I
La convivència és un dels objectius fonamentals del sistema educatiu.
Aprendre a relacionar-se i conviure és una part imprescindible del dret a l'educació. És important treballar des de les diferents àrees o matèries, transmetent alhora un model de relació entre iguals i entre la mateixa comunitat educativa. Totes les persones que conviuen amb l'alumnat eduquen.
Els centres educatius han de ser llocs a on l'alumnat se senta respectat, acollit i protegit en cada una de les etapes, per a aconseguir així el grau necessari del seu desenrotllament integral. Espais a on la participació dels pares, les mares, els representants legals, i els servicis i les entitats dels àmbits especialitzats implicats servisquen de suport i reforç a la promoció de la convivència, el foment del benestar i la protecció de la salut mental.
La Constitució Espanyola establix en l'article 1 que Espanya es constituïx en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. L'article 9 consagra l'obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives. A més, en l'article 10 proclama que la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenrotllament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres, són fonament de l'orde polític i de la pau social. En el paràgraf segon declara que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya. Així mateix, l'article 14 preceptua que «els espanyols són iguals davant de la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social». Finalment, en l'article 27 es consagra el dret a l'educació com a dret fonamental. Això implica que els poders públics tenen la responsabilitat d'assegurar este dret i els pares, les mares o els representants legals han de complir l'escolarització dels fills, o representats, i atendre les seues
necessitats educatives. El dret a l'educació perseguix, entre altres, el desenrotllament integral de la personalitat en els principis democràtics de la convivència. En este marc s'establix el present decret, amb l'objectiu de promoure una convivència harmoniosa i respectuosa en tots els àmbits personals i en tots els contextos socials.
La convivència és un pilar fonamental per al desenrotllament d'una societat justa i equitativa. En este sentit, el present decret arreplega i harmonitza els principis i directrius establits en tota la normativa tant d'àmbit estatal com autonòmica.
La comunitat internacional ha mostrat sempre un gran interés per l'educació per a la convivència i la cultura de pau, i això s'ha reflectit en nombroses declaracions i iniciatives. Un exemple destacat és la Resolució A/RES/53/25, de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 19 de novembre de 1998, que declara el «Decenni Internacional de la promoció d'una cultura de no-violència i de pau en benefici dels xiquets del món».
Els articles 39 i 40 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet, aprovada com a tractat internacional de drets humans el 20 de novembre de 1989, reflexionen sobre la responsabilitat ètica i col·lectiva de protegir i rehabilitar els menors afectats per conflictes. Especialment, l'article 39 subratlla la importància de la recuperació física i psicològica de les víctimes de qualsevol forma d'abús, explotació o violència, promovent la seua inclusió en un entorn segur. L'article 40 destaca el dret dels menors a un tracte just, assegurant el respecte dels seus drets i promovent la seua rehabilitació i inclusió social. Per tant, els centres educatius han de sumar-se a estos drets promulgant objectius com la protecció de la víctima i oferint mesures amb caràcter rehabilitador i educatiu per a l'alumnat que infringisca les normes i cause un dany deliberat tant als seus companys com al professorat.
La Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'enjudiciament civil, en l'article 6, consagra la llibertat ideològica dels menors i reconeix el seu dret a formar i expressar les seues pròpies creences i opinions. Este principi no sols protegix la diversitat de pensament, sinó que també fomenta el desenrotllament d'una identitat personal i autònoma. La llei reconeix que cada menor és un ésser únic, amb la capacitat de reflexionar i decidir sobre les seues pròpies conviccions, per a promoure així una societat plural i respectuosa de les diferències individuals. Així mateix, l'article 7 establix el dret dels menors a participar, associar-se i reunir-se, i reconeix la seua capacitat per a interactuar i contribuir activament en la societat. Este principi reflectix una visió de la infància no com una etapa de passivitat, sinó com un període de creixement i desenrotllament en el qual els menors han de ser considerats actors socials amb drets i responsabilitats. La llei fomenta una cultura de respecte i reconeixement cap als menors, promou la seua inclusió i participació en la vida comunitària com a elements essencials per al seu desenrotllament personal i social.
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i hòmens, en el Capítol II, Acció administrativa per a la igualtat, dedica els articles 23 al 25 al paper de la igualtat en l'àmbit d'educació, incloent el respecte dels drets i llibertats fonamentals, així com la igualtat de drets i oportunitats entre dones i hòmens en els fins de l'educació. A més, el sistema educatiu ha de prevore en els seus principis de qualitat l'eliminació dels obstacles que dificulten la igualtat efectiva entre dones i hòmens i el foment de la igualtat plena entre les unes i els altres.
Quant a la política d'educació, la llei promulga que les administracions educatives garantiran un dret igual a l'educació de dones i hòmens a través de la inclusió activa, en els objectius i en les actuacions educatives, del principi d'igualtat de tracte, evitant que, per comportaments sexistes, associats als estereotips socials associats, es produïsquen desigualtats entre dones i hòmens.
La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en l'article 59, establix que les mesures imposades als menors s'han de revisar periòdicament per a avaluar la seua efectivitat i adequació a les circumstàncies canviants del menor. Este principi reflectix una visió dinàmica i evolutiva de la justícia, en què l'objectiu no és només sancionar, sinó també rehabilitar i reintegrar el menor en la societat. La llei reconeix que els menors estan en desenrotllament constant i que les intervencions han d'adaptar-se a les seues necessitats i progressos, per a promoure així una justícia que és flexible i centrada en el benestar de l'individu. Així mateix, l'article 19 disposa que l'expedient d'un menor pot ser sobresegut si s'aconseguix una conciliació o una reparació entre el menor i la víctima. Este enfocament destaca la importància de la reconciliació i la restauració de relacions com a elements fonamentals de la justícia. La llei advoca per una resolució de conflictes que no només busca castigar, sinó també sanar i reconstruir el teixit social. Promovent la reparació i la conciliació, es fomenta una cultura de pau i enteniment en què la justícia es convertix en un procés de transformació i creixement personal i comunitari.
La Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, promou una visió de la justícia que advoca per una justícia que permet a les víctimes ser escoltades. Com que fomenten la participació, se'ls atorga veu, fet que contribuïx a la seua sanació i apoderament. L'article 19 dona protecció a la intimitat i la dignitat de les víctimes durant el procés penal, limitant la divulgació d'informació personal.
En el marc d'una societat digital en evolució constant, els articles 84 i 92 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, posen de manifest la importància de protegir els menors en l'entorn virtual i garantir la seguretat de les dades personals en l'àmbit laboral. L'article 84 accentua la necessitat de salvaguardar els menors dels riscos en internet, promovent un entorn segur i educatiu que respecte la seua dignitat i desenrotllament integral. Estos principis advoquen per la responsabilitat col·lectiva de construir un entorn digital ètic i segur, en què la protecció dels més vulnerables i el respecte per la privacitat siguen pilars fonamentals de la nostra convivència en els centres educatius.
En l'esperit de promoure una societat més justa i equitativa, els articles 51, 75 i 92 de la Llei 26/2018 de drets i garanties de la infància i l'adolescència assenyalen la importància de protegir i fomentar el benestar dels jóvens. L'article 51 destaca la necessitat de programes de prevenció i erradicació de la violència en els centres educatius, i ressalta el valor de la pau i la convivència harmoniosa. L'article 75 emfatitza la protecció especial dels menors com a consumidors, i assegura que els seus drets siguen respectats en tots els àmbits de la vida quotidiana. Finalment, l'article 92 aborda la importància de la participació dels jóvens en la societat i reconeix la seua capacitat per a contribuir al desenrotllament comunitari i la construcció d'un futur més inclusiu. Estos principis ens recorden que la protecció i l'empoderament de la infància i l'adolescència són pilars fonamentals per a la societat.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es despleguen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, inclou en el concepte d'inclusió educativa l'alumnat que, per causes emocionals, funcionals, de convivència i participació en interacció amb el seu context educatiu, puga estar sotmés a pressions excloents o que trobe barreres en l'accés, la presència, la participació i l'aprenentatge en els centres educatius.
Així mateix, en l'article 6 s'instaura entre les funcions del centre educatiu la implementació de plans de sensibilització i presa de consciència dirigits a la comunitat educativa que tinguen com a finalitat el desenrotllament d'actituds i comportaments que promoguen la convivència pacífica, el respecte a la diversitat, la igualtat i la inclusió de totes les persones.
La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i de l'adolescència davant de la violència, en l'article 35 descriu la importància que en els centres educatius a on cursen estudis persones menors d'edat es cree la figura de coordinació de benestar i protecció de l'alumnat, que actuarà amb la supervisió de la persona que ocupe el càrrec de la direcció o la titularitat del centre.
La Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, reconeix el dret de tota persona a la igualtat de tracte i no discriminació amb independència de la seua nacionalitat, de si són menors o majors d'edat o de si gaudixen o no de residència legal. Ningú podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a patir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L'article 13 sobre dret a la igualtat de tracte i no discriminació en l'educació insta les administracions educatives, en el marc de les seues competències respectives, a prendre mesures efectives per a la supressió d'estereotips i garantir l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó de les causes previstes en la llei.
El Govern, en el marc del que disposen l'article 27 de la Constitució i la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, inclourà entre els aspectes bàsics del currículum de les diferents etapes educatives el principi d'igualtat de tracte i no discriminació per les causes previstes en esta llei i el coneixement i respecte de la diversitat sexual, de gènere i familiar de les persones LGTBI, d'acord amb l'article 20 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Respecte dels deures de les administracions educatives, l'article 21 fixa que, dins de les seues competències, promouran l'aplicació de protocols de prevenció de l'assetjament i el ciberassetjament escolar, especialment l'assetjament per LGTBI-fòbia, en els projectes educatius dels centres i en les seues normes d'organització, funcionament i convivència.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'article 1, inclou entre els principis fonamentals del sistema educatiu espanyol l'educació orientada a previndre conflictes i resoldre'ls de manera pacífica, així com la promoció de la no-violència en tots els aspectes de la vida personal, familiar i social. En l'article 2.1.c, menciona que un dels objectius del sistema educatiu és ensenyar el valor de la tolerància i la llibertat dins dels principis democràtics de convivència, així com previndre i resoldre conflictes de manera pacífica. A més, es basa en el principi de valorar la funció docent com un element essencial per a la qualitat de l'educació, reconeixent socialment el professorat i donant suport a la seua labor. Segons esta
llei, les administracions educatives han d'assegurar que els docents reben el tracte, la consideració i el respecte adequats a la importància social del seu treball.
Així mateix, establix en l'article 124 que els centres elaboraran un pla de convivència que incorporaran a la programació general anual i que arreplegarà totes les activitats que es programen amb la finalitat de fomentar un bon clima de convivència dins del centre escolar, la concreció dels drets i deures de l'alumnat i les mesures correctores aplicables en cas del seu incompliment d'acord amb la normativa vigent per a la resolució pacífica de conflictes, amb atenció especial a les actuacions de prevenció de la violència de gènere, la igualtat i la no discriminació. Les normes d'organització i funcionament del centre educatiu són de compliment obligat i han de concretar els deures de l'alumnat i les mesures aplicables en cas d'incompliment, prenent en consideració la seua situació i condicions personals.
Entre les actuacions i les mesures per a l'organització i el funcionament del centre educatiu en matèria de convivència constaran les que regulen l'ús dels dispositius mòbils. Promoure una educació digital responsable implica restriccions de temps, finalitat i lloc d'ús, tant dins com fora dels entorns educatius. La Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació va publicar una resolució al respecte i, davant del seu bon acolliment per la comunitat educativa i atenent la demanda social, esta conselleria ha considerat dotar de rang normatiu superior la regulació dels dispositius mòbils en l'àmbit educatiu.
La Llei 15/2010, de 3 de desembre, d'autoritat del professorat subratlla la importància de reconéixer i valorar la figura del professorat com a pilar fonamental del sistema educatiu. Esta llei atorga als docents la condició d'autoritat pública, fet que implica que les seues decisions i observacions gaudixen de presumpció de veracitat. Això atorga el respecte i la dignitat que mereixen els que dediquen la vida a la formació de les futures generacions, enfortint la seua posició en l'àmbit educatiu i promovent un entorn de convivència basat en el respecte mutu i la responsabilitat compartida, essencials en la comunitat educativa.
El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, en l'article 4 se centra en el reconeixement i la garantia dels drets de les persones amb discapacitat sense cap discriminació, com un principi fonamental de justícia i equitat. Això implica un reconeixement de la dignitat inherent a cada individu i la necessitat d'assegurar la seua plena inclusió en la societat.
Quant a l'aplicació de tràmits, la Llei 6/2024, de 5 de desembre, de simplificació administrativa promou l'ús de tecnologies avançades per a agilitzar els processos administratius i establix terminis de resolució més curts per a garantir respostes ràpides i eficients. L'aplicació del decret ha comportat el desenrotllament d'un mòdul informàtic en el sistema d'Innovació Tecnològica Administrativa de Centres i Alumnat (ITACA) que permet la gestió de l'expedient disciplinari en cada fase del procediment, per a facilitar així la documentació que es deriva d'este.
El text del decret promulga la igualtat de gènere i la igualtat d'oportunitats sense cap discriminació com a principi transversal en totes les polítiques, cultura i accions implementades en els centres educatius. Això implica que es consideraran les necessitats i les perspectives de totes les persones en la convivència de la comunitat educativa. D'esta manera, es promourà una societat més justa i inclusiva, en la qual es respecten i es valoren els drets i les oportunitats de totes les persones de la mateixa manera.
Este decret respon a una necessitat fonamentada amb l'objectiu d'afrontar els reptes actuals de la convivència en l'àmbit educatiu. La derogació del Decret 195/2022, d'11 de novembre, del Consell, d'igualtat i convivència en el sistema educatiu valencià respon a raons d'actualització normativa, simplificació procedimental i millora pedagògica del sistema educatiu.
El contingut del decret està organitzat per a abordar de manera integral la convivència en el centre educatiu.
El títol I establix les bases per a la promoció de la convivència en el centre educatiu, definint els agents responsables, les actuacions i el registre per a assegurar la transparència i l'eficàcia en el procediment.
El títol II desenrotlla la gestió de la convivència, l'incompliment de les normes de convivència, els criteris necessaris per a la presa de decisions i la gradació de responsabilitat de l'alumnat davant de la conducta. Per a això, s'especifiquen les faltes lleus a les quals s'aplicaran les mesures correctores, així com les faltes greus en les quals s'iniciarà l'expedient disciplinari i s'aplicaran mesures disciplinàries.
En el títol III estan emparats els drets i deures de la comunitat educativa: alumnat, personal docent, personal d'administració i servicis, i personal no docent d'atenció educativa, pares, mares o representants legals. Entre els drets de l'alumnat, el decret reconeix el dret a la reunió i el dret de la víctima a manifestar rebuig o acceptació davant d'una oferta de mediació, a excepció dels supòsits de violència sexual i de gènere en els quals no és possible la mediació ni la conciliació.
El decret propugna el deure de respecte a la funció docent com a autoritat pública per part de l'alumnat i el deure dels pares, les mares o els representants legals de respectar i fer respectar les normes d'organització i funcionament que regixen el centre educatiu. Tant per al personal docent com el personal d'administració i servicis i personal no docent d'atenció educativa, el decret garantix la defensa jurídica en els procediments derivats de l'exercici legítim de les seues funcions, segons establix la normativa vigent.
L'organització del contingut del decret permet visualitzar un marc clar i concís per a la promoció de la convivència i l'actuació davant de faltes lleus i greus, sostenint que els membres de la comunitat educativa hauran de comprendre i complir amb els seus drets i deures.
V
En la tramitació del Decret s'han seguit els principis de bona regulació als quals es referix l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.
Atenent les demandes i les necessitats de la societat actual, este decret dona resposta a la necessitat de garantir els drets i principis fonamentals per a la protecció i el benestar de l'alumnat, incloent la protecció contra tota mena de violència, la no discriminació, el respecte a la diversitat i la promoció d'un entorn escolar segur i respectuós. Per a donar resposta a estes demandes, el decret reforça l'autoritat del professorat, considerant el dany, l'agressió, la injúria o l'ofensa al professorat en l'exercici de les seues funcions és una falta greu.
També destaca l'autonomia dels centres educatius en la gestió de la convivència i en la implementació de programes preventius i educatius per a fomentar la salut mental i el desenrotllament integral de l'alumnat, assegurant un tracte digne i equitatiu per a tots.
El decret també dona resposta a la demanda social de regulació de l'ús dels dispositius mòbils, perquè té un impacte directe en l'aprenentatge, en el desenrotllament socioemocional de l'alumnat i en l'establiment de relacions personals saludables que asseguren una convivència respectuosa.
Este decret establix un marc normatiu integral per a fomentar la convivència en els centres educatius, per a promoure així la col·laboració entre l'àmbit educatiu i els servicis i les entitats dels àmbits especialitzats implicats de la xarxa de recursos de l'entorn.
En virtut del principi de proporcionalitat, el decret de convivència possibilita a la direcció o titular del centre educatiu aplicar mesures educatives provisionals abans de l'obertura de l'expedient disciplinari o en qualsevol moment de la tramitació, que es tenen en compte en la resolució de l'expedient disciplinari. A més, la direcció o titular del centre educatiu podrà oferir la tramitació del procediment conciliador en l'obertura de l'expedient disciplinari. En este cas, la mesura aplicada serà més lleu que la que s'hauria aplicat en l'expedient disciplinari.
A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el decret establix el procediment d'expedient disciplinari segons el que dicten la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. A més, s'ha afegit la possibilitat d'acollir-se a un tràmit d'urgència de l'expedient disciplinari, i així reduir a la mitat els terminis establits en el desenrotllament del procediment.
En aplicació del principi d'eficiència, el decret partix de la premissa que per al benestar de la comunitat educativa és fonamental un entorn educatiu òptim. Per això, es considera essencial la presència de la coordinació de benestar i protecció en el centre educatiu, així com l'estructura de l'orientació educativa, i completar la labor pedagògica del professorat amb altres recursos específics implicats. El decret establix una organització i gestió de la convivència amb perspectiva comunitària i integral perquè la comunitat educativa i els àmbits especialitzats implicats puguen col·laborar en la promoció de la convivència, així com en la prevenció i l'actuació davant de faltes lleus i greus.
En este aspecte, el decret destaca el paper dels òrgans unipersonals de govern, òrgans col·legiats, òrgans de coordinació i agents responsables de la convivència com a ferramentes per a la participació de la comunitat educativa.
Amb la finalitat de garantir el principi de transparència i que tot el personal dels centres educatius siga coneixedor del decret, la conselleria competent en matèria d'educació informarà els centres de la seua publicació i facilitarà models i una altra documentació auxiliar.
Per tot el que s'ha exposat, d'acord amb el títol VIII, en els articles 148, 149 i 150.2 de la Constitució Espanyola que establixen la distribució de competències autonòmiques, l'article 49.1.3a i 53 de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i el que es disposa en l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme amb l'informe previ del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme amb el dictamen del Consell Jurídic Consultiu, amb tots els informes preceptius sol·licitats, i a proposta de la
persona titular de la conselleria competent en matèria d'educació, cultura i universitats, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 12 de desembre de 2025,