i Ciència les seues reflexions i les seues pròpies propostes, que van ser difoses per diversos mitjans, es responia així a la voluntat de transparència que ha de presidir qualsevol debat públic. Com a resultat d’este procés de debat, s’ha publicat un document de síntesi, que recull un resum de les contribucions realitzades per les distintes organitzacions, associacions i col·lectius. El desenvolupament d’este procés de debat, que s’ha prolongat durant sis mesos, ha permés contrastar posicions i punts de vista, debatre sobre els problemes existents en el sistema educatiu espanyol i buscar el màxim grau d’acord entorn de les seues possibles solucions. Este període ha resultat fonamental per a identificar els principis que ny 2006 297 han de regir el sistema educatiu i per a traduir-los en formulacions normatives. Tres són els principis fonamentals que presidixen esta Llei. El primer consistix en l’exigència de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans d’ambdós sexes, en tots els nivells del sistema educatiu. Ja s’ha al·ludit al desafiament que esta exigència implica per als sistemes educatius actuals i, en concret, per a l’espanyol. Després d’haver aconseguit que tots els jóvens estiguen escolaritzats fins als setze anys, ara l’objectiu consistix a millorar els resultats generals i a reduir les taxes, encara elevades, d’acabar l’educació bàsica sense titulació i d’abandonar abans d’hora els estudis. Es tracta d’aconseguir que tots els ciutadans obtinguen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitats, individuals i socials, intellectuals, culturals i emocionals per a la qual cosa necessiten rebre una educació de qualitat adaptada a les seues necessitats. Al mateix temps, se’ls ha de garantir una igualtat efectiva d’oportunitats, prestant els suports necessaris, tant a l’alumnat que en requerisca com als centres en què estan escolaritzats. En suma, es tracta de millorar el nivell educatiu de tot l’alumnat, conciliant la qualitat de l’educació amb l’equitat del seu repartiment. El segon principi consistix en la necessitat que tots els components de la comunitat educativa col·laboren per a aconseguir este objectiu tan ambiciós. La combinació de qualitat i equitat que implica el principi anterior exigix ineludiblement la realització d’un esforç compartit. Ben sovint s’insistix en l’esforç dels estudiants. Es tracta d’un principi fonamental, que no ha de ser ignorat, perquè sense un esforç personal, fruit d’una actitud responsable i compromesa amb la pròpia formació, és molt difícil aconseguir el ple desenvolupament de les capacitats individuals. Però la responsabilitat de l’èxit escolar de tot l’alumnat no sols recau sobre l’alumnat considerat individualment, sinó també sobre les famílies, el professorat, els centres docents, les Administracions educatives i, en última instància, sobre la societat en el seu conjunt, responsable última de la qualitat del sistema educatiu. El principi de l’esforç, que és indispensable per a aconseguir una educació de qualitat, ha d’aplicar-se a tots els membres de la comunitat educativa. Cada un d’ells haurà de realitzar una contribució específica. Les famílies hauran de col·laborar estretament i hauran de comprometre’s amb el treball quotidià dels seus fills i amb la vida dels centres docents. Els centres i el professorat hauran d’esforçar-se per construir entorns d’aprenentatge rics, motivadors i exigents. Les Administracions educatives hauran de facilitar a tots els components de la comunitat escolar el compliment de les seues funcions, proporcionant-los els recursos que necessiten i reclamant-los al mateix temps el seu compromís i el seu esforç. La societat, en suma, haurà de donar suport al sistema educatiu i crear un entorn favorable per a la formació personal al llarg de tota la vida. Només el compromís i l’esforç compartit permetran la consecució d’objectius tan ambiciosos. Una de les conseqüències més rellevants del principi de l’esforç compartit consistix en la necessitat de dur a terme una escolarització equitativa de l’alumnat. La Constitució espanyola va reconéixer l’existència d’una doble xarxa de centres escolars, públics i privats, i la Llei Orgànica del Dret a l’Educació va disposar un sistema de concerts per a aconseguir una prestació efectiva del servici públic i social de l’educació, de manera gratuïta, en condicions d’igualtat i en el marc de la programació general de l’ensenyament. Este model, que respecta el dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament ha funcionat, en línies generals, satisfactòriament, encara que amb el pas del temps s’han manifestat noves necessitats. Una de les principals es referix a la distribució equitativa de l’alumnat entre els diferents centres docents. Amb l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria i l’accés a l’educació de nous grups estudiantils, les condicions en què els centres desenvolupen la seua tasca s’han fet més complexes. Per tant, és necessari atendre la diversitat de l’alumnat i contribuir de manera equitativa als nous reptes i a les dificultats que esta diversitat genera. Es tracta, en última instància, que tots els centres, tant els de titularitat pública com els privats concertats, assumisquen el seu compromís social amb l’educació i realitzen una escolarització sense exclusions, i accentuar així el caràcter complementari de les dos xarxes escolars, encara que sense perdre la seua singularitat. A canvi, tots els centres sostinguts amb fons públics hauran de rebre els recursos materials i humans necessaris per a complir les seus tasques. Per a prestar el servici públic de l’educació, la societat ha de dotar-los adequadament. El tercer principi que inspira esta Llei consistix en un compromís decidit amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per als pròxims anys. El procés de construcció europea porta a una certa convergència dels sistemes d’educació i formació, que s’ha traduït en l’establiment d’uns objectius educatius comuns per a este inici del segle XXI. La pretensió de convertir-se en la pròxima dècada en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica, capaç d’aconseguir un creixement econòmic sostingut, acompanyat d’una millora quantitativa i qualitativa de l’ocupació i d’una major cohesió social, s’ha plasmat en la formulació d’uns objectius educatius comuns. A la vista de l’evolució accelerada de la ciència i la tecnologia i l’impacte que esta evolució té en el desenvolupament social, és més necessari que mai que l’educació prepare adequadament per viure en la nova societat del coneixement i poder afrontar els reptes que se’n deriven. Per això, en primer lloc, la Unió Europea i la UNESCO s’han proposat millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i de formació, la qual cosa implica millorar la capacitació dels docents, desenvolupar les aptituds necessàries per a la societat del coneixement, garantir l’accés de tots a les tecnologies de la informació i la comunicació, augmentar la matriculació en els estudis científics, tècnics i artístics, i aprofitar al màxim els recursos disponibles, augmentant la inversió en recursos humans. En segon lloc, s’ha plantejat facilitar l’accés generalitzat als sistemes d’educació i formació, la qual cosa suposa construir un entorn d’aprenentatge obert, fer l’aprenentatge més atractiu i promocionar la ciutadania activa, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. En tercer lloc, s’ha marcat l’objectiu d’obrir estos sistemes al món exterior, la qual cosa exigix reforçar els llaços amb la vida laboral, amb la investigació i amb la societat en general, desenvolupar l’esperit emprenedor, millorar l’aprenentatge d’idiomes estrangers, augmentar la mobilitat i els intercanvis i reforçar la cooperació europea. El sistema educatiu espanyol ha d’acomodar les seues actuacions en els pròxims anys a la consecució d’estos objectius compartits amb els seus socis de la Unió Europea. En alguns casos, la situació educativa espanyola es troba pròxima a la fixada com a objectiu per al final d’esta dècada. En d’altres, tanmateix, la distància és notable. La participació activa d’Espanya en la Unió Europea obliga a millorar els nivells educatius, fins a aconseguir situar-los en una posició que estiga d’acord amb la seua posició a Europa, cosa que exigix un compromís i un esforç decidit, que també esta Llei assumix. Per a aconseguir que estos principis es convertisquen en realitat, cal actuar en unes quantes direccions complementàries. En primer lloc, s’ha de concebre la formació com un procés permanent, que es desenvolupa durant tota la vida. Si l’aprenentatge s’ha concebut tradicionalment com una tasca que correspon sobretot a l’etapa de la infància i l’adolescència, en l’actualitat este plantejament resulta clarament insuficient. Hui se sap que la capacitat d’aprendre es manté al llarg dels anys, encara que canvien la manera com s’aprén i la motivació per a continuar formant-se. També se sap que les necessitats derivades dels canvis econòmics i socials obliguen els ciutadans a ampliar permanentment la seua formació. En conseqüència, l’atenció cap a l’educació de les persones adultes s’ha incrementat. Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica, primer de tot, proporcionar una educació completa als jóvens, que comprenga els coneixements i les competències bàsiques que siguen necessàries en la societat actual, que els permeta desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la cohesió social, que estimule en ells i elles el desig de continuar aprenent i la capacitat d’aprendre per si mateixos. A més, implica oferir possibilitats a les persones jóvens i adultes de combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o amb altres activitats. Per a permetre el trànsit de la formació al treball i viceversa, o d’estes activitats a unes altres, és necessari incrementar la flexibilitat del sistema educatiu. Encara que el sistema educatiu espanyol haja anat perdent part de la seua rigidesa inicial amb el pas del temps, no ha afavorit, en general, l’existència de camins d’anada i tornada cap a l’estudi i la formació. Permetre que els jóvens que van abandonar els seus estudis abans d’hora puguen reprendre’ls i completar-los i que les persones adultes puguen continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida, exigix concebre el sistema educatiu de manera més flexible. I esta flexibilitat implica establir connexions entre els distints tipus d’ensenyaments, facilitar el pas dels uns als altres i permetre la configuració de vies formatives adaptades a les necessitats i els interessos personals. La flexibilitat del sistema educatiu implica necessàriament la concessió d’un espai d’autonomia propi als centres docents. L’exigència que se li planteja de proporcionar una educació de qualitat a tot l’alumnat, tenint en compte al mateix temps la diversitat d’interessos, característiques i situacions personals, obliga a reconéixer-li una capacitat de decisió que afecta tant la seua organització com la seua manera de funcionament. Encara que les Administracions hagen d’establir el marc general en què ha de desenvolupar-se l’activitat educativa, els centres han de posseir un marge propi d’autonomia que els permeta adequar la seua actuació a les seues circumstàncies concretes i a les característiques del seu alumnat, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit escolar de tots els estudiants. Els responsables de l’educació han de proporcionar als centres els recursos i els mitjans que necessiten per a desenvolupar la seua activitat i aconseguir este objectiu, mentres que estos han d’utilitzarlos amb rigor i eficiència per a complir-ne la comesa tan bé com puguen. És necessari que la normativa combine ambdós aspectes i establisca les normes comunes que tots han de respectar, així com l’espai d’autonomia que s’ha de concedir als centres docents. L’existència d’un marc legislatiu capaç de combinar objectius i normes comunes amb la necessària autonomia pedagògica i de gestió dels centres docents obliga, d’altra banda, a establir mecanismes d’avaluació i de rendició de comptes. La importància dels desafiaments que afronta el sistema educatiu demana com a contrapartida una informació pública i transparent sobre l’ús que es fa dels mitjans i dels recursos posats a la seua disposició, així com una valoració dels resultats que s’aconseguixen amb estos. L’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment i de valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtindre’ls. Per este motiu, és imprescindible establir procediments d’avaluació dels diferents àmbits i agents de l’activitat educativa, alumnat, professorat, centres, currículum, Administracions, i comprometre les autoritats corresponents a retre compte de la situació existent i del desenvolupament experimentat en matèria d’educació. L’activitat dels centres docents recau, en última instància, en el professorat que hi treballa. Aconseguir que tots els jóvens desenvolupen al màxim les seues capacitats, en un

marc de qualitat i equitat, convertir els objectius generals en èxits concrets, adaptar el currículum i l’acció educativa a les circumstàncies específiques en què els centres es desenvolupen, aconseguir que els pares i les mares s’impliquen en l’educació dels fills, no és possible sense un professorat compromés en la seua tasca. D’una banda, els canvis que s’han produït en el sistema educatiu i en el funcionament dels centres docents obliguen a revisar el model de la formació inicial del professorat i adequar-lo a l’entorn europeu. De l’altra, el desenvolupament professional exigix un compromís per part de les Administracions educatives per la formació contínua del professorat lligada a la pràctica educativa. I tot això és impossible sense el necessari reconeixement social de la funció que els professors exercixen i de la tasca que duen a terme. Una última condició que ha de complir-se per a permetre l’èxit d’uns objectius educatius tan ambiciosos com els proposats consistix a emprendre una simplificació i un aclariment normatiu, en un marc de ple respecte al repartiment de competències que en matèria d’educació establixen la Constitució espanyola i les lleis que la despleguen. A partir de 1990 s’ha produït una proliferació de lleis educatives i dels corresponents desplegaments reglamentaris, que han anat derogant parcialment les anteriors, i han provocat una falta de claredat quant a les normes aplicables a l’ordenació acadèmica i al funcionament del sistema educatiu. En conseqüència, convé simplificar la normativa vigent, amb el propòsit de fer-la més clara, comprensible i senzilla. A més, la finalització l’any 2000 del procés de transferències en matèria d’educació ha creat unes noves condicions, molt diferents de les existents en 1990, que aconsellen revisar el conjunt de la normativa vigent per als ensenyaments diferents dels universitaris. Quan ja s’ha desenvolupat plenament el marc de repartiment de competències, que en matèria d’educació va establir la Constitució espanyola, les noves lleis que s’aproven han de conciliar el respecte a l’esmentat repartiment competencial amb la necessària vertebració territorial del sistema educatiu. La normativa bàsica estatal, de caràcter comú, i la normativa autonòmica, aplicable al territori corresponent, han de combinar-se amb nous mecanismes de cooperació que permeten el desenvolupament concertat de polítiques educatives d’àmbit supracomunitari. Amb esta Llei s’assegura la necessària homogeneïtat bàsica i la unitat del sistema educatiu i es destaca l’ampli camp normatiu i executiu de què disposen estatutàriament les comunitats autònomes per a complir els fins del sistema educatiu. La Llei conté una proposta de cooperació territorial i entre Administracions per a desenvolupar projectes i programes d’interés general, per a compartir informació i aprendre de les millors pràctiques. Els principis anteriorment enunciats i les vies d’actuació assenyalades constituïxen el fonament en què es basa esta Llei. El seu objectiu últim consistix a fonamentar les bases que permeten afrontar els importants reptes que l’educació espanyola té davant seu i aconseguir les ambicioses metes que s’ha proposat per als pròxims anys. Per a això, la Llei partix dels avanços que el sistema educatiu ha realitzat en les últimes dècades, incorpora tots els aspectes estructurals i d’ordenació que han demostrat la seua pertinència i la seua eficàcia, i proposa canvis en aquells altres que requerixen revisió. S’ha fugit de la temptació de pretendre canviar tot el sistema educatiu, com si es partira de zero, i s’ha optat, en canvi, per tindre en compte l’experiència adquirida i els avanços obtinguts. En última instància, la Llei es fonamenta en la convicció que les reformes educatives han de ser contínues i graduals i que el paper dels legisladors i dels responsables de l’educació no és altre que afavorir la millora contínua i progressiva de l’educació que reben els ciutadans. D’acord amb estos supòsits de base, la Llei s’estructura en un títol preliminar, huit títols, trenta-una disposicions ny 2006 299 addicionals, díhuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i huit disposicions finals. El títol Preliminar comença amb un capítol dedicat als principis i els fins de l’educació, que constituïxen els elements centrals entorn dels quals s’ha d’organitzar el conjunt del sistema educatiu. En un lloc destacat apareix formulat el principi fonamental de la qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, en condicions d’equitat i amb la garantia d’igualtat d’oportunitats. La participació de la comunitat educativa i l’esforç compartit que han de realitzar l’alumnat, les famílies, el professorat, els centres, les Administracions, les institucions i la societat en el seu conjunt constituïxen el complement necessari per a assegurar una educació de qualitat amb equitat. També ocupa un lloc rellevant, en la relació de principis de l’educació, la transmissió d’aquells valors que afavorixen la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, que constituïxen la base de la vida en comú. Entre els fins de l’educació es destaquen el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de l’alumnat, la formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat efectiva d’oportunitats entre hòmens i dones, el reconeixement de la diversitat afectivosexual, a més de la valoració crítica de les desigualtats, que permeta superar els comportaments sexistes. S’assumix així, en la seua integritat, el contingut d’allò que s’ha expressat en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Així mateix, es proposa l’exercici de la tolerància i de la llibertat, dins dels principis democràtics de convivència i la prevenció de conflictes i la resolució pacífica d’estos. Igualment, s’insistix en la importància de la preparació de l’alumnat per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable. La relació completa de principis i fins permetrà fonamentar sobre bases fermes el conjunt de l’activitat educativa. D’acord amb els principis rectors que inspiren la Llei, l’educació es concep com un aprenentatge permanent, que es desenvolupa al llarg de la vida. En conseqüència, tots els ciutadans han de tindre la possibilitat de formar-se dins i fora del sistema educatiu, a fi d’adquirir, actualitzar, completar i ampliar les seues capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competències per al seu desenvolupament personal i professional. La Llei concedix a l’aprenentatge permanent tal importància que li dedica, junt amb l’organització dels ensenyaments, un capítol específic del títol Preliminar. En este mateix capítol, s’establix l’estructura dels ensenyaments, es recupera l’educació infantil com una etapa única i es consolida la resta dels ensenyaments actualment existents, per entendre que el sistema educatiu ha trobat en esta organització una base sòlida per al seu desenvolupament. També es regula l’educació bàsica que, d’acord amb el que disposa la Constitució, té caràcter obligatori i gratuït per a tots els xiquets i jóvens d’ambdós sexes, la duració de la qual s’establix en deu cursos, que comprenen l’educació primària i l’educació secundària obligatòria. L’atenció a la diversitat s’establix com a principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic, amb l’objectiu de proporcionar a tot l’alumnat una educació adequada a les seues característiques i les seues necessitats. La definició i l’organització del currículum constituïx un dels elements centrals del sistema educatiu. El títol Preliminar dedica un capítol a este assumpte, i establix els seus components i la distribució de competències en la seua definició i el seu procés de desenvolupament. Especial interés adquirix la inclusió de les competències bàsiques entre els components del currículum, ja que ha de permetre caracteritzar de manera precisa la formació que han de

rebre els estudiants. A fi d’assegurar una formació comuna i garantir l’homologació dels títols, s’encomana al Govern la fixació dels objectius, competències bàsiques, continguts i criteris d’avaluació dels aspectes bàsics del currículum, que constituïxen els ensenyaments mínims, i a les Administracions educatives l’establiment del currículum dels distints ensenyaments. A més, es fa referència a la possibilitat d’establir currículums mixtos d’ensenyaments del sistema educatiu espanyol i d’altres sistemes educatius, conduents als títols respectius. S’aborda en el títol Preliminar, finalment, la cooperació territorial i entre Administracions, a fi d’aconseguir, d’una banda, la major eficàcia dels recursos destinats a l’educació i d’assolir, de l’altra, els objectius establits amb caràcter general, afavorir el coneixement i l’estima de la diversitat cultural i lingüística de les diferents comunitats autònomes; i contribuir a la solidaritat interterritorial i a l’equilibri territorial en la compensació de les desigualtats. Així mateix, es disposa la posada a disposició de l’alumnat dels recursos educatius necessaris per a assegurar la consecució dels fins establits en la Llei i la millora permanent de l’educació a Espanya. En el títol I s’establix l’ordenació dels ensenyaments i les seues etapes. Concebuda com una etapa única, l’educació infantil està organitzada en dos cicles que responen ambdós a una intencionalitat educativa, no necessàriament escolar, i que obliga els centres, des del primer cicle, a tindre una proposta pedagògica específica. En el segon cicle, es fomentarà una primera aproximació a la lectoescriptura, a la iniciació en habilitats logicomatemàtiques, a una llengua estrangera, a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i al coneixement dels diferents llenguatges artístics. S’insta les Administracions públiques perquè desenvolupen progressivament una oferta suficient de places en el primer cicle i es disposa que puguen establir concerts per a garantir la gratuïtat del segon cicle. Els ensenyaments que tenen caràcter obligatori són l’educació primària i l’educació secundària obligatòria. En l’etapa primària es posa l’èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat i en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge, actuant tan prompte com estes es detecten. Una de les novetats de la Llei consistix en la realització d’una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques aconseguides per l’alumnat en finalitzar el segon cicle d’esta etapa, que tindrà caràcter formatiu i orientador, proporcionarà informació sobre la situació de l’alumnat, dels centres i del mateix sistema educatiu i permetrà adoptar les mesures pertinents per millorar les possibles deficiències. Una altra avaluació semblant es durà a terme en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria. Per a afavorir la transició entre la primària i la secundària, l’alumnat rebrà un informe personalitzat de la seua evolució en finalitzar l’educació primària i incorporar-se a l’etapa següent. L’educació secundària obligatòria ha de combinar el principi d’una educació comuna amb l’atenció a la diversitat de l’alumnat, i ha de permetre als centres l’adopció de les mesures organitzatives i curriculars que siguen més adequades a les característiques de l’alumnat, de manera flexible i fent ús de la seua autonomia pedagògica. Per a aconseguir estos objectius, es proposa una concepció dels ensenyaments de caràcter més comú en els tres primers cursos, amb programes de reforç de les capacitats bàsiques per a l’alumnat que en requerisca, i un quart curs de caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral. En els dos primers cursos s’establix una limitació del nombre màxim de matèries que han de cursar-se i s’oferixen possibilitats per a reduir el nombre de professors que fan classe a un mateix grup d’alumnes. L’últim curs es concep amb una organització flexible de les matèries comunes i optatives, i oferix més possibilitats d’elecció a l’alumnat d’acord amb les seues expectatives futures i els seus interessos. Per a atendre l’alumnat amb dificultats especials d’aprenentatge, s’inclouen programes de diversificació curricular des del tercer curs d’esta etapa. A més, a fi d’evitar l’abandó escolar abans d’hora, obrir expectatives de formació i qualificació posterior i facilitar l’accés a la vida laboral, s’establixen programes de qualificació professional inicial destinats a alumnes majors de setze anys que no hagen obtingut el títol de Graduat en educació secundària obligatòria. El batxillerat comprén dos cursos i es desenvolupa en tres modalitats diferents, organitzades de manera flexible, en distintes vies que seran el resultat de la lliure elecció pels alumnes de matèries de modalitat i optatives. Els alumnes amb avaluació positiva en totes les matèries obtindran el títol de Batxiller. Després d’obtindre el títol, podran incorporar-se a la vida laboral, matricular-se en la formació professional de grau superior o accedir als estudis superiors. Per a accedir a la universitat serà necessària la superació d’una única prova homologada a la qual es podran presentar els qui estiguen en possessió del títol de Batxiller. Pel que fa al currículum, una de les novetats de la Llei consistix a situar la preocupació per l’educació per a la ciutadania en un lloc molt destacat del conjunt de les activitats educatives i en la introducció d’uns nous continguts referits a esta educació que, amb diferents denominacions, d’acord amb la naturalesa dels continguts i les edats dels alumnes, s’impartirà en alguns cursos de l’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat. La seua finalitat consistix a oferir a tots els estudiants un espai de reflexió, anàlisi i estudi sobre les característiques fonamentals i el funcionament d’un règim democràtic, dels principis i drets establits en la Constitució espanyola i en els tractats i les declaracions universals dels drets humans, així com dels valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global. Esta educació, els continguts de la qual no poden considerar-se en cap cas alternatius o substitutoris de l’ensenyament religiós, no entra en contradicció amb la pràctica democràtica que ha d’inspirar el conjunt de la vida escolar i que ha de desenvolupar-se com a part de l’educació en valors amb caràcter transversal a totes les activitats escolars. La nova matèria permetrà aprofundir en alguns aspectes relatius a la nostra vida en comú, i contribuirà a formar els nous ciutadans. La formació professional comprén un conjunt de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior que tenen com a finalitat preparar els alumnes i les alumnes per a l’exercici qualificat de les diverses professions, l’accés a l’ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica. La Llei introduïx una major flexibilitat en l’accés, i també en les relacions entre els diferents subsistemes de la formació professional. A fi d’augmentar la flexibilitat del sistema educatiu i afavorir la formació permanent, s’establixen diverses connexions entre l’educació general i la formació professional. Mereixen una menció especial els ensenyaments artístics, que tenen com a finalitat proporcionar als alumnes una formació artística de qualitat l’ordenació de la qual no havia sigut revisada des de 1990. La Llei regula, d’una banda, els ensenyaments artístics professionals, que agrupen els ensenyaments de música i dansa de grau mitjà, a més dels d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà i de grau superior. D’altra banda, establix els denominats ensenyaments artístics superiors, que agrupen els estudis superiors de música i dansa, els ensenyaments d’art dramàtic, els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals i els estudis superiors d’arts plàstiques i disseny. Estos últims ensenyaments tenen caràcter d’educació superior i la seua organització s’adequa a les exigències corresponents, cosa que implica algunes peculiaritats pel que fa a l’establiment del currículum i l’organització dels centres que les impartixen. La Llei també regula els ensenyaments d’idiomes, disposant que seran organitzats per les escoles oficials d’idiomes i s’adequaran als nivells recomanats pel Consell d’Europa i els ensenyaments esportius, que per primera vegada s’ordenen en una Llei d’educació. Finalment, el títol I dedica una atenció especial a l’educació de persones adultes, amb l’objectiu que tots els ciutadans tinguen la possibilitat d’adquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. Per a això, regula les condicions en què s’han d’impartir els ensenyaments conduents a títols oficials, alhora que establix un marc obert i flexible per a realitzar altres aprenentatges i preveu la possibilitat de validar l’experiència adquirida per altres vies. A fi de garantir l’equitat, el títol II aborda els grups d’alumnes que requerixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten alguna necessitat específica de suport educatiu i establix els recursos necessaris per a escometre esta tasca amb l’objectiu d’aconseguir-ne la plena inclusió i integració. S’inclou concretament en este títol el tractament educatiu dels alumnes i les alumnes que requerixen determinats suports i atencions específiques derivades de circumstàncies socials, de discapacitats física, psíquica o sensorial, o que manifesten trastorns greus de conducta. El sistema educatiu espanyol ha realitzat grans avanços en este àmbit en les últimes dècades, que és necessari continuar impulsant. També necessiten un tractament específic els alumnes amb altes capacitats intellectuals i els qui s’han integrat tard en el sistema educatiu espanyol. L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’esta manera es garantix el desenvolupament de tots, s’afavorix l’equitat i es contribuïx a una major cohesió social. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprén totes les etapes educatives i tots els alumnes. És a dir, es tracta d’incloure la diversitat dels alumnes i les alumnes com a principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns quants. La Llei tracta, així mateix, de la compensació de les desigualtats a través de programes específics desenvolupats en centres docents escolars o en zones geogràfiques on siga necessària una intervenció educativa compensatòria, i a través de les beques i ajudes a l’estudi, que tenen com a objectiu garantir el dret a l’educació dels estudiants amb condicions socioeconòmiques desfavorables. La programació de l’escolarització en centres públics i privats concertats ha de garantir una adequada i equilibrada distribució entre els centres escolars dels alumnes amb necessitat de suport educatiu. El protagonisme que ha d’adquirir el professorat es desenvolupa en el títol III de la Llei. En este títol, es presta una atenció prioritària a la seua formació inicial i permanent, la reforma de la qual s’ha de dur a terme en els pròxims anys, en el context del nou espai europeu d’educació superior i a fi de donar resposta a les necessitats i a les noves demandes que rep el sistema educatiu. La formació inicial ha d’incloure, a més de l’adequada preparació científica, una formació pedagògica i didàctica que es completarà amb la tutoria i l’assessorament als nous professors per part de companys experimentats. D’altra banda, el títol aborda la millora de les condicions en què el professorat realitza el seu treball, així com el reconeixement, el suport i la valoració social de la funció docent. El títol IV tracta dels centres docents, la seua tipologia i el seu règim jurídic, així com de la programació de la xarxa de centres des de la consideració de l’educació com a servici públic. Així mateix, s’establix la possibilitat que els titulars dels centres privats definisquen el caràcter propi d’estos respectant el marc constitucional. Els centres privats que oferisquen ensenyaments declarats gratuïts podran acollir-se al règim de concerts, en què s’establiran els requisits que han de complir els centres privats concertats. ny 2006 301 La Llei concep la participació com un valor bàsic per a formar ciutadans autònoms, lliures, responsables i compromesos i, per això, les Administracions educatives garantiran la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres educatius, tal com establix el títol V. Es presta particular atenció a l’autonomia dels centres docents, tant en l’àmbit pedagògic, per mitjà de l’elaboració dels seus projectes educatius, com pel que fa a la gestió econòmica dels recursos i a l’elaboració de les seues normes d’organització i funcionament. La Llei atorga més protagonisme als òrgans col·legiats de control i govern dels centres, que són el Consell Escolar, el Claustre de Professors i els òrgans de coordinació docent, i aborda les competències de la direcció dels centres públics, el procediment de selecció dels directors i el reconeixement de la funció directiva. El títol VI es dedica a l’avaluació del sistema educatiu, que es considera un element fonamental per a millorar l’educació i augmentar la transparència del sistema educatiu. La importància concedida a l’avaluació es posa de manifest en el tractament dels distints àmbits en què ha d’aplicar-se, que comprenen els processos d’aprenentatge dels alumnes, l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecció i les mateixes Administracions educatives. L’avaluació general del sistema educatiu s’atribuïx a l’Institut d’Avaluació, que treballarà en collaboració amb els organismes corresponents que establisquen les comunitats autònomes. Amb el propòsit de retre comptes sobre el funcionament del sistema educatiu, es disposa la presentació d’un informe anual al Parlament, que sintetitze els resultats que donen les avaluacions generals de diagnòstic, els d’altres proves d’avaluació que es duguen a terme, els principals indicadors de l’educació espanyola i els aspectes més destacats de l’informe anual del Consell Escolar de l’Estat. En el títol VII s’encomana a la inspecció educativa el suport a l’elaboració dels projectes educatius i l’autoavaluació dels centres escolars, com a peça clau per a millorar el sistema educatiu. A l’Estat li correspon l’Alta Inspecció. Es recullen les funcions de la inspecció educativa i la seua organització, així com les atribucions dels inspectors. El títol VIII aborda la dotació de recursos econòmics i l’increment de la despesa pública en educació per a complir els objectius d’esta Llei el detall dels quals es recull en la Memòria econòmica que l’acompanya. La dita Memòria recull els compromisos de despesa per al període d’implantació de la Llei, incrementats en el tràmit parlamentari. Les disposicions addicionals es referixen al calendari d’aplicació de la Llei, a l’ensenyament de religió, als llibres de text i de materials curriculars i al calendari escolar. Una part important de les disposicions addicionals té a veure amb el personal docent, en les quals s’establixen les bases del règim estatutari de la funció pública docent, les funcions dels cossos docents, els requisits d’ingrés i accés als respectius cossos, la carrera docent i l’exercici de la funció inspectora. Altres disposicions addicionals es referixen a la cooperació dels municipis amb les Administracions educatives i els possibles convenis de cooperació que es poden establir entre aquelles i les corporacions locals, així com al procediment de consulta a les comunitats autònomes. En relació amb els centres, es prorroga el règim actual aplicable als requisits que han de complir els centres privats de batxillerat que impartisquen la modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut i la modalitat de tecnologia, s’establixen les funcions del claustre de professors en els centres concertats i s’inclou l’agrupació de centres públics d’un àmbit territorial determinat, la denominació específica del Consell Escolar, els convenis amb què impartisquen

cicles de formació professional, així com altres aspectes relatius als centres concertats. Finalment, es fa referència a l’alumnat estranger, a les víctimes del terrorisme i d’actes de violència de gènere, al règim de les dades personals dels alumnes, a la incorporació de crèdits per a la gratuïtat del segon cicle d’educació infantil i al foment de la igualtat efectiva entre hòmens i dones. En les disposicions transitòries s’aborda, entre altres qüestions, la jubilació voluntària anticipada del professorat, la mobilitat dels funcionaris dels cossos docents, la duració del mandat dels òrgans de govern i l’exercici de la direcció als centres docents públics, la formació pedagògica i didàctica, l’adaptació dels centres per a impartir l’educació infantil, la modificació dels concerts i l’accés dels ensenyaments d’idiomes a menors de setze anys. Es recull una disposició derogatòria única. Les disposicions finals aborden, entre altres aspectes, la modificació de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació i de la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, la competència que correspon a l’Estat a l’empara de la Constitució per a dictar esta Llei, la competència per al seu desplegament i el seu caràcter orgànic.

El sistema educativo español, configurado de acuerdo con los valores de la Constitución y asentado en el respeto a los derechos y libertades reconocidos en ella, se inspira en los siguientes principios:

a) El cumplimiento efectivo de los derechos de la infancia según lo establecido en la Convención sobre los Derechos del Niño, adoptada por Naciones Unidas el 20 de noviembre de 1989, ratificada el 30 de noviembre de 1990, y sus Protocolos facultativos, reconociendo el interés superior del menor, su derecho a la educación, a no ser discriminado y a participar en las decisiones que les afecten y la obligación del Estado de asegurar sus derechos.

a bis) La calidad de la educación para todo el alumnado, sin que exista discriminación alguna por razón de nacimiento, sexo, origen racial, étnico o geográfico, discapacidad, edad, enfermedad, religión o creencias, orientación sexual o identidad sexual o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de derechos y oportunidades, también entre mujeres y hombres, que ayuden a superar cualquier discriminación y la accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades personales, culturales, económicas y sociales, con especial atención a las que se deriven de cualquier tipo de discapacidad, de acuerdo con lo establecido en la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, ratificada en 2008, por España.

c) La transmisión y puesta en práctica de valores que favorezcan la libertad personal, la responsabilidad, la ciudadanía democrática, la solidaridad, la tolerancia, la igualdad, el respeto y la justicia, así como que ayuden a superar cualquier tipo de discriminación.

d) La concepción de la educación como un aprendizaje permanente, que se desarrolla a lo largo de toda la vida.

e) La flexibilidad para adecuar la educación a la diversidad de aptitudes, intereses, expectativas y necesidades del alumnado, así como a los cambios que experimentan el alumnado y la sociedad.

f) La orientación educativa y profesional de los estudiantes, como medio necesario para el logro de una formación personalizada, que propicie una educación integral en conocimientos, destrezas y valores.

g) El esfuerzo individual y la motivación del alumnado.

h) El esfuerzo compartido por alumnado, familias, profesores, centros, Administraciones, instituciones y el conjunto de la sociedad.

h bis) El reconocimiento del papel que corresponde a los padres, madres y tutores legales como primeros responsables de la educación de sus hijos.

i) La autonomía para establecer y adecuar las actuaciones organizativas y curriculares en el marco de las competencias y responsabilidades que corresponden al Estado, a las Comunidades Autónomas, a las corporaciones locales y a los centros educativos.

j) La participación de la comunidad educativa en la organización, gobierno y funcionamiento de los centros docentes.

k) La educación para la convivencia, el respeto, la prevención de conflictos y la resolución pacífica de los mismos, así como para la no violencia en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social, y en especial en el del acoso escolar y ciberacoso con el fin de ayudar al alumnado a reconocer toda forma de maltrato, abuso sexual, violencia o discriminación y reaccionar frente a ella.

l) El desarrollo de la igualdad de derechos, deberes y oportunidades, el respeto a la diversidad afectivo-sexual y familiar, el fomento de la igualdad efectiva de mujeres y hombres a través de la consideración del régimen de la coeducación de niños y niñas, la educación afectivo-sexual, adaptada al nivel madurativo, y la prevención de la violencia de género, así como el fomento del espíritu crítico y la ciudadanía activa.

m) La consideración de la función docente como factor esencial de la calidad de la educación, el reconocimiento social del profesorado y el apoyo a su tarea.

n) El fomento y la promoción de la investigación, la experimentación y la innovación educativa.

ñ) La evaluación del conjunto del sistema educativo, tanto en su programación y organización y en los procesos de enseñanza y aprendizaje como en sus resultados.

o) La cooperación entre el Estado y las Comunidades Autónomas en la definición, aplicación y evaluación de las políticas educativas.

p) La cooperación y colaboración de las Administraciones educativas con las corporaciones locales en la planificación e implementación de la política educativa.

q) La libertad de enseñanza, que reconozca el derecho de los padres, madres y tutores legales a elegir el tipo de educación y el centro para sus hijos, en el marco de los principios constitucionales.

r) La educación para la transición ecológica con criterios de justicia social como contribución a la sostenibilidad ambiental, social y económica.

1. El sistema educativo español se orientará a la consecución de los siguientes fines:

a) El pleno desarrollo de la personalidad y de las capacidades de los alumnos.

b) La educación en el respeto a los derechos y libertades fundamentales, en la igualdad de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres y en la igualdad de trato y no discriminación de las personas por razón de nacimiento, origen racial o étnico, religión, convicción, edad, de discapacidad, orientación o identidad sexual, enfermedad, o cualquier otra condición o circunstancia.

c) La educación en el ejercicio de la tolerancia y de la libertad dentro de los principios democráticos de convivencia, así como en la prevención de conflictos y la resolución pacífica de los mismos.

d) La educación en la responsabilidad individual y en el mérito y esfuerzo personal.

e) La formación para la paz, el respeto a los derechos humanos, la vida en común, la cohesión social, la cooperación y solidaridad entre los pueblos así como la adquisición de valores que propicien el respeto hacia los seres vivos y los derechos de los animales y el medio ambiente, en particular al valor de los espacios forestales y el desarrollo sostenible.

f) El desarrollo de la capacidad de los alumnos para regular su propio aprendizaje, confiar en sus aptitudes y conocimientos, así como para desarrollar la creatividad, la iniciativa personal y el espíritu emprendedor.

g) La formación en el respeto y reconocimiento de la pluralidad lingüística y cultural de España y de la interculturalidad como un elemento enriquecedor de la sociedad.

h) La adquisición de hábitos intelectuales y técnicas de trabajo, de conocimientos científicos, técnicos, humanísticos, históricos y artísticos, así como el desarrollo de hábitos saludables, el ejercicio físico y el deporte.

i) La capacitación para el ejercicio de actividades profesionales, de cuidados y de colaboración social.

j) La capacitación para la comunicación en la lengua oficial y cooficial, si la hubiere, y en una o más lenguas extranjeras.

k) La preparación para el ejercicio de la ciudadanía, para la inserción en la sociedad que le rodea y para la participación activa en la vida económica, social y cultural, con actitud crítica y responsable y con capacidad de adaptación a las situaciones cambiantes de la sociedad del conocimiento.

l) La capacitación para garantizar la plena inserción del alumnado en la sociedad digital y el aprendizaje de un uso seguro de los medios digitales y respetuoso con la dignidad humana, los valores constitucionales, los derechos fundamentales y, particularmente, con el respeto y la garantía de la intimidad individual y colectiva.

2. Los poderes públicos prestarán una atención prioritaria al conjunto de factores que favorecen la calidad de la enseñanza y, en especial, la cualificación y formación del profesorado, su trabajo en equipo, la dotación de recursos educativos, humanos y materiales, las condiciones ambientales y de salud del centro escolar y su entorno, la investigación, la experimentación y la renovación educativa, el fomento de la lectura y el uso de bibliotecas, la autonomía pedagógica, organizativa y de gestión, la función directiva, la orientación educativa y profesional, la inspección educativa y la evaluación.

1. El sistema educativo se organiza en etapas, ciclos, grados, cursos y niveles de enseñanza de forma que asegure la transición entre los mismos y, en su caso, dentro de cada uno de ellos.

2. Las enseñanzas que ofrece el sistema educativo son las siguientes:

a) Educación infantil.

b) Educación primaria.

c) Educación secundaria obligatoria.

d) Bachillerato.

e) Formación profesional.

f) Enseñanzas de idiomas.

g) Enseñanzas artísticas.

h) Enseñanzas deportivas.

i) Educación de personas adultas.

j) Enseñanza universitaria.

3. La educación primaria, la educación secundaria obligatoria y los ciclos formativos de grado básico constituyen la educación básica.

4. La educación secundaria se divide en educación secundaria obligatoria y educación secundaria postobligatoria. Constituyen la educación secundaria postobligatoria el bachillerato, la formación profesional de grado medio, las enseñanzas artísticas profesionales tanto de música y de danza como de artes plásticas y diseño de grado medio y las enseñanzas deportivas de grado medio.

5. La enseñanza universitaria, las enseñanzas artísticas superiores, la formación profesional de grado superior, las enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño de grado superior y las enseñanzas deportivas de grado superior constituyen la educación superior.

6. Las enseñanzas de idiomas, las enseñanzas artísticas y las deportivas tendrán la consideración de enseñanzas de régimen especial.

7. La enseñanza universitaria se regula por sus normas específicas.

8. Las enseñanzas a las que se refiere el apartado 2 se adaptarán al alumnado con necesidad específica de apoyo educativo. Dicha adaptación garantizará el acceso, la permanencia y la progresión de este alumnado en el sistema educativo.

9. Para garantizar el derecho a la educación de quienes no puedan asistir de modo regular a los centros docentes, se desarrollará una oferta adecuada de educación a distancia o, en su caso, de apoyo y atención educativa específica.

10. Los ciclos de Formación Profesional Básica serán de oferta obligatoria y carácter gratuito.

1. La enseñanza básica a la que se refiere el artículo 3.3 de esta Ley es obligatoria y gratuita para todas las personas.

2. La enseñanza básica comprende diez años de escolaridad y se desarrolla, de forma regular, entre los seis y los dieciséis años de edad. No obstante, los alumnos y alumnas tendrán derecho a permanecer en régimen ordinario cursando la enseñanza básica hasta los dieciocho años de edad, cumplidos en el año en que finalice el curso, en las condiciones establecidas en la presente Ley.

Con el fin de garantizar la continuidad, coordinación y cohesión entre las dos etapas de la educación básica, las Administraciones educativas adoptarán las oportunas medidas de carácter organizativo y curricular.

Las Administraciones públicas promoverán que los alumnos y alumnas menores de edad que hayan superado los 16 años reciban algún tipo de formación académica o profesional que puedan compatibilizar con su actividad laboral y que les permita continuar su formación. Asimismo favorecerán que quienes hayan alcanzado la edad límite para cursar la educación obligatoria sin haber obtenido el título puedan continuar su formación a través de distintas ofertas formativas.

3. Sin perjuicio de que a lo largo de la enseñanza básica se garantice una educación común para todo el alumnado, se adoptará la educación inclusiva como principio fundamental, con el fin de atender a la diversidad de las necesidades de todo el alumnado, tanto del que tiene especiales dificultades de aprendizaje como del que tiene mayor capacidad y motivación para aprender. Cuando tal diversidad lo requiera, se adoptarán las medidas organizativas, metodológicas y curriculares pertinentes, según lo dispuesto en la presente ley, conforme a los principios del Diseño universal de aprendizaje, garantizando en todo caso los derechos de la infancia y facilitando el acceso a los apoyos que el alumnado requiera.

4. La enseñanza básica persigue un doble objetivo de formación personal y de socialización, integrando de forma equilibrada todas las dimensiones. Debe procurar al alumnado los conocimientos y competencias indispensables para su desarrollo personal, para resolver situaciones y problemas de los distintos ámbitos de la vida, crear nuevas oportunidades de mejora, así como para desarrollar su socialización, lograr la continuidad de su itinerario formativo e insertarse y participar activamente en la sociedad en la que vivirán y en el cuidado del entorno natural y del planeta.

1. Todas las personas deben tener la posibilidad de formarse a lo largo de la vida, dentro y fuera del sistema educativo, con el fin de adquirir, actualizar, completar y ampliar sus capacidades, conocimientos, habilidades, aptitudes y competencias para su desarrollo personal y profesional.

2. El sistema educativo tiene como principio básico propiciar la educación permanente. A tal efecto, preparará a los alumnos para aprender por sí mismos y facilitará a las personas adultas su incorporación a las distintas enseñanzas, favoreciendo la conciliación del aprendizaje con otras responsabilidades y actividades.

3. Para garantizar el acceso universal y permanente al aprendizaje, las diferentes Administraciones públicas identificarán nuevas competencias y facilitarán la formación requerida para su adquisición.

4. Asimismo, corresponde a las Administraciones públicas promover, ofertas de aprendizaje flexibles que permitan la adquisición de competencias básicas y, en su caso, las correspondientes titulaciones, a aquellos jóvenes y adultos que abandonaron el sistema educativo sin ninguna titulación.

5. El sistema educativo debe facilitar y las Administraciones públicas deben promover que toda la población llegue a alcanzar una formación de educación secundaria postobligatoria o equivalente.

6. Corresponde a las Administraciones públicas facilitar el acceso a la información y a la orientación sobre las ofertas de aprendizaje permanente y las posibilidades de acceso a las mismas.

1. A los efectos de lo dispuesto en esta Ley, se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas reguladas en la presente Ley.

En el caso de las enseñanzas de formación profesional se considerarán parte del currículo los resultados de aprendizaje.

2. El currículo irá orientado a facilitar el desarrollo educativo de los alumnos y alumnas, garantizando su formación integral, contribuyendo al pleno desarrollo de su personalidad y preparándoles para el ejercicio pleno de los derechos humanos, de una ciudadanía activa y democrática en la sociedad actual. En ningún caso podrá suponer una barrera que genere abandono escolar o impida el acceso y disfrute del derecho a la educación.

3. Con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, fijará, en relación con los objetivos, competencias, contenidos y criterios de evaluación, los aspectos básicos del currículo, que constituyen las enseñanzas mínimas. Para la Formación Profesional fijará así mismo los resultados de aprendizaje correspondientes a las enseñanzas mínimas.

4. Las enseñanzas mínimas requerirán el 50 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 60 por ciento para aquellas que no la tengan.

5. Las Administraciones educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores. Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las diferentes etapas y ciclos en el uso de su autonomía y tal como se recoge en el capítulo II del título V de la presente Ley. Las Administraciones educativas determinarán el porcentaje de los horarios escolares de que dispondrán los centros docentes para garantizar el desarrollo integrado de todas las competencias de la etapa y la incorporación de los contenidos de carácter transversal a todas las áreas, materias y ámbitos.

Las Administraciones educativas podrán, si así lo consideran, exceptuar los cursos de especialización de las enseñanzas de Formación Profesional de estos porcentajes, pudiendo establecer su oferta con una duración a partir del número de horas previsto en el currículo básico de cada uno de ellos.

6. Las Administraciones educativas revisarán periódicamente los currículos para adecuarlos a los avances del conocimiento, así como a los cambios y nuevas exigencias de su ámbito local, de la sociedad española y del contexto europeo e internacional.

7. El Gobierno incluirá en la estructura orgánica del Ministerio de Educación y Formación Profesional una unidad que, en cooperación con las Comunidades Autónomas, desarrolle las funciones a las que se refieren los apartados tercero y cuarto de este artículo y contribuya a la actualización permanente de los currículos que constituyen las enseñanzas mínimas, sin perjuicio de lo previsto para la actualización de currículos de enseñanzas de formación profesional y enseñanzas de régimen especial.

8. Los títulos correspondientes a las enseñanzas reguladas por esta Ley serán homologados por el Estado y expedidos por las Administraciones educativas en las condiciones previstas en la legislación vigente y en las normas básicas y específicas que al efecto se dicten.

9. En el marco de la cooperación internacional en materia de educación, el Gobierno, de acuerdo con lo establecido en el apartado 1 del artículo 6 bis, podrá establecer currículos mixtos de enseñanzas del sistema educativo español y de otros sistemas educativos, conducentes a los títulos respectivos.

Las Administraciones educativas podrán concertar el establecimiento de criterios y objetivos comunes con el fin de mejorar la calidad del sistema educativo y garantizar la equidad. La Conferencia Sectorial de Educación promoverá este tipo de acuerdos y será informada de todos los que se adopten.

1. Les Administracions educatives i les corporacions locals coordinaran les seues actuacions, cada una en l’àmbit de les seues competències, per a aconseguir una major eficàcia dels recursos destinats a l’educació i contribuir als fins establits en esta Llei.

2. Les ofertes educatives dirigides a persones en edat d’escolarització obligatòria que realitzen les Administracions o altres institucions públiques, així com les actuacions que tinguen finalitats educatives o conseqüències en l’educació dels xiquets i jóvens, hauran de fer-se en coordinació amb l’Administració educativa corresponent.

3. Les comunitats autònomes podran convindre la delegació de competències de gestió de determinats servicis educatius en els municipis o agrupacions de municipis que es configuren a este efecte, a fi de propiciar una major eficàcia, coordinació i control social en l’ús dels recursos.

1. El Ministerio competente en materia de educación promoverá programas de cooperación territorial con el fin de alcanzar los objetivos educativos de carácter general referidos al alumnado, profesorado y centros, reforzar las competencias de los estudiantes, favorecer el conocimiento y aprecio por parte del alumnado de la riqueza cultural y lingüística de las distintas Comunidades Autónomas, así como contribuir a la solidaridad interterritorial y al equilibrio territorial en la compensación de desigualdades.

2. Los programas a los que se refiere este artículo serán desarrollados y gestionados por las administraciones educativas competentes, en los términos del acuerdo o convenio que, en su caso y a estos efectos, se suscriba.

3. En los programas de cooperación territorial se tendrá en cuenta, como criterio para la distribución territorial de recursos económicos, la singularidad de estos programas en términos orientados a favorecer la igualdad de oportunidades. Se valorarán especialmente el volumen de alumnado escolarizado en relación con los objetivos del programa en los centros públicos y privados concertados, las zonas rurales o urbanas desfavorecidas socialmente, la despoblación o dispersión demográfica y la insularidad.

1. Corresponde a las Administraciones educativas facilitar el intercambio de información y la difusión de buenas prácticas educativas o de gestión de los centros docentes, a fin de contribuir a la mejora de la calidad de la educación.

2. Las Administraciones educativas proporcionarán los datos necesarios para la elaboración de las estadísticas educativas nacionales e internacionales que corresponde efectuar al Estado, las cuales contribuyen a la gestión, planificación, seguimiento y evaluación del sistema educativo, así como a la investigación educativa. Asimismo, las Administraciones educativas harán públicos los datos e indicadores que contribuyan a facilitar la transparencia, la buena gestión de la educación y la investigación educativa.

1. El Estado promoverá acciones destinadas a favorecer que todos los alumnos puedan elegir las opciones educativas que deseen con independencia de su lugar de residencia, de acuerdo con los requisitos académicos establecidos en cada caso.

2. Corresponde a las Administraciones educativas, en aplicación del principio de colaboración, facilitar el acceso a enseñanzas de oferta escasa y a centros de zonas limítrofes a los alumnos que no tuvieran esa oferta educativa en centros próximos o de su misma Comunidad Autónoma. A tal efecto, en los procedimientos de admisión de alumnos se tendrá en cuenta esta circunstancia.

3. Con la misma finalidad, y en aplicación del principio de colaboración, corresponde a las Administraciones educativas facilitar a alumnos y profesores de otras Comunidades Autónomas el acceso a sus instalaciones con valor educativo y la utilización de sus recursos.

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

1. Las enseñanzas artísticas tienen como finalidad proporcionar al alumnado una formación artística de calidad y garantizar la cualificación de los futuros profesionales de la música, la danza, el arte dramático, las artes plásticas y el diseño.

2. Son enseñanzas artísticas las siguientes:

b) Las enseñanzas artísticas profesionales. Tienen esta condición las enseñanzas profesionales de música, de danza, de artes plásticas y diseño y las que puedan establecerse relacionadas con otras disciplinas artísticas.

c) Las enseñanzas artísticas superiores. Tienen esta condición las Enseñanzas Artísticas Superiores de Música, de Danza, de Arte Dramático, de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, de Diseño, de Artes Plásticas, de Artes Audiovisuales, del Videojuego, de la Animación, de la Cinematografía, de las Artes Circenses, de la Escritura Creativa, y las que puedan establecerse de acuerdo con la normativa específica de las enseñanzas artísticas superiores.

4. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, regulará la composición y funciones de dicho Consejo.

1. El currículo de las enseñanzas artísticas profesionales será definido por el procedimiento establecido en el artículo 6 de esta Ley.

2. La definición del contenido de las enseñanzas artísticas superiores, así como la evaluación de las mismas, se realizará conforme a la normativa específica de estas enseñanzas.

3. El Gobierno mantendrá la actualización de los aspectos básicos del currículo de las distintas enseñanzas artísticas. Aquellos aspectos del currículo, regulados por normativa básica, de los títulos de enseñanzas artísticas que requieran revisión y actualización podrán ser modificados por el Ministerio de Educación y Formación Profesional, previo informe del Consejo Superior de Enseñanzas Artísticas y del Consejo Escolar del Estado, manteniendo en todo caso el carácter básico del currículo resultante de dicha actualización.

1. Les Administracions educatives facilitaran la possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments artístics professionals i l’educació secundària.

2. A fi de fer efectiu el que preveu l’apartat anterior, es podran adoptar les oportunes mesures d’organització i d’ordenació acadèmica que inclouran, entre d’altres, les convalidacions i la creació de centres integrats.

1. Las enseñanzas elementales de música y de danza tendrán las características y organización que las administraciones educativas determinen.

2. Las enseñanzas artísticas profesionales de música y de danza se organizarán en un grado de una duración mínima de seis cursos. Sin perjuicio de lo anterior, en el marco de la ordenación de estas enseñanzas se podrá contemplar la regulación de itinerarios académicos específicamente destinados a la obtención de un título de Técnico o de Técnico Superior, o de una acreditación oficial de las competencias profesionales que previamente se hubieran definido dentro de las correspondientes disciplinas artísticas.

Per a accedir als ensenyaments professionals de música i dansa serà necessari superar una prova específica d’accés regulada i organitzada per les administracions educatives. Podrà accedir-se igualment a cada curs sense haver superat els anteriors, sempre que, a través d’una prova, l’aspirant demostre tindre els coneixements necessaris per a cursar amb aprofitament els ensenyaments corresponents.

1. La superación de las Enseñanzas Profesionales de Música o de Danza dará derecho a la obtención del título profesional correspondiente. Asimismo, en el marco de la ordenación de estas enseñanzas se podrá contemplar la regulación de itinerarios académicos específicamente destinados a la obtención de un título de Técnico o de Técnico Superior.

2. El alumnado que finalice las enseñanzas profesionales de música o de danza podrá obtener el título de Bachiller en su modalidad de Artes en las condiciones establecidas en el apartado 4 del artículo 37 de esta ley.

Asimismo, podrán obtener el título de Bachiller en dicha modalidad quienes obtengan un título de Técnico mediante la superación de los itinerarios académicos que a tal efecto pudieran crearse en el marco de ordenación de estas enseñanzas, y superen además las materias necesarias para alcanzar los objetivos generales del Bachillerato, que serán determinadas en todo caso por el Gobierno, de acuerdo con el régimen de convalidaciones regulado para cada uno de los citados itinerarios.

1. Els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny s’organitzaran en cicles de formació específica, segons el que disposa, a este efecte, el capítol V del títol I d’esta llei, amb les excepcions que s’establixen en els articles següents.

2. Els cicles formatius a què es referix este article inclouran fases de formació pràctica en empreses, estudis i tallers.

1. Para acceder al grado medio de las enseñanzas de artes plásticas y diseño será necesario estar en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria y, además, acreditar las aptitudes necesarias mediante la superación de una prueba específica.

2. Podrán acceder al grado superior de artes plásticas y diseño quienes tengan el título de Bachiller o el de Técnico o Técnica de Formación Profesional y superen una prueba que permita demostrar las aptitudes necesarias para cursar con aprovechamiento las enseñanzas de que se trate. Asimismo, podrán acceder a estas enseñanzas quienes estén en posesión del título de Técnico o Técnica de Artes Plásticas y Diseño.

3. También podrán acceder a los grados medio y superior de estas enseñanzas aquellos aspirantes que, careciendo de los requisitos académicos, superen una prueba de acceso. Para acceder por esta vía a ciclos formativos de grado medio se requerirá tener diecisiete años como mínimo, y diecinueve para el acceso al grado superior, cumplidos en el año de realización de la prueba o dieciocho si se acredita estar en posesión de un título de Técnico relacionado con aquél al que se desea acceder.

4. Las pruebas a las que se refiere el apartado anterior deberán acreditar para el grado medio los conocimientos y habilidades suficientes para cursar con aprovechamiento dichas enseñanzas, además de las aptitudes necesarias a las que se refiere el apartado 1 de este artícu­lo. Para el acceso al grado superior deberán acreditar la madurez en relación con los objetivos del bachillerato y las aptitudes a las que hace referencia el apartado dos de este artículo.

5. Las Administraciones educativas regularán las pruebas mencionadas en los apartados anteriores y las exenciones de la parte que proceda de las pruebas previstas para el acceso sin reunir los requisitos académicos.

Las Administraciones educativas podrán programar y ofertar cursos destinados a la preparación de las pruebas para el acceso a un ciclo de grado medio por parte de quienes no hayan obtenido el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. Las calificaciones obtenidas en estos cursos serán tenidas en cuenta en la nota final de la respectiva prueba de acceso.

1. El alumnado que supere el grado medio de artes plásticas y diseño recibirá el título de Técnico o Técnica de Artes Plásticas y Diseño en la especialidad correspondiente. El título de Técnico o Técnica de Artes Plásticas y Diseño permite el acceso a los ciclos formativos de grado superior de enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño y de las enseñanzas de la formación profesional del sistema educativo.

2. El alumnado que finalice las enseñanzas profesionales de grado medio de artes plásticas y diseño obtendrá el título de Bachiller en su modalidad de Artes en las condiciones establecidas en el apartado 3 del artículo 37 de esta Ley.

3. Los alumnos que superen el grado superior de artes plásticas y diseño recibirán el título de Técnico Superior de Artes Plásticas y Diseño en la especialidad correspondiente.

4. El Gobierno, oído el Consejo de Universidades, regulará el régimen de convalidaciones entre los estudios universitarios y los ciclos formativos de grado superior de artes plásticas y diseño

5. El título de Técnico Superior de Artes Plásticas y Diseño permitirá el acceso a los estudios superiores, universitarios o no, que se determinen, teniendo en cuenta su relación con los estudios de artes plásticas y diseño correspondientes.

(Suprimido)

(Suprimido)

(Suprimido)

(Suprimido)

Las enseñanzas artísticas superiores se regularán por la Ley 1/2024, de 7 de junio, por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización y equivalencias de las enseñanzas artísticas profesionales y su normativa de desarrollo reglamentario, además de por los preceptos de la presente ley orgánica que les sean de aplicación.

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

1. Las Administraciones educativas dispondrán los medios necesarios para que todo el alumnado alcance el máximo desarrollo personal, intelectual, social y emocional, así como los objetivos establecidos con carácter general en la presente Ley.

2. Corresponde a las Administraciones educativas asegurar los recursos necesarios para que los alumnos y alumnas que requieran una atención educativa diferente a la ordinaria, por presentar necesidades educativas especiales, por retraso madurativo, por trastornos del desarrollo del lenguaje y la comunicación, por trastornos de atención o de aprendizaje, por desconocimiento grave de la lengua de aprendizaje, por encontrarse en situación de vulnerabilidad socioeducativa, por sus altas capacidades intelectuales, por haberse incorporado tarde al sistema educativo o por condiciones personales o de historia escolar, puedan alcanzar el máximo desarrollo posible de sus capacidades personales y, en todo caso, los objetivos establecidos con carácter general para todo el alumnado.

3. Las Administraciones educativas establecerán los procedimientos y recursos precisos para identificar tempranamente las necesidades educativas específicas de los alumnos y alumnas a las que se refiere el apartado anterior. La atención integral al alumnado con necesidad específica de apoyo educativo se iniciará desde el mismo momento en que dicha necesidad sea identificada y se regirá por los principios de normalización e inclusión.

4. Corresponde a las Administraciones educativas garantizar la escolarización, regular y asegurar la participación de los padres o tutores en las decisiones que afecten a la escolarización y a los procesos educativos de este alumnado. Igualmente les corresponde adoptar las medidas oportunas para que los padres de estos alumnos reciban el adecuado asesoramiento individualizado, así como la información necesaria que les ayude en la educación de sus hijos.

1. Para alcanzar los fines señalados en el artículo anterior, las Administraciones educativas dispondrán del profesorado de las especialidades correspondientes y de profesionales cualificados, así como de los medios y materiales precisos para la adecuada atención a este alumnado.

2. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros de los recursos necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. Los criterios para determinar estas dotaciones serán los mismos para los centros públicos y privados concertados.

3. Los centros contarán con la debida organización escolar y realizarán las adaptaciones y diversificaciones curriculares precisas para facilitar a todo el alumnado la consecución de los fines establecidos.

4. Las Administraciones educativas promoverán la formación del profesorado y de otros profesionales relacionada con el tratamiento del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo.

5. Las Administraciones educativas podrán colaborar con otras Administraciones o entidades públicas o privadas, instituciones o asociaciones, para facilitar la escolarización, una mejor incorporación de este alumnado al centro educativo, la promoción del éxito educativo y la prevención del abandono escolar temprano.

1. Se entiende por alumnado que presenta necesidades educativas especiales, aquel que afronta barreras que limitan su acceso, presencia, participación o aprendizaje, derivadas de discapacidad o de trastornos graves de conducta, de la comunicación y del lenguaje, por un periodo de su escolarización o a lo largo de toda ella, y que requiere determinados apoyos y atenciones educativas específicas para la consecución de los objetivos de aprendizaje adecuados a su desarrollo.

2. El sistema educativo dispondrá de los recursos necesarios para la detección precoz de los alumnos con necesidades educativas especiales, temporales o permanentes, y para que puedan alcanzar los objetivos establecidos con carácter general para todos los alumnos. A tal efecto, las Administraciones educativas dotarán a estos alumnos del apoyo preciso desde el momento de su escolarización o de la detección de su necesidad.

1. La escolarización del alumnado que presenta necesidades educativas especiales se regirá por los principios de normalización e inclusión y asegurará su no discriminación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo, pudiendo introducirse medidas de flexibilización de las distintas etapas educativas, cuando se considere necesario. La escolarización de este alumnado en unidades o centros de educación especial, que podrá extenderse hasta los veintiún años, sólo se llevará a cabo cuando sus necesidades no puedan ser atendidas en el marco de las medidas de atención a la diversidad de los centros ordinarios.

2. La identificación y valoración de las necesidades educativas de este alumnado se realizará, lo más tempranamente posible, por profesionales especialistas y en los términos que determinen las Administraciones educativas. En este proceso serán preceptivamente oídos e informados los padres, madres o tutores legales del alumnado. Las Administraciones educativas regularán los procedimientos que permitan resolver las discrepancias que puedan surgir, siempre teniendo en cuenta el interés superior del menor y la voluntad de las familias que muestren su preferencia por el régimen más inclusivo.

3. Al finalizar cada curso se evaluará el grado de consecución de los objetivos establecidos de manera individual para cada alumno. Dicha evaluación permitirá proporcionar la orientación adecuada y modificar la atención educativa prevista, así como el régimen de escolarización, que tenderá a lograr la continuidad, la progresión o la permanencia del alumnado en el más inclusivo.

4. Corresponde a las Administraciones educativas promover la escolarización en la educación infantil del alumnado que presente necesidades educativas especiales y desarrollar programas para su adecuada escolarización en los centros de educación primaria y secundaria obligatoria.

Para atender adecuadamente a dicha escolarización, la relación numérica entre profesorado y alumnado podrá ser inferior a la establecida con carácter general.

5. Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su escolarización de manera adecuada en todos los niveles educativos pre y postobligatorios; adaptar las condiciones de realización de las pruebas establecidas en esta Ley para aquellas personas con discapacidad que así lo requieran; proporcionar los recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de algún tipo durante el curso escolar.

1. Cuando las circunstancias personales del alumno o alumna con necesidades educativas especiales lo aconsejen para la consecución de los objetivos de la enseñanza básica, este alumnado podrá contar con un curso adicional. Estas circunstancias podrán ser permanentes o transitorias y deberán estar suficientemente acreditadas.

2. Con objeto de reforzar la inclusión educativa, las administraciones educativas podrán incorporar a su oferta educativa las lenguas de signos españolas.

3. Con la finalidad de facilitar la inclusión social y laboral del alumnado con necesidades educativas especiales que no pueda conseguir los objetivos de la educación obligatoria, las Administraciones públicas fomentarán ofertas formativas adaptadas a sus necesidades específicas.

4. Las Administraciones educativas establecerán una reserva de plazas en las enseñanzas de formación profesional para el alumnado con discapacidad.

Correspon a les Administracions educatives adoptar les mesures necessàries per a identificar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar de forma primerenca les seues necessitats. Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació adequats a les dites necessitats.

El Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, establirà les normes per a flexibilitzar la duració de cada una de les etapes del sistema educatiu per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, amb independència de la seua edat.

1. Correspon a les Administracions públiques afavorir la incorporació al sistema educatiu dels alumnes que, per procedir d’altres països o per qualsevol altre motiu, s’incorporen de manera tardana al sistema educatiu espanyol. La dita incorporació es garantirà, en tot cas, en l’edat d’escolarització obligatòria.

2. Les Administracions educatives garantiran que l’escolarització de l’alumnat que accedisca de manera tardana al sistema educatiu espanyol es realitze atenent les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic, de manera que es puga incorporar al curs més adequat a les seues característiques i coneixements previs, amb els suports oportuns, i d’esta manera continuar amb aprofitament la seua educació.

1. Correspon a les Administracions educatives desenvolupar programes específics per als alumnes que presenten greus carències lingüístiques o en les seues competències o en els seus coneixements bàsics, a fi de facilitar la seua integració en el curs corresponent.

2. El desenvolupament d’estos programes serà en tot cas simultani a l’escolarització dels alumnes en els grups ordinaris, conforme al nivell i l’evolució del seu aprenentatge.

3. Correspon a les Administracions educatives adoptar les mesures necessàries perquè els pares o tutors de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu reben l’assessorament necessari sobre els drets, deures i oportunitats que comporta la incorporació al sistema educatiu espanyol.

1. Con el fin de hacer efectivo el principio de equidad en el ejercicio del derecho a la educación, las Administraciones públicas desarrollarán acciones dirigidas hacia las personas, grupos, entornos sociales y ámbitos territoriales que se encuentren en situación de vulnerabilidad socioeducativa y cultural con el objetivo de eliminar las barreras que limitan su acceso, presencia, participación o aprendizaje, asegurando con ello los ajustes razonables en función de sus necesidades individuales y prestando el apoyo necesario para fomentar su máximo desarrollo educativo y social, de manera que puedan acceder a una educación inclusiva, en igualdad de condiciones con los demás.

2. Las políticas de compensación reforzarán la acción del sistema educativo de forma que se eviten desigualdades derivadas de factores sociales, económicos, culturales, geográficos, étnicos o de otra índole.

3. Corresponde al Estado y a las Comunidades Autónomas en sus respectivos ámbitos de competencia fijar sus objetivos prioritarios a fin de lograr una educación de mayor equidad.

1. Corresponde a las Administraciones educativas asegurar una actuación preventiva y compensatoria garantizando las condiciones más favorables para la escolarización de todos los niños cuyas condiciones personales o sociales supongan una desigualdad inicial para acceder a las distintas etapas de la educación. La escolarización del alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa se regirá por los principios de participación e inclusión y asegurará su no discriminación ni segregación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo. Con este fin, las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para actuar de forma preventiva con el alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa con objeto de favorecer su éxito escolar.

2. En aquellos centros escolares, zonas geográficas o entornos sociales en los cuales exista concentración de alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa, las Administraciones educativas desarrollarán iniciativas para compensar esta situación. A este fin se podrán establecer actuaciones socioeducativas conjuntas a nivel territorial con las Administraciones locales y entidades sociales, incluyendo una especial atención a la oferta educativa extraescolar y de ocio educativo, así como acciones de acompañamiento y tutorización con el alumnado que se encuentre en esta situación y con sus familias.

Dichas iniciativas y actuaciones se realizarán de manera que se evite la segregación de este alumnado dentro de los centros educativos.

3. Las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para desarrollar acciones de acompañamiento y tutorización con el alumnado que se encuentre en esta situación y con sus familias.

4. Sin perjuicio de lo dispuesto en el capítulo I de este mismo título, las Administraciones educativas dotarán a los centros públicos y privados concertados de los recursos humanos y materiales necesarios para compensar la situación de los alumnos que tengan especiales dificultades para alcanzar los objetivos educativos, debido a sus condiciones sociales.

1. Las Administraciones educativas prestarán especial atención a los centros educativos en el ámbito rural, considerando las peculiaridades de su entorno educativo y la necesidad de favorecer la permanencia en el sistema educativo del alumnado de las zonas rurales más allá de la enseñanza básica. A tal efecto, las Administraciones educativas tendrán en cuenta el carácter específico de la escuela rural proporcionándole los medios y sistemas organizativos necesarios para atender a sus necesidades particulares y garantizar la igualdad de oportunidades.

2. En la educación primaria, las Administraciones educativas garantizarán a todos los alumnos un puesto escolar gratuito en su propio municipio o zona de escolarización establecida.

Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, en la educación básica, en aquellas zonas rurales en que se considere aconsejable, se podrá escolarizar a los niños en un municipio próximo al de su residencia para garantizar la calidad de la enseñanza. En este supuesto las Administraciones educativas prestarán de forma gratuita los servicios escolares de transporte y, en su caso, comedor e internado.

La planificación del transporte del alumnado a su centro se realizará minimizando el tiempo de desplazamiento.

3. Las Administraciones educativas impulsarán el incremento de la escolarización del alumnado de zona rural en las enseñanzas no obligatorias. Así mismo procurarán una oferta diversificada de estas enseñanzas, relacionada con las necesidades del entorno, adoptando las oportunas medidas para que dicha oferta proporcione una formación de calidad, especialmente con programas de formación profesional vinculados a las actividades y recursos del entorno, en los centros de educación secundaria y formación profesional de las áreas rurales.

4. Para garantizar la igualdad de oportunidades en el ámbito rural, se realizará un ajuste razonable de los criterios para la organización de la optatividad del alumnado de educación secundaria en los centros que por su tamaño pudieran verla restringida.

5. Las administraciones educativas facilitarán la dotación de los centros del ámbito rural con recursos humanos suficientes y fomentarán la formación específica del profesorado de las zonas rurales, favoreciendo su vinculación e identificación con los proyectos educativos del centro. Asimismo, dotarán a la escuela rural de materiales de aprendizaje y de recursos educativos en Internet.

Por otro lado se impulsará la realización de prácticas en los centros educativos del medio rural por parte de estudiantes universitarios y de formación profesional.

6. La planificación de la escolarización en las zonas rurales deberá contar con recursos económicos suficientes para el mantenimiento de la red de centros rurales, el transporte y comedor del alumnado que lo requiera y el equipamiento con dispositivos y redes informáticas y de telecomunicación y acceso a Internet.

1. Para garantizar la igualdad de todas las personas en el ejercicio del derecho a la educación, los estudiantes con condiciones socioeconómicas desfavorables tendrán derecho a obtener becas y ayudas al estudio. En la enseñanza postobligatoria las becas y ayudas al estudio tendrán en cuenta además el rendimiento escolar de los alumnos.

2. El Estado establecerá, con cargo a sus presupuestos generales, y sin perjuicio de las competencias de las Comunidades Autónomas, un sistema general de becas y ayudas al estudio, con el fin de que todas las personas, con independencia de su lugar de residencia, disfruten de las mismas condiciones en el ejercicio del derecho a la educación.

Las Comunidades Autónomas, de acuerdo con lo previsto en sus estatutos de autonomía, podrán regular su propio sistema de becas y ayudas al estudio, cuando se desarrollen con cargo a su propio presupuesto en ejercicio de sus competencias.

3. A estos efectos, el Gobierno regulará de forma básica con carácter de mínimos, las modalidades y cuantías de las becas y ayudas al estudio a las que se refiere el apartado anterior, las condiciones económicas y académicas que hayan de reunir los beneficiarios, así como los supuestos de incompatibilidad, revocación, reintegro y cuantos requisitos sean precisos para asegurar la igualdad en el acceso a las citadas becas y ayudas, preservando las competencias de las Comunidades Autónomas que, con cargo a sus presupuestos, regulen y gestionen un sistema de becas y ayudas al estudio.

4. Con el fin de articular un sistema eficaz de verificación y control de las becas y ayudas concedidas y de coordinar las becas y ayudas con otras políticas dirigidas a la compensación de las desigualdades en la educación, se establecerán los procedimientos necesarios de información, coordinación y cooperación entre las diferentes Administraciones educativas.

5. Las convocatorias que se realicen del sistema general de becas respetarán el derecho subjetivo a recibirlas por parte de aquellos beneficiarios que cumplan las condiciones económicas y académicas que se determinen, sin que se pueda establecer un límite al número de las mismas.

6. Con independencia del sistema general de becas a que se refieren los párrafos anteriores, las comunidades autónomas podrán ofertar becas y ayudas para el fomento del estudio con cargo a sus fondos propios, conforme a lo establecido en sus correspondientes Estatutos de Autonomía.

1. Las Administraciones educativas regularán la admisión de alumnos y alumnas en centros públicos y privados concertados de tal forma que garantice el derecho a la educación, el acceso en condiciones de igualdad y la libertad de elección de centro por padres, madres o tutores legales. En dicha regulación se dispondrán las medidas necesarias para evitar la segregación del alumnado por motivos socioeconómicos o de otra naturaleza. En todo caso, se atenderá a una adecuada y equilibrada distribución entre los centros escolares del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo.

2. Sin perjuicio de lo establecido en los apartados 6 y 7 de este artículo, cuando no existan plazas suficientes el proceso de admisión se regirá por los criterios prioritarios de existencia de hermanos o hermanas matriculados en el centro; proximidad del domicilio o del lugar de trabajo de alguno de sus padres, madres o tutores legales y la renta per cápita de la unidad familiar. Asimismo, se tendrá en cuenta que los padres, madres o tutores legales trabajen en el centro, la condición legal de familia numerosa, de alumnado nacido de parto múltiple, de familia monoparental, la situación de acogimiento familiar del alumno o alumna, la concurrencia de discapacidad en el alumno o alumna o en alguno de sus padres, madres o hermanos y hermanas y la condición de víctima de violencia de género o de terrorismo. Ninguno de estos criterios tendrá carácter excluyente ni podrá suponer más del 30 % del total de la puntuación máxima, salvo la proximidad al domicilio que podrá superar ese límite.

3. En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, origen racial o étnico, sexo, religión, opinión, discapacidad, edad, enfermedad, orientación sexual o identidad de género o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

4. Las Administraciones educativas podrán solicitar la colaboración de otras instancias administrativas para garantizar la autenticidad de los datos que los interesados y los centros aporten en el proceso de admisión del alumnado.

5. Corresponde a las Administraciones educativas establecer el procedimiento y las condiciones para la adscripción de centros públicos, respetando la posibilidad de libre elección de centro. Los centros públicos adscritos a otros centros públicos que impartan etapas diferentes se considerarán centros únicos a efectos de aplicación de los criterios de admisión del alumnado establecidos en la presente Ley. Asimismo, en los centros públicos que ofrezcan varias etapas educativas el procedimiento inicial de admisión se realizará al comienzo de la que corresponda a la menor edad.

6. En los procedimientos de admisión de alumnos y alumnas en centros públicos que impartan educación primaria, educación secundaria obligatoria o bachillerato, cuando no existan plazas suficientes, tendrán prioridad quienes procedan de los centros de educación infantil, educación primaria o educación secundaria obligatoria, respectivamente, que tengan adscritos. En el caso de los centros privados concertados se seguirá un procedimiento análogo, siempre que dichas enseñanzas estén concertadas.

7. Asimismo, tendrán preferencia en el área o zona de escolarización que corresponda al domicilio o al lugar de trabajo, indistintamente, de alguno de sus padres, madres o tutores legales aquellos alumnos y alumnas cuya escolarización en centros públicos o privados concertados venga motivada por traslado de la unidad familiar debido a la movilidad forzosa de cualquiera de los padres, madres o tutores legales, una discapacidad sobrevenida de cualquiera de los miembros de la familia o a un cambio de residencia derivado de actos de violencia de género.

8. En los centros privados concertados, que impartan varias etapas educativas, el procedimiento inicial de admisión se realizará al comienzo de la oferta del curso que sea objeto de concierto y que corresponda a la menor edad. Este procedimiento se realizará de acuerdo con lo establecido para los centros públicos.

9. La matriculación de un alumno en un centro público o privado concertado supondrá respetar su proyecto educativo, sin perjuicio de los derechos reconocidos a los alumnos y a sus familias en las leyes y lo establecido en el apartado 3 de este artículo.

10. La información de carácter tributario que se precisa para la acreditación de las condiciones económicas a las que se refieren el artículo 84.2 de esta Ley, será suministrada directamente a la Administración educativa por la Agencia Estatal de Administración Tributaria y por los órganos competentes de la Comunidad Autónoma del País Vasco y la Comunidad Foral de Navarra, a través de medios informáticos o telemáticos, en el marco de colaboración que se establezca en los términos y con los requisitos a que se refiere la disposición adicional cuarta de la Ley 40/1998, de 9 de diciembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y otras Normas Tributarias, y las disposiciones que las desarrollan.

11. En la medida en que a través del indicado marco de colaboración se pueda disponer de dicha información, no se exigirá a los interesados que aporten individualmente certificaciones expedidas por la Agencia Estatal de Administración Tributaria y por los órganos mencionados en el apartado anterior, ni la presentación, en original, copia o certificación, de sus declaraciones tributarias. En estos supuestos, el certificado será sustituido por declaración responsable del interesado de que cumple las obligaciones señaladas, así como autorización expresa del mismo para que la Agencia Estatal de Administración Tributaria o los órganos competentes de la Comunidad Autónoma del País Vasco y la Comunidad Foral de Navarra, suministren la información a la Administración educativa.

1. Per als ensenyaments de batxillerat, a més dels criteris establits en l’article anterior, caldrà ajustar-se a l’expedient acadèmic dels alumnes.

2. En els procediments d’admissió d’alumnes als cicles formatius de grau mitjà o de grau superior de formació professional, quan no hi haja places suficients, caldrà ajustar-se exclusivament a l’expedient acadèmic dels alumnes, amb independència que estos procedisquen del mateix centre o d’un altre de distint.

3. Aquells alumnes que cursen simultàniament ensenyaments reglats de música o dansa i ensenyaments d’educació secundària tindran prioritat per a ser admesos en els centres que impartisquen ensenyaments d’educació secundària que l’Administració educativa determine. El mateix tractament s’aplicarà als alumnes que seguisquen programes esportius d’alt rendiment.

1. Las Administraciones educativas garantizarán la igualdad en la aplicación de las normas de admisión, lo que incluye el establecimiento de las mismas áreas de escolarización o influencia para los centros públicos y privados concertados, de un mismo municipio o ámbito territorial, en función de las enseñanzas que imparten y de los puestos escolares autorizados.

Las áreas de influencia se determinarán, oídas las administraciones locales, de modo que permitan garantizar la aplicación efectiva de los criterios prioritarios de proximidad al domicilio y cubran en lo posible una población socialmente heterogénea.

En ningún caso las características propias de un centro o de su oferta educativa, tales como las derivadas del hecho de que el centro imparta enseñanzas plurilingües, de que hubiera tenido reconocida una especialización curricular o hubiera participado en una acción destinada a fomentar la calidad, podrán suponer modificación de los criterios de admisión.

2. Sin perjuicio de las competencias que les son propias, las Administraciones educativas podrán constituir comisiones u órganos de garantías de admisión que deberán, en todo caso, constituirse cuando la demanda de plazas en algún centro educativo del ámbito de actuación de la comisión supere la oferta, incluidas las plazas reservadas para el alumnado con necesidades de apoyo educativo. Estas comisiones recibirán de los centros toda la información y documentación precisa para el ejercicio de estas funciones y supervisarán el proceso de admisión del alumnado, el cumplimiento de las normas que lo regulan, especialmente las relativas a evitar la segregación del alumnado por motivos socioeconómicos o de otra naturaleza, y propondrán a las Administraciones educativas las medidas que estimen adecuadas. Particularmente, velarán por la presencia equilibrada del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo o que se encuentre en situación socioeconómica desfavorecida entre los centros sostenidos con fondos públicos de su ámbito de actuación. Estas comisiones u órganos estarán integrados por representantes de la Administración educativa, de la Administración local, de las familias, del profesorado, del alumnado en su caso y de los centros públicos y privados concertados, designados por las organizaciones de estos colectivos o instituciones, debiendo promover, en su composición, el principio de representación equilibrada de mujeres y hombres.

3. Las familias podrán presentar al centro en que deseen escolarizar a sus hijos e hijas, ante la comisión u órgano de garantías de admisión o ante la administración educativa, las solicitudes de admisión, que, en todo caso, deberán ser tramitadas. Los centros docentes deberán ser informados de las solicitudes de admisión que les afecten.

1. Con el fin de asegurar la calidad educativa para todos, la cohesión social y la igualdad de oportunidades, las Administraciones garantizarán una adecuada y equilibrada escolarización del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo y dispondrán las medidas necesarias para evitar la segregación del alumnado por razones socioeconómicas o de otra naturaleza. Para ello, establecerán una proporción equilibrada del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo que deba ser escolarizado en cada uno de los centros públicos y privados concertados y garantizarán los recursos personales y económicos necesarios a los centros para ofrecer dicho apoyo. Asimismo, establecerán las medidas que se deban adoptar cuando se concentre una elevada proporción de alumnado de tales características en un centro educativo, que irán dirigidas a garantizar el derecho a la educación en condiciones de igualdad de todos los alumnos y alumnas.

2. Para facilitar la escolarización y garantizar el derecho a la educación del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo las Administraciones educativas deberán reservarle hasta el final del período de preinscripción y matrículas, derivadas tanto de la evaluación ordinaria como extraordinaria, una parte de las plazas de los centros públicos y de las autorizadas a los centros privados concertados. Dicha reserva podrá mantenerse hasta el inicio del curso escolar.

Asimismo, autorizarán un incremento de hasta un diez por ciento del número máximo de alumnos y alumnas por aula en los centros públicos y privados concertados, bien para atender necesidades inmediatas de escolarización del alumnado de incorporación tardía, bien por necesidades que vengan motivadas por traslado de la unidad familiar en período de escolarización extraordinaria debido a la movilidad forzosa de cualquiera de los padres, madres o tutores legales, o debido al inicio de una medida de acogimiento familiar en el alumno o la alumna.

3. Las Administraciones educativas adoptarán las medidas de escolarización previstas en los apartados anteriores atendiendo a las condiciones socioeconómicas y demográficas del área respectiva, así como a las de índole personal o familiar del alumnado que supongan una necesidad específica de apoyo educativo.

4. Los centros públicos y privados concertados están obligados a mantener escolarizados a todos sus alumnos, hasta el final de la enseñanza obligatoria, salvo cambio de centro producido por voluntad familiar o por aplicación de alguno de los supuestos previstos en la normativa sobre derechos y deberes de los alumnos.

1. Para garantizar la posibilidad de escolarizar a todos los alumnos sin discriminación por motivos socioeconómicos, en ningún caso podrán los centros públicos o privados concertados percibir cantidades de las familias por recibir las enseñanzas de carácter gratuito, imponer a las familias la obligación de hacer aportaciones a fundaciones o asociaciones ni establecer servicios obligatorios, asociados a las enseñanzas, que requieran aportación económica por parte de las familias de los alumnos. En el marco de lo dispuesto en el artículo 51 de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación, quedan excluidas de esta categoría las actividades extraescolares y los servicios escolares, que, en todo caso, tendrán carácter voluntario. Las actividades complementarias que se consideren necesarias para el desarrollo del currículo deberán programarse y realizarse de forma que no supongan discriminación por motivos económicos.

Las actividades complementarias que tengan carácter estable no podrán formar parte del horario escolar del centro.

2. Las Administraciones educativas dotarán a los centros de los recursos necesarios para hacer efectiva la gratuidad de las enseñanzas que en esta ley se declaran gratuitas y establecerán medidas para que la situación socioeconómica del alumnado no suponga una barrera para el acceso a las actividades complementarias y los servicios escolares. Las Administraciones educativas supervisarán el cumplimiento por parte de los centros educativos del presente artículo.

El Ministeri d’Educació i Ciència, sense perjuí de les competències de les comunitats autònomes, podrà establir, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats, premis i concursos de caràcter estatal destinats a alumnes, professors o centres escolars.

El Ministeri d’Educació i Ciència, així com les comunitats autònomes, podran reconéixer i premiar la labor didàctica o d’investigació de professors i centres, de manera que facilite la difusió entre els distints centres escolars dels treballs o experiències que han merescut el dit reconeixement per la seua qualitat i esforç.

1. Las funciones del profesorado son, entre otras, las siguientes:

a) La programación y la enseñanza de las áreas, materias, módulos o ámbitos curriculares que tengan encomendados.

b) La evaluación del proceso de aprendizaje del alumnado, así como la evaluación de los procesos de enseñanza.

c) La tutoría de los alumnos, la dirección y la orientación de su aprendizaje y el apoyo en su proceso educativo, en colaboración con las familias.

d) La orientación educativa, académica y profesional de los alumnos, en colaboración, en su caso, con los servicios o departamentos especializados.

e) La atención al desarrollo intelectual, afectivo, psicomotriz, social y moral del alumnado.

f) La promoción, organización y participación en las actividades complementarias, dentro o fuera del recinto educativo, programadas por los centros.

g) La contribución a que las actividades del centro se desarrollen en un clima de respeto, de tolerancia, de participación y de libertad para fomentar en los alumnos los valores de la ciudadanía democrática y de la cultura de paz.

h) La información periódica a las familias sobre el proceso de aprendizaje de sus hijos e hijas, así como la orientación para su cooperación en el mismo.

i) La coordinación de las actividades docentes, de gestión y de dirección que les sean encomendadas.

j) La participación en la actividad general del centro.

k) La participación en los planes de evaluación que determinen las Administraciones educativas o los propios centros.

l) La investigación, la experimentación y la mejora continua de los procesos de enseñanza correspondiente.

2. Los profesores realizarán las funciones expresadas en el apartado anterior bajo el principio de colaboración y trabajo en equipo.

1. L’atenció educativa directa als xiquets del primer cicle d’educació infantil anirà a càrrec de professionals que posseïsquen el títol de Mestre amb l’especialització en educació infantil o el títol de Grau equivalent i, si és el cas, d’un altre personal amb la deguda titulació per a l’atenció a les xiquetes i els xiquets d’esta edat. En tot cas, l’elaboració i el seguiment de la proposta pedagògica a què fa referència l’apartat 2 de l’article 14 estaran sota la responsabilitat d’un professional amb el títol de Mestre d’educació infantil o títol de Grau equivalent.

2. El segon cicle d’educació infantil serà impartit per professors amb el títol de Mestre i l’especialitat en educació infantil o el títol de Grau equivalent i podran tindre el suport, en la labor docent, de mestres d’altres especialitats quan els ensenyaments impartits ho requerisquen.

1. Per a impartir els ensenyaments d’educació primària serà necessari tindre el títol de Mestre d’educació primària o el títol de Grau equivalent, sense perjuí de l’habilitació d’altres titulacions universitàries que, a l’efecte de docència, puga establir el Govern per a determinades àrees, amb la consulta prèvia a les Comunitats Autònomes.

2. L’educació primària serà impartida per mestres, que tindran competència en totes les àrees d’este nivell. L’ensenyament de la música, de l’educació física, dels idiomes estrangers o d’aquells altres ensenyaments que determine el Govern, amb la consulta prèvia a les Comunitats Autònomes, seran impartits per mestres amb l’especialització o la qualificació corresponent.

Para impartir las enseñanzas de educación secundaria obligatoria y de bachillerato será necesario tener el título de Grado universitario o titulación equivalente, además de la formación pedagógica y didáctica de nivel de Postgrado, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 100 de la presente Ley, sin perjuicio de la habilitación de otras titulaciones que, a efectos de docencia pudiera establecer el Gobierno para determinadas áreas, previa consulta a las Comunidades Autónomas.

1. Para impartir enseñanzas de formación profesional se exigirán los mismos requisitos de titulación y formación establecidos en el artículo anterior para la educación secundaria obligatoria y el bachillerato.

2. Las administraciones educativas podrán, con carácter excepcional, atribuir docencia en el ámbito de la formación profesional, cuando así se requiera, como profesores especialistas a quienes estén en posesión de una titulación de Técnico o Técnica de Formación Profesional, Técnico o Técnica Superior de Formación Profesional, Técnico o Técnica Auxiliar o Técnico o Técnica Especialista de Formación Profesional y, en su caso, de otras titulaciones asociadas a la familia profesional.

Asimismo, y con el mismo carácter, se podrá atribuir docencia en el ámbito de la formación profesional a profesionales del sector productivo asociado al título o curso correspondiente.

3. El Gobierno regulará reglamentariamente las condiciones de acceso y desempeño de las funciones docentes del profesorado especialista que prestará sus servicios en régimen de contratación laboral.

4. El Ministerio de Educación y Formación Profesional determinará reglamentariamente los requisitos específicos y condiciones para el desempeño de actividades docentes de los profesores especialistas.

1. Para ejercer la docencia de las enseñanzas artísticas elementales y profesionales será necesario estar en posesión del título de Grado universitario o titulación equivalente a efectos de docencia, sin perjuicio de la intervención educativa de otros profesionales en el caso de las enseñanzas de artes plásticas y diseño de grado medio y de grado superior y de la habilitación de otras titulaciones que, a efectos de docencia, pudiera establecer el Gobierno para determinados módulos, previa consulta a las comunidades autónomas. Se requerirá, asimismo, la formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el artículo 100 de esta ley.

2. Los requisitos para el ejercicio de la docencia en las enseñanzas artísticas superiores serán los establecidos en su normativa específica.

3. Excepcionalmente, para determinados módulos, materias o asignaturas, correspondientes a las enseñanzas artísticas profesionales, se podrá incorporar como profesorado especialista, atendiendo a su cualificación y a las necesidades del sistema educativo, a profesionales, no necesariamente titulados, que desarrollen su actividad en el ámbito laboral. Dicha incorporación se realizará en régimen laboral o administrativo, de acuerdo con la normativa que resulte de aplicación.

1. Per a impartir ensenyaments d’idiomes s’exigiran els mateixos requisits de titulació i formació establits en l’article 94 per a l’educació secundària obligatòria i el batxillerat.

2. Les Administracions educatives, excepcionalment, podran incorporar com a professors especialistes, atenent la seua qualificació i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessàriament titulats, de nacionalitat estrangera. La dita incorporació es realitzarà en règim laboral o administratiu, d’acord amb la normativa que siga aplicable i ha de complir-se el contingut dels articles 9.5 i 36 de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, excepte en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea o d’aquells a què s’aplique el règim comunitari d’estrangeria.

1. Para ejercer la docencia en las enseñanzas deportivas será necesario estar en posesión del título de Grado universitario o titulación equivalente a efectos de docencia. Se requerirá asimismo la formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el artículo 100 de esta Ley. El Gobierno habilitará otras titulaciones para la docencia en determinados módulos y bloques previa consulta a las Comunidades Autónomas.

2. Excepcionalmente, para determinadas materias las Administraciones educativas podrán incorporar como profesores especialistas, atendiendo a su cualificación y a las necesidades del sistema educativo, a profesionales, no necesariamente titulados, que desarrollen su actividad en el ámbito deportivo y laboral. Dicha incorporación se realizará en régimen laboral o administrativo, de acuerdo con la normativa que resulte de aplicación.

Els professors d’ensenyaments per a les persones adultes recollits en la present Llei, que conduïsquen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional, han de comptar amb la titulació establida amb caràcter general per a impartir els respectius ensenyaments. Les Administracions educatives facilitaran a estos professors una formació adequada per a respondre a les característiques de les persones adultes.

1. La formación inicial del profesorado se ajustará a las necesidades de titulación y de cualificación requeridas por la ordenación general del sistema educativo. Su contenido garantizará la capacitación adecuada para afrontar los retos del sistema educativo y adaptar las enseñanzas a las nuevas necesidades formativas.

2. Para ejercer la docencia en las diferentes enseñanzas reguladas en la presente Ley, será necesario estar en posesión de las titulaciones académicas correspondientes y tener la formación pedagógica y didáctica que el Gobierno establezca para cada enseñanza.

3. Corresponde a las Administraciones educativas establecer los convenios oportunos con las universidades para la organización de la formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el apartado anterior.

4. La formación inicial del profesorado de las diferentes enseñanzas reguladas en la presente Ley se adaptará al sistema de grados y postgrados del espacio europeo de educación superior según lo que establezca la correspondiente normativa básica.

5. El Ministerio competente en enseñanza universitaria junto a las Administraciones educativas garantizarán, a través de los órganos de coordinación universitaria, la oferta de formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el apartado 2, de modo que quede asegurado que el sistema educativo dispone de suficientes profesionales en todas las enseñanzas y especialidades, así como el derecho de toda la ciudadanía al acceso al empleo público de acuerdo con los principios constitucionales de mérito y capacidad.

El primer curs d’exercici de la docència a centres públics es desenvoluparà sota la tutoria de professors experimentats. El professor tutor i el professor en formació compartiran la responsabilitat sobre la programació dels ensenyaments dels alumnes d’este últim.

1. La formación permanente constituye un derecho y una obligación de todo el profesorado y una responsabilidad de las Administraciones educativas y de los propios centros.

2. Los programas de formación permanente deberán contemplar la adecuación de los conocimientos y métodos a la evolución de las ciencias y de las didácticas específicas, así como todos aquellos aspectos de coordinación, orientación, tutoría, educación inclusiva, atención a la diversidad y organización encaminados a mejorar la calidad de la enseñanza y el funcionamiento de los centros. Asimismo, deberán incluir formación específica en materia de igualdad en los términos establecidos en el artículo siete de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como formación específica en materia de acoso y malos tratos en el ámbito de los centros docentes. Del mismo modo deberán incluir formación específica en prevención, detección y actuación frente a la violencia contra la infancia.

3. Las Administraciones educativas promoverán la utilización de las tecnologías de la información y la comunicación y la formación tanto en digitalización como en lenguas extranjeras de todo el profesorado, independientemente de su especialidad, estableciendo programas específicos de formación en estos ámbitos. Igualmente, les corresponde fomentar programas de investigación e innovación, impulsando el trabajo colaborativo y las redes profesionales y de centros para el fomento de la formación, la autoevaluación y la mejora de la actividad docente.

4. El Ministerio de Educación y Ciencia podrá ofrecer programas de formación permanente de carácter estatal, dirigidos a profesores de todas las enseñanzas reguladas en la presente Ley y establecer, a tal efecto, los convenios oportunos con las instituciones correspondientes.

5. Las Administraciones educativas impulsarán acuerdos con los Colegios Profesionales u otras instituciones que contribuyan a mejorar la calidad de la formación permanente del profesorado.

1. Les Administracions educatives planificaran les activitats de formació del professorat, garantiran una oferta diversificada i gratuïta d’estes activitats i establiran les mesures oportunes per a afavorir-hi la participació del professorat. Així mateix, els correspon facilitar l’accés dels professors a titulacions que permeten la mobilitat entre els distints ensenyaments, incloent-hi els universitaris, per mitjà dels acords oportuns amb les universitats.

2. El Ministeri d’Educació i Ciència, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, afavorirà la mobilitat internacional dels docents, els intercanvis d’un lloc a un altre i les estades en altres països.

1. Les Administracions educatives vetlaran perquè el professat reba el tracte, la consideració i el respecte d’acord amb la importància social de la seua tasca.

2. Les Administracions educatives prestaran una atenció prioritària a la millora de les condicions en què el professorat realitza el seu treball i a l’estímul d’una creixent consideració i reconeixement social de la funció docent.

3. Donada l’exigència de formació permanent del professorat i la necessitat actualització, innovació i investigació que acompanya la funció docent, el professorat, degudament acreditat, disposarà d’accés gratuït a les biblioteques i museus dependents dels poders públics. Així mateix, podran fer ús dels servicis de préstec de llibres i altres materials que oferisquen les dites biblioteques. Amb esta finalitat, els directors dels centres educatius facilitaran al professorat l’acreditació corresponent.

1. Correspon a les Administracions educatives, respecte del professorat dels centres públics, adoptar les mesures oportunes per a garantir la deguda protecció i assistència jurídica, així com la cobertura de la responsabilitat civil, en relació amb els fets que es deriven del seu exercici professional.

2. Les Administracions educatives, respecte al professorat dels centres públics, afavoriran:

a) El reconeixement de la funció tutorial per mitjà dels oportuns incentius professionals i econòmics.

b) El reconeixement de la labor del professorat, atenent la seua especial dedicació al centre i a la implantació de plans que suposen innovació educativa per mitjà dels incentius econòmics i professionals corresponents.

c) El reconeixement del treball dels professors que imparten classes de la seua matèria en una llengua estrangera als centres bilingües.

d) El desenvolupament de llicències retribuïdes, d’acord amb les condicions i els requisits que establisquen, a fi d’estimular la realització d’activitats de formació i d’investigació i innovació educatives que revertisquen en benefici directe del mateix sistema educatiu. ny 2006 321

e) La reducció de la jornada lectiva d’aquells professors majors de 55 anys que ho sol·liciten, amb la corresponent disminució proporcional de les retribucions. Podran, així mateix, afavorir la substitució parcial de la jornada lectiva per activitats d’una altra naturalesa sense reducció de les seues retribucions.

1. A fin de mejorar la calidad de la enseñanza y el trabajo de los profesores, las Administraciones educativas elaborarán planes para la evaluación de la función docente, con la participación del profesorado.

2. Los planes para la valoración de la función docente, que deben ser públicos, incluirán los fines y los criterios precisos de la valoración y la forma de participación del profesorado, de la comunidad educativa y de la propia Administración.

3. Las Administraciones educativas fomentarán asimismo la evaluación voluntaria del profesorado.

4. Corresponde a las Administraciones educativas disponer los procedimientos para que los resultados de la valoración de la función docente sean tenidos en cuenta de modo preferente en los concursos de traslados y en el desarrollo profesional docente junto con las actividades de formación, investigación e innovación.

1. Els centres docents que oferisquen ensenyaments regulats en esta Llei es regiran pel que disposa la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació, en la present Llei Orgànica i en les disposicions que la despleguen, així com pel que establixen les altres normes vigents que els siguen aplicables, sense perjuí del que preveuen els apartats següents d’este article.

2. En relació amb els centres integrats i de referència nacional de formació professional caldrà ajustar-se al que disposa la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional, i en les normes que la desenvolupen.

3. Correspon a les Comunitats Autònomes regular l’organització dels centres que oferisquen alguns dels ensenyaments artístics superiors definits com a tals en l’article 45 d’esta Llei.

4. Correspon al Govern la regulació i la gestió dels centres docents públics espanyols a l’exterior.

5. Les Administracions educatives podran considerar centre educatiu, als efectes d’organització, gestió i administració, l’agrupació de centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat.

1. Els centres docents es classifiquen en públics i privats.

2. Són centres públics aquells el titular dels quals és una administració pública.

3. Són centres privats aquells el titular dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat i són centres privats concertats els centres privats acollits al règim de concerts legalment establit. S’entén per titular d’un centre privat la persona física o jurídica que conste com a tal en el Registre de centres de la corresponent Administració educativa.

4. La prestació del servici públic de l’educació es realitzarà a través dels centres públics i privats concertats.

5. Els centres docents orientaran la seua activitat a la consecució dels principis i fins de l’educació establits en la present Llei.

6. Els pares o tutors, en relació amb l’educació dels seus fills o pupils, tenen dret, d’acord amb el que establix l’article 4 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, a triar centre docent tant de públic com diferent dels creats pels poders públics, als quals es referix l’apartat 3 del present article.

1. En la programación de la oferta de plazas, las Administraciones educativas armonizarán las exigencias derivadas de la obligación que tienen los poderes públicos de garantizar el derecho de todos a la educación, mediante una oferta suficiente de plazas públicas, en condiciones de igualdad y los derechos individuales de alumnos y alumnas, padres, madres y tutores legales.

En todo caso, se perseguirá el objetivo de cohesión social y la consideración de la heterogeneidad de alumnado como oportunidad educativa.

2. Las enseñanzas reguladas en esta Ley se programarán por las Administraciones educativas teniendo en cuenta la oferta existente de centros públicos y la autorizada en los centros privados concertados, asegurando el derecho a la educación y articulando el principio de participación efectiva de los sectores afectados como mecanismo idóneo para atender adecuadamente los derechos y libertades y la elección de todos los interesados. Los principios de programación y participación son correlativos y cooperantes en la elaboración de la oferta que conllevará una adecuada y equilibrada escolarización del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo, como garantía de la equidad y calidad de la enseñanza.

3. En el marco de la programación general de la red de centros de acuerdo con los principios anteriores, las Administraciones educativas programarán la oferta educativa de modo que garanticen la existencia de plazas públicas suficientes, especialmente en las zonas de nueva población.

4. Las Administraciones educativas deberán tener en cuenta las consignaciones presupuestarias existentes y el principio de economía y eficiencia en el uso de los recursos públicos.

5. Las Administraciones educativas promoverán un incremento progresivo de puestos escolares en la red de centros de titularidad pública.

1. Los centros educativos existentes que no reúnan las condiciones de accesibilidad exigidas por la legislación vigente en la materia, deberán adecuarse en los plazos y con arreglo a los criterios establecidos por la Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal, y en sus normas de desarrollo.

2. Las Administraciones educativas promoverán programas para adecuar las condiciones físicas, incluido el transporte escolar, y tecnológicas de los centros y los dotarán de los recursos materiales y de acceso al currículo adecuados a las necesidades del alumnado que escolariza, especialmente en el caso de personas con discapacidad, de modo que no se conviertan en factor de discriminación y garanticen una atención inclusiva y universalmente accesible a todos los alumnos.

3. Con el fin de promover una cultura de la sostenibilidad ambiental y de la cooperación social para proteger nuestra biodiversidad, las Administraciones educativas favorecerán, en coordinación con las instituciones y organizaciones de su entorno, la sostenibilidad de los centros, su relación con el medio natural y su adaptación a las consecuencias derivadas del cambio climático. Asimismo garantizarán los caminos escolares seguros y promoverán desplazamientos sostenibles en los diferentes ámbitos territoriales, como fuente de experiencia y aprendizaje vital.

4. Los centros, como espacios abiertos a la sociedad de los que son elemento nuclear, promoverán el trabajo y la coordinación con las administraciones, entidades y asociaciones de su entorno inmediato, creando comunidades educativas abiertas, motores de la transformación social y comunitaria.

1. Los centros públicos que ofrecen educación infantil se denominarán escuelas infantiles, los que ofrecen educación primaria, colegios de educación primaria, los que ofrecen educación secundaria obligatoria, bachillerato y formación profesional, institutos de educación secundaria. Los centros que ofrecen únicamente enseñanzas de formación profesional se denominarán institutos de formación profesional, y centros integrados cuando impartan todas las ofertas formativas de formación profesional.

2. Los centros públicos que ofrecen educación infantil y educación primaria se denominarán colegios de educación infantil y primaria.

3. Los centros públicos que ofrecen enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño se denominarán escuelas de arte; los que ofrecen enseñanzas profesionales y, en su caso, elementales, de música y danza, conservatorios. Los centros que ofrecen enseñanzas artísticas superiores tendrán las denominaciones a las que se refiere el artículo 58 de esta Ley.

4. Los centros que ofrecen enseñanzas dirigidas a alumnos con necesidades educativas especiales que no puedan ser atendidas en el marco de las medidas de atención a la diversidad de los centros ordinarios, se denominarán centros de educación especial.

5. Corresponde a las Administraciones educativas determinar la denominación de aquellos centros públicos que ofrezcan enseñanzas agrupadas de manera distinta a las definidas en los puntos anteriores.

1. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros públicos de los medios materiales y humanos necesarios para ofrecer una educación de calidad y garantizar la igualdad de oportunidades en la educación.

2. En el contexto de lo dispuesto en el apartado anterior, los centros dispondrán de la infraestructura informática necesaria para garantizar la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación en los procesos educativos. Corresponde a las Administraciones educativas proporcionar servicios educativos externos y facilitar la relación de los centros públicos con su entorno y la utilización por parte del centro de los recursos próximos, tanto propios como de otras Administraciones públicas.

3. Los centros que escolaricen alumnado con necesidad específica de apoyo educativo, en proporción mayor a la establecida con carácter general o para la zona en la que se ubiquen, recibirán los recursos complementarios humanos y materiales necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. A tal fin, la proporción de alumnado por profesor podrá ser inferior a la establecida en el apartado 1 del artículo 157.

4. Las Administraciones educativas facilitarán que aquellos centros que, por su número de unidades, no puedan disponer de los especialistas a los que se refiere el artículo 93 de esta Ley, reciban los apoyos necesarios para asegurar la calidad de las correspondientes enseñanzas.

5. Las Administraciones educativas potenciarán que los centros públicos puedan ofrecer actividades y servicios complementarios a fin de favorecer que amplíen su oferta educativa para atender las nuevas demandas sociales, así como que puedan disponer de los medios adecuados, particularmente de aquellos centros que atiendan a una elevada población de alumnos con necesidad específica de apoyo educativo.

6. Las Administraciones educativas podrán establecer compromisos con aquellos centros que, en uso de su autonomía y basándose en el análisis de sus evaluaciones internas o externas, adopten decisiones o proyectos que sean valorados por dichas administraciones de especial interés para el contexto socioeconómico del centro, para el desarrollo del currículo o para su organización y para la inclusión y la atención a la diversidad del alumnado. Las Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos.

1. Els centres d’ensenyament disposaran d’una biblioteca escolar.

2. Les Administracions educatives completaran la dotació de les biblioteques dels centres públics de forma progressiva. A este efecte elaboraran un pla que permeta aconseguir el dit objectiu dins del període d’implantació de la present Llei.

3. Les biblioteques escolars contribuiran a fomentar la lectura i que l’alumne accedisca a la informació i a altres recursos per a l’aprenentatge de les altres àrees i matèries i puga formar-se en l’ús crític d’estes. Igualment, contribuiran a fer efectiu el que disposen els articles 19.3 i 26.2 de la present Llei.

4. L’organització de les biblioteques escolars ha de permetre que funcionen com un espai obert a la comunitat educativa dels centres respectius.

5. Els centres podran arribar a acords amb els municipis respectius per a l’ús de biblioteques municipals amb les finalitats previstes en este article.

Els centres privats podran adoptar qualsevol denominació, excepte la que correspon a centres públics o la que puga induir a confusió amb estos.

1. Els titulars dels centres privats tindran dret a establir el caràcter propi d’estos que, en tot cas, ha de respectar els drets garantits a professors, pares i alumnes en la Constitució i en les lleis.

2. El caràcter propi del centre ha de ser posat en coneixement pel titular del centre als distints sectors de la comunitat educativa, així com a tots els qui puguen estar interessats a accedir-hi. La matriculació d’un alumne suposarà el respecte del caràcter propi del centre, que ha de respectar, al seu torn, els drets dels alumnes i de les seues famílies, reconeguts en la Constitució i en les lleis.

3. Qualsevol modificació en el caràcter propi d’un centre privat, per canvi en la titularitat o per qualsevol altra circumstància, ha de ser notificada a la comunitat educativa amb antelació suficient. En tot cas, la modificació del caràcter propi, una vegada iniciat el curs, no podrà produir efectes abans de finalitzar el procés d’admissió i matriculació dels alumnes per al curs següent.

1. Los centros privados que ofrezcan enseñanzas declaradas gratuitas en esta Ley y satisfagan necesidades de escolarización, en el marco de lo dispuesto en los artículos 108 y 109, podrán acogerse al régimen de conciertos educativos en los términos legalmente establecidos. Los centros que accedan al régimen de concertación educativa deberán formalizar con la Administración educativa que proceda el correspondiente concierto.»

2. Entre los centros que cumplan los requisitos establecidos en el apartado anterior, tendrán preferencia para acogerse al régimen de conciertos aquellos que atiendan a poblaciones escolares de condiciones económicas desfavorables, los que realicen experiencias de interés pedagógico para el sistema educativo, los que fomenten la escolarización de proximidad y los que estén constituidos y funcionen en régimen de cooperativa, cuya especificidad será objeto de reconocimiento en la normativa correspondiente.

3. Corresponde al Gobierno establecer los aspectos básicos a los que deben someterse los conciertos. Estos aspectos se referirán al cumplimiento de los requisitos previstos en la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, del Derecho a la Educación y en las normas que le sean de aplicación de la presente Ley; a la tramitación de la solicitud, la duración máxima del concierto y las causas de extinción; a las obligaciones de la titularidad del centro concertado y de la Administración educativa; al sometimiento del concierto al derecho administrativo; a las singularidades del régimen del profesorado sin relación laboral; a la constitución del Consejo Escolar del centro al que se otorga el concierto y a la designación del director.

En concreto, el concierto educativo tendrá una duración mínima de seis años en el caso de Educación Primaria, y de cuatro años en el resto de los casos.

4. Corresponde a las Comunidades Autónomas dictar las normas necesarias para el desarrollo del régimen de conciertos educativos, de acuerdo con lo previsto en el presente artículo y en el marco de lo dispuesto en los artículos 108 y 109. El concierto establecerá los derechos y obligaciones recíprocas en cuanto a régimen económico, duración, prórroga y extinción del mismo, número de unidades escolares concertadas, rendición de cuentas, planes de actuación y adopción de medidas en función de los resultados académicos obtenidos, y demás condiciones, con sujeción a las disposiciones reguladoras del régimen de conciertos. En todo caso, las Administraciones educativas recogerán en sus normativas específicas lo dispuesto en el apartado segundo de este artículo.

5. Los conciertos podrán afectar a varios centros, siempre que pertenezcan a un mismo titular.

6. Las Administraciones educativas podrán concertar, con carácter preferente, las enseñanzas de ciclos formativos de grado básico que, conforme a lo previsto en la presente Ley, los centros privados concertados de educación secundaria obligatoria impartan a su alumnado. Dichos conciertos tendrán carácter general.

7. El concierto para las enseñanzas postobligatorias tendrá carácter singular.

1. La quantia global dels fons públics destinats al sosteniment dels centres privats concertats, per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments objecte de concert, s’establirà en els pressupostos de les Administracions corresponents.

2. A efectes de distribució de la quantia global a què fa referència l’apartat anterior, l’import del mòdul econòmic per unitat escolar es fixarà anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat i, si és el cas, en els de les Comunitats Autònomes, i estos no poden ser inferior al que s’establisca en els primers en cap de les quantitats en què es diferencia l’esmentat mòdul, d’acord amb el que s’establix en l’apartat següent.

3. En el mòdul, la quantia del qual assegurarà que l’ensenyament s’impartisca en condicions de gratuïtat, es diferenciaran:

a) Els salaris del personal docent, incloses les cotitzacions per quota patronal a la Seguretat Social que corresponguen als titulars dels centres.

b) Les quantitats assignades a altres despeses, que comprendran les de personal d’administració i servicis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, així com les quantitats que corresponguen a la reposició d’inversions reals. Així mateix, podran considerar-se les derivades de l’exercici de la funció directiva no docent. En cap cas, es computaran interessos del capital propi. Les esmentades quantitats es fixaran amb criteris anàlegs als aplicats als centres públics.

c) Les quantitats pertinents per a atendre el pagament dels conceptes d’antiguitat del personal docent dels centres privats concertats i consegüent repercussió en les quotes de la Seguretat Social; pagament de les substitucions del professorat i els derivats de l’exercici de la funció directiva docent; pagament de les obligacions derivades de l’exercici de les garanties reconegudes als representants legals dels treballadors segons el que establix l’article 68 de l’Estatut dels Treballadors. Estes quantitats s’arreplegaran en un fons general que es distribuirà de forma individualitzada entre el personal docent dels centres privats concertats, d’acord amb les circumstàncies que concórreguen en cada professor i aplicant criteris anàlegs als fixats per al professorat dels centres públics.

4. Les quantitats corresponents als salaris del personal docent a què fa referència l’apartat anterior possibilitaran l’equiparació gradual de la seua remuneració amb la del professorat públic de les respectives etapes.

5. Els salaris del personal docent seran abonats per l’Administració al professorat com a pagament delegat i en nom de l’entitat titular del centre, a càrrec i a compte de les quantitats previstes en l’apartat anterior. A este efecte, el titular del centre, en la seua condició d’ocupador en la relació laboral, facilitarà a l’Administració les nòmines corresponents, així com les eventuals modificacions.

6. L’Administració no podrà assumir alteracions en les despeses de personal i costos laborals del professorat, derivades de convenis col·lectius que superen el percentatge d’increment global de les quantitats corresponents a salaris a què fa referència l’apartat 3 d’este article.

7. Les Administracions educatives podran incrementar els mòduls per als centres privats concertats que escolaritzen alumnes amb necessitat específica de suport educatiu en proporció major a l’establida amb caràcter general o per a la zona en què s’ubiquen.

8. La reglamentació que desplegue el règim de concerts tindrà en compte les característiques específiques de les cooperatives d’ensenyament i dels professors sense relació laboral amb la titularitat del centre, a fi de facilitar la gestió dels seus recursos econòmics i humans.

9. En la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat es determinarà l’import màxim de les quotes que els centres amb concert singular podran percebre de les famílies.

1. La participació és un valor bàsic per a la formació de ciutadans autònoms, lliures, responsables i compromesos amb els principis i valors de la Constitució.

2. La participació, autonomia i govern dels centres que oferisquen ensenyaments regulats en esta Llei s’ajustaran a allò que s’hi ha disposat i en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació, i en les normes que es dicten en desplegament d’estes.

3. Les Administracions educatives fomentaran, en l’àmbit de la seua competència, l’exercici efectiu de la participació d’alumnat, professorat, famílies i personal d’administració i servicis en els centres educatius.

4. A fi de fer efectiva la coresponsabilitat entre el professorat i les famílies en l’educació dels seus fills, les Administracions educatives adoptaran mesures que promoguen i incentiven la col·laboració efectiva entre la família i l’escola.

5. En relació amb els centres integrats i de referència nacional de formació professional caldrà ajustar-se al que disposa la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional i en les normes que la despleguen.

6. Correspon a les Administracions educatives regular la participació en els centres que impartisquen ensenyaments artístics superiors d’acord amb la normativa bàsica que establisca el Govern.

7. Correspon a les Administracions educatives adaptar el que establix este Títol a les característiques dels centres que impartixen únicament el primer cicle d’educació infantil. Esta adaptació ha de respectar, en tot cas, els principis d’autonomia i participació de la comunitat educativa arreplegats en este.

1. Las Administraciones educativas garantizarán la participación activa de la comunidad educativa en las cuestiones relevantes de la organización, el gobierno, el funcionamiento y la evaluación de los centros, fomentando dicha participación especialmente en el caso del alumnado, como parte de su proceso de formación.

2. La comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a través de su Consejo Escolar. El profesorado participará también en la toma de decisiones pedagógicas que corresponden al Claustro, a los órganos de coordinación docente y a los equipos de profesores y profesoras que impartan clase en el mismo curso o ciclo.

3. Corresponde a las Administraciones educativas favorecer la participación del alumnado en el funcionamiento de los centros, a través de sus delegados de grupo y curso, así como de sus representantes en el Consejo Escolar.

4. Los padres y los alumnos y alumnas podrán participar también en el funcionamiento de los centros a través de sus asociaciones. Las Administraciones educativas favorecerán la información y la formación dirigida a ellos.

5. Los centros tendrán al menos los siguientes órganos colegiados de gobierno: Consejo Escolar y Claustro del profesorado. En la composición del Consejo Escolar se deberá promover la presencia equilibrada de mujeres y hombres.

1. Los centros dispondrán de autonomía pedagógica, de organización y de gestión en el marco de la legislación vigente y en los términos recogidos en la presente Ley y en las normas que la desarrollen.

2. Los centros docentes dispondrán de autonomía para elaborar, aprobar y ejecutar un proyecto educativo y un proyecto de gestión, así como las normas de organización y funcionamiento del centro.

3. Las Administraciones educativas favorecerán la autonomía de los centros de forma que sus recursos económicos, materiales y humanos puedan dar respuesta y viabilidad a los proyectos educativos y propuestas de organización que elaboren, una vez que sean convenientemente evaluados y valorados. Los centros sostenidos con fondos públicos deberán rendir cuentas de los resultados obtenidos.»

4. Los centros, en el ejercicio de su autonomía, pueden adoptar experimentaciones, innovaciones pedagógicas, programas educativos, planes de trabajo, formas de organización, normas de convivencia o ampliación del calendario escolar o del horario lectivo de ámbitos, áreas o materias, en los términos que establezcan las Administraciones educativas y dentro de las posibilidades que permita la normativa aplicable, incluida la laboral, sin que, en ningún caso, suponga discriminación de ningún tipo, ni se impongan aportaciones a las familias ni exigencias para las Administraciones educativas.

5. Cuando estas experimentaciones, planes de trabajo o formas de organización puedan afectar a la obtención de títulos académicos o profesionales, deberán ser autorizados expresamente por el Gobierno.

1. El proyecto educativo del centro recogerá los valores, los fines y las prioridades de actuación, incorporará la concreción de los currículos establecidos por la Administración educativa, que corresponde fijar y aprobar al Claustro, e impulsará y desarrollará los principios, objetivos y metodología propios de un aprendizaje competencial orientado al ejercicio de una ciudadanía activa. Asimismo incluirá un tratamiento transversal de la educación en valores, del desarrollo sostenible, de la igualdad entre mujeres y hombres, de la igualdad de trato y no discriminación y de la prevención de la violencia contra las niñas y las mujeres, del acoso y del ciberacoso escolar, así como la cultura de paz y los derechos humanos.

El proyecto educativo del centro recogerá asimismo la estrategia digital del centro, de acuerdo con lo establecido en el artículo 111 bis.5.»

2. Dicho proyecto estará enmarcado en unas líneas estratégicas y tendrá en cuenta las características del entorno social, económico, natural y cultural del alumnado del centro, así como las relaciones con agentes educativos, sociales, económicos y culturales del entorno. El proyecto recogerá, al menos, la forma de atención a la diversidad del alumnado, medidas relativas a la acción tutorial, los planes de convivencia y de lectura y deberá respetar los principios de no discriminación y de inclusión educativa como valores fundamentales, así como los principios y objetivos recogidos en esta Ley y en la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación, especificando medidas académicas que se adoptarán para favorecer y formar en la igualdad particularmente de mujeres y hombres.»

2 bis. Los centros adoptarán las medidas necesarias para compensar las carencias que pudieran existir en la competencia en comunicación lingüística, en lengua castellana y en su caso en las lenguas cooficiales, tomando como referencia el análisis realizado previamente e incluyendo dicho análisis y tales medidas en su proyecto educativo.

Las Administraciones educativas adoptarán las iniciativas necesarias para facilitar a los centros la aplicación de dichas medidas.»

2 ter. El proyecto educativo incorporará un plan de mejora, que se revisará periódicamente, en el que, a partir del análisis de los diferentes procesos de evaluación del alumnado y del propio centro, se planteen las estrategias y actuaciones necesarias para mejorar los resultados educativos y los procedimientos de coordinación y de relación con las familias y el entorno.»

3. En el marco de lo establecido por las Administraciones educativas, los centros establecerán sus proyectos educativos, que deberán hacerse públicos con objeto de facilitar su conocimiento por el conjunto de la comunidad educativa. Asimismo, corresponde a las Administraciones educativas contribuir al desarrollo del currículo favoreciendo la elaboración de modelos abiertos de programación docente y de materiales didácticos que atiendan a las distintas necesidades de los alumnos y alumnas y del profesorado.

4. Corresponde a las Administraciones educativas favorecer la coordinación entre los proyectos educativos de los centros de educación primaria y los de educación secundaria obligatoria con objeto de que la incorporación de los alumnos a la educación secundaria sea gradual y positiva.

5. Los centros promoverán compromisos educativos entre las familias o tutores legales y el propio centro en los que se consignen las actividades que padres, profesores y alumnos se comprometen a desarrollar para mejorar el rendimiento académico del alumnado.

6. El proyecto educativo de los centros privados concertados, que en todo caso deberá hacerse público, será dispuesto por su respectivo titular e incorporará el carácter propio al que se refiere el artículo 115 de esta Ley.

1. Los centros estarán dotados de los recursos educativos, humanos y materiales necesarios para ofrecer una enseñanza de calidad y garantizar la igualdad de oportunidades en el acceso a la educación.

2. Las Administraciones educativas podrán asignar mayores dotaciones de recursos a determinados centros públicos o privados concertados, en razón de los proyectos que así lo requieran o en atención a las condiciones de especial necesidad de la población que escolarizan. Dicha asignación quedará condicionada a la rendición de cuentas y justificación de la adecuada utilización de dichos recursos.

3. Los centros docentes públicos podrán obtener recursos complementarios, previa aprobación de su Consejo Escolar, en los términos que establezcan las Administraciones educativas, dentro de los límites que la normativa vigente establece. Estos recursos no podrán provenir de las actividades llevadas a cabo por las asociaciones de padres, madres y de alumnos y alumnas en cumplimiento de sus fines y deberán ser aplicados a sus gastos, de acuerdo con lo que las Administraciones educativas establezcan.

1. Los centros públicos que impartan enseñanzas reguladas por la presente Ley dispondrán de autonomía en su gestión económica de acuerdo con la normativa establecida en la presente Ley así como en la que determine cada Administración educativa.

2. Las Administraciones públicas podrán delegar en los órganos de gobierno de los centros públicos la adquisición de bienes, contratación de obras, servicios y suministros, de acuerdo con la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014 y, en su caso, con la legislación autonómica en materia de contratación del sector público, y con los límites que en la normativa correspondiente se fijen. El ejercicio de la autonomía de los centros para administrar estos recursos estará sometido a las disposiciones que las Administraciones públicas establezcan para regular el proceso de contratación, de realización y de justificación del gasto.

3. Para el cumplimiento de sus proyectos educativos, los centros públicos podrán formular requisitos de titulación y capacitación profesional respecto de determinados puestos de trabajo del centro, de acuerdo con las condiciones que establezcan las Administraciones educativas.

4. Los centros públicos expresarán la ordenación y utilización de sus recursos, tanto materiales como humanos, a través de la elaboración de su proyecto de gestión, en los términos que regulen las Administraciones educativas.

5. Las Administraciones educativas podrán delegar en los órganos de gobierno de los centros públicos las competencias que determinen, incluidas las relativas a gestión de personal, responsabilizando a los directores de la gestión de los recursos puestos a disposición del centro.

1. Los centros elaborarán un plan de convivencia que incorporarán a la programación general anual y que recogerá todas las actividades que se programen con el fin de fomentar un buen clima de convivencia dentro del centro escolar, la concreción de los derechos y deberes de los alumnos y alumnas y las medidas correctoras aplicables en caso de su incumplimiento con arreglo a la normativa vigente, tomando en consideración la situación y condiciones personales de los alumnos y alumnas, y la realización de actuaciones para la resolución pacífica de conflictos con especial atención a las actuaciones de prevención de la violencia de género, igualdad y no discriminación.

2. Las normas de convivencia y conducta de los centros serán de obligado cumplimiento, y deberán concretar los deberes de los alumnos y alumnas y las medidas correctoras aplicables en caso de incumplimiento, tomando en consideración su situación y condiciones personales.

Las medidas correctoras tendrán un carácter educativo y recuperador, deberán garantizar el respeto a los derechos del resto de los alumnos y alumnas y procurarán la mejora en las relaciones de todos los miembros de la comunidad educativa.

Las medidas correctoras deberán ser proporcionadas a las faltas cometidas. Aquellas conductas que atenten contra la dignidad personal de otros miembros de la comunidad educativa, que tengan como origen o consecuencia una discriminación o acoso basado en el género, orientación o identidad sexual, o un origen racial, étnico, religioso, de creencias o de discapacidad, o que se realicen contra el alumnado más vulnerable por sus características personales, sociales o educativas tendrán la calificación de falta muy grave y llevarán asociada como medida correctora la expulsión, temporal o definitiva, del centro.

Las decisiones de adoptar medidas correctoras por la comisión de faltas leves serán inmediatamente ejecutivas.

3. Los miembros del equipo directivo y los profesores y profesoras serán considerados autoridad pública. En los procedimientos de adopción de medidas correctoras, los hechos constatados por profesores, profesoras y miembros del equipo directivo de los centros docentes tendrán valor probatorio y disfrutarán de presunción de veracidad «iuris tantum» o salvo prueba en contrario, sin perjuicio de las pruebas que, en defensa de los respectivos derechos o intereses, puedan señalar o aportar los propios alumnos y alumnas.

4. Las Administraciones educativas facilitarán que los centros, en el marco de su autonomía, puedan elaborar sus propias normas de organización y funcionamiento.

5. Las Administraciones educativas regularán los protocolos de actuación frente a indicios de acoso escolar, ciberacoso, acoso sexual, violencia de género y cualquier otra manifestación de violencia, así como los requisitos y las funciones que debe desempeñar el coordinador o coordinadora de bienestar y protección, que debe designarse en todos los centros educativos independientemente de su titularidad. Las directoras, directores o titulares de centros educativos se responsabilizarán de que la comunidad educativa esté informada de los protocolos de actuación existentes así como de la ejecución y el seguimiento de las actuaciones previstas en los mismos. En todo caso deberán garantizarse los derechos de las personas afectadas.

Els centres educatius elaboraran al principi de cada curs una programació general anual que arreplegue tots els aspectes relatius a l’organització i funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats.

1. El Consejo Escolar de los centros públicos estará compuesto por los siguientes miembros:

a) El director del centro, que será su Presidente.

b) El jefe de estudios.

c) Un concejal o representante del Ayuntamiento en cuyo término municipal se halle radicado el centro.

d) Un número de profesores y profesoras que no podrá ser inferior a un tercio del total de los componentes del Consejo, elegidos por el Claustro y en representación del mismo.

e) Un número de padres y de alumnos, elegidos respectivamente por y entre ellos, que no podrá ser inferior a un tercio del total de los componentes del Consejo.

f) Un representante del personal de administración y servicios del centro.

g) El secretario del centro, que actuará como secretario del Consejo, con voz y sin voto.

2. Una vez constituido el Consejo Escolar del centro, éste designará una persona que impulse medidas educativas que fomenten la igualdad real y efectiva entre hombres y mujeres.

3. Uno de los representantes de los padres en el Consejo Escolar será designado por la asociación de padres más representativa del centro, de acuerdo con el procedimiento que establezcan las Administraciones educativas.

4. Corresponde a las Administraciones educativas regular las condiciones por las que los centros que impartan las enseñanzas de formación profesional o artes plásticas y diseño puedan incorporar a su Consejo Escolar un representante propuesto por las organizaciones empresariales o instituciones laborales presentes en el ámbito de acción del centro.

5. El alumnado podrá ser elegido miembro del Consejo Escolar a partir del primer curso de educación secundaria obligatoria. No obstante, los alumnos y las alumnas de los dos primeros cursos de educación secundaria obligatoria no podrán participar en la selección o el cese de quien ejerza la dirección. El alumnado de educación primaria participará en el Consejo Escolar del centro en los términos que establezcan las Administraciones educativas.

6. Corresponde a las Administraciones educativas determinar el número total de miembros del Consejo Escolar y regular el proceso de elección.

7. En los centros específicos de educación infantil, en los incompletos de educación primaria, en los de educación secundaria con menos de ocho unidades, en centros de educación permanente de personas adultas y de educación especial, en los que se impartan enseñanzas artísticas profesionales, de idiomas o deportivas, así como en aquellas unidades o centros de características singulares, la Administración educativa competente adaptará lo dispuesto en este artículo a la singularidad de los mismos.

8. En los centros específicos de educación especial y en aquellos que tengan unidades de educación especial formará parte también del Consejo Escolar un representante del personal de atención educativa complementaria.

9. Sin perjuicio de las competencias del Claustro de profesorado en relación con la planificación y organización docente, las decisiones que adopte el Consejo Escolar deberán aprobarse preferiblemente por consenso. Para los casos en los que no resulte posible alcanzar dicho consenso, las Administraciones educativas regularán las mayorías necesarias para la adopción de decisiones por el Consejo Escolar, a la vez que determinarán la necesidad de aprobación por mayoría cualificada de aquellas decisiones con especial incidencia en la comunidad educativa.

El Consejo Escolar del centro tendrá las siguientes competencias:

a) Aprobar y evaluar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente Ley.

b) Aprobar y evaluar la programación general anual del centro, sin perjuicio de las competencias del Claustro del profesorado en relación con la planificación y organización docente.

c) Conocer las candidaturas a la dirección y los proyectos de dirección presentados por los candidatos.

d) Participar en la selección del director o directora del centro en los términos que la presente Ley establece. Ser informado del nombramiento y cese de los demás miembros del equipo directivo. En su caso, previo acuerdo de sus miembros, adoptado por mayoría de dos tercios, proponer la revocación del nombramiento del director o directora.

e) Decidir sobre la admisión del alumnado con sujeción a lo establecido en esta Ley y disposiciones que la desarrollen.

f) Impulsar la adopción y seguimiento de medidas educativas que fomenten el reconocimiento y protección de los derechos de la infancia.

g) Proponer medidas e iniciativas que favorezcan los estilos de vida saludable, la convivencia en el centro, la igualdad efectiva de mujeres y hombres, la no discriminación, la prevención del acoso escolar y de la violencia de género y la resolución pacífica de conflictos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.

h) Conocer las conductas contrarias a la convivencia y la aplicación de las medidas educativas, de mediación y correctoras velando por que se ajusten a la normativa vigente. Cuando las medidas correctoras adoptadas por el director o directora correspondan a conductas del alumnado que perjudiquen gravemente la convivencia del centro, el Consejo Escolar, a instancia de padres, madres o tutores legales o, en su caso, del alumnado, podrá revisar la decisión adoptada y proponer, en su caso, las medidas oportunas.

i) Promover progresivamente la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar para la mejora de la calidad y la sostenibilidad y aprobar la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.

j) Fijar las directrices para la colaboración, con fines educativos y culturales, con las Administraciones locales y con otros centros, entidades y organismos.

k) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro.

l) Elaborar propuestas e informes, a iniciativa propia o a petición de la Administración competente, sobre el funcionamiento del centro y la mejora de la calidad de la gestión, así como sobre aquellos otros aspectos relacionados con la calidad de la misma.

m) Aprobar el proyecto de presupuesto del centro.

n) Cualesquiera otras que le sean atribuidas por la Administración educativa.

1. El Claustre de Professors és l’òrgan propi de participació dels professors en el Govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si és el cas, decidir sobre tots els aspectes educatius del centre.

2. El Claustre serà presidit pel director i estarà integrat per la totalitat dels professors que presten servici en el centre.

El Claustre de Professors tindrà les competències següents:

a) Formular a l’equip directiu i al Consell Escolar propostes per a l’elaboració dels projectes del centre i de la programació general anual.

b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual.

c) Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes.

d) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la investigació pedagògica i en la formació del professorat del centre.

e) Elegir els seus representants en el Consell Escolar del centre i participar en la selecció del director en els termes establits per la present Llei.

f) Conéixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels candidats.

g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participe el centre.

h) Informar les normes d’organització i funcionament del centre.

i) Conéixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetlar perquè estes s’atinguen a la normativa vigent.

j) Proposar mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre.

k) Qualssevol altres que li siguen atribuïdes per l’Administració educativa o per les respectives normes d’organització i funcionament.

1. Correspon a les Administracions educatives regular el funcionament dels òrgans de coordinació docent i d’orientació i potenciar els equips de professors que impartisquen classe en el mateix curs, així com la col·laboració i el treball en equip dels professors que impartisquen classe a un mateix grup d’alumnes.

2. En els instituts d’educació secundària existiran, entre els òrgans de coordinació docent, departaments de coordinació didàctica que s’encarregaran de l’organització i desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanen.

1. La dirección de los centros educativos ha de conjugar la responsabilidad institucional de la gestión del centro como organización, la gestión administrativa, la gestión de recursos y el liderazgo y dinamización pedagógica, desde un enfoque colaborativo, buscando el equilibrio entre tareas administrativas y pedagógicas.

2. El equipo directivo, órgano ejecutivo de gobierno de los centros públicos, estará integrado por el director o directora, el o la jefe de estudios, el secretario o secretaria y cuantos cargos determinen las Administraciones educativas.

3. El equipo directivo trabajará de forma coordinada en el desempeño de sus funciones, conforme a las instrucciones del director o directora y las funciones específicas legalmente establecidas.

4. El director o directora, previa comunicación al Claustro de profesores y al Consejo Escolar, formulará propuesta de nombramiento y cese a la Administración educativa de los cargos de jefe de estudios y secretario o secretaria de entre el profesorado con destino en dicho centro.

5. Todos los miembros del equipo directivo cesarán en sus funciones al término de su mandato o cuando se produzca el cese del director o directora.

6. Las Administraciones educativas favorecerán el ejercicio de la función directiva en los centros docentes, mediante la adopción de medidas que permitan mejorar la actuación de los equipos directivos en relación con el personal y los recursos materiales y mediante la organización de programas y cursos de formación.

Son competencias del director o directora:

a) Ostentar la representación del centro, representar a la Administración educativa en el mismo y hacerle llegar a esta los planteamientos, aspiraciones y necesidades de la comunidad educativa.

b) Dirigir y coordinar todas las actividades del centro, sin perjuicio de las competencias atribuidas al Claustro del profesorado y al Consejo Escolar.

c) Ejercer la dirección pedagógica, promover la innovación educativa e impulsar planes para la consecución de los fines del proyecto educativo del centro.

d) Garantizar el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones vigentes.

e) Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro.

f) Favorecer la convivencia en el centro, garantizar la mediación en la resolución de los conflictos e imponer las medidas correctoras que correspondan a los alumnos y alumnas, en cumplimiento de la normativa vigente, sin perjuicio de las competencias atribuidas al Consejo Escolar en el artículo 127 de esta Ley. A tal fin, se promoverá la agilización de los procedimientos para la resolución de los conflictos en los centros.

g) Impulsar la colaboración con las familias, con instituciones y con organismos que faciliten la relación del centro con el entorno, y fomentar un clima escolar que favorezca el estudio y el desarrollo de cuantas actuaciones propicien una formación integral en conocimientos y valores de los alumnos y alumnas.

h) Impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado.

i) Convocar y presidir los actos académicos y las sesiones del Consejo Escolar y del Claustro del profesorado del centro y ejecutar los acuerdos adoptados, en el ámbito de sus competencias.

j) Realizar las contrataciones de obras, servicios y suministros, así como autorizar los gastos de acuerdo con el presupuesto del centro, ordenar los pagos y visar las certificaciones y documentos oficiales del centro, todo ello de acuerdo con lo que establezcan las Administraciones educativas.

k) Proponer a la Administración educativa el nombramiento y cese de los miembros del equipo directivo, previa información al Claustro del profesorado y al Consejo Escolar del centro.

l) Promover experimentaciones, innovaciones pedagógicas, programas educativos, planes de trabajo, formas de organización, normas de convivencia, ampliación del calendario escolar o del horario lectivo de áreas o materias, de acuerdo con lo recogido en el artículo 120.4.

m) Fomentar la cualificación y formación del equipo docente, así como la investigación, la experimentación y la innovación educativa en el centro.

n) Diseñar la planificación y organización docente del centro, recogida en la programación general anual.

ñ) Cualesquiera otras que le sean encomendadas por la Administración educativa.

1. La selecció del director es realitzarà per mitjà d’un procés en què participen la comunitat educativa i l’Administració educativa.

2. Este procés ha de permetre seleccionar els candidats més idonis professionalment i que obtinguen el major suport de la comunitat educativa.

3. La selecció i el nomenament de directors dels centres públics s’efectuarà per mitjà de concurs de mèrits entre professors funcionaris de carrera que impartisquen algun dels ensenyaments encomanats al centre.

4. La selecció es realitzarà de conformitat amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat.

1. Serán requisitos para poder participar en el concurso de méritos los siguientes:

a) Tener una antigüedad de al menos cinco años como funcionario de carrera en la función pública docente.

b) Haber ejercido funciones docentes como funcionario de carrera, durante un período de al menos cinco años, en alguna de las enseñanzas de las que ofrece el centro al que se opta.

c) Las Administraciones Educativas podrán considerar como requisito la formación a la que se refiere el apartado 6 del artículo 135.

d) Presentar un proyecto de dirección que incluya, entre otros, los objetivos, las líneas de actuación y la evaluación del mismo.

2. En los centros específicos de educación infantil, en los incompletos de educación primaria, en los de educación secundaria con menos de ocho unidades, en los que impartan enseñanzas artísticas profesionales, deportivas, de idiomas o las dirigidas a personas adultas con menos de ocho profesores, las Administraciones educativas podrán eximir a los candidatos de cumplir alguno de los requisitos establecidos en el apartado 1 de este artículo.

1. Para la selección de los directores o directoras en los centros públicos, a excepción de los Centros Integrados de Formación Profesional, las Administraciones educativas convocarán concurso de méritos y establecerán los criterios objetivos y el procedimiento de valoración del proyecto presentado y de los méritos del candidato, entre los que incluirán la superación de un programa de formación sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación y Formación Profesional o por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas, con validez en todo el territorio nacional.

2. La selección será realizada en el centro por una comisión constituida por representantes de la Administración educativa y del centro correspondiente.

3. Corresponde a las Administraciones educativas determinar el número total de vocales de las comisiones. Al menos un tercio de los miembros de la comisión será profesorado elegido por el claustro y otro tercio será elegido por y entre los miembros del consejo escolar que no son docentes. Además, entre los miembros de la comisión deberá haber, al menos, un director o directora en activo en centros que impartan las mismas enseñanzas que aquel en que se desarrolla el procedimiento de selección, con uno o más periodos de ejercicio con evaluación positiva del trabajo desarrollado.

4. La selección del director o directora, que tendrá en cuenta la valoración objetiva de los méritos académicos y profesionales acreditados por los aspirantes y la valoración del proyecto de dirección orientado a lograr el éxito escolar de todo el alumnado, que deberá incluir, entre otros, contenidos en materia de igualdad entre mujeres y hombres, no discriminación y prevención de la violencia de género, será decidida democráticamente por los miembros de la comisión, de acuerdo con los criterios establecidos por las Administraciones educativas.

5. La selección se realizará valorando especialmente las candidaturas del profesorado del centro.

6. Quienes hayan superado el procedimiento de selección deberán superar un programa de formación sobre competencias para el desempeño de la función directiva, de manera previa a su nombramiento. Las características de esta formación serán establecidas por el Gobierno, en colaboración con las Administraciones educativas, y tendrá validez en todo el Estado. Asimismo, se establecerán las excepciones que corresponda a los aspirantes que hayan realizado cursos de formación de estas características antes de la presentación de su candidatura o acrediten experiencia en el ejercicio de la función directiva con evaluación positiva de su trabajo.

Las Administraciones educativas también podrán establecer las condiciones en que los directores y directoras deban realizar módulos de actualización en el desempeño de la función directiva.

1. La Administración educativa nombrará director o directora del centro que corresponda, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 11.5 de la Ley 5/2002, de 19 de junio, de las Cualificaciones y de la Formación Profesional, por un periodo de cuatro años, a quien haya superado el programa de formación al que se refiere el apartado sexto del artículo 135 de esta Ley.

2. El nombramiento de los directores o directoras podrá renovarse, por periodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo desarrollado al final de los mismos, oído el Consejo Escolar. Los criterios y procedimientos de esta evaluación serán públicos. Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos.

En ausencia de candidaturas, en el caso de centros de nueva creación o cuando la comisión correspondiente no haya seleccionado a ningún aspirante, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 11.5 de la Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de las Cualificaciones y de la Formación Profesional y la normativa que la desarrolla, la Administración educativa, oído el Consejo Escolar, nombrará director o directora por un período máximo de cuatro años a un funcionario o funcionaria docente, que deberá superar el programa de formación sobre el desarrollo de la función directiva previsto en el artículo 135.1.

El cessament del director es produirà en els supòsits següents:

a) Finalització del període per al qual va ser nomenat i, si és el cas, de la pròrroga d’este.

b) Renúncia motivada acceptada per l’Administració educativa.

c) Incapacitat física o psíquica sobrevinguda.

d) Revocació motivada, per l’Administració educativa competent, a iniciativa pròpia o a proposta motivada del Consell Escolar, per incompliment greu de les funcions inherents al càrrec de director. En tot cas, la resolució de revocació s’emetrà després de la instrucció d’un expedient contradictori, amb audiència prèvia de la persona interessada i oït el Consell Escolar.

1. L’exercici de càrrecs directius, i en especial del càrrec de director, serà retribuït de manera diferenciada, en consideració a la responsabilitat i dedicació exigides, d’acord amb les quanties que per als complements establits a este efecte fixen les Administracions educatives.

2. Així mateix, l’exercici de càrrecs directius, i, en tot cas, del càrrec de director serà especialment valorat a l’efecte de la provisió de llocs de treball en la funció pública docent.

3. Els directors seran avaluats al final del seu mandat. Els qui obtinguen avaluació positiva, obtindran un reconeixement personal i professional en els termes que establisquen les Administracions educatives.

4. Els directors dels centres públics que hagen exercit el seu càrrec amb valoració positiva durant el període de temps que cada Administració educativa determine, mantindran, mentres romanguen en situació d’actiu, la percepció d’una part del complement retributiu corresponent en la proporció, les condicions i els requisits que determinen les Administracions educatives.

1. La evaluación del sistema educativo tendrá como finalidad:

a) Contribuir a mejorar la calidad y la equidad de la educación.

b) Orientar las políticas educativas.

c) Aumentar la transparencia y eficacia del sistema educativo.

d) Ofrecer información sobre el grado de cumplimiento de los objetivos de mejora establecidos por las Administraciones educativas.

e) Proporcionar información sobre el grado de consecución de los objetivos educativos españoles y europeos, así como del cumplimiento de los compromisos educativos contraídos en relación con la demanda de la sociedad española y las metas fijadas en el contexto de la Unión Europea.

2. La finalidad establecida en el apartado anterior no podrá amparar que los resultados de las evaluaciones del sistema educativo, independientemente del ámbito territorial estatal o autonómico en el que se apliquen, puedan ser utilizados para valoraciones individuales del alumnado o para establecer clasificaciones de los centros.

La evaluación se extenderá a todos los ámbitos educativos regulados en esta Ley y se aplicará sobre los procesos de enseñanza y aprendizaje y sus resultados, sobre el contexto educativo, con especial referencia a la escolarización y admisión del alumnado, a los recursos educativos, a la actividad del profesorado, a la función directiva, al funcionamiento de los centros educativos, a la inspección y a las propias Administraciones educativas.

1. Realitzaran l’avaluació del sistema educatiu l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu, que passa a denominar-se Institut d’Avaluació, i els organismes corresponents de les Administracions educatives que estes determinen, que avaluaran el sistema educatiu en l’àmbit de les seues competències.

2. El Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, determinarà l’estructura i les funcions de l’Institut d’Avaluació, en el qual es garantirà la participació de les Administracions educatives.

3. Els equips directius i el professorat dels centres docents col·laboraran amb les Administracions educatives en les avaluacions que es realitzen als seus centres.

1. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, en el marco de la evaluación general del sistema educativo, realizará las evaluaciones que permitan obtener datos representativos, tanto del alumnado y de los centros de las Comunidades Autónomas como del conjunto del Estado. Estas evaluaciones versarán sobre las competencias establecidas en el currículo y se desarrollarán en la enseñanza primaria y secundaria. La Conferencia Sectorial de Educación velará para que estas evaluaciones se realicen con criterios de homogeneidad.

A estos efectos, el Instituto Nacional de Evaluación Educativa establecerá, en colaboración con los departamentos y órganos de evaluación educativa de las Comunidades Autónomas, los estándares básicos metodológicos y científicos que garanticen la calidad, validez y fiabilidad de las evaluaciones.

Los departamentos y órganos de evaluación educativa de las Comunidades Autónomas llevarán a cabo en sus respectivos ámbitos de competencia la aplicación de las evaluaciones acordadas, en colaboración con el Instituto Nacional de Evaluación Educativa.

2. A tal fin, en el último curso de educación primaria y de educación secundaria obligatoria, el Instituto Nacional de Evaluación Educativa, y los organismos correspondientes de las Administraciones educativas, y de acuerdo con lo establecido en el apartado anterior, llevarán a cabo, con carácter muestral y plurianual, una evaluación de las competencias adquiridas por los alumnos o alumnas. Esta evaluación tendrá carácter informativo, formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa.

3. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, coordinará la participación española en las evaluaciones internacionales.

4. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, elaborará el Sistema Estatal de Indicadores básicos de la Educación, que contribuirá al conocimiento del sistema educativo y a orientar la toma de decisiones de las instituciones educativas y de todos los sectores implicados en la educación. Dichos indicadores de evaluación, desagregados por sexo, incluirán incluirán información que permitirá valorar el grado de equidad alcanzado por el sistema educativo y de su evolución a lo largo de los cursos. Los datos necesarios para su elaboración deberán ser facilitados al Ministerio de Educación y Formación Profesional por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas.

Del mismo modo, el Ministerio de Educación y Formación Profesional aportará a las Administraciones Educativas autonómicas la información correspondiente a su ámbito de competencia en materia de evaluación educativa, en particular aquella derivada de las evaluaciones muestrales previstas en el apartado 1, incluidas las bases de datos. Asimismo, pondrá a disposición de las comunidades autónomas los métodos y procedimientos llevados a cabo para su análisis y para la presentación de resultados.

5. Con el fin de posibilitar el diagnóstico de debilidades y el diseño e implantación de medidas de mejora de la calidad del Sistema Educativo Español, el Ministerio de Educación y Formación Profesional, en colaboración con las Administraciones educativas, arbitrará los mecanismos para posibilitar la incorporación de información adicional al tratamiento estadístico conjunto, que permita un mejor análisis de los factores que afectan a las trayectorias y al rendimiento educativo y la comparación basada en el valor añadido.

1. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa y los organismos correspondientes de las Administraciones educativas colaborarán en la realización de un marco común de evaluación que sirva como referencia de las evaluaciones de diagnóstico contempladas en los artículos 21 y 29 de esta Ley. Los centros docentes realizarán una evaluación a todos sus alumnos y alumnas en cuarto curso de educación primaria y en segundo curso de educación secundaria obligatoria, según dispongan las Administraciones educativas. La finalidad de esta evaluación será diagnóstica y en ella se comprobará al menos el grado de dominio de la competencia en comunicación lingüística y de la competencia matemática. Los centros educativos tendrán en cuenta los resultados de estas evaluaciones en el diseño de sus planes de mejora.

2. En el marco de sus respectivas competencias, corresponde a las Administraciones educativas desarrollar y controlar las evaluaciones de diagnóstico en las que participen los centros de ellas dependientes y proporcionar los modelos y apoyos pertinentes a fin de que todos los centros puedan realizar de modo adecuado estas evaluaciones, que tendrán carácter formativo e interno.

3. Corresponde a las Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas evaluaciones de diagnóstico que realizan los centros, así como los planes de actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la comunidad educativa. En ningún caso, los resultados de estas evaluaciones podrán ser utilizados para el establecimiento de clasificaciones de los centros.

4. Estas evaluaciones, así como las reguladas en el artículo anterior, tendrán en cuenta al alumnado con necesidades educativas especiales derivadas de discapacidad, incluyendo, en las condiciones de realización de dichas evaluaciones, las adaptaciones y recursos que hubiera tenido.

1. Podran les Administracions educatives, en el marc de les seues competències, elaborar i realitzar plans d’avaluació dels centres educatius, que tindran en compte les situacions socioeconòmiques i culturals de les famílies i alumnes que acullen, l’entorn del centre i els recursos de què disposa.

2. Així mateix, les Administracions educatives donaran el seu suport i facilitaran l’autoavaluació dels centres educatius.

1. Con el fin de mejorar el funcionamiento de los centros educativos, las Administraciones educativas, en el ámbito de sus competencias, podrán elaborar planes para la valoración de la función directiva.

2. La evaluación de la función directiva de centros, servicios y programas será realizada por el cuerpo de inspectores de educación y formará parte de sus competencias.

1. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, presentará anualmente al Congreso de los Diputados un informe sobre los principales indicadores del sistema educativo español, los resultados de las evaluaciones de diagnóstico españolas o internacionales y las recomendaciones planteadas a partir de ellas, así como sobre los aspectos más destacados del informe que sobre el sistema educativo elabora el Consejo Escolar del Estado.

2. El Ministerio de Educación y Formación Profesional publicará periódicamente las conclusiones de interés general de las evaluaciones efectuadas por el Instituto Nacional de Evaluación Educativa en colaboración con las Administraciones educativas y dará a conocer la información que ofrezca periódicamente el Sistema Estatal de Indicadores.

1. Es competencia y responsabilidad de los poderes públicos la inspección, supervisión y evaluación del sistema educativo.

2. Corresponde a las Administraciones públicas competentes ordenar, regular y ejercer la inspección educativa dentro del respectivo ámbito territorial.

3. La inspección educativa se realizará sobre todos los elementos y aspectos del sistema educativo, a fin de asegurar el cumplimiento de las leyes, la garantía de los derechos y la observancia de los deberes de cuantos participan en los procesos de enseñanza y aprendizaje, la mejora del sistema educativo y la calidad y equidad de la enseñanza.

Corresponde al Estado la Alta Inspección educativa, para garantizar el cumplimiento de las facultades que le están atribuidas en materia de enseñanza en las Comunidades Autónomas, la observancia de los principios y normas constitucionales aplicables y demás normas básicas que desarrollan el artículo 27 de la Constitución.

1. En el ejercicio de las funciones que están atribuidas al Estado, corresponde a la Alta Inspección:

a) Comprobar el cumplimiento de los requisitos establecidos por el Estado en la ordenación general del sistema educativo en cuanto a modalidades, etapas, ciclos y especialidades de enseñanza, así como en cuanto al número de cursos que en cada caso corresponda.

b) Comprobar la inclusión de los aspectos básicos del currículo dentro de los currículos respectivos y que éstos se cursan de acuerdo con el ordenamiento estatal correspondiente.

c) Comprobar el cumplimiento de las condiciones para la obtención de los títulos correspondientes y de los efectos académicos o profesionales de los mismos.

d) Velar por el cumplimiento de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de sus derechos y deberes en materia de educación, así como de sus derechos lingüísticos, de acuerdo con las disposiciones aplicables.

e) Verificar la adecuación de la concesión de las subvenciones y becas financiadas con cargo a los Presupuestos Generales del Estado, a los criterios generales que establezcan las disposiciones del Estado.

2. En el ejercicio de las funciones de alta inspección, los funcionarios del Estado gozarán de la consideración de autoridad pública a todos los efectos, pudiendo recabar en sus actuaciones la colaboración necesaria de las autoridades del Estado y de las Comunidades Autónomas para el cumplimiento de las funciones que les están encomendadas.

3. El Gobierno regulará la organización y régimen de personal de la Alta Inspección, así como su dependencia. Asimismo, el Gobierno, consultadas las Comunidades Autónomas, regulará los procedimientos de actuación de la Alta Inspección.

Las funciones de la inspección educativa son las siguientes:

a) Supervisar, evaluar y controlar, desde el punto de vista pedagógico y organizativo, el funcionamiento de los centros educativos, así como los proyectos y programas que desarrollen, con respeto al marco de autonomía que esta Ley ampara.

b) Supervisar la práctica docente, la función directiva y colaborar en su mejora continua.

c) Participar en la evaluación del sistema educativo y de los elementos que lo integran.

d) Velar por el cumplimiento, en los centros educativos, de las leyes, reglamentos y demás disposiciones vigentes que afecten al sistema educativo.

e) Velar por el cumplimiento y aplicación de los principios y valores recogidos en esta Ley, incluidos los destinados a fomentar la igualdad real entre hombres y mujeres.

f) Asesorar, orientar e informar a los distintos sectores de la comunidad educativa en el ejercicio de sus derechos y en el cumplimiento de sus obligaciones.

g) Emitir los informes solicitados por las Administraciones educativas respectivas o que se deriven del conocimiento de la realidad propio de la inspección educativa, a través de los cauces reglamentarios.

h) Orientar a los equipos directivos en la adopción y seguimiento de medidas que favorezcan la convivencia, la participación de la comunidad educativa y la resolución de conflictos, impulsando y participando, cuando fuese necesario, en los procesos de mediación.

La inspecció educativa serà exercida per les Administracions educatives a través de funcionaris públics del cos d’inspectors d’educació, així com els pertanyents a l’extingit cos d’inspectors al servici de l’Administració educativa creat per la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la Llei 23/1988,

de 28 de juliol, que no hagen optat en el seu moment per la seua incorporació al d’inspectors d’Educació.

Para cumplir las funciones de la inspección educativa los inspectores tendrán las siguientes atribuciones:

a) Conocer, supervisar y observar todas las actividades que se realicen en los centros, tanto públicos como privados, a los cuales tendrán libre acceso.

b) Examinar y comprobar la documentación académica, pedagógica y administrativa de los centros.

c) Recibir de los restantes funcionarios y responsables de los centros y servicios educativos, públicos y privados, la necesaria colaboración para el desarrollo de sus actividades, para cuyo ejercicio los inspectores tendrán la consideración de autoridad pública.

d) Participar en las reuniones de los órganos colegiados o de coordinación docente de los centros, respetando el ejercicio de la autonomía que la Ley les reconoce, así como formar parte de comisiones, juntas y tribunales, cuando así se determine.

e) Elevar informes y hacer requerimientos cuando se detecten incumplimientos en la aplicación de la normativa, y levantar actas, ya sea por iniciativa propia o a instancias de la autoridad administrativa correspondiente.

f) Cualesquiera otras que le sean atribuidas por las Administraciones educativas, dentro del ámbito de sus competencias.

1. Les Administracions educatives regularan l’estructura i el funcionament dels òrgans que establisquen per a l’exercici de la inspecció educativa en els seus respectius àmbits territorials.

2. L’estructura a què es referix l’apartat anterior podrà organitzar-se sobre la base dels perfils professionals dels inspectors, entesos segons els criteris següents: titulacions universitàries, cursos de formació en l’exercici de la inspecció, experiència professional en la docència i experiència en la mateixa inspecció educativa.

3. En els procediments per a la provisió de llocs de treball en la inspecció educativa podran tindre’s en consideració les necessitats de les respectives Administracions educatives i podrà ser valorada com a mèrit l’especialització dels aspirants, d’acord amb les condicions descrites en l’apartat anterior.

1. Els poders públics dotaran el conjunt del sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a complir el que establix la present Llei, a fi de garantir-hi la consecució dels objectius previstos.

2. L’Estat i les comunitats autònomes acordaran un pla d’increment de la despesa pública en educació per als pròxims deu anys, que permeta el compliment dels objectius establits en la present Llei i l’equiparació progressiva a la mitjana dels països de la Unió Europea.

El Govern, en l’informe anual a què fa referència l’article 147 d’esta Llei, inclourà les dades relatives a la despesa pública en educació.

1. Correspon a les Administracions educatives proveir els recursos necessaris per a garantir, en el procés d’aplicació de la present Llei:

a) Un nombre màxim d’alumnes per aula que en l’ensenyament obligatori serà de 25 per a l’educació primària i de 30 per a l’educació secundària obligatòria.

b) La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.

c) L’establiment de programes de reforç i suport educatiu i de millora dels aprenentatges.

d) L’establiment de programes de reforç de l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

e) L’atenció a la diversitat dels alumnes i, en especial, l’atenció a aquells que presenten necessitat específica de suport educatiu.

f) L’establiment de programes de reforç de l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació.

g) Mesures de suport al professorat.

h) L’existència de servicis o professionals especialitzats en l’orientació educativa, psicopedagògica i professional.

2. A la comunitat autònoma del País Basc i a la Comunitat Foral de Navarra el finançament dels recursos a què fa referència este títol es regiran pel sistema del Concert Econòmic i del Conveni respectivament.

Llei. El Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, aprovarà el calendari d’aplicació d’esta Llei, que tindrà un àmbit temporal de cinc anys, a partir de la seua entrada en vigor. En este calendari s’establirà la implantació dels currículums dels ensenyaments corresponents.

1. L’ensenyament de la religió catòlica s’ajustarà al que establix l’Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l’Estat espanyol. Amb este fi, i de conformitat amb el que dispose este acord, s’inclourà la religió catòlica com a àrea o matèria en els nivells educatius que corresponga, que serà d’oferta obligatòria per als centres i de caràcter voluntari per als alumnes.

2. L’ensenyament d’altres religions s’ajustarà al que disposen els Acords de Cooperació celebrats per l’Estat espanyol amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya i, si és el cas, als que en el futur puguen subscriure’s amb altres confessions religioses.

1. Els professors que impartisquen l’ensenyament de les religions hauran de complir els requisits de titulació establits per als distints ensenyaments regulats en la present Llei, així com els establits en els acords subscrits entre l’Estat espanyol i les diferents confessions religioses.

2. Els professors que, no pertanyent als cossos de funcionaris docents, impartisquen l’ensenyament de les religions als centres públics ho faran en règim de contractació laboral, de conformitat amb l’Estatut dels Treballadors, amb les respectives Administracions competents. La regulació del seu règim laboral es farà amb la participació dels representants del professorat. S’accedirà a la destinació per mitjà de criteris objectius d’igualtat, mèrit i capacitat. Estos professors percebran les retribucions que corresponguen en el respectiu nivell educatiu als professors interins. En tot cas, la proposta per a la docència correspondrà a les entitats religioses i es renovarà automàticament cada any. La determinació del contracte, a temps complet o a temps parcial, segons el que requerisquen les necessitats dels centres, correspondrà a les Administracions competents. La remoció, si és el cas, s’ajustarà a dret.

materials curriculars.

1. En l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i la resta de materials que hagen d’utilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments.

2. L’edició i adopció dels llibres de text i la resta de materials no requeriran l’autorització prèvia de l’Administració educativa. En tot cas, estos hauran d’adaptar-se al rigor científic adequat a les edats dels alumnes i al currículum aprovat per cada Administració educativa. Així mateix, hauran de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, així com als principis i valors recollits en la present Llei i en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa.

3. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari d’inspecció que exercix l’Administració educativa sobre la totalitat d’elements que integren el procés d’ensenyament i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als principis i valors continguts en la Constitució i al que disposa la present Llei.

El calendari escolar, que fixaran anualment les Administracions educatives, comprendrà un mínim de 175 dies lectius per als ensenyaments obligatoris.

la funció pública docent.

1. Són bases del règim estatutari dels funcionaris públics docents, a més de les recollides, amb este caràcter, en la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, les regulades per esta Llei i la normativa que la desplegue, per a l’ingrés, la mobilitat entre els cossos docents, la reordenació dels cossos i escales, i la provisió de places per mitjà de concursos de trasllats d’àmbit estatal. El Govern desplegarà reglamentàriament les dites bases en aquells aspectes bàsics que siguen necessaris per a garantir el marc comú bàsic de la funció pública docent.

2. Les comunitats autònomes ordenaran la seua funció pública docent en el marc de les seues competències, respectant, en tot cas, les normes bàsiques a què es fa referència en l’apartat anterior.

3. Periòdicament, les Administracions educatives convocaran concursos de trasllat d’àmbit estatal, a l’efecte de procedir a la provisió de les places vacants que determinen als centres docents d’ensenyança dependents d’aquelles, així com per a garantir la possible concurrència dels funcionaris del seu àmbit de gestió a places d’altres Administracions educatives i, si és el cas, si és procedent, l’adjudicació d’aquelles que resulten del mateix concurs. En estos concursos podran participar tots els funcionaris públics docents, siga quina siga l’Administració educativa de què depenguen o per la qual hagen ingressat, sempre que reunisquen els requisits generals i els específics que, d’acord amb les respectives plantilles o relacions de llocs de treball, establisquen les dites convocatòries. Estes convocatòries es faran públiques a través del «Boletín Oficial del Estado» i dels diaris oficials de les comunitats autònomes convocants. Inclouran un únic barem de mèrits, entre els quals es tindran en compte els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i professionals, l’antiguitat, la pertinença a algun dels cossos de catedràtics i l’avaluació voluntària de la funció docent. ny 2006 331 A l’efecte dels concursos de trasllats d’àmbit estatal i del reconeixement de la mobilitat entre els cossos docents, les activitats de formació organitzades per qualssevol de les Administracions educatives tindran efecte a tot el territori nacional.

4. Durant els cursos escolars en què no se celebren els concursos d’àmbit estatal a què es referix esta disposició, les diferents Administracions educatives podran organitzar procediments de provisió referits a l’àmbit territorial la gestió de les quals els corresponga i destinats a la cobertura de les seues places, tot això sense perjuí que en qualsevol moment puguen realitzar processos de redistribució o de recol·locació dels seus efectius.

5. La provisió de places per funcionaris docents en els centres superiors d’ensenyaments artístics es realitzarà per concurs específic, d’acord amb el que determinen les Administracions educatives.

6. Els funcionaris docents que obtinguen una plaça per concurs hauran de romandre en la plaça un mínim de dos anys per a poder participar en successius concursos de provisió de llocs de treball.

pública docent i funcions dels cossos docents.

1. La funció pública docent s’ordena en els cossos següents:

a) El cos de mestres, que exercirà les seues funcions en l’educació infantil i primària.

b) Els cossos de catedràtics d’ensenyament secundari i de professors d’ensenyament secundari, que exerciran les seues funcions en l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.

c) El cos de professors tècnics de formació professional, que exercirà les seues funcions en la formació professional i, excepcionalment, en les condicions que s’establisquen, en l’educació secundària obligatòria.

d) El cos de professors de música i arts escèniques, que exercirà les seues funcions en els ensenyaments elementals i professionals de música i dansa, en els ensenyaments d’art dramàtic i, si és el cas, en aquelles matèries dels ensenyaments superiors de música i dansa o de la modalitat d’arts del batxillerat que es determinen.

e) El cos de catedràtics de música i arts escèniques, que exercirà les seues funcions en els ensenyaments superiors de música i dansa i en les d’art dramàtic.

f) Els cossos de catedràtics d’arts plàstiques i disseny i de professors d’arts plàstiques i disseny, que exerciran les seues funcions en els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, en els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals i en els ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat que es determinen.

g) El cos de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny, que exercirà les seues funcions en els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny i en els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals.

h) Els cossos de catedràtics d’escoles oficials d’idiomes i de professors d’escoles oficials d’idiomes, que exerciran les seues funcions en els ensenyaments d’idiomes.

i) El cos d’inspectors d’educació, que realitzarà les funcions recollides en l’article 151 de la present Llei. El Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, podrà establir les condicions i els requisits perquè els funcionaris pertanyents a algun dels cossos docents recollits en l’apartat anterior puguen excepcionalment exercir funcions en una etapa o, si és el cas, ensenyaments diferents dels assignats al seu cos amb caràcter general. Per a este exercici es determinarà la titulació, formació o experiència que es consideren necessàries. Els cossos i escales declarats a extingir per les normes anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, es regiran per allò que

s’ha establit en aquelles disposicions, i els serà d’aplicació allò que s’ha assenyalat a l’efecte de mobilitat en la disposició addicional dotze d’esta Llei.

2. Correspon al Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, la creació o supressió de les especialitats docents dels cossos a què es referix esta disposició, a excepció de la lletra i) de l’apartat anterior, i l’assignació d’àrees, matèries i mòduls que hauran d’impartir els funcionaris adscrits a cada una d’estes, sense perjuí del que disposa l’article 93.2 d’esta Llei. Així mateix, les Administracions educatives podran establir els requisits de formació o titulació que han de complir els funcionaris dels cossos que impartixen l’educació secundària obligatòria per a impartir ensenyaments dels primers cursos d’esta etapa corresponents a una altra especialitat, d’acord amb el que establix l’apartat 3 de l’article 26. No obstant això, els processos selectius i concursos de trasllats d’àmbit estatal tindran en compte únicament les especialitats docents.

1. Els funcionaris dels cossos de catedràtics d’ensenyament secundari, de música i arts escèniques, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny realitzaran les funcions que se’ls encomanen en la present Llei i les que reglamentàriament s’hi determinen.

2. Amb caràcter preferent s’atribuïxen als funcionaris dels cossos esmentats en l’apartat anterior, les funcions següents:

a) La direcció de projectes d’innovació i investigació didàctica de la mateixa especialitat que es realitzen al centre.

b) L’exercici de la direcció dels departaments de coordinació didàctica, així com, si és el cas, del departament d’orientació.

c) La direcció de la formació en pràctiques dels professors de nou ingrés que s’incorporen al departament.

d) La coordinació dels programes de formació contínua del professorat que es desenvolupen dins del departament.

e) La presidència dels tribunals d’accés i, si és el cas, ingrés als respectius cossos de catedràtics.

3. En el moment de fer-se efectiva la integració en els cossos de catedràtics d’ensenyament secundari, de catedràtics d’escoles oficials d’idiomes i de catedràtics d’arts plàstiques i disseny, els funcionaris dels respectius cossos amb la condició de catedràtic s’incorporaran amb l’antiguitat que tenien en la dita condició i se’ls respectaran els drets que gaudien en el moment de fer-se efectiva la integració, incloent-hi els drets econòmics reconeguts als funcionaris provinents del cos de catedràtics numeraris de batxillerat. La integració en els distints cossos de catedràtics es farà efectiva en els mateixos llocs que tenien assignats en el moment d’esta.

4. L’habilitació prevista en la disposició addicional primera de la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació professional, s’estendrà als funcionaris dels cossos de catedràtics d’ensenyament secundari en les condicions i amb els requisits establits en la dita Llei.

5. Els funcionaris dels corresponents cossos de catedràtics d’ensenyament secundari, escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny participaran en els concursos de provisió de llocs conjuntament amb els funcionaris dels cossos de professors dels nivells corresponents, a les mateixes vacants, sense perjuí dels mèrits específics que se’ls apliquen per la seua pertinença als mencionats cossos de catedràtics.

6. La pertinença a algun dels cossos de catedràtics es valorarà, amb caràcter general, com a mèrit docent específic.

els cossos de funcionaris docents.

1. Per a l’ingrés en el cos de mestres seran requisits indispensables estar en possessió del títol de Mestre o el títol de Grau corresponent i superar el corresponent procés selectiu.

2. Per a l’ingrés en el cos de professors d’ensenyament secundari serà necessari estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer, Arquitecte, o el títol de Grau corresponent o altres títols equivalents, a l’efecte de docència, a més de la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu.

3. Per a l’ingrés en el cos de professors tècnics de formació professional serà necessari estar en possessió de la titulació de Diplomat, Arquitecte Tècnic, Enginyer Tècnic o el títol de Grau corresponent o altres títols equivalents, a l’efecte de docència, a més de la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu.

4. Per a l’ingrés als cossos de professors de música i arts escèniques i de catedràtics de música i arts escèniques serà necessari estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer, Arquitecte o títol de Grau corresponent, o un altre títol equivalent a l’efecte de docència, a més de, en el cas del cos de professors de música i arts escèniques, excepte en les especialitats pròpies d’Art Dramàtic, la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu. El Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, establirà les condicions per a permetre l’ingrés en el cos de catedràtics de música i arts escèniques, per mitjà de concurs de mèrits, a personalitats de reconegut prestigi en els seus respectius camps professionals.

5. Per a l’ingrés en el cos de professors d’arts plàstiques i disseny, serà necessari estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o el títol de Grau corresponent o altres títols equivalents, a l’efecte de docència, a més de la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu.

6. Per a l’ingrés en el cos de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny serà necessari estar en possessió de la titulació de Diplomat, Arquitecte Tècnic, Enginyer Tècnic o el títol de Grau corresponent o altres títols equivalents, a l’efecte de docència, a més de la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu.

7. Per a l’ingrés en el cos de professors d’escoles oficials d’idiomes serà necessari estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o el títol de Grau corresponent o altres títols equivalents, a l’efecte de docència, a més de la formació pedagògica i didàctica a què es referix l’article 100.2 d’esta Llei, així com superar el corresponent procés selectiu.

8. Per a l’ingrés en el cos de professors d’ensenyament secundari en el cas de matèries o àrees d’especial rellevància per a la formació professional, per a l’ingrés en el cos de professors d’arts plàstiques i disseny en el cas de matèries d’especial rellevància per a la formació específica artisticoplàstica i disseny, així com per a l’ingrés en els cossos de professors tècnics de formació professional i de mestres de taller en el cas de determinades àrees o matèries, El Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes podrà determinar, a l’efecte de docència, l’equivalència d’altres titulacions diferents de les exigides en esta disposició addicional. En el cas que l’ingrés siga als cossos de professors tècnics de formació professional i al de mestres de taller, podrà exigir-se, a més, una experiència professional en un camp laboral relacionat amb la matèria o àrea a què s’aspire.

sos de catedràtics i inspectors.

1. Per a accedir al cos de catedràtics d’ensenyament secundari, serà necessari pertànyer al cos de professors d’ensenyament secundari i estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o Grau corresponent o titulació equivalent a l’efecte de docència, així com superar el corresponent procés selectiu.

2. Per a accedir al cos de catedràtics d’arts plàstiques i disseny serà necessari pertànyer al cos de professors d’arts plàstiques i disseny i estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o Grau corresponent o titulació equivalent, a l’efecte de docència, així com superar el corresponent procés selectiu.

3. Per a accedir al cos de catedràtics d’escoles oficials d’idiomes serà necessari pertànyer al cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o Grau corresponent o titulació equivalent, a l’efecte de docència, així com superar el corresponent procés selectiu.

4. Sense perjuí de la possibilitat d’ingrés regulat en la disposició addicional novena, apartat 4, per a accedir al cos de catedràtics de música i arts escèniques, serà necessari pertànyer al cos de professors de música i arts escèniques i estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o Grau corresponent o titulació equivalent, a l’efecte de docència, així com superar el corresponent procés selectiu.

5. Per a accedir al Cos d’Inspectors d’Educació serà necessari pertànyer a algun dels cossos que integren la funció pública docent amb almenys una experiència de cinc anys en estos i estar en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer, Arquitecte o títol equivalent i superar el corresponent procés selectiu, així com, si és el cas, acreditar el coneixement de la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma de destinació, d’acord amb la seua normativa.

professorat.

1. El títol de Professor d’Educació General Bàsica es considera equivalent, amb caràcter general, al títol de Mestre al qual es referix la present Llei. El títol de Mestre d’ensenyament primari mantindrà els efectes que li atorga la legislació vigent.

2. Les referències establides en esta Llei en relació amb les distintes titulacions universitàries, ho són sense perjuí de les normes que el Govern dicte per a l’establiment, reforma o adaptació de les modalitats cícliques de cada ensenyament i dels títols corresponents, en virtut de l’autorització atorgada a este per l’article 88.2 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, a fi de complir les línies generals que emanen de l’Espai Europeu d’ensenyament superior.

1. El sistema d’ingrés en la funció pública docent serà el de concurs oposició convocat per les respectives Administracions educatives. En la fase de concurs es valoraran, entre altres mèrits, la formació acadèmica i l’experiència docent prèvia. En la fase d’oposició es tindran en compte la possessió dels coneixements específics de l’especialitat docent a què s’opta, l’aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Les proves es convocaran, segons corresponga, d’acord amb les especialitats docents. Per a la selecció dels aspirants es tindrà en compte la valoració d’ambdós fases del concurs oposició, ny 2006 333 sense perjuí de la superació de les proves corresponents. El nombre de seleccionats no podrà superar el nombre de places convocades. Així mateix, existirà una fase de pràctiques, que podrà incloure cursos de formació, i constituirà part del procés selectiu.

2. Els funcionaris docents dels cossos de professors d’ensenyament secundari, de professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques i de professors d’arts plàstiques i disseny que vullguen accedir als cossos de catedràtics d’ensenyament secundari, de catedràtics d’escoles oficials d’idiomes, de catedràtics de música i arts escèniques i de catedràtics d’arts plàstiques i disseny, respectivament, hauran de comptar amb una antiguitat mínima de huit anys en el corresponent cos com a funcionaris de carrera. En les convocatòries corresponents, que no tindran fase de pràctiques, el sistema d’accés als esmentats cossos serà el de concurs, en què es valoraran els mèrits relacionats amb l’actualització científica i didàctica, la participació en projectes educatius, l’avaluació positiva de l’activitat docent i, si és el cas, la trajectòria artística dels candidats. El nombre de funcionaris dels cossos de catedràtics, excepte en el cos de catedràtics de música i arts escèniques, no superarà, en cada cas, el 30% del nombre total de funcionaris de cada cos d’origen.

3. Els funcionaris dels cossos docents classificats en el grup B a què es referix la vigent legislació de la funció pública podran accedir als cossos de professors d’ensenyament secundari i de professors d’arts plàstiques i disseny. En les convocatòries corresponents per a estos funcionaris es valoraran preferentment els mèrits dels concursants, entre els quals es tindran en compte el treball desenvolupat i els cursos de formació i perfeccionament superats, així com els mèrits acadèmics, i l’avaluació positiva de l’activitat docent. Així mateix, es realitzarà una prova consistent en l’exposició d’un tema de l’especialitat a què s’accedix, per a la superació de la qual caldrà ajustar-se tant als coneixements sobre la matèria com als recursos didàctics i pedagògics dels candidats. En les convocatòries d’ingrés en els cossos de professors d’ensenyament secundari i de professors d’arts plàstiques i disseny es reservarà un percentatge de les places que es convoquen per a l’accés d’estos funcionaris docents, que hauran d’estar en possessió de la titulació requerida per a l’ingrés en els corresponents cossos, així com haver romàs en els seus cossos de procedència un mínim de sis anys com a funcionaris de carrera. Els qui accedisquen per este procediment estaran exempts de la realització de la fase de pràctiques i tindran preferència en l’elecció de les destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn lliure de la corresponent convocatòria. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els aspirants seleccionats que estiguen ocupant, amb caràcter definitiu en l’àmbit de l’Administració pública convocant, places del cos i l’especialitat a les que accedixen, podran optar, en les condicions que s’establisquen en les respectives convocatòries, per romandre-hi.

4. L’accés al cos d’Inspectors d’educació es realitzarà per mitjà de concurs oposició. Els aspirants hauran de tindre una antiguitat mínima de sis anys en algun dels cossos que integren la funció pública docent i una experiència docent de la mateixa duració. Les Administracions educatives convocaran el concurs oposició corresponent amb subjecció als criteris següents:

a) En la fase de concurs es valorarà la trajectòria professional dels candidats i els seus mèrits específics com a docents, l’exercici de càrrecs directius amb avaluació positiva i la pertinença a algun dels cossos de catedràtics a què es referix esta Llei.

b) La fase d’oposició consistirà en una prova en la qual es valoraran els coneixements pedagògics, d’administració i legislació educativa dels aspirants adequada a la funció

inspectora que realitzaran, així com els coneixements i les tècniques específics per a l’exercici d’esta.

c) En les convocatòries d’accés al cos d’inspectors, les Administracions educatives podran reservar fins a un terç de les places per a la provisió per mitjà de concurs de mèrits destinat als professors que, reunint els requisits generals, hagen exercit amb avaluació positiva, almenys durant tres mandats, el càrrec de director. Els candidats seleccionats per mitjà del concurs oposició hauran de realitzar per a la seua adequada preparació un període de pràctiques de caràcter selectiu, en finalitzar el qual seran nomenats, si és el cas, funcionaris de carrera del cos d’Inspectors d’educació.

5. Els funcionaris docents a què es referix esta Llei, podran, així mateix, accedir a un cos del mateix grup i nivell de complement de destinació, sense limitació d’antiguitat, sempre que posseïsquen la titulació exigida i superen el corresponent procés selectiu. A este efecte, es tindrà en compte la seua experiència docent i les proves que en el seu dia es van superar, i quedaran exempts de la realització de la fase de pràctiques. Estos funcionaris, quan accedisquen a un cos, al mateix temps que altres funcionaris pel torn lliure o per algun dels torns previstos en esta disposició, tindran prioritat per a l’elecció de destinació.

6. El Govern i les comunitats autònomes fomentaran convenis amb les universitats que faciliten la incorporació, a jornada total o parcial a compartir en este cas amb la seua activitat docent no universitària, als Departaments universitaris dels funcionaris dels cossos docents de nivells corresponents als ensenyaments regulats en esta Llei, en el marc de la disposició addicional vint-set de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

7. L’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes impulsaran l’estudi i la implantació, si és el cas, de mesures destinades al desenvolupament de la carrera professional dels funcionaris docents sense que necessàriament supose el canvi de cos.

tora per funcionaris no pertanyents al cos d’inspectors d’educació.

1. Els funcionaris del cos d’inspectors al servici de l’Administració educativa que hagen optat per romandre en este cos «a extingir» tindran dret, a l’efecte de mobilitat, a participar en els concursos per a la provisió de llocs en la inspecció d’educació. Els funcionaris del cos d’inspectors al servici de l’Administració educativa de les comunitats autònomes amb destinació definitiva, i integrats en els corresponents cossos, d’acord amb la normativa dictada per aquelles, tindran dret, a l’efecte de mobilitat a participar en els concursos per a la provisió de llocs de la inspecció d’educació.

2. Aquells funcionaris dels cossos docents que van accedir a la funció inspectora de conformitat amb les disposicions de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, i que no hagen accedit al cos d’inspectors d’educació a l’entrada en vigor d’esta Llei, podran continuar exercint la funció inspectora amb caràcter definitiu i fins a la seua jubilació com a funcionaris, de conformitat amb les disposicions per què van accedir-hi.

impartir la modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut i la modalitat de tecnologia en batxillerat. Els centres docents privats de batxillerat que a l’entrada en vigor de la present Llei impartisquen la modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut, la modalitat de tecnologia, o ambdós, quedaran automàticament autoritzats per a impartir la modalitat de ciències i tecnologia, establida en esta Llei.

entitats locals.

1. Les Administracions educatives podran establir procediments i instruments per a afavorir i estimular la gestió conjunta amb les Administracions locals i la col·laboració entre centres educatius i Administracions públiques. Pel que fa a les corporacions locals, s’establiran procediments de consulta i col·laboració amb les seues federacions o agrupacions més representatives.

2. La conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial, correspondran al municipi respectiu. Estos edificis no podran destinar-se a altres servicis o finalitats sense autorització prèvia de l’Administració educativa corresponent.

3. Quan l’Estat o les comunitats autònomes hagen d’afectar, per necessitats d’escolarització, edificis escolars de propietat municipal en què es troben ubicats centres d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial, dependents de les Administracions educatives, per a impartir educació secundària o formació professional, assumiran, respecte dels mencionats centres, les despeses que els municipis sufragaven d’acord amb les disposicions vigents, sense perjuí de la titularitat demanial que puguen exercir els municipis respectius. Allò que s’ha disposat no serà aplicable respecte als edificis escolars de propietat municipal en què s’impartisquen, a més d’educació infantil i educació primària o educació especial, el primer cicle d’educació secundària obligatòria. Si l’afectació és parcial s’establirà el corresponent conveni de col·laboració entre les Administracions afectades.

4. Els municipis cooperaran amb les Administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents.

5. Les Administracions educatives podran establir convenis de col·laboració amb les corporacions locals per als ensenyaments artístics. Estos convenis podran preveure una col·laboració específica en escoles d’ensenyaments artístics els estudis dels quals no conduïsquen a l’obtenció de títols amb validesa acadèmica.

6. Correspon a les Administracions educatives establir el procediment per a l’ús dels centres docents, que depenguen d’estes, per part de les autoritats municipals, fora de l’horari lectiu per a activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social. Este ús quedarà únicament subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats d’estos centres.

7. Les Administracions educatives, esportives i municipals, col·laboraran per a l’establiment de procediments que permeten el doble ús de les instal·lacions esportives pertanyents als centres docents o als municipis.

educatives. Les referències, contingudes en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació, als nivells educatius es consideren substituïdes per les denominacions que, per als distints nivells i etapes educatives i per als respectius centres, s’establixen en esta Llei.

centres privats concertats. El claustre de Professors dels centres privats concertats tindrà funcions anàlogues a les previstes en l’article 129 d’esta Llei.

les comunitats autònomes. La referència en l’articulat d’esta Llei a les consultes prèvies a les comunitats autònomes s’entenen realitzades en el si de la Conferència Sectorial.

El que establix esta Llei en relació amb l’escolarització, obtenció de títols i accés al sistema general de beques i ajudes a l’estudi serà aplicable a l’alumnat estranger en els termes establits en la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels Estrangers a Espanya i la seua integració social, modificada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre, i en la normativa que les desplega.

risme. Les Administracions educatives facilitaran que els centres educatius puguen prestar especial atenció als alumnes víctimes del terrorisme perquè estos reben l’ajuda necessària per a realitzar adequadament els seus estudis.

d’actes de violència. Les Administracions educatives asseguraran l’escolarització immediata de les alumnes o els alumnes que es vegen afectats per canvis de centre derivats d’actes de violència de gènere o assetjament escolar. Igualment, facilitaran que els centres educatius presten especial atenció als dits alumnes.

nyaments. En cas que en el procés d’ordenació de l’ensenyament universitari es definiren en el futur títols que corresponguen a estudis regulats en esta Llei, el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, podrà establir l’oportú procés de transformació dels esmentats estudis.

alumnes.

1. Els centres docents podran demanar les dades personals del seu alumnat que siguen necessàries per a l’exercici de la seua funció educativa. Les dites dades podran fer referència a l’origen i ambient familiar i social, a les característiques o condicions personals, al desenvolupament i als resultats de la seua escolarització, així com a aquelles altres circumstàncies el coneixement de les quals siga necessari per a l’educació i orientació dels alumnes.

2. Els pares o tutors i els mateixos alumnes hauran de col·laborar en l’obtenció de la informació a què fa referència este article. La incorporació d’un alumne a un centre docent suposarà el consentiment per al tractament de les seues dades i, si és el cas, la cessió de dades procedents del centre en què haja estat escolaritzat amb anterioritat, en els termes establits en la legislació sobre protecció de dades. En tot cas, la informació a què es referix este apartat serà l’estrictament necessària per a la funció docent i orientadora, i no podrà tractar-se amb fins diferents de l’educatiu sense consentiment exprés.

3. En el tractament de les dades de l’alumnat s’aplicaran normes tècniques i organitzatives que en garantisquen la seguretat i confidencialitat. El professorat i la resta del personal que, en l’exercici de les seues funcions, accedisca a dades personals i familiars o que afecten l’honor i la intimitat dels menors o les seues famílies quedarà subjecte al deure de sigil. ny 2006 335

4. La cessió de les dades, incloses les de caràcter reservat, necessàries per al sistema educatiu, es realitzarà preferentment per via telemàtica i estarà subjecta a la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal, i les condicions mínimes seran acordades pel Govern amb les comunitats autònomes en el si de la Conferència Sectorial d’Educació.

dits en els Pressupostos Generals de l’Estat per a la gratuïtat del Segon Cicle d’Educació Infantil. Els Pressupostos Generals de l’Estat corresponents a l’àmbit temporal d’aplicació d’esta Llei incorporaran progressivament els crèdits necessaris per a fer efectiva la gratuïtat del Segon Cicle de l’Educació Infantil a què es referix l’article 15.2.

efectiva entre hòmens i dones. A fi d’afavorir la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat efectiva entre hòmens i dones, els centres que desenvolupen el principi de coeducació en totes les etapes educatives, seran objecte d’atenció preferent i prioritària en l’aplicació de les previsions recollides en esta Llei, sense perjuí del que disposen els convenis internacionals subscrits per Espanya.

al Consell Escolar dels centres educatius. Les Administracions educatives podran establir una denominació específica per a referir-se al Consell Escolar dels centres educatius.

concerts.

1. Durant el període a què es referix la disposició addicional primera d’esta Llei, i en compliment de l’Acord subscrit entre el Ministeri d’Educació i Ciència i les organitzacions sindicals representatives del professorat dels centres privats concertats, totes les partides dels mòduls del concert es revisaran anualment en un percentatge equivalent al de les retribucions dels funcionaris públics dependents de les Administracions de l’Estat.

2. Les Administracions educatives possibilitaran, per a l’exercici de la funció directiva en els centres privats concertats, unes compensacions econòmiques, anàlogues a les previstes per als càrrecs directius dels centres públics, de les mateixes característiques.

que impartisquen cicles de Formació Professional. Les Administracions educatives podran establir convenis educatius amb els centres que impartisquen cicles formatius de Formació Professional que complementen l’oferta educativa dels centres públics d’acord amb la programació general de l’ensenyament.

mòduls.

1. Durant el període a què es referix la disposició addicional primera d’esta Llei, es procedirà a la fixació dels imports dels mòduls econòmics establits, d’acord amb l’article 117, en funció de la implantació dels ensenyaments que ordena esta Llei.

2. En el si de la Conferència Sectorial es constituirà una comissió, en què participaran les organitzacions

empresarials i sindicals més representatives en l’àmbit de l’ensenyament privat concertat, per a l’estudi de la quantia dels mòduls de concert que valore el cost total de la impartició dels ensenyaments en condicions de gratuïtat.

xarxa de centres de titularitat pública. Les comunitats autònomes podran integrar en la respectiva xarxa de centres docents públics, d’acord amb la forma i el procediment que s’establisca mitjançant una Llei dels seus parlaments, els centres de titularitat de les Administracions locals que complisquen els requisits establits en la Llei, atenguen poblacions escolars de condicions socioeconòmiques desfavorables o que exercisquen una reconeguda labor en l’atenció a les necessitats d’escolarització, sempre que les Administracions locals manifesten la seua voluntat d’integrar-los en la dita xarxa.

1. El títol de Graduat Escolar de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa i el títol de Graduat en Educació Secundària de la Llei Orgànica 3/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, tindran els mateixos efectes professionals que el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria establit en esta Llei.

2. Els títols de Batxiller de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa i de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, tindran els mateixos efectes professionals que el nou títol de Batxiller establit en esta Llei.

3. El títol de Tècnic Auxiliar de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa tindrà els mateixos efectes acadèmics que el títol de Graduat en Educació Secundària i els mateixos efectes professionals que el títol de Tècnic de la corresponent professió.

4. El títol de Tècnic Especialista de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa tindrà els mateixos efectes acadèmics i professionals que el nou títol de Tècnic Superior en la corresponent especialitat.

mació professional. En el període d’aplicació d’esta Llei el Govern, segons el que disposa l’apartat 6 de l’article 39 d’esta, procedirà a establir els ensenyaments de Formació Professional de Grau Mitjà i Grau Superior relacionades amb les arts escèniques.

primer i segon de l’Educació Secundària obligatòria.

1. Els funcionaris del cos de mestres adscrits amb caràcter definitiu, en aplicació de la disposició transitòria quarta de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, a llocs dels dos primers cursos de l’Educació Secundària obligatòria, podran continuar en els dits llocs indefinidament, així com exercir la seua mobilitat en relació amb les vacants que amb este fi determine cada Administració educativa. En cas que accedisquen al cos de professors d’Ensenyament Secundari d’acord amb el que preveu la disposició addicional dotze d’esta Llei, podran romandre en la mateixa destinació en els termes que s’establisquen.

2. Els mestres que, en aplicació de la disposició transitòria octava de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, impartisquen els dos primers cursos de l’Educació Secundària obligatòria en centres docents privats, podran continuar realitzant la mateixa funció en els llocs que ocupen.

pada.

1. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a què es referix la disposició addicional sèptima d’esta Llei, així com els funcionaris dels cossos a extingir a què es referix la disposició transitòria quinta de la Llei 31/1991, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 1992, inclosos en l’àmbit d’aplicació del règim de classes passives de l’Estat, podran optar a un règim de jubilació voluntària fins a la data en què finalitze el procés d’implantació d’esta Llei establit en la disposició addicional primera, sempre que complisquen tots i cada un dels requisits següents:

a) Haver romàs en actiu ininterrompudament en els quinze anys anteriors a la presentació de la sol·licitud en llocs pertanyents a les corresponents plantilles de centres docents, o que durant una part d’eixe període hagen romàs en la situació de servicis especials o hagen ocupat un lloc de treball que depenga funcionalment o orgànicament de les Administracions educatives, o bé els haja sigut concedida excedència per algun dels supòsits previstos en l’article 29, apartat 4 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificat per la Llei 39/1999, de 5 de novembre, i per la Llei 51/2003, de 2 de desembre.

b) Tindre complits seixanta anys d’edat.

c) Tindre acreditats quinze anys de servicis efectius a l’Estat. Els requisits d’edat i període de carència exigits en les lletres b) i c) anteriors, hauran d’haver-se complit en la data del fet causant de la pensió de jubilació, que serà a este efecte el 31 d’agost de l’any en què se sol·licite. Amb este fi haurà de formular-se la sol·licitud, davant de l’òrgan de jubilació corresponent, dins dels dos primers mesos de l’any en què es pretenga accedir a la jubilació voluntària. Igualment, podran optar al dit règim de jubilació els funcionaris dels cossos d’inspectors d’educació, d’inspectors al servici de l’Administració educativa i de directors escolars d’Ensenyament Primari, així com els funcionaris docents adscrits a la funció inspectora a què es referix la disposició addicional quinze de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, sempre que en tots els casos tinguen els requisits anteriors, excepte pel que fa a l’adscripció a llocs pertanyents a les plantilles dels centres docents.

2. La quantia de la pensió de jubilació serà la que resulte d’aplicar, als havers reguladors que en cada cas siguen procedents, el percentatge de càlcul corresponent a la suma dels anys de servicis efectius prestats a l’Estat que, d’acord amb la legislació de Classes Passives, tinga acreditats el funcionari en el moment de la jubilació voluntària i del període de temps que li falte fins al compliment de l’edat de seixanta-cinc anys. El que disposa el paràgraf anterior s’entén sense perjuí d’allò que s’establisca en cada moment, en matèria de límit màxim de percepció de pensions públiques.

3. Atés el caràcter voluntari de la jubilació regulada en esta disposició transitòria, no s’aplicarà a esta el que establix la disposició transitòria primera del vigent text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat.

4. Els funcionaris que es jubilen voluntàriament d’acord amb el que disposa la present norma, que tinguen acreditats en el moment de la jubilació almenys 28 anys de servicis efectius a l’Estat, podran percebre, per una sola vegada, conjuntament amb la seua última mensualitat d’actiu, una gratificació extraordinària en l’import i les condicions que establisca el Govern a proposta del ministre d’Economia i Hisenda, per iniciativa del ministre d’Educació i Ciència, atenent l’edat del funcionari, els anys de servicis prestats i les retribucions complementàries establides amb caràcter general per al cos de pertinença. La quantia de la gratificació extraordinària no podrà, en cap cas, ser superior a un import equivalent a 25 mensualitats de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples.

5. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a què es referix esta norma, acollits a règims de Seguretat Social o de previsió distints del de Classes Passives, sempre que acrediten tots els requisits establits en l’apartat 1, podran optar al moment de la sol·licitud de la jubilació voluntària per incorporar-se al Règim de Classes Passives de l’Estat, a l’efecte del dret als beneficis previstos en la present disposició, així com a la seua integració en el Règim Especial de Funcionaris Civils de l’Estat. La Comissió prevista en la disposició addicional sexta del Reial Decret 691/1991, de 12 d’abril, sobre còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social, determinarà la compensació econòmica que haja de realitzar la Seguretat Social respecte del personal de cossos docents que opte per la seua incorporació al Règim de Classes Passives de l’Estat, en funció dels anys cotitzats als altres règims de la Seguretat Social.

6. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a què es referix l’apartat 1 d’esta disposició, acollits a règims de Seguretat Social o de previsió distints del de Classes Passives, que no exerciten l’opció establida en l’apartat anterior, podran igualment percebre les gratificacions extraordinàries que s’establisquen, d’acord amb el que preveu l’apartat 4 d’esta disposició transitòria, sempre que es donen de baixa definitiva en la seua prestació de servicis a l’Estat per jubilació voluntària o per renúncia a la seua condició de funcionari, i complisquen els requisits exigits en els números 1 i 4 d’esta, excepte el de pertinença al Règim de Classes Passives de l’Estat. En este supòsit, la quantia de la gratificació extraordinària no podrà, en cap cas, ser superior a un import equivalent a 50 mensualitats de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples. La jubilació o renúncia dels funcionaris a què es referix el paràgraf anterior no implicarà cap modificació en les normes que els apliquen, a l’efecte de prestacions, conforme al règim en què estiguen compresos.

7. Es faculta la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministeri d’Economia i Hisenda perquè dicte les instruccions que, en relació amb les pensions de classes passives, puguen ser necessàries a fi d’executar el que disposa la present norma i en les que es dicten per desplegar-la.

8. Abans de la finalització del període d’implantació d’esta Llei, establit en la disposició addicional primera, el Govern, després de consultar-ho a les comunitats autònomes, procedirà a la revisió del temps referit al règim de jubilació voluntària, així com dels requisits exigits.

dels cossos docents. Fins que no siguen desenvolupades les previsions contingudes en esta Llei que afecten la mobilitat a través de concurs de trasllats dels funcionaris dels cossos docents que s’hi inclouen, la mobilitat s’ajustarà a la normativa vigent a l’entrada en vigor d’esta Llei.

mació Professional en Batxillerat. Els professors tècnics de Formació Professional que a l’entrada en vigor d’esta Llei estiguen impartint docència en Batxillerat podran continuar de forma indefinida en la dita situació. ny 2006 337

tres dependents d’Administracions no autonòmiques.

1. Quan s’hagen incorporat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’esta Llei, o s’incorporen durant els tres primers anys de la seua aplicació, centres prèviament dependents de qualsevol Administració Pública a les xarxes de centres docents dependents de les Administracions educatives, el personal laboral que siga fix en el moment de la integració i realitze funcions docents en els dits centres, podrà accedir als cossos docents regulats en esta Llei, després de superar les corresponents proves selectives convocades a este efecte pels respectius Governs de les comunitats autònomes. Estes proves hauran de garantir, en tot cas, els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, en la forma que determinen els Parlaments autonòmics, i haurà de respectar-se, en tot cas, el que establix la normativa bàsica de l’Estat.

2. Els procediments d’ingrés a què fa referència esta disposició només s’aplicaran en el termini de tres anys.

òrgans de govern.

1. La duració del mandat del director i la resta de membres de l’equip directiu dels centres públics nomenats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’esta Llei serà l’establida en la normativa vigent en el moment del seu nomenament.

2. Les Administracions educatives podran prorrogar, per un període màxim d’un any, el mandat dels directors i la resta de membres de l’equip directiu dels centres públics la finalització del qual es produïsca en el curs escolar d’entrada en vigor d’esta Llei.

3. El Consell Escolar dels centres docents públics i privats concertats constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor d’esta Llei continuarà el seu mandat fins a la finalització d’este amb les atribucions establides en esta Llei.

els centres docents públics. Els professors que, estant acreditats per a l’exercici de la direcció dels centres docents públics no hagueren exercit o l’hagen exercit per un període inferior a l’assenyalat en l’article 136.1 d’esta Llei, estaran exempts de la part de la formació inicial que determinen les comunitats autònomes.

didàctica. Els títols Professionals d’Especialització Didàctica i el Certificat de Qualificació Pedagògica que a l’entrada en vigor d’esta Llei hagen organitzat les universitats a l’empara del que establix la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, el Certificat d’Aptitud Pedagògica i altres certificacions que el Govern puga establir seran equivalents a la formació establida en l’article 100.2 d’esta Llei, fins que es regule per a cada ensenyament. Estaran exceptuats de l’exigència d’este títol els mestres i els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia i els qui estiguen en possessió de llicenciatura o titulació equivalent que incloga formació pedagògica i didàctica.

Els centres que atenguen xiquets menors de tres anys i que, quan entre en vigor esta Llei, no estiguen autoritzats com a centres d’Educació Infantil o que ho estiguen com a centres d’Educació Preescolar disposaran, per a adaptar-se als requisits mínims que s’establisquen, del termini que el

Govern determine, després d’haver-ho consultat a les comunitats autònomes.

1. Els centres privats que, a l’entrada en vigor d’esta Llei, tinguen concertats els ensenyaments postobligatoris, mantindran el concert per als ensenyaments equivalents.

2. Els concerts, els convenis o les subvencions aplicables als centres d’Educació Preescolar i als centres d’Educació Infantil es referiran als ensenyaments de primer cicle d’Educació Infantil i als de segon cicle d’Educació Infantil respectivament.

3. Els concerts, els convenis o les subvencions per als programes de garantia social es referiran a programes de qualificació professional inicial.

mentàries. En les matèries la regulació de les quals esta Llei remet a ulteriors disposicions reglamentàries, i mentres estes disposicions no siguen dictades, s’aplicaran, en cada cas, les normes d’este rang que s’aplicaven a la data d’entrada en vigor esta Llei, sempre que no s’oposen al que esta disposa.

d’idiomes a menors de setze anys. No obstant el que disposa l’article 59.2 d’esta Llei, els alumnes que a l’entrada en vigor d’esta Llei hagen completat els dos primers cursos de l’Educació Secundària obligatòria podran accedir als ensenyaments d’idiomes.

Mentres el Govern determina els ensenyaments a què es referix l’article 93.2 d’esta Llei, l’ensenyament de la música, de l’educació física i dels idiomes estrangers en l’Educació Primària serà impartit per mestres amb l’especialització corresponent.

Els requisits de titulació establits en esta Llei, per a la impartició dels distints nivells educatius, no afectaran el professorat que estiga prestant els seus servicis en centres docents segons el que disposa la legislació aplicable en relació a les places que es troben ocupant.

servicis d’orientació o d’assessorament psicopedagògic.

1. Les Administracions educatives que no hagen regularitzat la situació administrativa per a l’accés al Cos de Professors d’Ensenyament Secundari, especialitat de Psicologia i Pedagogia, per mitjà del concurs oposició, torn especial, previst en l’article 45 de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Orde Social, dels funcionaris del Cos de Mestres que, amb titulació de llicenciats en Psicologia o Pedagogia, han exercit places amb caràcter definitiu en el seu àmbit de gestió, obtingudes per concurs públic de mèrits, en els servicis d’orientació o assessorament psicopedagògic, hauran de convocar en el termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’esta Llei un concurs oposició, torn especial, d’acord amb les característiques del punt següent.

2. L’esmentat concurs oposició, torn especial, constarà d’una fase de concurs en què es valoraran, en la forma que establisquen les convocatòries, els mèrits dels candidats, entre els qual figuraran la formació acadèmica i l’experiència docent prèvia. La fase d’oposició consistirà en una memòria sobre les funcions pròpies dels servicis d’orientació o assessorament psicopedagògic. Els aspirants exposaran i defendran davant del tribunal qualificador la memòria indicada, i el tribunal podrà, al terme de l’exposició i defensa, formular a l’aspirant preguntes o sol·licitar aclariments sobre la memòria exposada.

3. Els qui superen el procés selectiu quedaran destinats en la mateixa plaça que exercien i, només a l’efecte de determinar la seua antiguitat en el cos en què s’integren, se’ls reconeixerà la data del seu accés amb caràcter definitiu en els equips psicopedagògics de l’Administració educativa.

segon cicle d’Educació Infantil. En relació amb el que disposa l’article 15.2 d’esta Llei, les Administracions educatives, en el règim de concerts a què es referix l’article 116 d’esta, i tenint en compte el que preveu l’article 117, consideraran les sol·licituds formulades pels centres privats, i donaran preferència, per este orde, a les unitats que se sol·liciten per a primer, segon i tercer curs del segon cicle de l’Educació Infantil.

docent.

1. El Ministeri d’Educació i Ciència proposarà a les Administracions educatives, a través de la Conferència Sectorial d’Educació, l’adopció de mesures que permeten la reducció del percentatge de professors interins en els centres educatius, de manera que en el termini de quatre anys, des de l’aprovació d’esta Llei, no se sobrepassen els límits màxims establits de forma general per a la funció pública.

2. Durant els anys d’implantació d’esta Llei, l’accés a la funció pública docent es realitzarà per mitjà d’un procediment selectiu en què, en la fase de concurs es valoraran la formació acadèmica i, de forma preferent, l’experiència docent prèvia en els centres públics de la mateixa etapa educativa, fins als límits legals permesos. La fase d’oposició, que tindrà una sola prova, versarà sobre els continguts de l’especialitat que corresponga, l’aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici de la docència. Per a la regulació d’este procediment de concurs oposició, es tindrà en compte el que preveu l’apartat anterior, a l’efecte del qual es requeriran els informes oportuns de les Administracions educatives.

sobre concerts. A fi que les Administracions educatives puguen adaptar la seua normativa sobre concerts educatius a les disposicions d’esta Llei, podran acordar la pròrroga, que serà d’un màxim de dos anys del període general de concertació educativa en curs a l’entrada en vigor d’esta Llei.

d’alumnes. Els procediments d’admissió d’alumnes s’adaptaran al que preveu el capítol III del títol II d’esta Llei a partir del curs acadèmic 2007/2008.

1. Queden derogades les lleis següents:

a) Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa.

b) Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu.

c) Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents.

d) Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació.

e) Llei 24/1994, de 12 de juliol, per la qual s’establixen normes sobre concursos de provisió de llocs de treball per a funcionaris docents.

2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen al que disposa la present Llei.

8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació.

1. L’article 4 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, queda redactat de la manera següent: «1. Els pares o tutors, en relació amb l’educació dels seus fills o pupils, tenen els drets següents:

a) A rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, de conformitat amb els fins establits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia corresponent i en les lleis educatives.

b) A triar centre docent tant públic com distint dels creats pels poders públics.

c) A rebre la formació religiosa i moral que estiga d’acord amb les seues pròpies conviccions.

d) A estar informats sobre el progrés de l’aprenentatge i la integració socioeducativa dels seus fills.

e) A participar en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus fills.

f) A participar en l’organització, el funcionament, el govern i l’avaluació del centre educatiu, en els termes establits en les lleis.

g) A ser escoltats en aquelles decisions que afecten l’orientació acadèmica i professional dels seus fills.

2. Així mateix, com a primers responsables de l’educació dels seus fills o pupils, els correspon:

a) Adoptar les mesures necessàries, o sol·licitar l’ajuda corresponent en cas de dificultat, perquè els seus fills o pupils cursen els ensenyaments obligatoris i assistisquen regularment a classe.

b) Proporcionar, en la mesura de les seues disponibilitats, els recursos i les condicions necessàries per al progrés escolar.

c) Estimular-los perquè duguen a terme les activitats d’estudi que se’ls encomanen.

d) Participar de manera activa en les activitats que s’establisquen en virtut dels compromisos educatius que els centres establisquen amb les famílies, per millorar el rendiment dels seus fills.

e) Conéixer, participar i recolzar l’evolució del seu procés educatiu, en col·laboració amb els professors i els centres.

f) Respectar i fer respectar les normes establides pel centre, l’autoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat.

g) Fomentar el respecte per tots els components de la comunitat educativa.»

2. L’article 5.5 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, queda redactat de la manera següent: «Les Administracions educatives afavoriran l’exercici del dret d’associació dels pares, així com la formació de federacions i confederacions.» ny 2006 339

3. L’article 6 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, queda redactat de la manera següent: «1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sense més distincions que les derivades de la seua edat i del nivell que estiguen cursant.

2. Tots els alumnes tenen el dret i el deure de conéixer la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia respectiu, a fi de formar-se en els valors i principis que s’hi reconeixen.

3. Es reconeixen als alumnes els drets bàsics següents:

a) A rebre una formació integral que contribu- ïsca al ple desenvolupament de la seua personalitat.

b) A ser respectades la seua identitat, integritat i dignitat personals.

c) A ser valorats i reconeguts amb objectivitat la seua dedicació, esforç i rendiment.

d) A rebre orientació educativa i professional.

e) A ser respectada la seua llibertat de consciència, les seues conviccions religioses i les seues conviccions morals, d’acord amb la Constitució.

f) A la protecció contra tota agressió física o moral.

g) A participar en el funcionament i en la vida del centre, de conformitat amb el que disposen les normes vigents.

h) A rebre les ajudes i els suports necessaris per a compensar les carències i desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural, especialment en cas de presentar necessitats educatives especials, que impedisquen o dificulten l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

i) A la protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

4. Són deures bàsics dels alumnes:

a) Estudiar i esforçar-se per aconseguir el màxim desenvolupament segons les seues capacitats.

b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les escolars i complementàries.

c) Seguir les directrius del professorat.

d) Assistir a classe amb puntualitat.

e) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un adequat clima d’estudi en el centre, respectant el dret dels seus companys a l’educació i l’autoritat i orientacions del professorat.

f) Respectar la llibertat de consciència, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

g) Respectar les normes d’organització, convivència i disciplina del centre educatiu, i

h) Conservar i fer un bon ús de les instal·lacions del centre i dels materials didàctics.»

4. A l’article 7 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, s’afig un apartat nou amb la redacció següent: «3. Les Administracions educatives afavoriran l’exercici del dret d’associació dels alumnes, així com la formació de federacions i confederacions.»

5. A l’article 8 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, s’afig un nou paràgraf amb la redacció següent: «A fi d’estimular l’exercici efectiu de la participació dels alumnes en els centres educatius i facilitar el seu dret de reunió, els centres educatius establiran, a l’elaborar les seues normes d’organització i funcionament, les condicions en què els seus alumnes poden exercir

este dret. En els termes que establisquen les Administracions educatives, les decisions col·lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l’Educació Secundària obligatòria, respecte a l’assistència a classe no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan estes hagen sigut resultat de l’exercici del dret de reunió i siguen comunicades prèviament a la direcció del centre.»

6. L’article 25 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, tindrà la redacció següent: «Dins de les disposicions d’esta Llei i de les normes que la despleguen, els centres privats no concertats gaudiran d’autonomia per a establir el seu règim intern, seleccionar el seu professorat d’acord amb la titulació exigida per la legislació vigent, elaborar el projecte educatiu, organitzar la jornada en funció de les necessitats socials i educatives dels seus alumnes, ampliar l’horari lectiu d’àrees o matèries, determinar el procediment d’admissió d’alumnes, establir les normes de convivència i definir el seu règim econòmic.»

7. A l’article 31 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, s’afig una nova lletra n) amb el text següent: «n) Els Consells Escolars d’àmbit autonòmic.»

8. L’article 56.1 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, tindrà la redacció següent: «1. El Consell Escolar dels centres privats concertats estarà constituït per: El director. Tres representants del titular del centre. Un regidor o representant de l’Ajuntament al terme municipal del qual es trobe radicat el centre. Quatre representants dels professors. Quatre representants dels pares o tutors dels alumnes, triats per ells i entre ells. Dos representants dels alumnes elegits per ells i entre ells, a partir del primer curs d’Educació Secundària obligatòria. Un representant del personal d’administració i servicis. Una vegada constituït el Consell Escolar del centre, este designarà una persona que impulse mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre hòmens i dones. A més, als centres específics d’Educació Especial i en aquells que tinguen aules especialitzades, formarà part també del Consell Escolar un representant del personal d’atenció educativa complementària. Un dels representants dels pares en el Consell Escolar serà designat per l’associació de pares més representativa en el centre. Així mateix, els centres concertats que impartisquen Formació Professional podran incorporar al seu Consell Escolar un representant del món de l’empresa, designat per les organitzacions empresarials, d’acord amb el procediment que les Administracions educatives establisquen.»

9. L’article 57 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, tindrà la redacció següent en els apartats c), d), f) i m): «c) Participar en el procés d’admissió d’alumnes, garantint la subjecció a les normes sobre este.

d) Conéixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetlar perquè s’ajusten a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director corresponguen a conductes de l’alumnat que perjudiquen greument la convivència del centre, el Consell Escolar, a instància de pares o tutors, podrà revisar la decisió adoptada i proposar, si és el cas, les mesures oportunes.

f) Aprovar i avaluar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elaborarà l’equip directiu.

m) Proposar mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre, la igualtat entre hòmens i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.»

10. L’article 62 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, tindrà la redacció següent: «1. Són causa d’incompliment lleu del concert per part del titular del centre les següents:

a) Percebre quantitats per activitats escolars complementàries o extraescolars o per servicis escolars que no hagen sigut autoritzades per l’Administració educativa o pel Consell Escolar del centre, d’acord amb el que haja sigut establit en cada cas.

b) Infringir les normes sobre participació previstes en el present títol.

c) Procedir a acomiadaments del professorat quan aquells hagen sigut declarats improcedents per sentència de la jurisdicció competent.

d) Infringir l’obligació de facilitar a l’Administració les dades necessàries per al pagament delegat dels salaris.

e) Infringir el principi de voluntarietat i no-discriminació de les activitats complementàries, extraescolars i servicis complementaris.

f) Qualssevol altres que es deriven de la violació de les obligacions establides en el present títol, o en les normes reglamentàries a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 116 de la Llei Orgànica d’Educació o de qualsevol altre pacte que figure en el document de concert que el centre haja subscrit.

2. Són causes d’incompliment greu del concert per part del titular del centre les següents:

a) Les causes enumerades en l’apartat anterior quan de l’expedient administratiu instruït a este efecte i, si és el cas, de sentència de la jurisdicció competent, resulte que l’incompliment es va produir per ànim de lucre, amb intencionalitat evident, amb pertorbació manifesta en la prestació del servici de l’ensenyament o de forma reiterada o reincident.

b) Impartir els ensenyaments objecte del concert contravenint el principi de gratuïtat.

c) Infringir les normes sobre admissió d’alumnes.

d) Separar-se del procediment de selecció i acomiadament del professorat establit en els articles precedents.

e) Lesionar els drets reconeguts en els articles 16 i 20 de la Constitució, quan així es determine per sentència de la jurisdicció competent.

f) Incomplir els acords de la Comissió de Conciliació.

g) Qualssevol altres definits com a incompliments greus en el present títol o en les normes reglamentàries a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 116 de la Llei Orgànica d’Educació. No obstant això, quan de l’expedient administratiu instruït a este efecte resulte que l’incompliment es va produir sense ànim de lucre, sense intencionalitat evident i sense pertorbació en la prestació de l’ensenyament i que no hi ha reiteració ni reincidència en l’incompliment, este serà qualificat de lleu.

3. La reiteració d’incompliments a què es referixen els apartats anteriors serà constatat per l’Administració educativa competent d’acord amb els criteris següents:

a) Quan es tracte de la reiteració dels incompliments comesos amb anterioritat, bastarà que esta situació es pose de manifest per mitjà d’informe de la inspecció educativa corresponent.

b) Quan es tracte d’un nou incompliment de tipificació diferent del comés amb anterioritat, serà necessària la instrucció del corresponent expedient administratiu.

4. L’incompliment lleu del concert donarà lloc:

a) Advertència per part de l’Administració educativa.

b) Si el titular no esmena l’incompliment lleu, l’administració imposarà una multa d’entre la mitat i el total de l’import de la partida “altres despeses” del mòdul econòmic de concert educatiu vigent en el període en què es determine la imposició de la multa. L’Administració educativa sancionadora determinarà l’import de la multa, dins dels límits establits i podrà procedir al cobrament d’esta per via de compensació contra les quantitats que haja d’abonar al titular del centre en aplicació del concert educatiu.

5. L’incompliment greu del concert educatiu donarà lloc a la imposició de multa, que estarà compresa entre el total i el doble de l’import de la partida “altres despeses” del mòdul econòmic de concert educatiu vigent en el període en què es determine la imposició de la multa. L’Administració educativa sancionadora determinarà l’import de la multa, dins dels límits establits i podrà procedir al cobrament d’esta per via de compensació contra les quantitats que haja d’abonar al titular del centre en aplicació del concert educatiu.

6. L’incompliment molt greu del concert donarà lloc a la rescissió del concert. En este cas, a fi de no perjudicar els alumnes ja escolaritzats en el centre, les Administracions educatives podran imposar la rescissió progressiva del concert.

7. L’incompliment i la sanció molt greu prescriuran al cap de tres anys; la greu, al dos anys, i la lleu, a l’any. El termini de prescripció s’interromprà amb la constitució de la Comissió de Conciliació per a la correcció de l’incompliment comés pel centre concertat.»

de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública. S’afig una nova lletra a l’article 29.2 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, amb la redacció següent: «o) Quan siguen nomenats per a exercir llocs en les Àrees Funcionals de l’Alta Inspecció d’Educació funcionaris dels cossos docents o escales en què s’ordena la funció pública docent.»

Totes les referències als ensenyaments comuns contingudes en les disposicions vigents, s’entendran realitzades als aspectes bàsics del currículum que constituïxen els ensenyaments mínims. ny 2006 341

dels centres docents públics no universitaris. Continuarà en vigor, amb les modificacions derivades d’esta Llei, la Llei 12/1987, de 2 de juliol, sobre establiment de la gratuïtat dels estudis de batxillerat, formació professional i arts aplicades i oficis artístics en els centres públics i l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris.

Esta Llei es dicta amb caràcter bàsic a l’empara de la competència que correspon a l’Estat conforme a l’article 149.1.1a, 18a i 30a de la Constitució. S’exceptuen de l’esmentat caràcter bàsic els preceptes següents: articles 5.5 i 5.6; 7; 8.1 i 8.3; 9; 11.1 i 11.3; 14.6; 15.3; 18.4 i 18.5; 22.5; 26.1 i 26.2; 30.5; 35; 41.5; 42.3; 47; 58.4, 58.5 i 58.6; 60.3 i 60.4; 66.2 i 66.4; 67.2, 67.3, 67.6, 67.7 i 67.8; 72.4 i 72.5 i 89; 90; 100.3; 101, 102.2, 102.3 i 102.4; 103.1; 105.2; 106.2 i 106.3; 112.2, 112.3, 112.4 i 112.5; 113.3 i 113.4; 122.2 i 122.3; 123.2, 123.3, 123.4 i 123.5; 124; 125; 130.1; 131.2 i 131.5; 145; 146; 154; disposició addicional quinze, apartats 1, 4, 5 i 7; i disposició final quarta.

Les normes d’esta Llei podran ser desplegades per les comunitats autònomes, a excepció de les relatives a aquelles matèries la regulació de les quals encomana esta al Govern o que corresponen a l’Estat conforme al que establix la disposició addicional primera, número 2, de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació.

d’esta Llei. Tenen rang de Llei Orgànica el capítol I del títol preliminar, els articles 3; 4; 5.1, 5.2; el capítol III del títol preliminar, els articles 16; 17; 18.1, 18.2 i 18.3; 19.1; 22; 23; 24; 25; 27; 30.1, 30.2, 30.3, 30.4 i 30.6; 38; 68; 71; 74; 78; 80; 81.3 i 81.4; 82.2; 83; 84.1, 84.2, 84.3, 84.4, 84.5, 84.6, 84.7, 84.8 i 84.9; 85; 108; 109; 115; el capítol IV del títol IV; els articles 118; 119; 126.1 i 126.2; 127; 128; 129; les disposicions addicionals setze i dèsset; la disposició transitòria sexta, apartat tercer; la disposició transitòria deu; les disposicions finals primera i sèptima, i la disposició derogatòria única.

Esta Llei orgànica entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació en el «Boletín Oficial del Estado».