Orde 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià

L’educació és un dret fonamental de totes les persones que s’ha de garantir en condicions d’igualtat en l’accés i d’equitat, així com orientar-se a afavorir l’èxit i el progrés de tot l’alumnat en el marc d’un sistema social inclusiu. En aquest sentit, les polítiques dels organismes internacionals en les últimes dècades han treballat clarament a favor del compromís per la qualitat i l’equitat de l’educació per a tot l’alumnat. Així, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) advoca per l’escolarització inclusiva i en igualtat d’oportunitats de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat. En la mateixa direcció es pronuncien la UNESCO (2009) i l’Agència Europea per a les Necessitats Especials i l’Educació Inclusiva (2011). També, el Fòrum Mundial de l’Educació (2015), que aprovà la Declaració d’Incheon (Corea del Sud), i la UNESCO (2015), en l’informe «Repensar l’educació», fan explícit l’objectiu de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat com a element fonamental per a fer front a totes les formes d’exclusió, marginació i desigualtats en l’accés, la participació i els resultats d’aprenentatge.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, descriu en l’article 1 els principis de la qualitat i l’equitat com a principis fonamentals que garanteixen la igualtat d’oportunitats per al ple desenvolupament de la personalitat, i estableix que l’educació, la inclusió educativa, la igualtat de drets i oportunitats i l’accessibilitat universal a l’educació són elements compensadors de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que es deriven de discapacitat. D’aquesta manera, es posa l’èmfasi en la prioritat d’atendre la diversitat com a element enriquidor en totes les etapes.

La Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat, modificada per la Llei 9/2018, de 24 d’abril, estableix que l’Administració de la Generalitat ha de garantir, entre altres coses, el gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat a una educació pública, inclusiva i de qualitat, així com a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o raó de tal circumstància i sobre la base de la igualtat d’oportunitats, així com el dret a l’atenció primerenca de les xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials i el dret a l’avaluació sociopsicopedagògica contínua del seu procés educatiu, en qualsevol de les etapes educatives, obligatòries i no obligatòries, que garanteix a les famílies informació en format accessible sobre aquesta. La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, dedica el capítol VII del títol II al dret a l’educació i indica que la Generalitat ha de garantir a totes les xiquetes, els xiquets i adolescents de la Comunitat Valenciana, amb igualtat d’oportunitats, l’exercici ple del dret a l’educació, que comprén l’accés efectiu, la permanència i la promoció en un sistema educatiu equitatiu i inclusiu en tots els nivells.

El Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, reconeix el dret de les persones amb discapacitat a una educació inclusiva, de qualitat i gratuïta, mitjançant la regulació de suports i ajustos raonables. El Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’Educació Infantil, dedica l’article 8 a l’atenció a la diversitat, i el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana, en l’article 10, especifica que els centres han d’adoptar les mesures oportunes dirigides a l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu i buscar la resposta educativa que millor s’adapte a les seues característiques i necessitats personals. També, el Decret 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana, en l’article 12 sobre l’atenció a la diversitat, estableix que els centres educatius han de col·laborar amb les institucions encarregades de fer el seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials, per mitjà d’una acció educativa que s’adapte a les seues característiques individuals. El Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària, en l’article 14, estableix les mesures d’atenció educativa per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana, preveu una intervenció educativa basada en l’atenció a la diversitat de l’alumnat i l’adaptació del currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumna i alumne, amb l’objectiu d’assegurar l’atenció personalitzada i el desenvolupament personal i integral de tot l’alumnat. En el capítol V desenvolupa les mesures d’atenció a la diversitat per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

El Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, en l’article 9, estableix que les administracions educatives disposaran els procediments oportuns per a fer les adaptacions que faciliten l’accessibilitat al currículum quan siga necessari. En aquest mateix sentit, el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, especifica, en l’article 22, les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat en aquestes etapes educatives. El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la Formació Professional del sistema educatiu, fa possible la personalització d’aquests ensenyaments mitjançant, entre altres, l’adequació del currículum que ha establit l’Administració educativa corresponent, la flexibilització dels itineraris formatius, les adaptacions quant a l’accessibilitat i l’establiment de mesures de suport i reforç per a facilitar la informació, l’orientació i l’assessorament, i posa una atenció especial a les persones que presenten una discapacitat, joves amb risc d’abandonament prematur i col·lectius amb més risc d’exclusió social. El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià, estableix que els centres docents són elements dinamitzadors en aquest nou paradigma en el qual la millora de la qualitat i l’equitat, la cohesió social i la participació activa de la comunitat educativa són factors clau de l’èxit escolar. A més, estableix i regula els principis i les actuacions per a fer efectius els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l’alumnat en el sistema educatiu valencià, que posen el focus d’atenció no només sobre l’àmbit de la discapacitat, sinó sobre tot l’alumnat i, en especial, sobre el que es troba en situació de més vulnerabilitat i en risc d’exclusió educativa i social per qualsevol raó.

L’article 14 d’aquest decret organitza la resposta educativa per a la inclusió en quatre nivells de concreció de caràcter sumatori, progressiu i no excloent, que han de configurar totes les actuacions dutes a terme en el centre en els diferents plans, programes i actuacions. L’article 13 especifica que la identificació i la valoració de les necessitats educatives de l’alumnat s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi de determinar les mesures i els suports més adequats i iniciar la resposta educativa tan prompte com siga possible, que la competència de la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu correspon als serveis especialitzats d’orientació, i que quan l’alumnat requereix una resposta personalitzada i individualitzada que comporta mesures curriculars extraordinàries o suports especialitzats serà preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe corresponent, que determina la intensitat i la durada dels suports i aporta orientacions per a l’elaboració del Pla d’actuació personalitzat (PAP).

En l’àmbit del Consell de la Generalitat, el Pla valencià d’inclusió i cohesió social 2017-2022 (Pla VICS) es constitueix en l’eina de planificació, ordenació, gestió i direcció estratègica de les mesures i les accions d’inclusió i cohesió social que posa de manifest la ferma decisió, voluntat i compromís polític del Consell de consolidar un model de polítiques socials basades en el respecte a la dignitat humana i als seus drets fonamentals al llarg de tot el cicle vital, i assegurar la protecció social, donar resposta a les necessitats derivades de les situacions de vulnerabilitat, precarietat, pobresa i exclusió social i afavorir el dret al desenvolupament ple i en condicions verdaderes d’igualtat de qualsevol persona que desenvolupa la seua vida a la Comunitat Valenciana.

La inclusió educativa s’ha d’entendre, per tant, com una qüestió de dret que ha d’impregnar necessàriament les cultures, les polítiques i les pràctiques de l’Administració educativa, dels centres docents i dels diferents serveis educatius. Això comporta la implementació d’actuacions que garanteixen la no-discriminació, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat universal en totes les seues dimensions: física (en espais, equipaments i entorns), sensorial, cognitiva, emocional/actitudinal i en la comunicació, i preveure les actuacions d’intervenció educativa adequades, efectives i eficients per a aconseguir l’èxit escolar i la participació plena en l’àmbit educatiu de tot l’alumnat, en col·laboració i coordinació amb els diferents agents sociocomunitaris, des de la consideració que els centres docents han de ser autèntics dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones. En aquest sentit, s’han de mantindre unes expectatives elevades per a tot l’alumnat i no posar el focus d’atenció només en aquest, sinó que també, i especialment, en el seu context de desenvolupament i aprenentatge i en les barreres que en dificulten la inclusió.

Per tot això, a proposta del director general de Política Educativa, amb els tràmits previs preceptius, oït el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, en virtut de l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix la competència de la Generalitat en l’ensenyament, i les competències que m’atribueix l’article 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,

1. Aquesta ordre té per objecte regular l’organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l’educació inclusiva, a fi de garantir l’accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l’alumnat, com a nucli del dret fonamental a l’educació i des dels principis de qualitat, igualtat d’oportunitats, equitat i accessibilitat universal.

2. Així mateix, té per objecte regular el procés de detecció de les barreres a la inclusió, la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, en l’àmbit educatiu i administratiu.

1. L’àmbit d’aplicació d’aquesta ordre són els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià que imparteixen ensenyaments no universitaris.

2. Els centres privats no sostinguts amb fons públics s’han d’acollir a allò que disposa l’apartat segon de l’article 2 del Decret 104/2018.

1. Aquesta ordre està dirigida a tot l’alumnat escolaritzat en els centres docents especificats en l’article 2, des de la consideració que cada alumna i alumne té necessitats úniques que poden requerir una atenció singular en algun moment de la seua escolarització, i el fet que el sistema educatiu ha d’incloure i donar resposta a la diversitat que hi ha en la societat i contribuir a eliminar les barreres del context que generen desigualtats.

2. L’ordre posa una èmfasi especial en la resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, l’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats i l’alumnat que, per diverses causes, es troba en situació de major vulnerabilitat i en risc d’exclusió.

1. La detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l’alumnat i de les barreres a la inclusió existents en els diferents contexts de desenvolupament s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi d’iniciar la resposta educativa en el moment en què aquestes es detecten, sempre considerant les interaccions de les condicions personals i del context escolar, familiar i social. S’ha de posar una atenció especial a la detecció i la identificació en el moment previ a l’escolarització, en l’Educació Infantil i en els canvis d’etapa, que assegure la coordinació necessària entre els diferents agents, serveis i entitats implicades.

2. Prèviament a l’escolarització, els serveis psicopedagògics escolars i els gabinets psicopedagògics municipals, atés el seu caràcter de zona, han de rebre la informació de l’alumnat que pot presentar necessitats específiques de suport educatiu, que han aportat les famílies, altres serveis educatius, serveis amb competències en sanitat i benestar social i centres d’atenció primerenca (CAT), fer-ne la identificació, emetre l’informe sociopsicopedagògic i, si escau, tramitar el dictamen per a l’escolarització, d’acord amb el que especifica l’article 46 d’aquesta ordre. Aquesta informació l’han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals, a fi d’assessorar en el procés d’escolarització.

3. La detecció prèvia a l’escolarització de les situacions de compensació de desigualtats correspon als serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis, que han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals la informació rellevant i pertinent perquè els serveis psicopedagògics escolars o gabinets psicopedagògics municipals en facen la identificació i assessoren en el procés d’escolarització, dins de l’àmbit de les seues competències.

4. Els centres docents han d’incloure en el seu Projecte educatiu els mecanismes i els procediments per a detectar de manera primerenca les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, a fi d’iniciar la resposta educativa al més aviat possible.

5. L’equip directiu, amb la col·laboració del servei especialitzat d’orientació, ha d’organitzar, supervisar i fer el seguiment del procés de detecció primerenca de les mesures dutes a terme i dels seus resultats, així com organitzar les coordinacions amb els agents externs que hi participen.

6. En l’àmbit escolar, la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat i les barreres per a la inclusió la fa l’equip educatiu, que coordina la tutora o el tutor, amb la informació obtinguda del personal del centre, la família o els representants legals, l’alumnat i les persones amb què s’hi relaciona habitualment i els serveis o les entitats externes: serveis de salut, serveis socials, centres d’atenció primerenca, entitats d’iniciativa social implicades en el procés socioeducatiu i altres agents.

7. Tenint en compte la detecció realitzada, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i, si escau, l’assessorament del servei especialitzat d’orientació, ha de planificar i aplicar les mesures i els suports més adients i incidir especialment en el nivell de resposta II i en les mesures de nivell III que no requereixen una avaluació sociopsicopedagògica, d’acord amb el que especifica l’article 6 d’aquesta ordre, i valorar-ne la seua efectivitat.

8. Quan l’equip educatiu constata que, per a superar les barreres a la inclusió detectades, no són suficients les mesures prèvies adoptades, la tutora o el tutor ha de posar-ho en coneixement del servei especialitzat d’orientació perquè valoren de manera conjunta, almenys, els elements següents:

a) Les barreres a l’accés, la participació i l’aprenentatge.

b) La informació procedent dels àmbits personal, escolar, familiar i social de l’alumnat, incloent-hi els punts forts i febles.

c) Les mesures educatives aplicades fins al moment i l’eficàcia d’aquestes. Si en el marc d’aquesta valoració conjunta es conclou que no és convenient fer-ne una avaluació sociopsicopedagògica, el servei especialitzat d’orientació ha de recomanar i planificar, conjuntament amb la tutora o el tutor i l’equip educatiu, les mesures més adients i establir els terminis en els quals se n’ha de revisar la seua efectivitat, deixant-ne constància per escrit. Si es conclou la necessitat de realitzar una avaluació sociopsicopedagògica, la tutora o el tutor, en representació de l’equip educatiu i amb el vistiplau de la direcció del centre docent públic o la titularitat del centre privat concertat, ha de formalitzar la sol·licitud al servei especialitzat d’orientació perquè n’inicie el procediment.

1. L’avaluació sociopsicopedagògica és el procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida i valoració de la informació rellevant, mitjançant el qual el personal dels serveis especialitzats d’orientació, de manera coordinada i col·laborativa amb els equips educatius, la família o els representants legals, els serveis socials i sanitaris, les entitats d’iniciativa social implicades en la resposta educativa i altres agents significatius, identifica de manera precisa les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat. Aquesta informació justifica i orienta les decisions sobre les mesures de resposta educativa proposades i l’aplicació d’aquestes.

2. L’avaluació sociopsicopedagògica té les característiques següents:

a) Se centra a identificar les barreres i fortaleses de l’alumnat i del context i les necessitats educatives, evitant formes d’etiquetatge.

b) Està encaminada a eliminar les barreres a la inclusió, promoure el desenvolupament personal, escolar i social de l’alumnat i orientar el professorat i la família en la tasca educativa.

c) Promou la inclusió de l’alumnat en contextos educatius normalitzats i preveu les situacions o les condicions que poden produir-ne la segregació i l’aïllament.

d) És un procés dinàmic, interactiu, participatiu, holístic, continu i obert, que s’ha d’actualitzar en funció del progrés de l’alumnat i la informació que s’obté dels diferents agents durant el procés d’aprenentatge-ensenyament.

e) Recull i sistematitza la informació rellevant de diferents fonts i agents, tot considerant que aquesta ha de ser funcional, pertinent i confidencial, d’acord amb les normes vigents sobre la protecció de dades.

f) S’inicia en el moment en què, en els contextos escolar, familiar i social, es detecten barreres d’accés, aprenentatge o participació que limiten el desenvolupament de l’alumnat i, per tant, requereixen l’adopció de mesures curriculars extraordinàries de nivell III i qualsevol mesura de nivell IV o prendre decisions pel que fa a la modalitat d’escolarització, una vegada s’ha constatat que les mesures ordinàries de nivell II i III no són suficients.

g) Utilitza instruments variats i rigorosos propis de l’especialitat de cada professional que hi intervé i facilita la participació de l’alumnat, el professorat, les famílies i els agents implicats en la resposta educativa, així com altres agents, serveis i entitats que poden ser significatius per a l’obtenció d’informació. Això inclou les entrevistes, l’anàlisi documental i l’observació en els diferents àmbits: aula, esplai, menjador, etc. El professorat ha d’aportar tota la informació que siga necessària, com el desenvolupament competencial de l’alumnat i, si escau, les habilitats d’interacció amb l’entorn.

3. La valoració sociopsicopedagògica té caràcter prescriptiu en les situacions següents:

3.1. Per a l’aplicació de les mesures de resposta de nivell III següents:

a) Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intel· lectuals.

b) Programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR)

c) Programa de reforç per al quart curs d’ESO (PR4).

d) Programa d’aula compartida (PAC) en l’ESO.

e) Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat.

f) Cicles de formació professional bàsica de segona oportunitat, en el cas d’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat.

g) Altres mesures excepcionals de resposta de nivell III que determine reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’educació.

3.2. Per a l’aplicació de totes les mesures de resposta de nivell IV:

a) Escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

b) Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.

c) Adaptació en les proves d’accés als ensenyaments postobligatoris i de règim especial.

d) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) en l’ensenyament obligatori.

e) Programes personalitzats que comporten suports personals especialitzats.

f) Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

g) Flexibilització de l’inici de l’escolarització en el segon cicle de l’etapa d’Educació Infantil per a alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu.

h) Pròrroga de permanència d’un any més en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

i) Pròrroga d’escolarització en l’ensenyament obligatori per a alumnat amb necessitats educatives especials.

j) Flexibilització en la durada de l’etapa del Batxillerat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

k) Flexibilització en la durada dels cicles formatius de Formació Professional per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

l) Flexibilització de la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

m) Altres mesures de resposta de nivell IV que determine reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’educació.

4. Les conclusions, orientacions i propostes d’actuació que es deriven de l’avaluació sociopsicopedagògica han de quedar documentades en l’informe sociopsicopedagògic.

5. L’avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic és competència dels serveis especialitzats d’orientació, que comprenen els serveis psicopedagògics escolars, departaments d’orientació, gabinets psicopedagògics escolars autoritzats i, en casos particulars i a petició de l’Administració, dels equips d’orientació especialitzats.

1. La sol·licitud de valoració sociopsicopedagògica la complimenta la tutora o el tutor amb la informació obtinguda de l’equip educatiu, de la família, de l’alumnat i, si escau, d’altres agents, i ha d’estar acompanyada de la informació o la documentació que la justifica i la conformitat, per escrit, de la família o els representats legals. El formulari de sol·licitud ha d’incloure, almenys, una descripció del motiu, les barreres a l’accés, la participació i l’aprenentatge detectades, les mesures desenvolupades, els resultats obtinguts, el desenvolupament competencial i, si escau, les habilitats d’interacció amb l’entorn. Per a complimentar la sol·licitud, la tutora o el tutor pot tindre l’assessorament del servei especialitzat d’orientació.

2. Rebuda la sol·licitud, l’especialista en Orientació Educativa ha de coordinar el procés d’avaluació sociopsicopedagògica, que implica la recollida i la valoració d’informació de l’alumnat i dels diferents agents, entitats i serveis, referida als diversos contextos de desenvolupament, amb l’objecte de realitzar una identificació precisa de les necessitats educatives.

El personal especialitzat de suport ha d’aportar la informació necessària i col·laborar-hi, dins de l’àmbit de competència d’aquest. En el cas que siga necessària la col·laboració del personal especialitzat de suport adscrit al servei psicopedagògic escolar de la zona, l’especialista en Orientació Educativa del centre ha de fer-ne la sol·licitud, per escrit i amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre, a la direcció del servei psicopedagògic escolar corresponent.

Si és necessària la col·laboració dels serveis socials, sanitaris o altres serveis educatius, l’especialista en Orientació Educativa ha de remetre una sol·licitud de col·laboració, a través de la família o pels mitjans establits i protocol·litzats reglamentàriament per l’Administració.

3. Finalitzat el procés de recollida i valoració funcional de les dades obtingudes, el servei especialitzat d’orientació n’ha d’emetre, en el termini màxim de 30 dies naturals des de la formalització de la sol·licitud, l’informe sociopsicopedagògic, llevat que les circumstàncies degudament justificades ho impedisquen. Si de l’avaluació es conclou que l’alumna o l’alumne no presenta necessitats específiques de suport educatiu o necessitats de compensació de desigualtats que requereixen mesures incloses en l’article 5 d’aquesta ordre, l’informe ha de proposar les mesures de resposta més adients i les orientacions a l’equip educatiu i a la família o els representants legals per a dur-les a terme. Si de l’avaluació es conclou que l’alumna o alumne presenta necessitats específiques de suport educatiu o necessitats de compensació de desigualtats que requereixen mesures incloses en l’article 5 d’aquesta ordre, l’informe ha d’incloure, a més, en els supòsits que es determinen a l’article 8 d’aquesta ordre, la proposta del Pla d’actuació personalitzat. Si l’alumnat amb necessitats educatives especials es troba en algun dels supòsits que recull l’article 46 d’aquesta ordre, s’ha de tramitar el dictamen d’escolarització.

4. Una vegada emés l’informe sociopsicopedagògic, l’especialista en Orientació Educativa ha d’informar la tutora o el tutor i l’equip educatiu de les conclusions i la proposta de les mesures educatives, dels suports i, si és procedent, del Pla d’actuació personalitzat. Així mateix, ha de realitzar el tràmit d’audiència preceptiu amb la família, els representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, del qual ha de deixar constància per escrit, per a informar-los de les conclusions, facilitar l’assessorament i l’acompanyament necessaris, demanar la seua opinió i promoure la seua col·laboració, tot considerant les possibilitats de participació i els objectius de la intervenció.

Per a realitzar el tràmit d’audiència, l’especialista en Orientació Educativa pot tindre la col·laboració de la tutora o el tutor i qualsevol altre agent que considere necessari. Les famílies, els representants legals i l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, tenen dret a rebre una còpia en format accessible de l’informe sociopsicopedagògic, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre.

5. L’avaluació i l’informe sociopsicopedagògic s’han d’actualitzar sempre que s’hagen de modificar les mesures proposades, incorporar-ne d’altres que requereixen preceptivament una avaluació sociopsicopedagògica i en els canvis d’etapa.

6. Els tràmits d’audiència a les famílies o els representants legals s’han de dur a terme respectant el principi de l’interés superior del menor i l’exercici de les potestats que té conferides la funció docent i orientadora per a garantir el dret fonamental de l’educació.

7. L’especialista en Orientació Educativa ha de mantindre informada la comissió de coordinació pedagògica, o l’òrgan del centre que tinga atribuïdes aquestes funcions, de les avaluacions sociopsicopedagògiques realitzades i de les mesures proposades en cada cas.

1. L’informe sociopsicopedagògic és el document escrit en què l’especialista en Orientació Educativa recull les conclusions del procediment d’avaluació sociopsicopedagògica, determina si l’alumna o l’alumne presenta necessitats específiques de suport educatiu i el tipus, i fa la proposta de mesures, suports i, si escau, del Pla d’actuació personalitzat per a la resposta educativa a les necessitats i barreres identificades.

2. L’informe sociopsicopedagògic consta de dues parts:

2.1. Conclusions del procediment d’avaluació sociopsicopedagògica, que inclou els elements següents:

a) Identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i, si escau, de les necessitats de compensació de desigualtats.

b) Descripció de les barreres a la inclusió i les necessitats educatives.

c) Determinació del grau de suport que l’alumnat requereix per a donar resposta a les seues necessitats educatives, en funció de l’autonomia que té i d’acord amb els criteris següents:

– Grau de suport 1: necessita supervisió o suport amb personal no especialitzat en alguna àrea o entorn en algun moment de la jornada escolar setmanal.

– Grau de suport 2: necessita suport amb personal especialitzat en algunes àrees o entorns durant una part de la jornada escolar setmanal.

– Grau de suport 3: necessita suport amb personal especialitzat en la majoria d’àrees o entorns durant més de la meitat de la jornada escolar setmanal.

d) Justificació de les conclusions.

2.2. Proposta de les mesures, suports i orientacions per a l’organització de la resposta educativa, que inclou, almenys, els aspectes següents:

a) Proposta de la modalitat d’escolarització, si escau.

b) Mesures de resposta educativa recomanades en cada un dels nivells, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, i orientacions per al desenvolupament d’aquestes.

c) Suports personals no especialitzats per al desenvolupament de les mesures proposades, especificant-ne el tipus, les tasques que han de realitzar, el temps d’atenció setmanal, la durada prevista i els criteris per a la retirada.

d) Suports personals especialitzats per al desenvolupament de les mesures proposades, especificant-ne el tipus, la intensitat (referida al temps d’atenció setmanal: baixa, mitjana o alta), les tasques que han de fer, la durada prevista i els criteris per a la retirada.

e) Actuacions en el context familiar i social, i en altres contextos, si escau.

f) Proposta d’intervenció d’altres professionals externs al centre.

3. A l’efecte d’aquesta ordre, només tenen validesa els informes sociopsicopedagògics que han elaborat els serveis especialitzats d’orientació.

1. El Pla d’actuació personalitzat és el document que organitza les mesures de resposta educativa, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, per a garantir l’accés, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereix determinades mesures personalitzades, a partir de la proposta feta en l’informe sociopsicopedagògic.

2. El PAP té caràcter prescriptiu per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, sempre que s’hi aplique alguna de les mesures següents:

a) Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.

b) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) a l’ensenyament obligatori.

c) Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intel· lectuals.

d) Programes personalitzats que impliquen suports personals especialitzats.

e) Programes específics adreçats a l’alumnat que presenta alteracions greus de conducta, programes d’acompanyament davant supòsits de violència i desprotecció, i plans terapèutics per a l’alumnat amb problemes greus de salut mental.

f) Itinerari formatiu personalitzat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa ensenyaments de Formació Professional.

g) Altres mesures que determine reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’educació.

3. El PAP forma part de l’expedient acadèmic de l’alumnat per al qual s’aplica i ha de contindre, almenys, i en funció de les necessitats educatives identificades a l’informe sociopsicopedagògic, els apartats següents:

a) Dades personals, escolars i familiars de l’alumna o l’alumne.

b) Agents que hi intervenen, incloent-hi la família o representants legals i agents externs.

c) Necessitats educatives que presenta i barreres i fortaleses en l’accés, la participació i l’aprenentatge.

d) Mesures de resposta educativa que s’estan aplicant o s’han aplicat amb anterioritat, i els seus resultats.

e) Mesures de resposta que s’han d’aplicar durant el curs, amb especificació dels objectius que es pretenen aconseguir, el personal de suport que ha d’intervindre i els criteris per a la seua retirada.

f) Tasques i dedicació horària del personal especialitzat de suport que hi participa, d’acord amb el grau i la intensitat del suport determinats en l’informe sociopsicopedagògic.

g) Organització de les coordinacions entre els diferents agents que hi intervenen, del centre i externs.

h) Actuacions que cal desenvolupar en els àmbits familiar i social.

i) Accions personalitzades per a la transició: per canvi d’etapa, modalitat d’escolarització o per reincorporació al centre, en el cas que, per raons de caràcter excepcional, l’alumnat reba atenció educativa transitòria externa al centre.

j) Propostes que orienten l’itinerari formatiu personalitzat, en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials que finalitza l’escolarització obligatòria, a fi d’establir les condicions que faciliten la continuació dels seus estudis, la transició a la vida activa i la inserció sociolaboral.

k) Seguiment i avaluació del PAP, d’acord amb el que especifica l’article 9 d’aquesta ordre, que inclou:

– El seguiment i l’avaluació del desenvolupament i l’efectivitat de cada una de les mesures i dels suports.

– El seguiment i l’avaluació del progrés de l’alumnat.

l) Proposta de mesures de resposta educativa per al curs següent, en el cas de continuïtat del PAP.

1. El PAP té caràcter anual i es redacta a l’inici de cada curs escolar o immediatament després de l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic, en el cas que l’avaluació sociopsicopedagògica es realitze durant el curs escolar i l’alumna o l’alumne no tinga un PAP previ. L’equip docent, que coordina la tutora o el tutor, és el responsable de l’elaboració d’aquest, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport implicat i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació.

2. Trimestralment, coincidint amb les sessions d’avaluació, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació obtinguda de les famílies, l’alumnat i altres agents que hi intervenen, ha d’avaluar els resultats i l’eficàcia de les mesures de resposta educativa dutes a terme, l’organització dels suports personals especialitzats i el progrés de l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions que siguen necessàries. En la sessió d’avaluació de final de curs, a més, han d’acordar la continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al curs següent.

3. Les decisions sobre la modificació i, si escau, la incorporació de noves mesures de resposta, les ha d’acordar de manera col·legiada l’equip educatiu en les sessions d’avaluació, a proposta de qualsevol dels seus membres, de la família o els representants legals o del mateix alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil. Per a l’eliminació de les mesures s’han de considerar els criteris de retirada especificats en el PAP per a cada una d’aquestes.

4. La tutora o el tutor ha de fer constar en el document del PAP les conclusions i les decisions adoptades en el procés d’avaluació contínua i facilitar aquesta informació a les famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, per a la qual cosa pot tindre la col·laboració de l’especialista en Orientació Educativa i de la resta de l’equip educatiu.

5. Les famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, tenen dret a rebre una còpia del PAP i de les modificacions, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre.

1. Les mesures de resposta educativa per a la inclusió constitueixen totes les actuacions educatives planificades des d’un enfocament sistèmic que tenen com a objecte garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tot l’alumnat, especialment el que es troba en situació de més vulnerabilitat i en risc d’exclusió, mitjançant l’eliminació de les barreres que en limiten el desenvolupament i, d’aquesta manera, donar una resposta personalitzada a les necessitats que té.

2. Aquestes mesures s’organitzen en quatre nivells de concreció, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, i les dimensions d’accés, aprenentatge i participació recollides en les línies generals d’actuació de l’article 4 del mateix decret. Les mesures d’accés tenen com a objecte assegurar la presència de tot l’alumnat en totes les experiències educatives que es desenvolupen en el centre, la qual cosa implica la planificació, provisió i organització dels mitjans i els suports més adequats per a garantir l’accessibilitat física, sensorial, comunicativa, cognitiva i emocional/actitudinal de l’alumnat i la implementació d’actuacions per a previndre i reduir l’abandonament escolar, així com les mesures per a compensar les desigualtats en l’accés i permanència en el sistema educatiu derivades de situacions personals, socials, econòmiques, culturals, geogràfiques, ètniques o d’altra índole. Les mesures d’aprenentatge fan referència a l’organització de les mesures curriculars i han de complir els requisits especificats en el punt 5 de l’article 4 del Decret 104/2018. Les mesures de participació tenen com a objecte implementar la cultura i els valors de l’educació inclusiva en les pràctiques educatives, cosa que implica el desenvolupament de mesures que promouen la igualtat i la convivència, la prevenció i detecció de les situacions d’assetjament escolar i la intervenció consegüent, la valoració de la diversitat cultural i ètnica, l’acollida i el sentit de pertinença de l’alumnat a la comunitat global i local, al centre i al seu grup classe. La finalitat és aconseguir que l’escola siga un entorn lliure, segur, sostenible, saludable i democràtic, on tothom se senta acollit, reconegut, valorat i respectat.

3. L’equip directiu ha de garantir que les línies i els criteris bàsics que orienten l’establiment de mesures a mitjà i llarg termini del Projecte educatiu del centre (PEC), la Programació general anual (PGA), les pràctiques educatives i totes les actuacions que es desenvolupen en cada un dels nivells de resposta incorporen les línies generals d’actuació establides en l’article 4 del Decret 104/2018, tot considerant la idiosincràsia del centre i les conclusions de l’anàlisi dels factors que en faciliten o en dificulten la inclusió en el context escolar, familiar i sociocultural. Així mateix, ha d’impulsar la participació i la cooperació de tota la comunitat educativa, l’obertura del centre a l’entorn pròxim i el treball en xarxa entre el personal educatiu del centre i amb altres centres.

4. L’equip directiu, el professorat i els serveis especialitzats d’orientació, cada un en l’àmbit de les seues competències, han d’adoptar les mesures perquè les famílies i l’alumnat reben assessorament i informació, de manera contínua, individualitzada i en format accessible, sobre les mesures de resposta educativa que s’adopten i les pautes que contribueixen a millorar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional.

5. En la presa de decisions s’ha d’escoltar i prendre en consideració l’opinió de les famílies o els representants legals i, sempre que siga possible, de l’alumnat. També hi poden participar, si escau i dins de l’àmbit de les competències que tenen, altres agents dels contextos formals i informals amb els qui l’alumnat es relaciona habitualment, en el marc de les planificacions centrades en la persona. Aquests processos de presa de decisions s’han de fer respectant el principi del superior interés del menor i l’exercici de les potestats que té conferides la funció docent i orientadora per a garantir el dret fonamental de l’educació.

6. La direcció dels centres públics ha d’autoritzar les mesures curriculars extraordinàries de nivell III i les mesures de nivell IV que impliquen actes administratius en l’àmbit competencial dels centres docents i formalitzar la sol·licitud de les mesures que impliquen l’autorització de l’Administració educativa. En el cas dels centres privats concertats, la titularitat del centre, o els òrgans que aquesta determine, autoritzen les mesures curriculars extraordinàries de nivell III i les mesures de nivell IV que impliquen actes administratius en l’àmbit competencial dels centres docents. La sol·licitud de les mesures que requereixen subvenció o concert de l’Administració educativa és competència de la titularitat del centre.

7. Les mesures que impliquen actes administratius en l’àmbit competencial de les direccions territorials competents en matèria d’educació les ha d’autoritzar la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

8. La comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes aquestes funcions, ha d’establir les directrius i coordinar l’organització i implementació de les mesures de resposta per a la inclusió, d’acord amb els criteris del claustre i en coherència amb el Projecte educatiu del centre, el Pla d’actuació per a la millora i, si escau, els plans d’actuació personalitzats de l’alumnat.

9. Els criteris per a l’aplicació de les mesures curriculars extraordinàries de nivell III i les mesures de nivell IV es concreten en les seccions primera, segona, tercera i quarta d’aquest capítol.

1. Les adaptacions d’accés tenen com a objectiu que l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu puga accedir a les experiències educatives comunes en entorns normalitzats i desenvolupar el currículum ordinari o, si escau, el currículum adaptat.

2. Aquestes adaptacions poden aplicar-se en totes les etapes educatives i en qualsevol dels nivells de resposta i impliquen la modificació o la provisió de suports materials, espacials, personals, de comunicació, metodològics o organitzatius.

3. Les adaptacions d’accés les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, que coordina la tutora o el tutor, amb l’assessorament, si escau, del servei especialitzat d’orientació, sense perjudici de les competències atribuïdes a l’Administració educativa, als ajuntaments i a la direcció o la titularitat del centre docent pel que fa a l’adequació, la gestió i la supervisió de les condicions d’accessibilitat en els centres docents.

11.1. Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns

1. La conselleria competent en matèria d’educació, els ajuntaments i els centres docents, en l’àmbit de les respectives competències que tenen, han de disposar les mesures en els nivells de resposta I, II i III que possibiliten l’accessibilitat física, sensorial, comunicativa i cognitiva dels espais, els serveis, els processos educatius i de gestió perquè els puga entendre i utilitzar tot l’alumnat i la comunitat educativa sense cap tipus de discriminació.

2. L’accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns inclou l’eliminació dels obstacles que dificulten el desplaçament o l’accés físic, la disposició de les condicions d’il·luminació i sonoritat, la senyalització i l’organització dels espais perquè puguen ser comprensibles i segurs, la selecció i l’adaptació dels materials curriculars d’ús comú en format accessible, i totes les actuacions que no impliquen sistemes de comunicació alternatius o augmentatius, materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives de caràcter extraordinari.

3. Les mesures d’emergència i els plans d’autoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments d’actuació per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i especialment per a l’alumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.

11.2. Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars

1. Quan l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu i no són suficients les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns i generalitzats, la conselleria competent en matèria d’educació i els centres docents, dins de l’àmbit de les seues competències, han de facilitar les mesures d’accessibilitat de nivell IV amb mitjans específics o singulars, que consisteixen en la provisió de sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, la intervenció d’algun professional especialitzat o l’establiment de mesures organitzatives diferenciades que afecten els espais i el temps.

2. Per a l’aplicació d’aquestes mesures d’accessibilitat s’ha de seguir el procediment següent:

a) En el moment en què es detecten les necessitats educatives especials d’una alumna o un alumne, l’equip docent ha de disposar les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns. En el cas que aquestes siguen insuficients, la tutora o tutor ha de sol·licitar al servei especialitzat d’orientació l’avaluació sociopsicopedagògica preceptiva i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic corresponent, d’acord amb el procediment especificat en l’article 6 d’aquesta ordre, perquè faça la proposta dels mitjans específics o singulars necessaris per a garantir-ne l’accessibilitat.

b) Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix, d’acord amb l’informe sociopsicopedagògic, productes individuals de suport per a millorar la seua autonomia i l’accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d’educació, d’acord amb els criteris i els procediments que dispose la normativa vigent per a aquest tràmit.

11.3. Adaptació de les proves d’accés als ensenyaments postobligatoris i de règim especial

1. L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que sol·licita participar en les proves d’accés als ensenyaments de Formació Professional, ensenyaments de Règim Especial o a la Universitat té dret a l’adaptació d’aquestes proves, d’acord amb les seues necessitats, que en cap cas pot comportar una modificació dels continguts bàsics que cal avaluar. Aquest tipus d’adaptació té la consideració de mesura de resposta de nivell III o, quan implica mitjans específics o singulars, de nivell IV.

2. La sol·licitud d’adaptació la fa l’alumnat o els seus representants legals al centre on es realitzen les proves en el moment de formalitzar la matrícula, i ha d’estar acompanyada d’un informe sociopsicopedagògic que ha elaborat el departament d’orientació del centre on està escolaritzat, que indique les necessitats específiques de suport educatiu, la proposta d’adaptació i la justificació que prèviament s’hi han aplicat les adaptacions sol·licitades.

3. En el cas que no haja estat escolaritzat el curs anterior, l’alumnat o els seus representants legals han de sol·licitar l’informe sociopsicopedagògic a l’últim centre on ha estat escolaritzat o, si no pot ser, per causes degudament justificades, han de fer una sol·licitud d’informe al servei psicopedagògic escolar de la zona corresponent al seu domicili i aportar-hi la documentació que acredite la necessitat d’adaptació. El servei psicopedagògic escolar pot demanar la documentació complementària que siga pertinent, a fi de completar la informació necessària per a fer la proposta d’adaptació.

4. La conselleria competent en matèria d’educació ha d’establir, amb l’antelació i la publicitat suficients per al seu coneixement, els criteris sobre els tipus d’adaptació i els requisits per a la realització d’aquestes proves d’accés.

1. En la planificació i el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars, els centres han de tindre en compte que cap alumna i alumne quede exclòs o discriminat per motius econòmics, per raó de discapacitat, limitacions funcionals o per qualsevol altra circumstància.

2. En els casos que siga necessari, els centres han de planificar, de manera personalitzada, els continguts, els suports personals, ordinaris o especialitzats, i els mitjans materials, comuns i singulars, a l’efecte d’assegurar la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació en l’accés i participació de tot l’alumnat en aquestes activitats.

3. Per a l’autorització o la subvenció per part de l’Administració educativa de les activitats que realitzen els centres docents, s’ha de garantir que aquestes complisquen els criteris d’accessibilitat i no-discriminació.

1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de disposar les ajudes i beques per a assegurar l’accés i permanència en el sistema educatiu de l’alumnat amb situacions econòmiques desfavorides, necessitats educatives especials o qualsevol altra situació de desavantatge.

2. L’equip directiu ha de fer les actuacions necessàries, en l’àmbit de les competències que té, perquè l’alumnat amb condicions econòmiques desfavorides i altres situacions de desavantatge puga accedir en igualtat d’oportunitats a tots els serveis i activitats que ofereix el centre.

3. L’equip directiu ha d’oferir informació i acompanyament a les famílies i a l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, sobre les ajudes i les beques a les quals poden accedir, d’acord amb els requisits establits en cada convocatòria, per a la qual cosa pot tindre la col·laboració dels serveis socials i els serveis especialitzats d’orientació.

1. Amb la finalitat que tot l’alumnat puga participar en les activitats del seu grup classe i assolir els objectius i les competències clau de l’etapa, el professorat ha d’adequar les programacions didàctiques als diferents ritmes, estils i capacitats d’aprenentatge.

2. L’adequació personalitzada de les programacions didàctiques és una mesura curricular ordinària de nivell II, en tant que considera la totalitat de l’alumnat del grup classe, i de nivell III, en la mesura que té en compte l’alumnat del grup que requereix una resposta diferenciada. Així mateix, també ha de considerar les adequacions necessàries que donen resposta a l’alumnat que requereix mesures curriculars extraordinàries, com les adaptacions curriculars individuals significatives (ACIS) i les adequacions curriculars d’ampliació o enriquiment.

3. Aquestes adequacions s’han de realitzar en totes les etapes educatives i comporten la planificació de les unitats didàctiques i les activitats curriculars en diferents nivells d’amplitud, la utilització de diverses metodologies, formes de representació i d’expressió, activitats i instruments d’avaluació. A més, han d’estimular la motivació i la implicació de l’alumnat i promoure la interacció, la col·laboració i la cooperació entre iguals.

4. Els equips docents, coordinats per la tutora o el tutor del grup, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport i l’assessorament, si escau, del servei especialitzat d’orientació, han de realitzar aquestes adequacions, prenent com a referència les unitats didàctiques i les activitats programades per a tot el grup classe.

5. Els criteris, instruments i tècniques per a l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat que ha requerit adequacions personalitzades de les programacions didàctiques s’han de realitzar en relació i coherència amb el tipus d’adaptació realitzada. En qualsevol cas, s’ha d’assegurar l’assoliment de les competències clau de l’etapa, d’acord amb els criteris d’avaluació, per a obtindre la titulació o la competència professional del títol corresponent.

6. En les adaptacions a les proves d’accés als ensenyaments postobligatoris i de Règim Especial s’han de tindre en compte, si cal, les adequacions personalitzades realitzades prèviament, com especifica l’article 11.3 d’aquesta ordre.

1. El reforç pedagògic és una mesura de resposta de nivell III que pot aplicar-se en qualsevol etapa educativa i suposa l’adequació de la metodologia i les estratègies organitzatives que els centres determinen, dutes a terme amb suports ordinaris.

2. La mesura de reforç pedagògic està dirigida a l’alumnat següent:

a) Alumnat que té dificultats d’aprenentatge en àrees o matèries determinades.

b) Alumnat que ha promocionat amb àrees o matèries no superades del curs anterior.

c) Alumnat que roman un any més en el mateix curs.

d) Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià que s’incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat.

3. El reforç pedagògic el planifica i l’aplica el professorat de les àrees o les matèries implicades, coordinat per la tutora o el tutor. La direcció d’estudis organitza el professorat que hi participa, d’acord amb les directrius de la comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes aquestes funcions, i del claustre, tot considerant, si escau, les hores lectives disponibles del professorat o les hores de reforç assignades als departaments didàctics.

4. La proposta de l’alumnat que ha de rebre reforç pedagògic la fa l’equip docent després de l’avaluació inicial del curs i al final de cada trimestre, sense perjudici que aquesta mesura puga adoptar-se en qualsevol moment en què es detecten les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat.

5. Per a l’alumnat que roman un any més en el mateix curs i l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià que s’incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat, l’equip docent ha d’elaborar un pla específic de reforç dirigit a la superació de les seues dificultats.

6. El reforç pedagògic s’ha de fer preferentment dins de l’aula ordinària utilitzant estratègies organitzatives (desdoblaments en grups heterogenis, docència compartida...) que beneficien tot l’alumnat del grup classe i possibiliten que l’alumnat que el rep participe en les activitats de les unitats didàctiques programades en el seu grup de referència.

7. L’equip docent ha d’avaluar, trimestralment i quan finalitze cada curs escolar, l’organització i els resultats de les mesures de reforç aplicades amb l’objecte de valorar el progrés de l’alumnat i prendre les decisions que hi corresponen.

1. L’enriquiment curricular és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, degudament identificat pels serveis especialitzats d’orientació. Consisteix en l’ampliació dels objectius i els continguts de les diferents àrees i matèries, la flexibilitat dels instruments i els criteris d’avaluació i l’ús d’una metodologia específica, tot considerant les capacitats, els interessos, l’estil d’aprenentatge de l’alumnat i les característiques i les oportunitats del context familiar i sociocomunitari.

2. Aquestes actuacions es desenvolupen dins de l’aula ordinària, en el marc de l’adequació personalitzada de les programacions didàctiques que ha fet el professorat, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotets grups fora de l’aula ordinària per a treballar competències o programes específics. També poden incorporar activitats, dins i fora de l’horari lectiu, que impliquen la família i el context sociocomunitari.

3. Les actuacions i els programes d’enriquiment curricular les planifica, les aplica i les avalua l’equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la participació de l’alumnat i la família.

1. Les actuacions educatives i els programes intensius per a l’aprenentatge lingüístic han de tindre, d’acord amb el que estableix l’article 4 de la Llei 4/2018, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, l’objectiu final que l’alumnat aconseguisca una competència comunicativa que implique el domini de les dues llengües oficials, com a mitjà per a la integració en l’àmbit educatiu i social. Aquestes actuacions i programes tenen la consideració de mesures de nivell III i han de complir els requisits següents:

a) S’han de planificar sobre la base de metodologies actives, que prioritzen el paper de l’alumnat i potencien l’ús de la llengua: tractament integrat de llengües, tractament integrat de llengües i contingut, aprenentatge basat en projectes, treball per tasques, aprenentatge cooperatiu, etc.

b) Han de servir de motivació i estímul per a l’actualització metodològica i la formació del professorat.

c) Han de quedar reflectides en els documents de gestió del centre: Projecte lingüístic de centre, incloent-hi el Pla de normalització lingüística, Pla d’actuació per a la millora, programacions didàctiques i Pla anual de formació.

2. Quan l’alumnat nouvingut té una competència lingüística inferior en qualsevol de les dues llengües oficials, prenent com a referència el currículum oficial del nivell educatiu que li correspon per edat i la seua capacitat, que no li resulta funcional per a poder abordar amb èxit l’aprenentatge de les diferents assignatures, la intervenció educativa ha de prioritzar l’augment de la competència lingüística i l’eliminació de les barreres que limiten la comunicació, en coherència amb el Projecte lingüístic del centre.

3. A l’alumnat que s’incorpora al sistema educatiu valencià a partir del segon curs de l’Educació Primària procedent d’altres sistemes educatius de l’Estat espanyol o de l’estranger, se li ha de realitzar, si cal, una adaptació d’accés al currículum de conformitat amb els objectius que estableix la Llei 4/2018.

4. En aquests casos, i d’acord amb l’article 9 de la Llei 4/2018, poden organitzar-se programes intensius de caràcter grupal destinats a l’adquisició de la competència lingüística, tot considerant que aquesta atenció específica ha de ser simultània a l’atenció de l’alumnat en els seus grups ordinaris de referència, amb els quals ha de compartir la major part de l’horari setmanal.

5. És preceptiva l’avaluació d’aquest alumnat, si bé la seua tutora o el seu tutor, oït l’equip docent, amb l’assessorament del servei especialitzat d’orientació i el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre, pot disposar que no s’avaluen les àrees o matèries que s’establisquen durant el trimestre en què es matricula i el trimestre següent a la incorporació d’aquest, quan el seu grau de desconeixement de les llengües vehiculars de l’ensenyament així ho aconselle. En aquest supòsit, en els documents oficials d’avaluació i en la informació a les famílies o representants legals dels resultats de l’avaluació, s’ha de fer constar aquesta circumstància, així com les adaptacions i les actuacions docents efectuades en aquest sentit. En cas que l’alumna o l’alumne finalitze el curs amb matèries qualificades com a insuficient per motiu de desconeixement de les llengües, l’equip docent ha d’aplicar les mesures establides en la normativa que regula l’avaluació i la promoció de l’alumnat en els diferents ensenyaments.

1. Per a l’alumnat que compagina els seus estudis amb la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o elit poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques.

2. Les mesures per a aquest alumnat són les establides en la normativa que regula l’admissió, l’avaluació, les convalidacions i les exempcions en els diferents ensenyaments.

1. Per a l’alumnat que compagina els estudis d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat amb ensenyaments professionals de Música i/o Dansa poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques.

2. Les mesures per a aquest alumnat són les establides en la normativa que regula l’admissió, l’avaluació, les convalidacions i les exempcions en els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

1. L’adaptació curricular individual significativa (ACIS) és una mesura curricular extraordinària de nivell IV dirigida a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa l’ensenyament obligatori i presenta un desenvolupament competencial, degudament valorat amb els instruments adequats, inferior a dos o més cursos, prenent com a referència les competències establides en el currículum ordinari oficial corresponent al nivell en què es troba escolaritzat.

2. Les ACIS també poden realitzar-se, de manera extraordinària, a l’alumnat amb altres necessitats específiques de suport educatiu que es troba en les mateixes condicions especificades en el punt anterior, quan, després d’aplicar-hi les mesures prèvies i realitzada l’avaluació sociopsicopedagògica, es conclou que aquesta mesura pot contribuir a millorar-ne la inclusió socioeducativa.

3. El procediment per a aplicar aquesta mesura és el següent:

a) La tutora o el tutor, a proposta de l’equip educatiu, ha de formalitzar la sol·licitud al servei especialitzat d’orientació, perquè, si és procedent, realitze l’avaluació sociopsicopedagògica i emeta l’informe sociopsicopedagògic corresponent, d’acord amb el procediment establit en l’article 6 d’aquesta ordre.

b) La direcció del centre, en vista de l’informe sociopsicopedagògic favorable, autoritza l’aplicació de la mesura.

4. Les ACIS poden realitzar-se d’una o diverses àrees o matèries o del conjunt d’aquestes. Les planifica, desenvolupa i avalua el professorat responsable de l’assignatura a partir de les unitats didàctiques del grup de referència, en el marc de les adequacions personalitzades de les programacions didàctiques referides en l’article 14 d’aquesta ordre, coordinat per la tutora o el tutor, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació.

5. Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix adaptacions significatives en totes les àrees o matèries, les ACIS poden organitzar-se en competències clau que incorporen de manera transversal les diferents àrees o matèries del currículum, des d’una perspectiva funcional i aplicada a la vida quotidiana. Els objectius prioritaris són aconseguir el màxim desenvolupament de l’autonomia, la capacitat per a prendre decisions i les habilitats d’interacció en els diferents entorns en què l’alumnat participa (escolar, familiar i sociocomunitari), així com l’orientació cap a itineraris formatius que possibiliten l’obtenció d’una qualificació professional d’acord amb les seues capacitats i interessos. En la planificació, desenvolupament i avaluació s’ha de facilitar la participació activa de l’alumna o l’alumne i de tots els agents significatius amb què habitualment es relaciona, tot considerant les seues metes, preferències i capacitats i les característiques i les oportunitats del seu entorn.

6. Les ACIS s’han d’actualitzar a l’inici de cada curs escolar i estan sotmeses a un procés de seguiment continuat, d’acord amb el calendari d’avaluació establit en el centre, a fi d’introduir les modificacions que es consideren oportunes en funció del progrés de l’alumnat. Si l’alumnat promociona des de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria amb ACIS en alguna o algunes àrees, l’informe sociopsicopedagògic i la proposta del Pla d’actuació personalitzat han d’incloure la informació i les orientacions que faciliten als equips docents l’adaptació de les assignatures del primer curs de l’etapa.

7. L’avaluació i la promoció han de prendre com a referent els criteris d’avaluació fixats en aquestes adaptacions. Els resultats de l’avaluació de les assignatures que han sigut objecte d’adaptació curricular individual significativa s’expressen en els mateixos termes i amb les mateixes escales que la normativa vigent estableix per a la resta de l’alumnat, i s’han de consignar en les actes i en l’expedient acadèmic amb l’expressió «ACIS» en cada una d’aquestes àrees o matèries.

8. A l’alumnat amb ACIS que, en finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, ha aconseguit les competències clau i els objectius de l’etapa, se li expedirà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

1. Els programes personalitzats per a l’adquisició i l’ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla són mesures de nivell IV dirigides a l’alumnat escolaritzat en l’etapa d’Educació Infantil i en les etapes obligatòries que presenta necessitats específiques de suport educatiu que requereixen una atenció educativa intensiva i especialitzada en aquest àmbit, amb l’objectiu que desenvolupe, assolisca i generalitze les competències comunicatives i lingüístiques funcionals en els contextos d’interacció i aprenentatge en què participa.

2. Aquests programes els desenvolupa el personal docent especialitzat d’Audició i Llenguatge, amb la col·laboració de l’equip educatiu i la participació de tots els agents amb què l’alumnat es comunica de manera habitual, dins i fora del centre. Quan aquests programes es dirigeixen a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, també poden ser desenvolupats pel personal docent especialitzat en Pedagogia Terapèutica.

3. Per a l’accés a aquests programes l’alumnat requereix un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació i un Pla d’actuació personalitzat.

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

1. Aquesta mesura de resposta de nivell III, de caràcter excepcional, pot aplicar-se en qualsevol curs de l’ensenyament obligatori i en el Batxillerat, amb l’objectiu que l’alumnat puga assolir les competències que faciliten el seu progrés acadèmic.

2. En l’etapa de l’Educació Primària, l’alumnat pot romandre un any més en el mateix curs una sola vegada al llarg de l’etapa. En l’Educació Secundària Obligatòria pot romandre un any més en el mateix curs una sola vegada i com a màxim dues vegades al llarg de l’etapa; quan la segona permanència es produeix en el tercer o el quart curs, l’alumnat té dret a romandre en règim ordinari cursant l’Educació Secundària Obligatòria fins als dènou anys, complits l’any en què finalitza el curs.

3. L’alumnat que cursa l’etapa de Batxillerat pot romandre una segona vegada en cada un dels cursos, tot i que, excepcionalment, pot fer-ho dues vegades en un mateix curs, amb l’informe favorable de l’equip docent, tot considerant que no pot superar el termini màxim de quatre anys per a cursar Batxillerat en règim ordinari.

4. Les decisions sobre la permanència de l’alumnat s’han d’adoptar de manera col·legiada pels equips docents en previsió del curs següent i abans de la publicació de les places educatives vacants.

5. Per a l’alumnat que se li aplica aquesta mesura, l’equip docent, coordinat per la tutora o el tutor, ha d’elaborar un Pla específic de reforç, com s’indica en l’article 15 d’aquesta ordre, que en facilite la inclusió socioeducativa, la superació de les barreres i la continuació amb aprofitament dels seus estudis.

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]

1. La flexibilització de la durada dels diversos nivells, etapes i graus per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals és una mesura de resposta de nivell IV, de caràcter excepcional, que consisteix en la seua incorporació a un curs superior al que correspon al nivell acadèmic que cursa, sempre que dispose d’un grau suficient de maduresa i d’adquisició de les competències clau per a cursar adequadament el curs al qual es proposa l’accés i es preveja que la mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la socialització.

2. En els ensenyaments de règim general, la flexibilització en la durada dels diferents nivells, etapes i graus pot adoptar-se fins a un màxim de tres vegades en l’ensenyament obligatori i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.

3. En l’ensenyament obligatori, pot adoptar-se la mesura de flexibilització del període d’escolarització en les situacions següents:

a) L’anticipació de l’escolarització en el primer curs de l’Educació Primària.

b) La reducció en un any de l’escolarització en qualsevol dels cursos de l’etapa de Primària com a conseqüència de la incorporació de l’alumna o l’alumne a un curs superior al que li correspon per edat, sempre que no s’haja anticipat l’inici de l’escolarització previst en el punt anterior.

c) La reducció en un any de l’escolarització en qualsevol dels cursos de l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria com a conseqüència de la incorporació de l’alumna o l’alumne a un curs superior al que li correspon.

4. A l’alumnat a què s’autoritza la mesura de flexibilització de l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria que ha cursat el tercer curs i ha demostrat, d’acord amb els criteris d’avaluació, l’assoliment de les competències de l’etapa, se li expedirà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. El càlcul de la nota mitjana de l’etapa s’ha de fer considerant les qualificacions obtingudes en els nivells que ha cursat.

5. A l’alumnat a què s’autoritza la mesura de flexibilització de l’etapa de Batxillerat havent cursat el primer curs i ha demostrat, d’acord amb els criteris d’avaluació, l’assoliment de les competències de l’etapa, se li expedirà el títol de Batxillerat i podrà realitzar la prova d’accés a la universitat. El càlcul de la nota mitjana s’ha de fer considerant les qualificacions obtingudes en els nivells que ha cursat.

6. En els ensenyaments de règim especial, la reducció de la durada dels diferents graus, cicles i nivells no pot superar la meitat del temps establit amb caràcter general.

7. El procediment per a aplicar aquesta mesura és el següent:

a) La tutora o el tutor, a proposta de l’equip docent, formalitza la sol·licitud al servei especialitzat d’orientació, perquè, si procedeix, realitze l’avaluació sociopsicopedagògica i emeta l’informe sociopsicopedagògic corresponent, d’acord amb el procediment establit en l’article 6 d’aquesta ordre. La sol·licitud d’avaluació sociopsicopedagògica ha d’incloure un informe de l’equip docent que justifique que l’alumna o alumne disposa de les competències necessàries per a cursar amb aprofitament el curs en què es vol escolaritzar i es preveu que aquesta mesura pot millorar el desenvolupament acadèmic i socioafectiu.

b) Si la mesura és procedent, la direcció o la titularitat del centre ha de tramitar la sol·licitud a la direcció territorial competent en matèria d’educació, de l’1 al 30 d’abril en previsió del curs següent, adjuntant-hi l’informe favorable de l’equip docent, l’informe sociopsicopedagògic favorable a la mesura, la conformitat de la família o representats legals i altres informes que es consideren rellevants per a la resolució del procediment.

c) La persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació ha de resoldre la pertinència de la mesura, vista la sol·licitud del centre i, en cas de considerar-ho necessari, l’informe de la Inspecció d’Educació, i comunicar-ho, per escrit, al centre i a la família o representats legals, abans de la primera data establida per a la publicació de llocs escolars vacants en les etapes implicades. La resolució s’ha d’adjuntar a l’expedient administratiu de l’alumna o l’alumne.

8. La mesura de flexibilització ha d’estar acompanyada de mesures i actuacions específiques que contribuïsquen al desenvolupament ple i equilibrat de les capacitats i de la personalitat de l’alumnat per al qual s’aplica.

9. En la presa de decisions sobre l’aplicació de la mesura de flexibilització s’ha de tindre en compte que, d’acord amb la normativa vigent, l’alumnat compleix els requisits per a l’accés als nivells o als estudis als quals es proposa la promoció.

1. Les mesures personalitzades per a la participació estan dirigides a l’alumnat que requereix una resposta sistemàtica, personalitzada i singular en l’àmbit del desenvolupament emocional, interpersonal, social, conductual i de la salut.

2. A més de les mesures generals de nivell I i II dirigides a l’alumnat del centre i d’un grup classe, s’han de desenvolupar les actuacions d’acompanyament i suport personalitzat per a l’alumnat que en un moment determinat les pot necessitar, per viure, entre altres, situacions d’inestabilitat emocional, malaltia, exclusió, discriminació, violència, assetjament o desprotecció. Aquestes actuacions d’acompanyament i suport especialitzat impliquen, entre altres, el desenvolupament de protocols d’igualtat i convivència i d’actuacions que impliquen emocionalment l’alumnat, en reforcen l’autoestima, el sentit de pertinença al grup i al centre, i el preparen per a interaccions positives en contextos socials habituals, actuals i de futura incorporació.

3. Les mesures personalitzades per a la participació de nivell III són les següents:

a) Accions dirigides a una alumna o un alumne o un grup diferenciat d’alumnat d’un grup classe per al desenvolupament d’actituds de respecte i tolerància, habilitats d’autoregulació del comportament i les emocions i habilitats de comunicació interpersonal i relació social per a la interacció positiva en diversos contextos.

b) Accions davant de supòsits de violència, assetjament i desprotecció dirigides a un grup diferenciat d’alumnat amb acompanyament de l’alumnat implicat i les famílies.

c) Programes específics d’acompanyament personalitzat a l’alumnat i a la seua família per a l’aprenentatge d’habilitats d’autoregulació del comportament i les emocions, de l’autoestima i la confiança en les possibilitats i les fortaleses personals, d’aprenentatge d’habilitats de comunicació interpersonal i relació social en diversos contextos.

d) Notificació de possibles situacions de desprotecció de menors detectades des de l’àmbit educatiu.

e) Altres actuacions personalitzades per a la participació de nivell de resposta III regulades per l’Administració o de disseny propi pels centres docents, dins de l’àmbit de la seua autonomia pedagògica i organitzativa.

4. Les mesures personalitzades per a la participació de nivell IV són les següents:

a) Programes específics amb suports especialitzats dirigits a l’alumnat que presenta alteracions greus de conducta, com a part del protocol d’actuació en supòsits de conductes i comportaments que alteren la convivència de manera greu i reincident en el centre i l’aula.

b) Accions i programes amb suports especialitzats dirigits a una alumna, un alumne o un grup diferenciat d’alumnat, davant de supòsits de violència i desprotecció, amb acompanyament de l’alumnat implicat i de les famílies.

c) Pla terapèutic per a l’alumnat amb problemes greus de salut mental.

d) Altres actuacions personalitzades amb suports especialitzats per a la participació de nivell de resposta IV que ha regulat l’Administració.

5. Aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, amb la col·laboració del servei especialitzat d’orientació i, si escau, d’agents externs especialitzats dels àmbits de la salut o de benestar social. Tot això, sense perjudici de les competències que la normativa vigent, dins d’aquest àmbit, atribueix a l’equip directiu, els serveis educatius o la mateixa Administració.

1. Els processos de transició comprenen tots els moments de canvi entre nivells, cicles, etapes i modalitats d’escolarització. Els centres docents, amb la col·laboració dels serveis especialitzats d’orientació, han de planificar adequadament aquests processos, a fi de garantir el transvasament d’informació, l’orientació i l’acompanyament a l’alumnat i a les famílies, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de necessitats, que poden produir-se en aquestes situacions en què les barreres i les desigualtats es manifesten amb més freqüència i intensitat.

2. Els centres d’Educació Infantil i Educació Primària han de dissenyar un pla de transició des del segon cicle d’Educació Infantil al primer curs de l’Educació Primària que inclou l’adaptació progressiva de l’alumnat, el transvasament de la informació i les actuacions d’informació i assessorament a les famílies, que han de començar, almenys, durant el tercer trimestre de l’últim curs de l’etapa d’Educació Infantil i prolongar-se fins al primer trimestre de l’etapa d’Educació Primària. En el cas dels centres que imparteixen només l’etapa d’Educació Infantil, el Pla de transició s’ha d’elaborar, en el cas que siga possible, conjuntament amb els centres d’Educació Primària als quals estan adscrits.

3. Així mateix, en el marc del Pla de transició de l’etapa d’Educació Primària a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, s’han de planificar i desenvolupar les accions necessàries que possibiliten, entre altres, la coordinació, l’intercanvi d’informació sobre les necessitats de l’alumnat, la convergència i continuïtat de les mesures educatives, el desenvolupament competencial de l’alumnat en els àmbits de l’autonomia, iniciativa personal i aprendre a aprendre, així com l’orientació, assessorament i acompanyament a l’alumnat i a les seues famílies. Aquestes actuacions han de començar a partir del cinqué nivell d’Educació Primària i prolongar-se fins al segon nivell de l’Educació Secundària Obligatòria.

4. En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, la tutora o el tutor, en l’exercici de la funció tutorial, amb la participació i l’assessorament del departament d’orientació, ha d’orientar tot l’alumnat sobre els itineraris acadèmics i professionals més adequats, i incloure aquesta informació en el consell orientador.

5. Els plans de transició també han d’incloure les accions personalitzades per a l’alumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA. L’equip docent del centre on està matriculat i el personal que facilita l’atenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació d’aquestes accions.

6. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials que se li modifica la modalitat d’escolarització o ha d’accedir des de l’ensenyament secundari a un programa de transició a la vida adulta en un centre d’Educació Especial, els centres implicats, ordinari i específic, han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen el transvasament d’informació, l’orientació i totes les mesures que faciliten l’acompanyament, l’acollida i la participació de l’alumnat i de les seues famílies en el nou context.

7. En qualsevol dels casos, l’equip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de l’inici del curs escolar o en el moment del curs en què l’alumnat s’escolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de l’alumnat.

8. Els serveis especialitzats d’orientació han d’assessorar i col·laborar amb els equips directius, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, l’aplicació i el seguiment dels plans de transició, especialment de les accions personalitzades que se’n deriven.

1. El personal de suport a la inclusió de l’alumnat comprén tot el personal del centre, especialitzat i no especialitzat, i, en un sentit més ampli, pot fer-se extensiu a l’alumnat, les famílies, el voluntariat i altres agents o entitats del context sociocomunitari que col·laboren en el desenvolupament de la resposta educativa, en el marc del projecte educatiu del centre.

2. El suport personal s’ha de facilitar, preferentment, junt amb el grup classe de referència, tot i que en el cas que siga necessària una actuació més específica i diferenciada, pot fer-se de manera individualitzada o mitjançant agrupaments de l’alumnat fora de l’aula ordinària, sempre amb criteris inclusius. En tots els casos ha d’haver-hi una coordinació estreta entre el personal de suport i el professorat que imparteix les àrees, matèries o mòduls, a fi de planificar adequadament la intervenció i garantir la complementarietat de les actuacions educatives i la transferència dels aprenentatges.

3. La direcció d’estudis ha d’organitzar els suports personals, d’acord amb els criteris del claustre, les directrius de la comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes aquestes funcions i, en el cas que hi intervinga personal especialitzat de suport, els plans d’actuació personalitzats de l’alumnat. Per a aquesta tasca ha de tindre l’assessorament del servei especialitzat d’orientació i, quan es tracta d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, del personal especialitzat de suport.

1. Té la consideració de personal especialitzat de suport a la inclusió, el personal docent i no docent que, per la seua formació i les funcions determinades reglamentàriament, ocupa, en els centres docents, llocs de caràcter singular per a l’atenció especialitzada a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

2. Els centres docents que imparteixen les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria tenen personal docent especialitzat de suport de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge, d’acord amb el que determina la normativa vigent sobre plantilles en l’àmbit educatiu, el tipus de centre i les necessitats de l’alumnat. L’Administració educativa pot fer extensiva la provisió d’aquest personal a altres ensenyaments, d’acord amb les necessitats de l’alumnat degudament identificades, i incorporar-hi altres perfils professionals.

3. Els centres docents poden tindre també personal no docent especialitzat de suport, que participa junt amb el professorat en la resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, a fi d’incrementar la seua autonomia i facilitar l’accés al currículum, dins de l’àmbit de les competències i les funcions que la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius hi disposen. Aquest personal inclou, entre altres, el personal educador d’Educació Especial dels centres públics; el personal auxiliar dels centres concertats que dona suport a l’alumnat en tasques d’higiene, alimentació, mobilitat, etc.; el personal de Fisioteràpia; el personal Intèrpret en Llengua de Signes i altre personal que l’Administració determine, d’acord amb les necessitats de l’alumnat escolaritzat en el sistema educatiu.

4. El personal especialitzat de suport forma part dels equips educatius dels centres docents i pot desenvolupar la seua tasca en un únic centre o en diversos centres d’una mateixa zona educativa, de manera puntual o sistemàtica. En els centres d’Educació Secundària s’integra en el departament d’orientació, si n’hi ha, i en els centres d’Educació Infantil i Educació Primària s’inclou en els equips de suport a la inclusió referits en l’article 44 d’aquesta ordre.

5. La intervenció del personal especialitzat de suport s’ha de realitzar d’acord amb el Pla d’actuació personalitzat i en estreta coordinació amb les tutores i els tutors, els equips docents, el servei especialitzat d’orientació, les famílies i altres professionals, del centre o externs, que hi intervenen, i des de la consideració que han de contribuir a millorar l’autonomia i l’autoestima de l’alumnat i a generalitzar els aprenentatges en els diferents contextos.

6. El personal especialitzat d’Audició i Llenguatge i de Fisioteràpia ha de fer una intervenció de caràcter educatiu amb criteris inclusius. Les intervencions de caràcter mèdic o sanitàries s’han de derivar i atendre des del sistema de salut, tot procurant que, sempre que siga necessari, hi haja una coordinació adequada entre el centre docent i els serveis sanitaris amb l’objectiu de millorar l’efectivitat d’aquestes intervencions.

7. En les sessions d’avaluació trimestrals i de final del curs, l’equip educatiu, assessorat pel servei especialitzat d’orientació, ha de valorar i prendre decisions de manera col·legiada sobre la continuïtat o la retirada dels suports personals especialitzats, prenent com a referent els criteris establits en el Pla d’actuació personalitzat. La tutora o el tutor han d’escoltar i informar la família, els representats legals i, si és possible, el mateix l’alumnat, d’aquestes decisions i deixar-ne constància en el document del Pla d’actuació personalitzat.

8. Al final de cada trimestre i del curs escolar, el personal especialitzat de suport, coordinat per les tutores o els tutors, ha d’elaborar, de manera conjunta, un informe per cada alumna o alumne atés, que contemple els aspectes treballats, el progrés aconseguit i, si escau, les orientacions i recomanacions en l’àmbit familiar que poden contribuir a aconseguir els objectius plantejats. La tutora o el tutor ha d’incorporar aquesta informació a la valoració del PAP, i incloure-hi també la informació aportada per la família i, si escau, altre personal extern que hi intervé, que poden completar la informació obtinguda en l’àmbit escolar.

1. Les funcions del personal docent de suport de les especialitats de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge són les següents:

a) Assessorar i col·laborar amb els equips docents i els serveis especialitzats d’orientació en la identificació de les barreres a la inclusió en el context escolar, familiar i social i en la detecció primerenca de les dificultats específiques d’aprenentatge i, si escau, de les situacions de desigualtat i desavantatge.

b) Assessorar i col·laborar amb els equips docents en la planificació i la implementació d’actuacions i programes preventius per al desenvolupament de les competències clau.

c) Assessorar i col·laborar amb la direcció del centre i les persones coordinadores de formació, igualtat i convivència en la planificació i el desenvolupament d’accions formatives i de sensibilització dirigides al claustre, al personal del centre, l’alumnat, les famílies i l’entorn sociocomunitari.

d) Formar part dels equips de transició i participar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació dels processos de transició entre etapes i modalitats d’escolarització.

e) Col·laborar amb els equips docents en la personalització de les programacions didàctiques i en l’accessibilitat dels entorns, materials didàctics i curriculars per a facilitar l’accés, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

f) Col·laborar amb els equips docents en la planificació, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars individuals significatives i els plans d’actuació personalitzats de l’alumnat amb què intervenen.

g) Col·laborar amb l’especialista en Orientació Educativa en el procediment d’avaluació sociopsicopedagògica i aportar la informació i els coneixements relatius al seu àmbit de competències.

h) Donar suport personalitzat i individualitzat a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, d’acord amb els criteris establits en el Pla d’actuació personalitzat.

i) Elaborar informes de valoració i seguiment de l’alumnat al qual donen suport.

j) Col·laborar amb les tutores i els tutors en les reunions amb les famílies o representants legals, per a informar sobre els objectius de la intervenció, les mesures dutes a terme i el progrés de l’alumnat, i orientar, si escau, sobre els aspectes que cal treballar des de l’àmbit familiar, demanant la seua opinió i fomentant-ne la participació.

k) Participar en els processos de coordinació i intercanvi d’informació amb els agents, institucions i entitats socioeducatives i sanitàries implicats en la resposta educativa de l’alumnat al qual donen suport.

l) Altres funcions que reglamentàriament se’ls assignen.

2. El personal docent especialitzat de suport de Pedagogia Terapèutica, a més de les funcions establides en el punt 1, té la funció de col·laborar amb els equips educatius i els serveis especialitzats d’orientació en el disseny i la implementació de programes de desenvolupament competencial i actuacions preventives de les dificultats d’aprenentatge.

3. El personal docent especialitzat de suport d’Audició i Llenguatge se centra prioritàriament en l’àmbit de la comunicació, el llenguatge i la parla des d’una perspectiva educativa vinculada al currículum. A més de les funcions generals establides en el punt 1, té les funcions d’assessorar el personal docent d’Educació Infantil en el disseny, la implementació i el seguiment dels programes d’estimulació del llenguatge oral dirigits a tot l’alumnat, així com en les mesures d’aprenentatge intensiu i millora de la competència lingüística dirigides a l’alumnat que requereix una resposta personalitzada amb suports no especialitzats.

4. Amb caràcter general, quan les dificultats de l’alumnat no estan associades a discapacitat o a problemes greus en la comunicació, l’atenció directa del personal especialitzat d’audició i llenguatge no s’ha de prolongar més de tres cursos, i es pot substituir per l’atenció indirecta o el suport puntual. En qualsevol cas, ha d’haver-hi un seguiment continuat del progrés, en el marc de l’avaluació dels plans d’actuació personalitzats.

5. Quan el personal de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge donen suport simultani a una mateixa alumna o un mateix alumne, s’han de distribuir els objectius i les tasques que cal treballar, amb la finalitat d’evitar duplicitats i millorar l’eficàcia de la resposta.

1. Els centres docents poden tindre la col·laboració de personal voluntari i personal especialitzat extern procedent de les entitats d’iniciativa social implicades en la resposta educativa per al desenvolupament de les actuacions planificades en el Projecte educatiu, el Pla d’actuació per a la millora i els plans d’actuació personalitzats de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

2. El voluntariat i el personal extern presten el seu temps de manera no regular i no poden tindre cap vinculació laboral o professional amb el centre ni substituir personal que realitza tasques remunerades. Així mateix, han d’acreditar uns requisits de competència en l’àmbit en què han de participar i presentar el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals o qualsevol altre requisit que l’Administració determine.

3. Per a la intervenció del personal extern especialitzat o altres agents sociocomunitaris en el centre, s’han de formalitzar les coordinacions i el transvasament de la informació. Si l’alumnat objecte de la intervenció disposa d’un PAP, aquest ha d’especificar el tipus d’intervenció i la coordinació amb aquests agents.

4. La direcció d’estudis ha d’organitzar i coordinar la participació del personal extern, d’acord amb la normativa vigent i les directrius establides pels òrgans col·legiats i de participació del centre.

1. Els serveis i els equips de suport tenen la funció d’assessorar, acompanyar i donar suport als centres docents en el procés de transformació cap a la inclusió, en l’organització de les mesures de resposta i en la millora de la qualitat educativa, de manera coordinada i en el seu respectiu àmbit de competències, i en estreta col·laboració amb els equips educatius.

2. Tenen la consideració d’equips de suport els següents:

a) Serveis especialitzats d’orientació, que inclouen els serveis psicopedagògics escolars, gabinets psicopedagògics escolars autoritzats, departaments d’orientació i equips d’orientació especialitzats.

b) Centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE).

c) Centres d’Educació Especial.

d) Centres educatius ordinaris especialitzats.

e) Altres serveis o centres educatius que l’Administració determine, atenent les seues característiques i projectes singulars i innovadors que desenvolupen en l’àmbit de la inclusió.

3. Els centres docents d’Educació Infantil i Educació Primària poden constituir, en el marc de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, equips de suport, compostos, almenys, pel personal especialitzat en Orientació Educativa i pel personal especialitzat de suport a la inclusió, docent i no docent, que intervé en el centre. Aquests equips han d’actuar sota la coordinació de la direcció d’estudis i poden incorporar altres professionals del centre que es consideren necessaris.

1. Per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials és preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic per part dels serveis especialitzats d’orientació. Quan aquest alumnat es troba en algun dels supòsits que indica l’article 46 d’aquesta ordre, s’ha de tramitar un dictamen d’escolarització.

2. L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials pot fer-se en alguna de les modalitats següents:

a) Modalitat ordinària, que pot ser en:

– Aula ordinària a temps complet.

– Unitat específica en centre ordinari a temps parcial.

b) Modalitat específica, que pot ser en:

– Centre d’Educació Especial.

– Unitat específica substitutòria d’un centre d’Educació Especial.

c) Modalitat combinada específica i ordinària en aula ordinària.

3. L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de realitzar, tret de circumstàncies excepcionals, en la modalitat ordinària en un centre pròxim al domicili familiar o laboral que tinga els mitjans necessaris, o que puguen proveir-se’n mitjançant els ajustaments raonables, a fi de donar una resposta educativa contextualitzada i adaptada a les seues necessitats.

4. S’ha de procurar una escolarització equilibrada d’aquest alumnat entre tots els centres sostinguts amb fons públics d’una mateixa zona o districte escolar. Les comissions d’escolarització municipals, amb la informació aportada pels serveis especialitzats d’orientació i altres organismes, com els serveis socials, són les encarregades de coordinar aquesta escolarització, tot ajustant-se als límits que especifica l’article 20 del Decret 104/2018 i a la normativa vigent que regula l’admissió en els diferents ensenyaments.

5. L’escolarització en la modalitat ordinària en cap cas pot fer-se conformant grups específics i diferenciats de caràcter permanent, sinó que ha de fer-se de manera heterogènia entre tots els grups d’un mateix nivell educatiu, i s’exclou de la composició qualsevol criteri discriminatori.

6. L’escolarització de l’alumnat en la modalitat específica en un centre específic d’Educació Especial o en una unitat específica substitutòria s’ha de considerar, excepcionalment, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que l’alumnat requereix suports i mesures d’alta intensitat i individualització que poden ser prestats en millors condicions en aquests centres o unitats, després d’haver valorat totes les possibilitats d’inclusió i considerat els ajustaments raonables que poden introduir-se en un centre ordinari.

7. Totes les decisions i accions que es realitzen referides a l’escolarització d’aquest alumnat, especialment en l’escolarització inicial, s’han de coordinar amb les famílies o els representants legals i, si escau, amb altres administracions, a fi d’aconseguir la proposta educativa més inclusiva des de l’inici de l’escolaritat. En el procés d’escolarització s’ha de prestar una atenció especial a l’acompanyament i l’assessorament integral a les famílies i al foment de la participació de totes les persones implicades per a conformar un procés col·laboratiu.

8. Les decisions sobre l’escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents i pels serveis educatius competents, a fi de garantir-ne el caràcter revisable i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d’etapa. Els centres docents i les famílies poden sol·licitar la revisió de la modalitat d’escolarització en qualsevol moment de l’escolaritat.

9. En els cicles formatius de Formació Professional, quan l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat sol·licita plaça o se l’orienta cap a aquesta formació, la direcció o la titularitat del centre ha de sol·licitar al departament de la família professional corresponent un informe, amb la finalitat de determinar si pot assolir les competències i les capacitats professionals necessàries.

10. En els cicles de Formació Professional s’ha de reservar un cinc per cent del nombre de places per a persones amb discapacitat, i s’ha de garantir com a mínim, independentment del nombre de places convocades, la reserva d’una plaça per a persones amb discapacitat, de conformitat amb la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat, modificada per la Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, sempre que l’alumnat puga cursar els mòduls de la família professional corresponent.

1. El dictamen per a l’escolarització es realitza, a partir del segon cicle d’Educació Infantil, per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que, després de l’avaluació sociopsicopedagògica, estiga en alguna de les situacions següents:

a) Requereix suports personals especialitzats o mitjans específics o singulars que no estan disponibles en el centre docent on sol·licita matrícula o està matriculat, ni poden proveir-se mitjançant els ajustaments raonables.

b) S’ha d’escolaritzar en una unitat específica en un centre ordinari, en un centre d’Educació Especial o una unitat específica substitutòria o en la modalitat combinada.

c) S’ha d’escolaritzar transitòriament en una unitat educativoterapèutica/hospital de dia infantil i adolescent (UET/HDIA).

d) Altres situacions que l’Administració educativa determine reglamentàriament.

2. El dictamen per a l’escolarització de l’alumnat s’ha de realitzar d’acord amb el procediment següent, sense perjudici d’allò que estableixen els articles 6 i 7 d’aquesta ordre:

a) Si l’alumnat no està escolaritzat, les famílies o representants legals han de fer una sol·licitud de valoració sociopsicopedagògica motivada a la direcció del servei psicopedagògic escolar o al gabinet psicopedagògic municipal que correspon al seu domicili. En el cas que l’alumnat estiga escolaritzat o que, en el moment de formalitzar la matrícula, la família o representants legals informen de les necessitats educatives especials de les seues filles o els seus fills o el centre les detecte, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la direcció del servei especialitzat d’orientació.

L’Administració també pot sol·licitar a un servei especialitzat d’orientació, d’ofici i quan les circumstàncies així ho aconsellen, l’inici del tràmit d’elaboració o de revisió del dictamen d’escolarització.

b) El servei especialitzat d’orientació realitza l’avaluació sociopsicopedagògica, emet l’informe sociopsicopedagògic corresponent, de conformitat amb els articles 6 i 7 d’aquesta ordre, i, de manera col·legiada, fa la proposta de la modalitat d’escolarització i del Pla d’actuació personalitzat, que s’ha de fer constar en una acta col·legiada, firmada per tot el personal del servei especialitzat d’orientació que hi haja participat.

c) Després d’això, la direcció o el cap del servei especialitzat d’orientació ha de donar audiència a la família o representants legals per a informar-los del contingut de l’informe sociopsicopedagògic i de la proposta de la modalitat d’escolarització, i demanar la seua opinió i deixant-ne constància per escrit en l’acta d’audiència, de la qual se’ls ha de lliurar una còpia.

d) En el cas que es donen els supòsits per a la tramitació del dictamen d’escolarització especificats en el punt 1 d’aquest article, la direcció o el cap del servei especialitzat d’orientació ha de remetre a la Inspecció d’Educació, en el termini de 7 dies naturals des de la col·legiació, l’informe sociopsicopedagògic acompanyat de l’acta de col·legiació, l’acta d’audiència amb la família o els representants legals i altres informes que es consideren rellevants per a la resolució del procediment.

e) La Inspecció d’Educació, en vista de la documentació que ha aportat el servei especialitzat d’orientació i, en cas necessari, d’altres informes complementaris, ha d’emetre un informe amb la proposta del centre docent més adequat per a escolaritzar l’alumna o l’alumne.

f) La persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació, en vista de la documentació del servei especialitzat d’orientació i l’informe de la Inspecció d’Educació, emet la resolució d’escolarització, que té valor de certificació administrativa. La resolució d’escolarització, amb caràcter general i, especialment quan alumnat requereix personal especialitzat de suport no disponible en tots els centres, s’ha d’emetre amb anterioritat a la publicació de les llistes provisionals d’admissió, a l’efecte de fer efectiva la reserva de vacants corresponent per a aquests casos excepcionals i, si escau, la reducció de ràtio, i s’ha de comunicar, per escrit, al centre docent i a la família o representants legals.

3. Les famílies o representants legals, de conformitat amb allò que estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, tenen dret a interposar un recurs d’alçada contra la resolució d’escolarització davant de la direcció general competent en matèria de centres docents, en el termini d’un mes des de la notificació.

4. El personal especialista en Orientació Educativa dels centres d’Educació Especial i dels centres ordinaris han de col·laborar en el procés de valoració de l’alumnat amb necessitats educatives especials per al qual s’ha de revisar la modalitat d’escolarització i en l’organització posterior de les actuacions de transició.

5. Quan una alumna o un alumne deixe de presentar les circumstàncies que han motivat el dictamen d’escolarització, s’ha de tramitar l’eliminació d’aquest dictamen. Per a això, la direcció o la titularitat del centre ha de remetre a la direcció territorial competent en matèria d’educació l’informe sociopsicopedagògic, l’acta d’audiència amb la família o representants legals i altres informes que es consideren rellevants per a la resolució del procediment. La persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació ha de resoldre aquest procediment, en vista de la informació aportada pel centre i, en cas de considerar-ho necessari, de l’informe de la Inspecció d’Educació, i comunicar-ho, per escrit, al centre i a la família o representants legals.

1. L’Administració educativa reduirà la ràtio en les unitats ordinàries que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials que, d’acord amb l’informe sociopsicopedagògic, requereix suport de grau 3, amb l’objecte de facilitar una atenció més personalitzada a les seues necessitats.

2. En els centres que imparteixen el segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional el nombre màxim d’aquest alumnat és de dos per cada grup classe.

3. En Educació Infantil i Educació Primària, si hi ha una alumna o un alumne amb aquestes característiques, la ràtio es redueix en dos llocs; si n’hi ha dos, la ràtio es redueix en cinc llocs.

4. En Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, si hi ha una alumna o un alumne, la ràtio es redueix en tres llocs; si n’hi ha dos, la ràtio es redueix en sis llocs.

5. L’aplicació d’aquesta mesura requereix l’informe favorable de la Inspecció d’Educació, en vista de l’informe sociopsicopedagògic, i l’autorització per resolució de la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

1. La conselleria competent en matèria d’educació pot autoritzar, a proposta de les direccions territorials competents en matèria d’educació, centres ordinaris d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària especialitzats en la resposta educativa a determinades necessitats educatives especials, tot ajustant-se als límits d’alumnat que especifica l’article 20 del Decret 104/2018.

2. Els centres educatius ordinaris especialitzats han de funcionar també com a centres d’experimentació, innovació i recursos que contribuïsquen a la difusió i la promoció de bones pràctiques inclusives.

1. Les unitats específiques ubicades en centres ordinaris d’Educació Infantil, Primària i Educació Secundària Obligatòria constitueixen un recurs de suport especialitzat i intensiu per a facilitar la presència, la participació i l’aprenentatge, en contextos normalitzats i en grups ordinaris de referència, de l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que, d’acord amb l’informe sociopsicopedagògic, requereix mesures de resposta educativa de nivell IV i suport de grau 3, quan es justifica que aquesta modalitat és més adequada que l’escolarització en la modalitat ordinària en l’aula ordinària a temps complet, tot considerant els ajustaments raonables.

2. Aquestes unitats específiques poden configurar-se com a unitats mixtes que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials derivades de diferents tipus de discapacitat o com a unitats especialitzades en la resposta educativa a determinades discapacitats.

3. Els centres que disposen d’unitats específiques especialitzades poden esdevindre en centres educatius ordinaris especialitzats indicats en l’article 48 d’aquesta ordre.

4. Atés que l’objectiu d’aquestes unitats és afavorir la inclusió de l’alumnat en el centre ordinari, en cap cas poden suposar una opció d’escolarització a temps complet. Per a això, aquest alumnat ha de disposar d’un grup ordinari de referència pròxim a la seua edat cronològica i participar en el màxim nombre d’activitats escolars, complementàries i extraescolars planificades per a aquest grup i per a tot l’alumnat del centre.

5. Amb l’objecte de facilitar la participació de l’alumnat de la unitat específica en les activitats curriculars del grup ordinari de referència i, si escau, la seua incorporació posterior a l’aula ordinària a temps complet, el currículum adaptat ha de seguir l’estructura d’àrees o matèries del currículum ordinari, que poden organitzar-se en competències clau, com indica el punt 5 de l’article 20 d’aquesta ordre.

6. El suport intensiu que requereix aquest alumnat el facilita, amb caràcter general, el personal especialitzat de suport amb què estan proveïdes les unitats, tot i que en la resposta educativa ha de participar tot el personal del centre, especialment l’equip docent del grup ordinari de referència. Així mateix, quan les circumstàncies ho permeten, el personal especialitzat de la unitat específica pot donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en l’aula ordinària.

7. L’edat màxima de permanència en aquestes unitats específiques, en l’Educació Infantil i Educació Primària, és fins als catorze anys i, en l’Educació Secundària Obligatòria, fins als dènou anys. No obstant això, de manera excepcional i quan les circumstàncies així ho aconsellen, a la vista de l’informe sociopsicopedagògic, l’informe favorable de l’equip educatiu i l’informe de la Inspecció d’Educació, la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació pot autoritzar, per resolució, la permanència fins als vint-i-un anys.

8. L’alumnat que finalitza l’Educació Secundària Obligatòria en una unitat específica en un centre ordinari ha de rebre l’oportuna orientació sobre l’itinerari acadèmic o formatiu més adequat, en funció de les seues capacitats, interessos i possibilitats d’èxit. Sempre que siga possible, se l’ha d’orientar cap a cicles de Formació Professional Bàsica o programes formatius de qualificació bàsica, per tal que puga adquirir les competències professionals necessàries per a la seua inclusió sociolaboral.

9. Les ràtios, l’organització i el funcionament d’aquestes unitats els determina la normativa vigent.

1. Els centres d’Educació Especial, com a centres de recursos, donen assessorament i suport als centres ordinaris en la resposta educativa i en els processos de transformació cap a la inclusió, conjuntament amb els serveis especialitzats d’orientació i els CEFIRE, d’acord amb el que preveuen l’article 23 del Decret 104/2018 i l’article 44 d’aquesta ordre.

2. Per a dur a terme l’escolarització combinada de l’alumnat entre els centres ordinaris i els centres d’Educació Especial, ha d’haver-hi una coordinació estreta entre els dos. Per a això, les direccions d’estudis dels centres implicats han de planificar reunions periòdiques de coordinació i seguiment, a les quals han d’assistir almenys les tutores i els tutors de l’alumnat, el personal especialista en Orientació Educativa i, si escau, el personal educatiu que l’atén habitualment en el centre ordinari i en el centre d’Educació Especial.

3. El Pla d’actuació personalitzat de l’alumnat escolaritzat en la modalitat combinada ha d’explicitar les mesures organitzatives i de coordinació necessàries per a facilitar la inclusió en el centre ordinari i maximitzar els efectes d’aquesta mesura.

4. Els centres d’Educació Especial poden desenvolupar programes grupals d’escolarització combinada amb centres ordinaris i altres programes singulars que promoguen la inclusió de l’alumnat, prèvia autorització de la direcció general competent en matèria d’inclusió educativa, a proposta de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

5. Els centres d’Educació Especial poden oferir programes formatius de Qualificació Bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, d’acord amb el que especifica la normativa vigent que regula aquests programes.

1. D’acord amb l’article 31, de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, les unitats educatives terapèutiques/hospitals de dia infantil i adolescent han d’atendre, des d’una perspectiva inclusiva, l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de problemes greus de salut mental que, temporalment, necessita tractaments intensius en un mitjà estructurat.

2. La intervenció ha de donar resposta integral a aquestes necessitats i s’ha de planificar d’acord amb les premisses següents:

a) La incorporació de la xiqueta, el xiquet o l’adolescent al seu grup natural o unitat de referència.

b) L’atenció adequada i individualitzada que implique actuacions sanitàries i educatives i el seguiment de l’evolució de cada xiqueta, xiquet o adolescent, tant en el treball específic com en la dinàmica d’integració en el seu grup natural, i sempre en coordinació amb la seua família o representants legals.

2. Aquestes unitats, a més, es constitueixen en centres de recursos d’atenció integral, interdisciplinària i especialitzada per a la resposta educativa i sanitària a l’alumnat amb problemes greus de salut mental per als quals les mesures i els suports generals i específics disponibles en el seu entorn no són suficients ni adequats. Amb aquesta finalitat, han de disposar de personal especialitzat de salut mental i docent, que aporten les conselleries competents en matèria de sanitat i d’educació.

3. Els criteris d’accés, organització i funcionament són els que disposa la normativa que regula aquests tipus d’unitats.

1. L’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats és el que presenta dificultats en l’accés, la permanència o el progrés en el sistema educatiu per motius socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’altra índole, i té més probabilitat de no assolir els objectius de l’educació obligatòria i, per tant, de no obtindre una titulació i qualificació professional mínima que en facilite la integració sociolaboral.

2. S’hi inclou l’alumnat en les situacions següents:

a) Condicions econòmiques o socials desfavorides.

b) Condicions socials que comporten possibles situacions de desprotecció i abandonament.

c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social i econòmic.

d) Acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar.

e) Compliment de mesures judicials.

f) Escolarització irregular per itinerància familiar.

g) Escolarització irregular per abandonaments educatius reiterats i periòdics.

h) Malalties cròniques que requereixen una atenció específica.

1. L’escolarització de l’alumnat en situació de compensació de desigualtats s’ha de produir en un centre ordinari pròxim al domicili familiar o laboral i s’ha de procurar una escolarització equilibrada entre tots els centres sostinguts amb fons públics d’una mateixa zona o districte escolar.

2. Les comissions d’escolarització municipals, amb la informació que han aportat els serveis socials i l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, els serveis socials i altres organismes, s’encarreguen de coordinar aquesta escolarització, tot ajustant-se als límits que especifica l’article 20 del Decret 104/2018 i a la normativa vigent que regula l’admissió en els diferents ensenyaments.

3. En cap cas l’escolarització de l’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats pot fer-se conformant grups específics i diferenciats amb caràcter permanent, sinó que ha de fer-se de manera heterogènia entre tots els grups d’un mateix nivell educatiu, i s’exclou de la composició qualsevol criteri discriminatori.

4. A fi d’assegurar una actuació preventiva i compensatòria, les comissions municipals d’escolarització han de prioritzar l’escolarització en el primer cicle d’Educació Infantil de les xiquetes i els xiquets que es troben en situacions desfavorides econòmicament, socialment o culturalment.

5. Els centres docents han de reservar en el procés d’admissió, d’acord amb la normativa vigent, llocs per a l’alumnat que es troba en situacions de compensació de desigualtats, amb la finalitat d’aconseguir-ne una escolarització tan normalitzada i equilibrada com siga possible.

6. L’alumnat en situació d’acolliment familiar ha de tindre prioritat en l’accés al centre docent que, per proximitat al domicili familiar o laboral, escolaritze altres membres de la família acollidora o una altra circumstància que resulte més favorable per a la persona acollida o per a l’exercici de les responsabilitats derivades de l’acolliment.

7. L’alumnat sotmés a mesures judicials que no es troba en situació d’internament en règim tancat i l’alumnat amb acolliment en institucions de protecció social del menor s’ha d’escolaritzar, sempre que aquestes mesures ho permeten, en centres ordinaris pròxims que imparteixen l’etapa corresponent al seu nivell educatiu. En l’escolarització d’aquest alumnat és fonamental la col·laboració amb les institucions que els tenen acollits.

1. Les actuacions per a la compensació de desigualtats comporten la implementació de les mesures de resposta educativa més adients, especificades en el capítol II d’aquesta ordre, i la col·laboració necessària del centre docent amb les famílies i les institucions de l’àmbit de la protecció de la infància i l’adolescència.

2. En el cas que aquest alumnat presente necessitats específiques de suport educatiu i requerisca mesures curriculars extraordinàries de nivell III o mesures de nivell IV, és preceptiva l’avaluació sociopsicopedagògica i, si escau, l’elaboració d’un Pla d’actuació personalitzat.

3. Els centres docents, en el marc de la seua autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, i en col·laboració amb les institucions de l’entorn, han de desenvolupar totes les actuacions necessàries perquè l’alumnat en situació de desavantatge per situacions econòmiques, socials o culturals puga compensar aquestes situacions de desigualtat, romandre en el sistema educatiu i obtindre una qualificació professional que en facilite la inclusió sociolaboral. Això comprén, entre altres, les actuacions següents:

a) Actuacions amb les famílies, que inclouen l’acollida i el foment de la participació en el centre, l’assessorament i informació sobre pautes educatives en la llar, les oportunitats del sistema educatiu i del context sociocomunitari, a fi de millorar les seues competències i la seua inclusió social.

b) Accions transversals en l’àmbit de l’educació intercultural que treballen la identitat i el reconeixement cultural i l’erradicació dels estereotips que limiten la inclusió socioeducativa d’aquest alumnat, tant els assumits i reforçats pels grups socials majoritaris com els arrelats dins d’aquests mateixos grups.

c) Coordinació amb altres serveis, especialment els equips base de serveis socials.

d) Programes singulars destinats a la millora de les competències socials, la gestió del temps d’oci, la planificació d’itineraris formatius i laborals, la busca activa d’ocupació i la participació ciutadana.

e) Programes de desenvolupament d’hàbits bàsics d’higiene, alimentació i vida saludable.

f) Tallers de reforç de les competències clau.

4. Per a l’alumnat amb més risc d’exclusió sociolaboral escolaritzat en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, el departament d’orientació ha de col·laborar amb les tutores i els tutors en l’orientació a l’alumnat i les seues famílies en els itineraris formatius més adequats, amb la finalitat d’evitar-ne l’abandonament del sistema educatiu sense cap tipus de qualificació.

5. Per a l’alumnat en situació d’acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar, els equips docents, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, han d’establir les coordinacions sistemàtiques i els protocols necessaris per a aconseguir una col·laboració estreta i funcional amb les institucions o les famílies d’acollida i, si escau, amb els serveis socials i altres serveis implicats.

6. Per a l’alumnat en situació d’escolarització irregular per itinerància familiar o per abandonaments reiterats i periòdics, són rellevants les actuacions amb la família i la coordinació amb els equips d’intervenció amb la infància i l’adolescència i les conselleries competents en matèria de protecció de persones menors d’edat.

7. L’alumnat escolaritzat amb malalties cròniques té dret a rebre l’atenció sanitària específica perquè puga seguir el procés escolar amb la màxima normalitat possible, d’acord amb allò que estableix la normativa general sobre protecció integral de la infància i sobre salut escolar que han desenvolupat les conselleries competents en aquestes matèries i en les instruccions i les orientacions d’atenció sanitària específica en centres educatius desenvolupades conjuntament per les conselleries competents en educació i sanitat.

8. Per a l’alumnat que, per prescripció mèdica o per motius persistents de salut, no pot assistir al centre docent amb normalitat s’ha d’organitzar l’atenció educativa adequada que li permeta continuar i retornar als seus estudis amb normalitat, mitjançant l’atenció educativa des del mateix centre, l’atenció educativa domiciliària o en unitats pedagògiques hospitalàries, l’educació a distància o altres mesures que l’Administració educativa determine a l’efecte.

1. Per a l’alumnat escolaritzat en l’últim curs del segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària, Ensenyament Secundari Obligatori i Batxillerat que no pot assistir al centre docent perquè s’hi troba en una situació de convalescència de llarga durada, per prescripció facultativa, s’han de posar en funcionament les mesures d’atenció educativa en alguna de les modalitats següents:

a) Atenció educativa domiciliària, entesa com el conjunt de mesures, procediments i suports previstos per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat, quan l’informe mèdic certifica que ha de romandre convalescent en el seu domicili per un període superior a dos mesos.

b) Atenció educativa hospitalària, entesa com el conjunt de mesures, procediments i suports previstos per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat que ha de romandre hospitalitzat. Aquesta atenció es desenvolupa en les unitats pedagògiques hospitalàries (UPH) ubicades en un hospital.

2. L’atenció educativa domiciliària i hospitalària constitueixen mesures de resposta de nivell III que comporten mitjans personals, educatius, sanitaris i tècnics de les conselleries competents en matèria d’educació i de sanitat, i es planifiquen des del centre docent on es troba matriculat l’alumnat, d’acord amb els criteris i els procediments que estableix la direcció general competent en matèria d’inclusió educativa.

3. La resposta educativa per a aquest alumnat requereix l’actuació conjunta i coordinada del professorat del centre docent on està matriculat, el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària o hospitalària, els professionals sanitaris que hi intervenen i la família, amb l’objecte d’afavorir el progrés acadèmic, l’equilibri personal i emocional, la comunicació amb les companyes i els companys -per tal d’evitar, així, l’aïllament que pot derivar-se d’aquesta situació- i la reincorporació al centre en les millors condicions una vegada haja finalitzat el període de convalescència.

4. Tot i rebre una atenció educativa transitòria externa al professorat del centre docent, l’alumnat continua escolaritzat a tots els efectes en el centre on està matriculat o, en el cas que curse l’etapa de Batxillerat i s’haja de matricular en el Centre Específic d’Educació a Distància (CEED), hi mantindrà la plaça.

5. L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat correspon al centre docent on està matriculat i les decisions sobre la promoció i titulació s’han de fer d’acord amb allò que, amb caràcter general, estableix la normativa vigent en cada una de les etapes educatives per a tot l’alumnat.

6. Les mesures adoptades han de ser objecte de seguiment continuat, per part de tot el personal que hi intervé, a fi d’adequar-se a l’evolució de la malaltia i a les circumstàncies de l’alumnat al qual es dirigeixen.

7. En qualsevol dels casos, han de preveure’s les actuacions de transició i de reforç pedagògic que s’han de dur a terme en el moment que l’alumnat s’incorpore al centre docent, una vegada se li done l’alta mèdica.

1. Quan el període de convalescència domiciliària és inferior a dos mesos, l’atenció educativa l’ha de facilitar el centre docent on està matriculat l’alumnat. Amb aquesta finalitat, l’equip docent ha d’acordar les activitats educatives i les proves d’avaluació que pot realitzar durant aquest període, establir els canals de comunicació que garantisquen la comunicació periòdica (tutoria telefònica, connexió telemàtica, etc.) i la supervisió de la realització de les activitats proposades. La direcció d’estudis ha d’organitzar aquesta atenció i la tutora o tutor coordinar-ne el desenvolupament i l’avaluació de l’alumnat.

2. Quan el període de convalescència és superior a dos mesos i l’alumnat està escolaritzat en l’últim curs de l’etapa d’Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundària Obligatòria, l’atenció educativa domiciliària pot dur-se a terme per part del personal següent:

a) Professorat del mateix centre on es troba matriculat l’alumnat que té l’horari incomplet.

b) Professorat adscrit a una unitat pedagògica hospitalària (UPH).

c) Professorat addicional assignat al centre on està matriculat l’alumnat per a l’atenció domiciliària.

3. Per a les etapes referides en el punt anterior, els mòduls horaris d’atenció són els següents:

a) En l’últim nivell de l’etapa d’Educació Infantil i en l’etapa d’Educació Primària: set hores i mitja setmanals, corresponents a un terç de l’horari lectiu setmanal de l’alumnat. El professorat ha de reservar mitja hora setmanal per a la coordinació amb el professorat del centre docent on l’alumnat està matriculat, temps que pot acumular-se amb la finalitat d’organitzar sessions de coordinació de major durada.

b) En l’Educació Secundària Obligatòria: deu hores setmanals de docència directa, cinc hores per a l’àmbit lingüístic i humanístic i cinc hores per a l’àmbit científic i tecnològic, distribuïdes preferentment en una hora diària per a cada àmbit. El professorat disposa addicionalment d’una hora setmanal per a la coordinació amb el professorat del centre docent on l’alumnat està matriculat.

4. Quan el període de convalescència és superior a dos mesos i l’alumnat cursa l’etapa de Batxillerat, se li ha de facilitar l’accés a la modalitat d’educació a distància, amb set hores setmanals d’acompanyament i suport al seu domicili per part d’una professora o un professor d’atenció domiciliària, d’acord amb els criteris següents:

a) Si la durada prevista del període de convalescència està compresa entre dos i sis mesos, l’alumnat ha de ser atés pel Centre Específic d’Educació a Distància (CEED) i tindre la tutorització en línia mitjançant les aules virtuals en totes les matèries. En aquest cas, el professorat del centre docent on l’alumnat està matriculat és el responsable de l’avaluació de les matèries i del registre en el sistema de gestió, tenint en compte la informació del seguiment i l’avaluació que ha realitzat el professorat del CEED, que la mateixa direcció del CEED ha de traslladar al centre de referència, d’acord amb el calendari acordat.

b) Si la durada prevista del període de convalescència és superior a sis mesos, l’alumnat s’ha de matricular al CEED, que és el responsable de la docència i l’avaluació, tot i que l’alumna o l’alumne ha de mantindre la reserva de plaça en el seu centre de referència perquè puga reincorporar-s’hi en el moment en què la millora en el seu estat de salut ho possibilite. El professorat designat per a l’atenció domiciliària ha de ser especialista en alguna de les matèries troncals de la modalitat de Batxillerat que cursa l’alumna o l’alumne, i ha de reservar almenys una hora setmanal del seu horari lectiu per a la coordinació amb el professorat implicat en l’atenció educativa.

5. La modalitat d’atenció i els criteris especificats en els punts anteriors d’aquest article s’han d’aplicar prenent en consideració les circumstàncies específiques i el moment del curs escolar en què es produeix la necessitat.

6. A fi de garantir la prestació adequada de l’atenció educativa domiciliària, la família o representants legals han d’assumir els compromisos següents:

a) Autoritzar la prestació de l’atenció educativa domiciliària.

b) Respectar l’horari establit.

c) Facilitar un lloc al domicili que complisca les condicions adequades per a la docència i l’estudi.

d) Garantir la presència en el domicili de la mare, el pare o representant legal durant el temps que dure l’atenció educativa. En el cas que no hi puguen estar, han d’autoritzar expressament, per escrit, una persona major d’edat que tinga la capacitat civil.

7. Els criteris de sol·licitud, organització i funcionament de l’atenció educativa domiciliària són els que disposa la direcció general competent en matèria d’inclusió educativa.

1. L’atenció educativa hospitalària es planifica d’acord amb les necessitats de l’alumnat i s’ajusta de forma flexible a la durada del període d’hospitalització, tot considerant que té prioritat l’alumnat que està en la situació següent:

a) Estar escolaritzat en l’ensenyament obligatori.

b) Tindre un període d’hospitalització de major durada, d’acord amb els criteris següents:

– Llarga estada, quan el període és superior a 30 dies.

– Mitja estada, quan el període està comprés entre els 15 i 30 dies.

– Breu estada, quan el període és inferior a 15 dies.

c) Trobar-se en condicions de salut adequades per a rebre l’atenció educativa.

2. L’atenció educativa hospitalària pot fer-se a l’aula de la unitat pedagògica hospitalària (UPH), sempre que les condicions físiques de l’alumnat en permeten el desplaçament, o en la mateixa habitació, quan el seu estat de salut o la llunyania de l’aula aconsellen que el professorat es desplace.

3. Les UPH estan adscrites a la direcció territorial competent en matèria d’educació corresponent, i poden organitzar-se en agrupacions pedagògiques hospitalàries (APH), d’acord amb la planificació que realitzen els òrgans superiors i centres directius competents. En el cas de conformar-se una APH, aquesta ha d’incloure tota la plantilla de personal docent de les diferents UPH adscrites a l’agrupació i ha de tindre una persona coordinadora designada per la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’educació, amb la finalitat de desenvolupar una resposta coordinada dins la seua zona d’influència.

4. Els criteris d’organització i funcionament de l’atenció hospitalària són els que disposa la direcció general competent en matèria d’inclusió educativa.

1. El professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària i hospitalària és el següent:

a) Mestres de l’especialitat de Pedagogia Terapèutica.

b) Professorat d’Educació Secundària de les especialitats per a impartir els àmbits humanístic i lingüístic i científic i tecnològic.

c) Professorat d’Educació Secundària de les especialitats per a impartir les matèries troncals de la modalitat de Batxillerat que cursa l’alumnat que accedeix a l’educació a distància.

Per a la seua designació s’ha de valorar com a mèrit la possessió del certificat de capacitació en llengua estrangera, anglés, i per al professorat que fa les tasques de tutorització i acompanyament a l’alumnat de Batxillerat que accedeix a la modalitat a distància, l’acreditació d’una formació específica en l’ús de la plataforma per a la formació en línia.

2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de facilitar la continuïtat i especialització del professorat que realitza l’atenció hospitalària i domiciliària.

3. Les funcions del professorat que realitza l’atenció domiciliària i hospitalària són les següents:

a) Planificar i desenvolupar aspectes relacionats amb l’aprenentatge acadèmic de l’alumnat atés, cosa que implica: a.1. Desenvolupar les programacions didàctiques de les diferents assignatures. Si l’alumnat requereix mesures curriculars extraordinàries de nivell IV, les actuacions educatives han de formar part del seu PAP i fer-se d’acord amb aquest. a.2. Col·laborar en l’avaluació dels coneixements adquirits durant el període de convalescència al domicili o d’hospitalització, tenint en compte la informació obtinguda a partir de les activitats i les proves d’avaluació que ha facilitat el professorat del centre docent on l’alumnat està matriculat.

b) Planificar i desenvolupar aspectes relacionats amb la tutoria i l’acompanyament personalitzat de l’alumnat atés, cosa que implica:

b.1. Planificar i desenvolupar activitats per a l’organització del treball acadèmic i l’estudi i, si escau, per a l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, activitats que donen suport al procés de presa de decisions sobre l’itinerari acadèmic i professional. En el cas de l’alumnat de Batxillerat que accedeix a la modalitat d’educació a distància s’han d’incloure activitats per a l’ús dels recursos informàtics per a la formació en línia. b.2. Proposar activitats per a promoure el benestar personal i social de l’alumnat atés i mantindre la interacció amb les companyes i els companys del centre docent on l’alumnat està matriculat.

b.3. Participar en les reunions de coordinació amb el professorat del centre docent on l’alumnat està matriculat per compartir informació, realitzar el seguiment de la programació individualitzada i avaluar els aprenentatges. b.4. Col·laborar amb les tutores o els tutors de l’alumnat en les reunions amb les famílies o representants legals per a facilitar l’assessorament i informació sobre el procés educatiu i fomentar-ne la implicació en la presa de decisions.

c) Planificar la transició de l’alumnat al centre docent de referència, conjuntament amb la seua tutora o el seu tutor, i fer tasques d’acompanyament en el moment de la incorporació, una vegada finalitzat el període de convalescència domiciliària o l’hospitalització.

d) Complimentar un registre diari de les sessions d’atenció directa a l’alumnat i les actes de les reunions de coordinació amb el professorat del centre docent de referència.

e) Elaborar l’informe final de l’atenció educativa realitzada per a lliurar-lo al centre docent de referència en el moment en què es produeix la seua reincorporació.

f) Altres funcions que reglamentàriament se li assignen.

4. A més de les funcions de l’apartat anterior, el professorat de les UPH ha de realitzar, com a membre adscrit permanentment a la unitat, les funcions següents:

a) Preveure l’organització i els mitjans necessaris per al desenvolupament de l’atenció domiciliària o hospitalària i la comunicació amb el centre docent on l’alumnat està matriculat, i tramitar la documentació necessària.

b) Participar en les coordinacions amb els diferents serveis i professionals sanitaris dels hospitals i centres de salut, a fi d’organitzar adequadament la resposta educativa de la UPH a què pertany.

c) Col·laborar en l’elaboració dels documents de planificació i la memòria final de la UPH.

d) Col·laborar en el desenvolupament i actualització de l’inventari d’equipament material, didàctic i tecnològic.

1. Des de l’inici del procés d’atenció domiciliària o hospitalària, el centre docent de referència ha de col·laborar en l’organització, desenvolupament i seguiment d’aquestes mesures.

2. La direcció d’estudis, amb la col·laboració de la tutora o el tutor de l’alumnat, ha de coordinar la recollida de la informació necessària per a elaborar la programació personalitzada i organitzar les coordinacions internes del professorat, així com el calendari de coordinacions entre la tutora o el tutor i el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària o hospitalària.

3. Per a col·laborar en el desenvolupament i el seguiment de l’atenció domiciliària o hospitalària, les tutores i els tutors han de realitzar les accions següents:

a) Recollir informació del professorat de cada assignatura sobre els elements de la programació didàctica que s’han de desenvolupar amb l’alumnat i transmetre-la al professorat que realitza l’atenció domiciliària o hospitalària. Si l’alumnat requereix mesures curriculars extraordinàries de nivell IV, les actuacions educatives han de formar part del seu PAP i fer-se d’acord amb aquest.

b) Facilitar la informació sobre les característiques i necessitats de l’alumnat perquè el professorat que realitza l’atenció domiciliària o hospitalària desenvolupe la planificació d’activitats que en promoguen el benestar personal i social durant el període d’aquesta atenció. Si l’alumnat requereix mesures personalitzades per a la participació que impliquen un PAP, les actuacions educatives han de realitzar-se d’acord amb aquest.

c) Mantindre contacte regular amb les famílies o representants legals, en col·laboració amb el professorat que fa l’atenció domiciliària o hospitalària, amb l’objecte de facilitar l’assessorament i informació sobre el procés educatiu i fomentar-ne la implicació en la presa de decisions.

d) Coordinar el procés de transició de l’alumnat al centre docent, en col·laboració amb el professorat que realitza l’atenció domiciliària i hospitalària, una vegada finalitzat el període de convalescència domiciliària o l’hospitalització.

e) Coordinar les reunions, que ha organitzat la direcció d’estudis del centre, amb l’equip docent de l’alumnat atés i el professorat que realitza l’atenció domiciliària o hospitalària, per fer el seguiment de les programacions individualitzades i prendre decisions sobre l’avaluació i promoció de l’alumnat.

4. Per a col·laborar en el desenvolupament i seguiment de l’atenció domiciliària o hospitalària, el professorat ha de realitzar les accions següents:

a) Proporcionar la informació necessària sobre les programacions didàctiques, així com les orientacions per a desenvolupar-les d’una manera personalitzada tenint en compte, si escau, les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat.

b) Facilitar la informació necessària sobre les activitats i les proves d’avaluació dels aprenentatges perquè el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària o hospitalària les utilitze durant el període en què presta aquesta atenció.

c) Participar, quan siga necessari, en les reunions de coordinació que s’estableixen amb el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària i hospitalària per al seguiment de les programacions individualitzades i prendre decisions sobre l’avaluació i promoció de l’alumnat.

d) Col·laborar en el procés de transició al centre docent, una vegada finalitzat el període de convalescència domiciliària o l’hospitalització.

5. El personal especialista en Orientació Educativa del centre de referència pot participar en les coordinacions internes i externes que s’hi estableixen, així com assessorar i col·laborar en el procés de planificació i seguiment de la programació individualitzada de l’alumnat que requereix mesures curriculars extraordinàries i en les actuacions de transició una vegada finalitzat el període de convalescència domiciliària o l’hospitalització.

1. En els plans anuals de formació i perfeccionament del personal docent i no docent, els centres han de tindre en compte de manera especial la planificació d’actuacions relacionades amb la inclusió educativa de l’alumnat i la gestió de la diversitat al centre, a partir de l’avaluació i l’anàlisi dels indicadors d’inclusió i incidint especialment en els nivells de resposta I i II, d’acord amb el Decret 104/2018.

2. L’equip directiu ha de planificar activitats de formació relacionades amb les necessitats específiques de suport educatiu per a tota la comunitat educativa, així com actuacions de sensibilització envers la diversitat que hi ha en el centre educatiu i en la societat, amb la col·laboració de les persones coordinadores de formació i d’igualtat i convivència, dels serveis especialitzats d’orientació i del personal especialitzat de suport.

3. Els centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) han d’elaborar un pla de formació bàsica en inclusió educativa, així com actuacions formatives que faciliten l’adquisició de competències generals i específiques per al desenvolupament de l’escola inclusiva i la resposta a les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat.

4. La conselleria competent en matèria d’educació ha de garantir els mecanismes per a la difusió dels projectes d’innovació i de qualitat que han dut a terme els centres i els serveis educatius en el marc de l’educació inclusiva, a fi de promoure les bones pràctiques i generalitzar aquestes experiències d’èxit a tot el sistema educatiu.

1. Els centres docents, en el marc de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió d’aquests, poden organitzar programes o actuacions de disseny propi que desenvolupen qualsevol de les línies d’actuació que especifica l’article 4 del Decret 104/2018, i que han d’incloure en el seu Pla d’actuació per a la millora (PAM).

2. Així mateix, poden organitzar programes singulars, en el mateix centre o conjuntament amb altres centres o entitats, que promoguen la inclusió educativa i sociolaboral de l’alumnat amb necessitats educatives especials, prèvia autorització de la direcció general competent en matèria d’inclusió educativa, a proposta de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

La conselleria competent en matèria d’educació i tots els centres docents han de desenvolupar les accions que preveu la Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat, a fi de garantir l’exercici dels drets fonamentals i la no-discriminació per motius de discapacitat física, sensorial, orgànica, intel·lectual, cognitiva o mental de l’alumnat o del grup familiar.

1. La conselleria competent en matèria d’educació i tots els centres docents han de desenvolupar les accions previstes en el capítol III de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d’igualtat de les persones LGTBI, a fi de garantir l’exercici dels drets fonamentals i la no-discriminació per motius d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar.

2. Totes les accions incorporades en els documents, els plans i els programes que han aprovat els centres educatius, i les altres que incorporen els centres per raó de l’autonomia pedagògica que tenen, han de basar-se en fonts de referència avalades per la literatura científica sobre la matèria i remetre a les normes internacionals que garanteixen la protecció dels drets humans i els principis d’igualtat i no-discriminació continguts en els tractats que ha signat l’Estat espanyol.

La conselleria competent en matèria d’educació i tots els centres docents han de desenvolupar els objectius i les accions previstes en el Pla director de coeducació que ha elaborat aquesta conselleria.

1. En els centres docents públics, l’adscripció del personal especialitzat de suport pot fer-se en un centre, amb caràcter fix o itinerant,

els serveis psicopedagògics escolars, els centres d’Educació Especial o les direccions territorials competents en matèria d’educació, i garantir en qualsevol cas la dotació suficient per a atendre adequadament tot l’alumnat, d’acord amb l’avaluació del Pla d’actuació per a la millora (PAM) del centre que ha realitzat la Inspecció d’Educació i les necessitats dels centres docents.

2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de proposar els perfils, els criteris i els procediments d’intervenció del personal no docent especialitzat de suport dependent d’altres conselleries i assegurar-ne la coordinació interadministrativa necessària per a la provisió adequada.

3. Per al suport a l’alumnat sord, amb discapacitat auditiva i sordcec escolaritzat en centres d’Educació Infantil i Primària que requereix la llengua de signes per a l’accés al currículum, la conselleria competent en matèria d’educació ha de proveir personal docent especialitzat de suport amb la competència adequada, i degudament acreditada, en llengua de signes. Amb aquesta finalitat, ha d’oferir plans i programes formatius que possibiliten que aquest personal adquirisca la competència necessària en llengua de signes.

4. En els centres privats concertats, la provisió de personal especialitzat de suport s’ha de fer d’acord amb el procediment que ha determinat la conselleria competent en matèria d’educació i els convenis col·lectius d’empreses d’ensenyament privat sostingudes totalment o parcialment amb fons públics.

La conselleria competent en matèria d’educació ha de proveir els mitjans personals, materials, econòmics i organitzatius per a donar resposta a les necessitats dels centres, que per les seues característiques o projectes que desenvolupen tenen un caràcter singular.

1. La sol·licitud d’habilitació, transformació o supressió d’unitats específiques en centres ordinaris l’ha de realitzar la persona titular de la direcció territorial d’educació a l’òrgan directiu competent en planificació educativa, tot ajustant-se als terminis que s’estableixen per a aquest procediment, i s’ha de resoldre abans de la finalització del curs escolar previ a la implantació de la unitat.

2. En els centres docents concertats, l’habilitació, la supressió o la transformació d’unitats específiques es realitza d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria de concerts educatius.

3. Amb caràcter general, la conselleria competent en matèria d’educació no ha d’autoritzar més d’una unitat específica en un mateix centre ordinari, i ha de prioritzar la distribució en diferents centres i l’oferta en l’Educació Secundària per a donar continuïtat a l’alumnat que finalitza l’Educació Primària i requereix l’escolarització en aquesta modalitat.

1. Per a garantir la seguretat de la informació, cal implementar les mesures tècniques i organitzatives, definides en el Decret 66/2012, de 27 d’abril, del Consell, pel qual s’estableix la política de seguretat de la informació de la Generalitat, i en les seues normes i procediments de desenvolupament, d’acord amb el Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema nacional de seguretat en l’àmbit de l’Administració electrònica.

2. En relació amb el tractament de les dades de caràcter personal, s’han de complir les obligacions disposades en la legislació vigent, d’acord amb el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades; la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i la disposició addicional vint-i-tres de la Llei orgànica 2/2006, d’educació.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la documentació i els tràmits derivats de l’aplicació d’aquesta ordre s’han d’adaptar progressivament a un suport informàtic.

1. Durant el curs escolar 2019-2020, es prorroga la vigència de l’autorització del Pla específic d’organització de la jornada escolar als centres docents que, conforme a allò que disposa l’article 9 (apartats 7 i 8) de l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions, i el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar als centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana, modificada per l’Ordre 2/2018, de 16 de gener, hi hagen esgotat, en el curs escolar 2018-2019, el període de validesa de tres anys d’autorització de l’esmentat pla específic d’organització de la jornada escolar, sense que aquests centres hagen d’iniciar de nou el procediment de sol·licitud i autorització que estableix l’Ordre 25/2016.

2. No obstant això, atès a allò que disposa l’article 2.1.h de l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, es podrà anul·lar l’autorització a un centre docent, amb la proposta raonada del Consell escolar de centre, convocat a aquest efecte en sessió extraordinària, sempre que estiga avalada per una majoria de dos terços de les persones membres.

Queden derogades les disposicions següents:

– Ordre d’11 de novembre de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual s’estableix el procediment d’elaboració del dictamen per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.

– Ordre de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l’atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria.

– Ordre de 14 de juliol de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regulen les condicions i el procediment per a flexibilitzar, excepcionalment, la durada del període d’escolarització obligatòria dels alumnes que tenen necessitats educatives especials derivades de condicions personals de sobredotació intel·lectual.

– Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa.

– Ordre de 16 de juliol de 2001, per la qual es regula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d’Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària.

– Ordre de 14 de març de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que imparteixen Educació Secundària.

– Ordre de 15 de maig de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’estableix el model d’informe psicopedagògic i el procediment de formalització.

– Ordre de 21 de novembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es determinen els criteris i els procediments per a l’atenció hospitalària i domiciliària de l’alumnat que requereix compensació educativa en Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa aquesta ordre.

1. Es faculta els òrgans superiors i centres directius competents en matèria d’educació per a dictar, en l’àmbit de les seues respectives competències, instruccions i quantes resolucions siguen necessàries per al correcte desenvolupament, aplicació i execució del que disposa aquesta ordre.

2. La direcció general competent en matèria d’inclusió ha de publicar, mitjançant les resolucions corresponents, els models de documentació que han d’utilitzar els centres docents per a l’aplicació de mesures determinades que inclou aquesta ordre.

3. La conselleria competent en matèria d’educació, amb la col·laboració d’altres conselleries o entitats, si escau, ha d’establir els protocols que són necessaris per a la identificació i la resposta educativa a les diferents necessitats de l’alumnat. Així mateix, pot establir convenis de col·laboració amb altres conselleries, organismes i entitats per al disseny, el desenvolupament i l’avaluació de programes d’àmbit sociocomunitari, en la línia del que descriu l’article 9 del Decret 104/2018.

La conselleria competent en matèria d’educació pot proposar el desenvolupament de programes experimentals, amb l’objectiu d’implementar mesures de resposta educativa que contribueixen a eliminar les barreres a la inclusió detectades de manera generalitzada en els centres docents, en el marc del procés d’anàlisi dels factors que n’afavoreixen o en dificulten la inclusió en el context escolar, així com en la interacció dels centres amb l’entorn i amb les famílies de l’alumnat.

Aquesta ordre entrarà en vigor l’1 de setembre de 2019, llevat de la disposició transitòria única, que entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.