Autoavaluació del centre

3. Els equips directius i el professorat dels conservatoris col·laboraran amb la conselleria competent en educació en les avaluacions que es facen als seus conservatoris.

1. La conselleria competent en educació elaborarà un sistema que facilite als conservatoris la realització de l’autoavaluació d’aquest, a fi de proporcionar dades que contribuiran a orientar la presa de decisions, mitjançant un pla d’autoavaluació, i permetran una millor anàlisi dels factors que afecten l’adquisició de la competència en l’alumnat. L’esmentat pla formarà part de la programació general anual.

2. Per a la realització del pla d’autoavaluació es crearà una comissió d’avaluació que estarà integrat, com a mínim, per l’equip directiu i per un representant de cada un dels diferents sectors de la comunitat educativa triats pel Consell Escolar d’entre els seus membres, d’acord amb el procediment que s’establisca en el projecte educatiu del conservatori.

3. El Consell Escolar valorarà al final de cada curs el pla d’autoavaluació i, si és el cas, els resultats de l’avaluació realitzada per l’administració educativa. Les conclusions i propostes de millora de la dita valoració hauran d’incloure’s en la memòria final del curs.

4. La conselleria competent en educació farà públiques les conclusions generals derivades dels resultats de l’avaluació dels conservatoris.

d) Elaborar el Pla de Centre i la memòria d’autoavaluació.

k) Promoure i gestionar l’aplicació d’instruments d’autoavaluació destinats a la millora sistèmica i continua.

m) Els procediments d’avaluació interna.

h) El pla d’autoavaluació del conservatori i els resultats obtinguts.

L’autoavaluació és un procés en el qual s’analitza sistemàticament la situació del centre obtenint informació a través de la recollida de dades sobre els processos i resultats, per tal d’identificar els seus punts forts, els punts febles i les àrees d’oportunitat, amb la finalitat de millorar en el seu acompliment. L'autoavaluació dels centres és una peça clau per a la millora del sistema educatiu, fomentant la formació, el treball col·laboratiu i la millora de l'activitat docent. Els centres educatius han de realitzar una autoavaluació del seu propi funcionament, dels programes que desenrotllen, dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats del seu alumnat. Esta autoavaluació servirà per a dissenyar un pla de millora del centre que s'inclourà en la PGA. Els resultats i conclusions de l'autoavaluació realitzada i el seguiment del pla es plasmaran en la memòria final, que serà analitzada i valorada pel Claustre i el Consell Escolar.

Un pla de millora implica analitzar la realitat del centre per a tractar de millorar-la amb les propostes i el compromís de tota la comunitat educativa. Les propostes de millora han de ser avaluables, concretes en el temps i que es puguen aconseguir. La millora en la gestió del centre es produïx mitjançant la identificació d'àrees de millora, l'establiment dels objectius, de les actuacions a realitzar, els responsables d'estes, la freqüència de realització o la temporització d'estes actuacions, així com els indicadors que mostren les evidències de les actuacions i els resultats obtinguts.

El pla de millora contemplarà millores del rendiment acadèmic, de reducció de l'abandonament dels estudis i altres aspectes que cada conservatori considere susceptibles de millora, com podrien ser aspectes relacionats amb l'organització i funcionament del seu centre. Per a això, s'actuarà sobre els resultats i també sobre els processos implicats.

Per a dissenyar accions de millora, és necessari emprendre una autoavaluació inicial del centre, analitzant amb diferents instruments d’avaluació les fonts d’informació per obtindre els indicadors.

La plataforma ITACA proporciona dades sobre les qualificacions obtingudes en les avaluacions durant el curs acadèmic. Esta informació cal que s’observe i s’analitze per tal de detectar en quines assignatures, per especialitat i nivell, s'obtenen resultats més desfavorables, per a conseqüentment poder plantejar l’adaptació d’accions metodològiques i organitzatives tals com la introducció de diferents tipologies d'exercicis, la modificació d’activitats proposades a l’aula, o la creació de grups de treball, buscant sempre el progrés i la millora en la formació de l’alumnat, que se reflectiran en els resultats acadèmics.

Per a la valoració del rendiment acadèmic, els conservatoris compten no només amb les dades d’avaluació, sinó també amb informació valuosíssima que es pot extraure de l'anàlisi dels resultats obtinguts en les proves d’accés en les que l'alumnat que ha cursat les ensenyances en el propi centre, és avaluat per un òrgan de selecció que no li ha impartit docència. Els resultats obtinguts per l’alumnat del centre en proves d’accés tant a les ensenyances professionals com a les superiors constitueixen un indicador clau objecte d’anàlisi dins del pla de millora de cada centre, generant la possibilitat de dissenyar plans de transició entre etapes que, a través de l’orientació, recolzament i col·laboració, s’enfoquen en una preparació òptima i eficient de l’alumnat en tots els aspectes que envolten la participació en les proves d’accés, i els ajuden en el disseny del seu itinerari formatiu.

Altres fonts no menys importants són les enquestes de percepció d'alumnat i professorat, així com la pròpia observació directa i sistemàtica tant dels aspectes purament acadèmics com d’organització i funcionament del centre. Els resultats d'estes enquestes permetran conéixer en quina mesura es dona resposta a les necessitats educatives de l'alumnat, i en quin grau l'organització i funcionament del centre és adequada per a les finalitats proposades.

Per a la realització del pla de millora del rendiment acadèmic, no sols han de ser analitzades les activitats, estratègies, procediments i el conjunt d'accions que constituïxen la metodologia, sinó també l'avaluació i la planificació.

El procés d'ensenyament aprenentatge s'assenta sobre tres pilars bàsics: la planificació, la impartició de la docència i l'avaluació, per la qual cosa es poden plantejar accions de millora en estos tres àmbits.

Lògicament, els canvis que s'establisquen en la metodologia, així com en qualsevol dels elements del currículum, han d'incloure's en els documents de planificació del centre, en les concrecions curriculars i en les programacions, i, en funció del resultat dels anàlisis que es realitzen i de la revisió d'estos, també els canvis de la resta d'elements que els componen, si és el cas.

Per a l'estudi de l'abandonament escolar, les dades s'obtindran no només de les baixes de matrícula, sinó també a partir de les faltes d'assistència reincidents, així com de l’alumnat que no es presenta a les diferents proves d'avaluació que es realitzen. És important recordar la necessària gravació de les faltes d'assistència en la plataforma ITACA.

Una vegada determinats els abandonaments, i per poder definir una sèrie de mesures encaminades a la reducció d'estos, es fa imprescindible conéixer els motius que han portat a esta situació. Per a això, s'inclourà una pregunta específica en les enquestes de satisfacció on l'alumnat puga especificar la motivació del seu abandonament.

Les dades obtingudes a través de les enquestes serviran també per establir les línies d'actuació que ajuden a revertir esta tendència d'abandonament d'estudis als conservatoris.

Les actuacions que conformen el Pla de Millora inclouran, entre d’altres, propostes formatives del professorat encaminades a donar resposta a les necessitats detectades i quedaran reflectides així mateix al PAF del centre.

Es tracta d’identificar les deficiències que es volen millorar. Es podran utilitzar, entre d’altres, els següents instruments:

a. Resultats globals obtinguts en el curs anterior (acadèmics i d'abandonament) desglossats en les diferents especialitats, nivells, i cursos.

b. Enquestes de satisfacció de l’alumnat/professorat.

c. Observacions/suggeriments del professorat/alumnat.

d. Creació de grups de treball per analitzar el funcionament del centre.

e. En el cas de l’abandonament dels estudis, s’observaran/analitzaran les motivacions.

f. Organització i distribució horària realitzada pel centre: factors que determinen l’elaboració.

g. Altres aspectes que es consideren susceptibles de millorar.

1. El projecte educatiu de centre incorporarà procediments d’avaluació interna, tal com indica l’article 50.3.m del Decret 57/2020, de 8 de maig, per al diagnòstic de la situació del centre. Este diagnòstic conclourà amb el disseny, la realització i l’avaluació d’un pla de millora que formarà part de la PGA.

5. L’autoavaluació que es durà a terme en el centre d’acord amb l’article 56 del Decret 57/2020 inclourà l’impacte de la reorganització de la figura de pianista/clavecinista acompanyant en el centre, atenent especialment l’organització horària del centre, la repercussió en les audicions i/o recitals, i el grau de satisfacció del professorat (pianista/clavecinista acompanyant i tutor) i alumnat.