Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s'estableix el currículum dels ensenyaments professionals de música i es regula l'accés a estos ensenyaments

L’estructura de les ensenyances professionals de música que es regulen en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, incorpora canvis significatius que tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística qualificada que li permeta fixar unes bases sòlides per a la pràctica instrumental o del cant, tant individual com de conjunt, i adquirir uns coneixements amplis de les matèries de contingut teoricopràctic, que responguen als objectius que s’establixen per a este nivell acadèmic en el Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum de les ensenyances professionals de música.

Fins a l’entrada en vigor dels estudis regulats en la Llei Orgànica d’Educació, d’acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, els estudis de grau mitjà de música s’organitzaven en tres cicles de dos cursos cada un. Els nous estudis professionals de música que regula la Llei Orgànica d’Educació, s’estructuren en sis cursos i s’orienten fonamentalment, a preparar l’alumnat per a l’accés als estudis superiors de música, tenint en compte, al seu torn, el percentatge d’estudiants que desitja imprimir un caràcter terminal a esta etapa formativa. Així mateix, l’organització dels estudis que es regulen en el present decret, té en compte els interessos dels alumnes que únicament desitgen cursar els estudis professionals de música per a aconseguir el títol de Batxiller, que preveu l’article 50 de la Llei Orgànica d’Educació, a l’efecte d’orientar el seu futur acadèmic cap a altres àrees de l’educació superior.

El present decret regula el currículum de les ensenyances professionals de música, d’aplicació en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, incorporant el que disposa el Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum de les ensenyances professionals de música. L’organització acadèmica que s’establix en este decret, partix de la realitat de cada centre, tenint en compte les característiques de les distintes comarques valencianes. Així, la norma establix que l’edat ordinària per a cursar els estudis professionals de música ha de fixar-se entre els 12 i els 18 anys, edat en què els estudiants seguixen, al seu torn, els estudis corresponents a l’educació secundària. L’accés a estos estudis amb menys de dotze anys i amb més de díhuit, tindrà caràcter excepcional. En estos casos, la conselleria competent en matèria d’educació valorara les sol·licituds dels alumnes.

Pel que fa a l’avaluació, el present decret fixa la prova final en el mes de juny, si bé, atenent a la doble dedicació de l’alumnat que compagina els estudis musicals amb l’ensenyança de règim general, la norma preveu que els alumnes puguen recuperar les assignatures pendents per mitjà de la realització de proves extraordinàries en el mes de setembre.

Un aspecte innovador del decret es referix a la convocatòria anual del premi professional de música, en cada una de les especialitats que el centre tinga autoritzades. La seua finalitat és estimular i reconéixer als alumnes l’esforç realitzat al llarg d’esta etapa acadèmica, s’establixen les condicions per a optar als premis entre les quals figura la valoració del seu expedient acadèmic. En este sentit, els alumnes, per a concórrer als premis, hauran d’aconseguir una nota mitjana de set en el seu expedient acadèmic i una qualificació mínima de nou, en l’últim curs en l’assignatura específica de l’instrument o cant.

Per tot això, amb el dictamen previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d’Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 21 de setembre de 2007,

1. El present decret establix el currículum de les ensenyances professionals de música, d’acord amb el que disposa l’

Este decret s’aplicarà en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en tots els centres que impartisquen les ensenyances que es regulen en esta norma.

1. Les ensenyances professionals de música tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música.

2. La finalitat de les ensenyances professionals de música s’ordena en tres funcions bàsiques: formativa, orientadora i preparatòria per a estudis superiors.

3. Les ensenyances professionals de música s’organitzaran en un sol grau de sis cursos de duració, Segons el que disposa l’

Les ensenyances professionals de música tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i les alumnes capacitats generals i els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més, les capacitats següents:

a) Fomentar l’audició de música i establir conceptes estètics propis que permeten fonamentar i desenrotllar criteris interpretatius individuals.

b) Desenrotllar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a font de formació i enriquiment personal.

c) Analitzar i valorar críticament les diferents manifestacions i estils musicals.

d) Conéixer les aportacions de la música al desenrotllament personal de l’individu i al desenrotllament col·lectiu de les societats.

e) Participar en activitats de difusió cultural musical que permeten experimentar amb la música i gaudir de la música.

f) Conéixer i emprar amb precisió el vocabulari específic relatiu als conceptes científics i artístics de la música.

g) Conéixer i valorar el patrimoni musical com a part integrant del patrimoni històric i cultural de la Humanitat.

h) Conéixer i valorar la importància de la música pròpia de la Comunitat Valenciana, així com les seues característiques i manifestacions més importants.

Les ensenyances professionals de música hauran de contribuir a l’adquisició per part de l’alumnat, de les capacitats següents:

a) Superar amb domini i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats.

b) Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.

c) Utilitzar «l’oïda interna» com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical. d) Formar una imatge ajustada de les possibilitats i característiques musicals tant a nivell individual com en relació amb el grup, amb la disposició necessària per a saber integrar-se com un membre més d’este o com a responsable del conjunt. e) Compartir vivències musicals de grup en l’aula i fora d’ella que permeten enriquir la relació afectiva amb la música a través del cant i de la participació instrumental en grup. f) Utilitzar el cos i la ment per a adquirir la tècnica necessària i així, concentrar-se en l’audició i la interpretació musical. g) Interrelacionar i aplicar els coneixements adquirits en totes les assignatures que componen el currículum junt amb les vivències i experiències pròpies per a aconseguir una interpretació artística de qualitat. h) Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música. i) Practicar la improvisació i la transposició com a elements inherents a la creativitat musical. j) Interpretar, individualment o dins de l’agrupació corresponent, obres escrites en tots els llenguatges musicals aprofundint en el coneixement dels diferents estils i èpoques, així com en els recursos interpretatius de cada un d’ells. k) Actuar en públic amb autocontrol, domini de la memòria musical i capacitat comunicativa. l) Adquirir autonomia personal en la interpretació musical. m) Consolidar hàbits d’estudi adequats i continuats en funció de la dificultat dels continguts de les assignatures dels diferents cursos i nivells. n) Coneixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.

Són especialitats de les ensenyances professionals de Música:
– Acordió.
– Arpa.
– Baix elèctric.
– Cante flamenc.
– Cant.
– Cant valencià.
– Clarinet.
– Clavecí.
– Contrabaix.
– Dolçaina.
– Fagot.
– Flabiol i tamborí.
– Flauta travessera.
– Flauta dolça.
– Gaita.
– Guitarra.
– Guitarra elèctrica.
– Guitarra flamenca.
– Instruments de corda polsada del Renaixement i del barroc.
– Instruments de plectre.
– Oboé.
– Orgue.
– Percussió.
– Piano.
– Saxòfon.
– Tenora.
– Tible.
– Trombó.
– Trompa.
– Trompeta.
– Tuba.
– Txistu.
– Viola.
– Viola de gamba.
– Violí.
– Violoncel.

1. A l’efecte del que disposa este decret, s’entén per currículum de les ensenyances professionals de música el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, principis metodològics i criteris d’avaluació que han de regular el procés d’ensenyança/aprenentatge d’estes ensenyances i que s’inclouen en l’annex I d’este decret.

2. La distribució per cursos i el total d’hores de cada assignatura s’establix en l’annex II d’este decret.

3. En l’annex III del present decret, figura la relació numèrica professor/alumne d’aplicació a les ensenyances regulades en esta norma, en compliment del que disposa l’

1. En els cursos 5t i 6t de les ensenyances professionals de Música, els centres oferiran obligatòriament les següents assignatures optatives: Complement Pianístic, Complement Coral, Estètica de la Música, Fonaments de Composició, Fonaments d'Informàtica Musical i Edició de Partitures, Cultura Audiovisual, Creativitat i Música. Amb la deguda orientació del professorat, l'alumnat triarà una assignatura optativa diferent en cada curs, en funció del perfil formatiu que li siga més adequat.

2. Els centres que tinguen autoritzada l'especialitat Cant Valencià oferiran les assignatures optatives Introducció a l'Etnomusicologia, que es cursarà en quint curs de les ensenyances professionals, i Música Tradicional Valenciana, que es cursarà en sext curs de les ensenyances professionals, amb la qual cosa es completarà la formació de la seua especialitat amb el contingut teòric d'estes dos assignatures.

3. Els centres podran proposar l'ampliació de l'oferta pel que fa a assignatures optatives, i correspondrà a la conselleria competent en matèria d'educació l'aprovació d'estes assignatures en el marc de les condicions que reglamentàriament s'establisquen.

4. L'alumnat que curse 5t i 6t de cada especialitat Instrumental o Cant, excepte Piano, podrà cursar com a assignatura optativa Complement Pianístic.

5. La impartició de les assignatures optatives de disseny propi que puguen ser autoritzades als centres quedarà condicionada, amb caràcter general, al fet que hi haja un nombre d'alumnat matriculat no inferior a quatre en l'assignatura. Qualsevol altra situació haurà de ser justificada per part del centre per a posar-la en funcionament, i autoritzada per la Inspecció d'Educació. A més, el professorat responsable d'estes assignatures haurà d'acreditar, per mitjà de la direcció del centre, a la Inspecció Educativa, la capacitació professional suficient per a impartir-les.

1. Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de música caldrà superar una prova d'accés, d'acord amb l'article 49 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació. Mitjançant esta prova es valorarà la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament les ensenyances professionals.

2. La prova d'accés a les ensenyances professionals de música es realitzarà en dues convocatòries (juny i setembre), efectuades pel centre docent. Els sol·licitants podran concórrer un màxim de quatre convocatòries en qualsevol centre de la Comunitat Valenciana. El còmput de convocatòries no inclourà les que hagen sigut superades sense que la qualificació conferisca un lloc escolar a l'aspirant.

4. Els centres professionals de música establiran en els seus projectes educatius els criteris d'avaluació de les proves d'accés atenent les aptituds i preparació dels aspirants, i a l'edat idònia per a l'accés.

5. La prova específica d'accés al primer curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats de Música tindrà l'estructura i els criteris de qualificació que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

1. Així mateix, podrà accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anteriors sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’un tribunal designat pel director del centre, l’aspirant demostre posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics, necessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents.

2. Les proves tindran la mateixa estructura que es proposa per a l’accés a primer curs d’especialitats instrumentals i Cant, i versarà sobre els continguts dels cursos precedents a aquell a què l’aspirant opta.

3. El contingut i l’avaluació d’esta prova estarà d’acord amb la distribució per cursos dels objectius, continguts i criteris d’avaluació inclosos en la concreció curricular del projecte educatiu de cada centre. Els centres docents publicaran llistes orientatives d’obres adequades per a l’accés als diferents cursos.

4. Els tribunals tindran les mateixes competències que les previstes per a l’accés al primer curs. Estos tribunals, podran efectuar la divisió dels exercicis en diverses parts que possibiliten una millor avaluació del grau de coneixement que posseïx l’aspirant sobre les assignatures, inclosos els idiomes estrangers en el cas de Cant, corresponents als cursos anteriors a què pretén accedir.

5. Els criteris de qualificació de les proves d'accés seran definits per la conselleria competent en matèria d'educació.

punts i es podrà donar el cas d’un decimal com a màxim i es requerirà un mínim de 5 punts per a la superació de la prova.

Quan un exercici quede dividit en parts, el tribunal valorarà cada una d’elles de 0 a 10 punts i consignarà la mitjana aritmètica com a qualificació global d’este exercici.

6. El tribunal determinarà, si és el cas, per mitjà d’un informe escrit raonat, el curs a què podrà accedir l’aspirant d’acord amb el rendiment global que haja demostrat.

7. La prova d’accés a cada curs del grau professional es realitzarà en dos convocatòries anuals, juny i setembre, efectuades pel centre docent. Els centres obriran amb la suficient antelació, un termini perquè els interessats sol·liciten el curs i l’especialitat a la qual volen accedir.

8. La superació de la prova d’accés faculta exclusivament per a matricular-se en el curs acadèmic per al qual haja sigut convocada.

1. Per a l’elaboració, la realització i l’avaluació de les proves es constituirà en els centres un tribunal per a cada especialitat, designat pel director i format per tres professors: un professor de llenguatge musical i dos de la família instrumental o semblant corresponent a la prova, sense que puguen formar part d’ell els professors que durant eixe curs hagen impartit classe als candidats de la prova.

2. Cada membre del tribunal tindrà un suplent que actuarà únicament en aquells supòsits en què, per causes justificades els titulars no puguen formar part d’estos. La composició dels tribunals amb els seus corresponents suplents, estarà exposada en els taulers d’anuncis dels centres almenys quinze dies abans de l’inici de les proves.

1. S’establix un període de tres dies hàbils, a partir de la publicació dels resultats de la prova, perquè els aspirants puguen presentar reclamació contra la puntuació aconseguida en la prova d’accés als estudis professionals de música. Esta reclamació es farà per escrit dirigit al director del centre, al·legant en cada cas els motius que consideren oportuns. El director del centre, amb un informe previ del tribunal, ho resoldrà en el termini de tres dies hàbils.

2. Els interessats podran interposar recurs d’alçada davant del director Territorial d’Educació, en els terminis que s’establixen en l’

1. L’admissió d’alumnes estarà sotmesa als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i supeditada a les qualificacions obtingudes en la prova d’accés a què es referixen els articles 9 i 10 del present decret.

2. L'adjudicació de places a l'alumnat es realitzarà segons la prelació establida a tal efecte per la conselleria competent en matèria d'educació.

3. L’alumnat no podrà simultaniejar els estudis professionals de música en dos centres. Conseqüentment, cada alumne o alumna, tindrà un únic expedient acadèmic en un sol centre.

1. Els alumnes que cursen més d’una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes per una d’elles. Una vegada cursades i superades en una especialitat, la qualificació obtinguda és vàlida per a totes les especialitats i d’esta manera haurà de constar en el llibre de qualificacions.

a) Són assignatures comunes del currículum de les ensenyances professionals: Num. 5606 / 25.09.2007

Instrument o veu, Llenguatge Musical, Harmonia, Anàlisi i Història de la Música.

b) Són pròpies de l’especialitat: Música de Cambra, Orquestra, Banda/Conjunt, Cor, Piano o Clavecí Complementari, Tabalet; Idiomes Aplicats, en el cas del Cant, i Fonaments del Cant Valencià i Guitarra Complementària, en el cas de Cant Valencià. L’assignatura Cor i l’assignatura Piano Complementari es cursaran una sola vegada, independentment que formen part del currículum de la segona especialitat

L’assignatura de Cor i la de Piano Complementari, es cursaran una sola vegada, independentment que formen part del currículum de la segona especialitat.

2. En aquells centres que tinguen autoritzada l’especialitat de Flauta de Bec, Instruments de corda polsada del Renaixement i Barroc, Viola da Gamba, podran optar per cursar Clavecí complementari en compte de Piano complementari. Així mateix, estos alumnes podran optar per cursar l’assignatura optativa Complement clavecinístic.

3. La conselleria competent en matèria d'educació establirà els criteris de flexibilització en les ensenyances professionals de Música, d'acord amb la normativa vigent.

1. Els professors avaluaran l’aprenentatge dels alumnes, els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.

2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les distintes assignatures del currículum.

3. L’avaluació de les ensenyances professionals de música es durà a terme tenint en compte els objectius educatius i els criteris d’avaluació establits en el currículum que s’aprova en este decret i en coherència amb el projecte educatiu elaborats pel centre docent.

4. L’avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel professor tutor, actuant els dits professors de manera integrada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions resultants del dit procés.

5. L’avaluació i la qualificació final de l’alumnat es realitzarà en el mes de juny. No obstant això, l’alumnat podrà recuperar les assignatures pendents per mitjà de la realització de proves extraordinàries en el mes de setembre.

6. Els resultats de l’avaluació final de les distintes assignatures que componen el currículum s’expressaran per mitjà de l’escala numèrica d’1 a 10 sense decimals, i es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a cinc i negatives les inferiors a cinc.

7. Els resultats de l’avaluació, i si és el cas les qualificacions, s’expressaran en els termes següents:

Insuficient: 1, 2, 3 o 4

Suficient: 5

Bé: 6

Notable: 7 o 8

Excel·lent: 9 o 10.

La nota mitjana del curs serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries de l’especialitat cursades per l’alumnat, expressada amb una aproximació de dos decimals per mitjà d’arredoniment.

1. L’acció tutorial i orientació professional, que forma part de la funció docent, es desenrotllarà al llarg de les ensenyances professionals de música.

2. El professor tutor tindrà la responsabilitat de coordinar tant l’avaluació, com la funció d’orientació de l’alumnat.

3. El professor tutor serà el professor de l’especialitat que curse l’alumne. Els centres educatius inclouran plans d’acció tutorial en els seus projectes educatius.

4. En compliment de l’

1. Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada curs o tinguen avaluació negativa com a màxim en dos assignatures. En el supòsit d’assignatures pendents referides a pràctica instrumental o cant, la recuperació haurà de realitzar-se en la classe del curs següent si forma part d’este. En la resta dels casos els alumnes hauran d’assistir a les classes de les assignatures no superades en el curs anterior.

2. La qualificació negativa en tres o més assignatures d’un o més cursos impedirà la promoció d’un alumne al curs següent.

3. Els alumnes que al final del 6t curs tingueren pendents d’avaluació positiva tres assignatures o més hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents

1. El límit de permanència en les ensenyances professionals de música serà de huit anys. L’alumne no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs, excepte en 6t curs, fins a completar el límit de permanència.

2. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alumnes puguen ampliar un any més el límit de permanència en supòsits de malaltia greu o altres circumstàncies que meresquen semblant consideració i que impedisquen el normal desenrotllament dels estudis.

1. Els alumnes i les alumnes que hagen superat les ensenyances professionals de música obtindran el títol professional de música, en què constarà l’especialitat cursada.

2. Els alumnes i les alumnes que finalitzen les ensenyances professionals de música obtindran el títol de Batxiller si superen les matèries comunes del Batxillerat, encara que no hagen realitzat el Batxillerat de la modalitat d’arts en la seua via específica de música i dansa.

2. La conselleria competent en matèria d’educació, podrá autoritzar, en funció de les característiques dels centres, que les matèries comunes i les de modalitat de la via específica de música i de dansa del Batxillerat, es puguen impartir i cursar en els Conservatoris de Música de l’àmbit de gestió de l’esmentat departament sempre que el nombre d’alumnes ho justifique.

1. Les ensenyances arreplegades en l’

D’acord amb l’

1. Els equips educatius dels centres docents concretaran i completaran el currículum de les ensenyances professionals de música per mitjà de l’elaboració de projectes educatius.

2. Els projectes educatius, en l’apartat de concreció del currículum, hauran d’adequar els objectius generals i específics de les ensenyances professionals de música a les característiques de l’alumnat i l’entorn del centre. També distribuiran per cursos els continguts i objectius específics, adoptaran criteris metodològics generals i unificaran totes les decisions sobre avaluació.

3. Els projectes educatius contemplaran els criteris adoptats en matèria d’optativitat en els cursos quint i sext.

4. Els projectes educatius garantiran l’acció coherent i coordinada dels equips docents, estimulant l’activitat investigadora i el treball en equip dels professors.

5. Els centres, en l’exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball i formes d’organització o ampliació de l’horari escolar. Estes hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria d’educació.

6. Els projectes educatius formaran part de la programació general anual a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

7. Els professors desenrotllaran programacions docents en coherència amb el currículum establit en este decret i amb els projectes educatius de cada centre.

8. La conselleria competent en matèria d’educació fomentarà i orientarà l’elaboració de materials curriculars que faciliten el treball del professorat en este sentit.

En els centres dependents de la conselleria competent en matèria d’educació, existirà la figura del pianista acompanyant. Estos professors s’integraran en el departament o departaments didàctics corresponent a les especialitats en què exercisquen la seua labor de suport.

1. Els centres podran convocar anualment premis extraordinaris per cada una de les especialitats que tinguen autoritzades.

2. Per a concórrer a estos premis, l’expedient acadèmic haurà de tindre com a nota mitjana set o superior a esta, i una qualificació mínima de 9 en el sext curs en l’assignatura específica de l’instrument o cant al premi del qual opte.

3. Els directors dels centres nomenaran els tribunals que han de jutjar estos premis. Els tribunals estaran constituïts per cinc professors del centre, si és possible pertanyents a l’especialitat convocada.

1. Són documents d’avaluació de les ensenyances professionals de música: l’expedient acadèmic personal, les actes d’avaluació, el llibre de qualificacions i els informes d’avaluació individualitzats.

2. Els documents d’avaluació portaran les firmes fefaents de les persones que corresponga en cada cas, amb indicació del lloc exercit. Davall de les firmes constarà el nom i els cognoms del firmant.

3. La conselleria competent en matèria d’educació establirà el format d’estos documents d’avaluació que, en el cas del llibre de qualificacions, s’ajustarà al que disposa el annex III del Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre.

1. El llibre de qualificacions de les ensenyances professionals de música és el document oficial que reflectix els estudis cursats. En ell s’arreplegaran les qualificacions obtingudes per l’alumne, la informació sobre la seua permanència en el centre i, si és el cas, els trasllats de matrícula. Així mateix, hi constarà la sol·licitud, per part de l’alumne, de l’expedició del títol corresponent, una vegada superades totes les assignatures corresponents a les ensenyances professionals de música.

2. El llibre de qualificacions es referirà als estudis cursats dins d’una única especialitat. En el cas d’alumnes que cursen més d’una especialitat, s’omplirà un llibre de qualificacions per cada especialitat cursada, i s’indicarà si és el cas, en la pàgina d’«estudis previs d’ensenyances professionals d’altres especialitats», les assignatures comunes cursades i la qualificació obtinguda.

3. La conselleria competent en matèria d’educació editarà el llibre de qualificacions que s’ajustarà al que disposa el annex III, del Reial Decret1577/2006 de 22 de desembre, i regularà el procediment de sol·licitud i registre de l’esmentat document.

4. Correspon als centres dependents de la conselleria competent en matèria d’educació l’ompliment i la custòdia dels llibres de qualificacions. Una vegada superats els estudis, el llibre serà entregat als alumnes, la qual cosa es farà constar en la diligència corresponent del llibre, de la qual es guardarà una còpia amb l’expedient de l’alumne.

5. Quan un alumne o alumna es trasllade de centre abans d’haver conclòs els seus estudis d’ensenyances professionals de música, el centre d’origen remetrà al de destinació, a petició d’este, el llibre de qualificacions de l’alumne, i farà constar, en la diligència corresponent, que les qualificacions concorden amb les actes que estan en el centre. Quan el llibre de qualificacions corresponga a alumnes de centres privats o de titularitat municipal, esta diligència serà emplenada pel conservatori a què estiguen adscrits.

6. El trasllat d’expedient d’alumnes que cursen estudis en centres no pertanyents a l’àmbit gestió de la conselleria competent en matèria d’educació queda condicionat a l’existència de places vacants en el centre receptor.

7. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne i hi incorporarà les dades del llibre de qualificacions.

Els documents d’avaluació seran redactats en les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Quan un alumne es trasllade a un altre centre abans d’haver conclòs el curs s’emetrà un informe d’avaluació individualitzat, en què s’arreplegarà, a tals efectes, tota aquella informació que resulte necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge. Serà elaborat pel professor tutor de l’alumne, a partir de les dades facilitades pels professors de les distintes assignatures i remés pel centre d’origen al de destinació junt amb el llibre de qualificacions.

S Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors

a) Per a fer efectiu el que preveu l’article 54.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del Títol Professional de Música.

b) L’administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de Música al currículum de les ensenyances professionals.

Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització. Segona. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat

1. En el marc de les disposicions establides en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la legislació autonòmica respecte d’això, els centres de nova creació hauran de complir amb les disposicions vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat. La resta de centres haurà d’adequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establits en esta.

2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i facilitarà el seu accés a estes ensenyances.

3. L’Administració Educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d’accés a les persones amb discapacitat que opten a ella.

4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova d’accés i s’hagen matriculat, seran objecte d’un seguiment específic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procés d’ensenyança/aprenentatge. Tercera. Incorporació d’alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents

1. Sense perjuí de les equivalències establides en el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, quan un alumne no tinga superades dos o més assignatures del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al mateix curs de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que haurà de realitzar complet.

2. Així mateix, quan un alumne tinga una qualificació negativa en una assignatura del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al curs següent de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà les condicions per a la superació de les assignatures pendents.

3. Els alumnes que procedisquen de plans anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporaran a la nova ordenació acadèmica amb la convalidació prèvia, pel Ministeri d’Educació i Ciència, de les ensenyances superades.

4. En el cas de la incorporació d’alumnes procedents de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’adjuntarà el llibre de qualificacions. En el cas d’alumnes procedents de plans anteriors a la dita Llei s’adjuntarà el certificat d’estudis de les ensenyances cursades d’acord amb els dits plans.

5. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne, al qual incorporarà les dades corresponents. Quarta. Especialitats no desenrotllades

1. Les especialitats que figuren en l’article 6 i que no han sigut previstes en els annexos a este decret, es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades per l’administració educativa corresponent.

2. La prova específica d’accés a estes especialitats, no prevista en els annexos, tindrà l’estructura que l’administració educativa determine.

S Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors

a) Per a fer efectiu el que preveu l’article 54.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del Títol Professional de Música.

b) L’administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de Música al currículum de les ensenyances professionals.

Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització. Segona. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat

1. En el marc de les disposicions establides en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la legislació autonòmica respecte d’això, els centres de nova creació hauran de complir amb les disposicions vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat. La resta de centres haurà d’adequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establits en esta.

2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i facilitarà el seu accés a estes ensenyances.

3. L’Administració Educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d’accés a les persones amb discapacitat que opten a ella.

4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova d’accés i s’hagen matriculat, seran objecte d’un seguiment específic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procés d’ensenyança/aprenentatge. Tercera. Incorporació d’alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents

1. Sense perjuí de les equivalències establides en el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, quan un alumne no tinga superades dos o més assignatures del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al mateix curs de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que haurà de realitzar complet.

2. Així mateix, quan un alumne tinga una qualificació negativa en una assignatura del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al curs següent de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà les condicions per a la superació de les assignatures pendents.

3. Els alumnes que procedisquen de plans anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporaran a la nova ordenació acadèmica amb la convalidació prèvia, pel Ministeri d’Educació i Ciència, de les ensenyances superades.

4. En el cas de la incorporació d’alumnes procedents de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’adjuntarà el llibre de qualificacions. En el cas d’alumnes procedents de plans anteriors a la dita Llei s’adjuntarà el certificat d’estudis de les ensenyances cursades d’acord amb els dits plans.

5. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne, al qual incorporarà les dades corresponents. Quarta. Especialitats no desenrotllades

1. Les especialitats que figuren en l’article 6 i que no han sigut previstes en els annexos a este decret, es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades per l’administració educativa corresponent.

2. La prova específica d’accés a estes especialitats, no prevista en els annexos, tindrà l’estructura que l’administració educativa determine.

S Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors

a) Per a fer efectiu el que preveu l’article 54.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del Títol Professional de Música.

b) L’administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de Música al currículum de les ensenyances professionals.

Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització. Segona. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat

1. En el marc de les disposicions establides en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la legislació autonòmica respecte d’això, els centres de nova creació hauran de complir amb les disposicions vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat. La resta de centres haurà d’adequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establits en esta.

2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i facilitarà el seu accés a estes ensenyances.

3. L’Administració Educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d’accés a les persones amb discapacitat que opten a ella.

4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova d’accés i s’hagen matriculat, seran objecte d’un seguiment específic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procés d’ensenyança/aprenentatge. Tercera. Incorporació d’alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents

1. Sense perjuí de les equivalències establides en el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, quan un alumne no tinga superades dos o més assignatures del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al mateix curs de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que haurà de realitzar complet.

2. Així mateix, quan un alumne tinga una qualificació negativa en una assignatura del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al curs següent de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà les condicions per a la superació de les assignatures pendents.

3. Els alumnes que procedisquen de plans anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporaran a la nova ordenació acadèmica amb la convalidació prèvia, pel Ministeri d’Educació i Ciència, de les ensenyances superades.

4. En el cas de la incorporació d’alumnes procedents de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’adjuntarà el llibre de qualificacions. En el cas d’alumnes procedents de plans anteriors a la dita Llei s’adjuntarà el certificat d’estudis de les ensenyances cursades d’acord amb els dits plans.

5. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne, al qual incorporarà les dades corresponents. Quarta. Especialitats no desenrotllades

1. Les especialitats que figuren en l’article 6 i que no han sigut previstes en els annexos a este decret, es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades per l’administració educativa corresponent.

2. La prova específica d’accés a estes especialitats, no prevista en els annexos, tindrà l’estructura que l’administració educativa determine.

S Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors

a) Per a fer efectiu el que preveu l’article 54.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del Títol Professional de Música.

b) L’administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de Música al currículum de les ensenyances professionals.

Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització. Segona. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat

1. En el marc de les disposicions establides en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la legislació autonòmica respecte d’això, els centres de nova creació hauran de complir amb les disposicions vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat. La resta de centres haurà d’adequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establits en esta.

2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i facilitarà el seu accés a estes ensenyances.

3. L’Administració Educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d’accés a les persones amb discapacitat que opten a ella.

4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova d’accés i s’hagen matriculat, seran objecte d’un seguiment específic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procés d’ensenyança/aprenentatge. Tercera. Incorporació d’alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents

1. Sense perjuí de les equivalències establides en el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, quan un alumne no tinga superades dos o més assignatures del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al mateix curs de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que haurà de realitzar complet.

2. Així mateix, quan un alumne tinga una qualificació negativa en una assignatura del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al curs següent de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà les condicions per a la superació de les assignatures pendents.

3. Els alumnes que procedisquen de plans anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporaran a la nova ordenació acadèmica amb la convalidació prèvia, pel Ministeri d’Educació i Ciència, de les ensenyances superades.

4. En el cas de la incorporació d’alumnes procedents de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’adjuntarà el llibre de qualificacions. En el cas d’alumnes procedents de plans anteriors a la dita Llei s’adjuntarà el certificat d’estudis de les ensenyances cursades d’acord amb els dits plans.

5. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne, al qual incorporarà les dades corresponents. Quarta. Especialitats no desenrotllades

1. Les especialitats que figuren en l’article 6 i que no han sigut previstes en els annexos a este decret, es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades per l’administració educativa corresponent.

2. La prova específica d’accés a estes especialitats, no prevista en els annexos, tindrà l’estructura que l’administració educativa determine.

Única

1. Queda derogat el Decret 151/1993, de 17 d’agost, del Consell, pel qual s’establix el currículum oficial dels graus elemental i mitjà de música i es regula l’accés als dits graus, el Decret 72/1996, de 2 d’abril; el Decret 216/1997, de 30 juliol; el Decret 90/2006, que modifiquen, tots ells, el Decret 151/1993, de 17 d’agost, pel qual s’establix el currículum oficial dels graus elemental i mitjà de música i es regula l’accés als dits graus,sense perjuí de la seua aplicació transitòria en funció de la nova ordenació del sistema educatiu establit pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny del calendari d’aplicació de la LOE. Així mateix queda derogada l’Orde de 25 de setembre del 2003, de la conselleria d’Educació, per la qual s’establix el procediment per a l’obtenció directa del títol professional de Música.

2. També queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al present decret.

Primera

S’autoritza la conselleria competent en matèria d’educació a dictar les disposicions necessàries per a l’aplicació i el desenrotllament d’este decret. Segona

El present decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Si bé els seus efectes acadèmics seran els referits en el calendari d’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació, regulat pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny.

Primera

S’autoritza la conselleria competent en matèria d’educació a dictar les disposicions necessàries per a l’aplicació i el desenrotllament d’este decret. Segona

El present decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Si bé els seus efectes acadèmics seran els referits en el calendari d’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació, regulat pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny.

a) Descripció dels continguts de les assignatures obligatòries corresponents a les ensenyances professionals de música que es regulen en el present decret.

Introducció. El sentit i el valor educatiu d’esta disciplina deriva de la conveniència de globalitzar els diversos components que la integren (lectura a vista, transposició, realització de xifrats, etc.), per ser comuns tots ells a la funció d’«acompanyar», sense oblidar per això l’experiència que aporta cada un dels dits components per si mateix. Ambdós aspectes, el funcional i el formatiu, són indissociables i complementaris.

Els continguts bàsics d’esta disciplina s’articulen entorn de tres eixos principals: desenrotllar la destresa i la musicalitat en la tècnica de l’execució; desenrotllar, així mateix, els mecanismes reflexos que la determinen; i potenciar la comprensió dels coneixements harmònics prèviament adquirits, junt amb la capacitat creativa, per a aplicar-los en situacions dispars. S’inclouen, en els blocs de continguts, els següents camps de coneixement: - Pràctica de la lectura a vista com a procediment imprescindible per a desenrotllar automatismes que permeten a l’instrumentista la realització instantània del text musical, assimilant al propi temps i de forma immediata les seues característiques quant a l’època i estil a què pertanga. Per tant, no es tracta només d’incrementar la capacitat d’automatisme i velocitat en la lectura del text, sinó de comprendre el sentit dels seus elements essencials i interpretar-los en l’instrument a mesura que es llig l’obra. Per això, la lectura a vista està estretament relacionada amb l’anàlisi, la qual, al seu torn, depén de tota una sèrie de coneixements teoricopràctics prèviament adquirits. - Destresa en la transposició com un mecanisme que permet adequar la tonalitat a la tessitura del solista -fonamentalment en la música vocal -, facilita la lectura de partitures d’orquestra i, a més del seu valor funcional, posseïx un alt valor formatiu, que procedix, d’una banda, del domini dels procediments tradicionals (canvi de claus i armadura, càlcul del nombre de diferències), i, d’una altra, de l’enfocament sintètic que aporta la lectura harmònica, gràcies a tot això, l’estructura interna d’un fragment musical pot ser interpretada en qualsevol tonalitat. - Realització de diferents xifrats, com a pràctica d’acompanyament a una melodia. Dita pràctica permet relacionar de forma immediata els coneixements harmònics amb la seua aplicació instrumental i, per exigir un cert grau de creativitat, suposa un primer contacte amb la improvisació pròpiament dita, l’estudi de la qual en profunditat podrà abordar-se dins del grau superior. En la pràctica del baix xifrat es coneixerà i exercitarà la realització del baix continu característic del període barroc. Donat el seu indiscutible valor formatiu per a qualsevol acompanyant, la seua pràctica és obligatòria per a tots els instrumentistes de tecla. La realització del baix xifrat tradicionalment confiada al clavecí, orgue, etc., encara que no al piano, determina que esta matèria, a l’aplicar-se específicament al dit instrument ha d’enfocar-se cap a usos habituals d’este. L’hàbit de l’acompanyament pianístic, basat en la realització d’un xifrat, està plenament vigent en la música de jazz i en la denominada música «lleugera», exercici usual en els nostres temps, com ho va ser en el baix continu en l’època barroca. Els continguts d’Acompanyament en les Ensenyances Professionals de Música han sigut establits no sols pel seu valor de preparació per a coneixements que puguen adquirir-se en trams posteriors, dins d’una elecció pròpia d’especialització professional, sinó també pel valor intrínsec que representen en la formació dels instrumentistes de tecla. Per esta última raó romanen dins del marc de coneixements considerats indispensables per a satisfer les necessitats habituals dels instruments apuntats.

Objectius específics L’ensenyança de l’Acompanyament tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Reconéixer l’estructura harmònica i el fraseig d’una obra o fragment segons es toca a primera vista o després d’una lectura ràpida sense instrument, per a possibilitar, si és el cas,, la simplificació en els passatges de gran dificultat, si els haguera, sense pèrdua del seu valor intrínsec.

2. Conéixer la disposició formal d’obres de factura clara, analitzant les seues seccions, punts de tensió, etc., per a determinar els aspectes essencials i possibilitar la seua lectura a primera vista.

3. Improvisar l’acompanyament a una melodia a partir, o no, d’un baix xifrat o guió. Continguts Repetinzació. La lectura a vista i la seua aplicació pràctica. Introducció a la lectura harmònica. Anàlisi harmonicoritmicomelòdica aplicada a la lectura a vista. Lectura a vista de partitures de diferents estils i èpoques. Lectura a vista amb caràcter d’acompanyant o no.

Transposició. El transport en la música actual. El transport com a desenrotllament formatiu de capacitats i reflexos. Transport harmònic i la seua aplicació a instruments polifònics. Tècnica i mecànica tradicional del transport. Claus, armadures, diferències... i la seua utilitat pràctica. Baix xifrat. Realització en el teclat de xifrats tradicionals. Realització pràctica d’estructures harmòniques que formen frases simètriques amb desenrotllament d’una o diverses fórmules rítmiques d’acompanyament que utilitzen harmonia compacta o dissolta. Aplicar immediatament xifrats escrits o mentals a melodies folklòriques i possibilitar acompanyaments pianístics. Introducció al xifrat americà característic en la música de jazz. Utilització i significat dels xifrats bàsics més habituals en la música «lleugera». Realització al piano de l’acompanyament de melodies de jazz i de música «lleugera» que porten adherides el xifrat usual, com així mateix de les improvisacions que solen seguir a la seua exposició. Criteris d’avaluació

1. Lectura a vista d’una partitura o de fragments pertanyents a partitures de distintes èpoques i estils acompanyant un solista, o participant dins d’un grup d’instruments, com succeïx en la música de cambra. Es tracta de valorar el grau de desenrotllament dels reflexos i la resta de qualitats que són estimulades a través de la lectura improvisada col·laborant amb un solista o formant part d’un grup d’instrumentistes.

2. Transposició, improvisada, a qualsevol distància intervàl·lica, de l’acompanyament d’una obra, preferentment vocal. Per mitjà d’este criteri d’avaluació es tracta de valorar el domini de les set claus i de totes les armadures i enharmonies possibles.

3. Realització del baix continu d’una obra pertanyent a l’època barroca o d’un dels seus moviments. Amb este criteri es pretén avaluar l’habilitat de l’alumne per a realitzar en el teclat una part acompanyant a una línia melòdica o una espècie de subratllat que posa en evidència les harmonies que es produïxen en l’entreteixit polifònic de l’orquestra, sempre sobre un baix donat pel compositor i que s’inclou obligatòriament en la realització.

4. Realització pràctica de dos estructures harmòniques, una imposada i una altra de lliure invenció, que formen una frase simètrica, desenrotllant una o diverses fórmules rítmiques d’acompanyament que utilitzen harmonia compacta o dissolta. A través d’este criteri d’avaluació es pretén valorar el grau de recursos preliminars adquirits per l’alumne per a poder abordar amb èxit l’acompanyament d’una melodia pròpiament dita.

5. Realització de l’acompanyament d’una melodia de jazz o de música «lleugera» i d’una improvisació o variació sobre esta, en què només apareix la melodia i el xifrat americà, executant-se dos versions: en la primera s’inclourà el baix improvisat en l’acompanyament; i en la segona versió la part del baix serà executada per un contrabaix (en pizzicatto) preferentment. Amb este criteri es tracta de valorar el grau d’adaptació de l’alumne a la pràctica habitual en este acompanyament.

6. Acompanyament d’una melodia folklòrica desproveïda de guió harmònic. Amb este criteri es pretén que l’alumne realitze l’acompanyament sobre el seu propi pensament harmònic, valorant el seu grau d’imaginació en este aspecte bàsic. Realitzar en els exercicis dels apartats 5 i 6 introduccions la construcció dels quals es base en elements extrets preferentment de la línia melòdica que es va a acompanyar. Es tracta d’avaluar en l’alumne la capacitat per a desenrotllar elements temàtics.

Introducció El nivell tècnic i interpretatiu de l’alumne en els cursos quint i sext, li permet treballar un repertori d’obres, les dimensions formals, la complexitat harmònica, polifònica, d’elaboració temàtica, varietat estilística i estètica de les quals, fan necessari aprofundir en el coneixement dels principals elements i procediments del llenguatge musical i la seua relació amb les distintes tècniques compositives, a fi d’avançar cada vegada més en una comprensió de les dites obres que possibilite la seua interpretació adequada. Este avanç pot realitzar-se a través de l’anàlisi, sense que siga imprescindible desenrotllar la destresa en les distintes tècniques d’escriptura. Si l’alumne vol enfocar la seua formació cap a alguna branca teòrica en el grau superior, esta assignatura li aportarà el coneixement dels elements bàsics per a poder afrontar sistemes analítics complexos, o les bases teòriques fonamentals en el cas dels futurs compositors. L’assignatura d’anàlisi està pensada com a continuació lògica de l’assignatura d’harmonia. Gràcies a esta, l’alumne ja ha rebut informació bàsica sobre els elements morfològics i sintàctics del sistema tonal.

En la que ens ocupa ara, s’estudiaran elements sintàctics de major complexitat, els principals elements i procediments compositius, sense limitar-se a l’àmbit tonal, a més d’aportar una altra sèrie de factors de tipus històric, indissociables del fet musical com a fenomen cultural.

Objectius L’ensenyança de l’anàlisi en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer els principals elements i procediments compositius de les distintes èpoques i autors, des del cant gregorià fins a l’actualitat, aprofundint en el període tonal bimodal.

2. Avançar en la comprensió de les obres per mitjà de les anàlisis dels seus elements constitutius parcials, per a poder relacionar-los amb el tot.

3. Comprendre la interrelació dels procediments compositius de les distintes èpoques, amb les estructures formals que d’ells es deriven.

4. Aprofundir en l’anàlisi de les obres per mitjà de l’audició.

5. Reproduir els elements i procediments bàsics d’obres de distintes èpoques per mitjà de l’ús d’instruments polifònics.

Continguts Estudi a través de l’anàlisi dels diversos components del llenguatge musical (forma, melodia, ritme, transformació temàtica, enllaços harmònics, modulació, contrapunt, processos de tensió i relaxació, cadències, etc.), a partir d’obres de diferents èpoques i autors, des del cant gregorià fins a l’actualitat (incloent referències a la música no occidental). Pràctica auditiva i instrumental dels elements i procediments apresos que conduïsquen a la seua interiorització.

Criteris d’avaluació

1. Identificar per mitjà de l’anàlisi d’obres els elements morfològics i sintàctics de menor a major complexitat. Amb este criteri es pretén valorar el coneixement de l’alumne dels diversos components del llenguatge musical.

2. Identificar auditivament els elements i procediments que configuren la forma, de menor a major complexitat. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar el progrés en la capacitat auditiva de l’alumne i en la interiorització dels elements i procediments apresos.

Introducció

El llenguatge musical occidental inclou una multiplicitat d’elements que, encara que distints en l’aspecte conceptual i, per tant, divisibles analíticament, percebem en forma unitària en un context musical. L’Harmonia s’ocupa d’una banda, i dins d’una consideració morfològica, del que es produïx en un mateix instant temporal; d’un altre, dins d’allò sintàctic, de la seua relació amb el que antecedix i amb el que li seguix: la seua funció en el context que forma part.

El sistema tonal, que pot ser qualificat com una de les majors i més prolífiques invencions del gènere humà, pot arribar a ser, per les conseqüències derivades de la simplificació que suposa, un fort condicionament per a l’audició pura de música no composta d’acord amb els seus postulats i la seua mecànica. El coneixement de les seues peculiaritats és, en mans de qui coneix a fons totes les qüestions relatives a la seua formació i dissolució, una poderosa ferramenta per a desenrotllar un escoltament intel·ligent i conscient que permeta valorar, en la seua justa mesura, tant la música composta segons els seus principis, com la que no s’ajusta a ells. Correspon a l’ensenyança de l’Harmonia subministrar el coneixement profund del dit sistema, així com la mecànica del funcionament dels elements que el componen.

Per ser l’Harmonia la continuació del Llenguatge Musical, és lògic que els seus aspectes teòrics més bàsics estiguen ja inclosos en els estudis d’esta matèria didàctica. D’altra banda, la pràctica de l’entonació i el repertori de l’instrument estudiat, així com l’assistència de l’alumne i de l’alumna a les activitats musicals pròpies del seu entorn social, l’hauran posat, sens dubte, en contacte amb una pràctica i un repertori basats en el predomini quasi absolut de músiques compostes d’acord amb el sistema tonal, prioritari en la seua educació i en la seua formació durant esta etapa dels estudis musicals.

Partint d’eixe supòsit, l’ensenyança de l’Harmonia haurà d’anar pas a pas descobrint a l’alumnat el que ja sap sense saber que ho sap; actuarà de forma semblant al de la Gramàtica de la pròpia llengua: no ensenyant a parlar sinó a comprendre com es parla.

En les ensenyances professionals de música l’ensenyança de l’Harmonia estarà centrada, bàsicament, en l’estudi del dit sistema tonal, però sempre considerat davall un doble prisma sincronicodiacrònic: d’una banda, considerant que el sistema tonal posseïx unes estructures tancades en si mateixes, que precisament són estudiables i analitzables per la permanència que comporta el que les dites estructures estiguen estretament connectades a un estil perfectament definit; d’altra banda, no s’ha de perdre de vista en l’estudi de l’Harmonia que cada estil ocupa el seu lloc en l’esdevindre diacrònic del llenguatge musical d’Occident, i que en els seus elements morfològics i la seua sintaxi estan presents elements i procediments del seu propi passat i, en forma latent, les conseqüències de la seua pròpia evolució.

D’altra banda, el coneixement detallat i profund del sistema tonal anirà permetent, en forma progressiva, ampliar la comprensió de determinades ensenyances, com la Història de la Música, amb les que l’Harmonia haurà d’agermanar-se, a fi de buscar la desitjable complementarietat quant a l’adquisició de coneixements.

Els continguts de l’assignatura responen a una ordenació lògica i progressiva dels elements i procediments posats en joc en el sistema tonal. En els conceptes corresponents a cada un dels elements estudiats, no sols haurà de prestar-se atenció a l’aspecte mecànic del seu ús (criteri sincrònic), sinó que serà necessària una valoració diacrònica en què es donen cita consideracions històriques i estilístiques. Esta valoració es durà a terme fonamentalment per mitjà de l’anàlisi, la qual serà matèria importantíssima a treballar durant este període d’estudis.

Respecte als procediments, ha de tindre’s en compte que l’alumne i l’alumna aprenen al llarg d’estos estudis el concernent als aspectes morfològic i sintàctic de l’Harmonia tonal. A fi de facilitar el seu aprenentatge i avaluar l’aprofitament per part de l’alumnat, es desentrollen una sèrie de criteris que orienten la disciplina des d’un tractament essencialment vertical, quasi homofònic, de la realització de l’Harmonia -a fi que els elements i procediments morfològics i sintàctics que constituïxen la seua doble dimensió siguen compresos en la seua formulació més esquemàtica-, fins a l’ocupació de tècniques d’escriptura més relacionades amb la realitat musical.

A més, haurà de fomentar-se ja, des del començament de l’estudi d’esta matèria, la pròpia capacitat creativa dels alumnes i de les alumnes, i no sols pel que fa a la composició íntegra d’exercicis dins dels supòsits estilístics estudiats, sinó fins i tot pel que fa a xicotetes peces lliures, vocals o instrumentals, a través de les quals desentrollen la seua espontaneïtat creativa i aprenga gradualment a resoldre els diversos problemes (referents tant a l’Harmonia com a la forma, la textura, els contrastos de qualsevol tipus, etc.) que el fet musical va generant en el seu creixement.

Objectius

Les ensenyances d’harmonia de les ensenyances professionals de música tindran com a objectius contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer els elements bàsics de l’harmonia tonal i les seues característiques, funcions i transformacions en els distints contextos històrics.

b) Utilitzar en treballs escrits els elements i procediments bàsics de l’harmonia tonal

c) Desenrotllar l’oïda interna tant en l’anàlisi com en la realització d’exercicis escrits.

d) Identificar a través de l’audició els acords i procediments més comuns de l’harmonia tonal.

e) Identificar a través de l’anàlisi d’obres, els acords, els procediments més comuns de l’harmonia tonal i les transformacions temàtiques.

f) Comprendre la interrelació dels processos harmònics amb la forma musical.

g) Aprendre a valorar la qualitat de la música.

Continguts

L’acord. Consonància i dissonància. Estat fonamental i inversions dels acords tríades i de sèptima sobre tots els graus de l’escala i dels acords de novena dominant. Enllaç d’acords. Tonalitat i funcions tonals. Elements i procediments d’origen modal presents en el sistema tonal. El ritme harmònic. Cadències perfecta, imperfecta, plagal, trencada. Processos cadencials. Modulació: diatònica i cromàtica, per canvi de funció tonal, canvis de to i mode, etc. Flexions intratonals.

Progressions unitonals i modulants. Sèries de sextes i de sèptimes.

Utilització dels elements i procediments anteriors en la realització de treballs escrits. Pràctica auditiva i instrumental que conduïsca a la interiorització dels elements i procediments apresos. Anàlisi d’obres per a relacionar els dits elements i procediments, així com les transformacions temàtiques dels materials utilitzats amb el seu context estilístic i la forma musical. Criteris d’avaluació

1. Realitzar exercicis a partir d’un baix xifrat donat.

Amb este criteri d’avaluació es tracta de comprovar el domini de l’alumnat pel que fa a la mecànica d’encadenament d’acords i la seua aplicació a una realització cuidada i interessant des del punt de vista musical.

2. Realitzar exercicis d’harmonització a partir de tiples donats.

Amb este criteri s’avaluarà la capacitat per a emprar amb un sentit sintàctic els diferents acords i procediments harmònics per mitjà d’una realització cuidada i interessant, amb especial atenció a la veu del baix.

3. Realitzar exercicis d’harmonització a partir de baixos sense xifrar donats. Este criteri permet avaluar la capacitat de l’alumnat per a emprar amb un sentit sintàctic els diferents acords i procediments harmònics, així com la seua habilitat per a la consecució d’una realització correcta i interessant des del punt de vista musical, amb especial atenció a la veu de soprano.

4. Compondre exercicis breus a partir d’un esquema harmònic donat o propi. Este criteri d’avaluació permetrà valorar la capacitat de l’alumnat per a crear en la seua integritat xicotetes peces musicals a partir de les indicacions harmòniques esquemàtiques o dels procediments que se li proposen, així com la seua habilitat per a aconseguir una realització lògica, cuidada i interessant, amb especial atenció a les veus extremes.

5. Identificar auditivament els principals elements morfològics de l’harmonia tonal. Per mitjà d’este criteri podrà avaluar-se el progrés de l’habilitat auditiva de l’alumnat a través de la identificació dels diversos tipus d’acords estudiats, en estat fonamental i en les seues inversions.

6. Identificar auditivament els principals procediments sintàctics de l’harmonia tonal. Este criteri d’avaluació permetrà valorar el progrés de l’habilitat auditiva de l’alumnat en el reconeixement del paper funcional jugat pels distints acords dins dels elements formals bàsics (cadències, progressions, etc.).

7. Identificar auditivament estructures formals concretes.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a identificar la forma en què està construïda una obra, així com per a comprendre l’estreta relació entre la dita forma i els procediments harmònics utilitzats.

8. Identificar per mitjà de l’anàlisi d’obres els elements morfològics de l’harmonia tonal. Amb este criteri es podrà valorar l’habilitat de l’alumnat en el reconeixement dels acords estudiats i la seua comprensió des del punt de vista estilístic.

9. Identificar per mitjà de l’anàlisi d’obres els procediments sintàctics i formals de l’harmonia tonal. Per mitjà d’este criteri serà possible avaluar l’habilitat de l’alumnat per a reconéixer els procediments harmònics estudiats i els elements formals bàsics, el seu paper funcional i la seua comprensió des del punt de vista estilístic.

10. Identificar per mitjà de l’anàlisi d’obres els procediments de transformació temàtica. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a reconéixer les transformacions temàtiques dels materials que intervenen en una obra i la seua relació amb el context harmònic i estilístic.

11. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb esta finalitat i proposar solucions. Amb este criteri es pretén avaluar l’habilitat de l’alumnat per a detectar per mitjà de l’audició els possibles defectes que puguen aparéixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar alternatives adequades.

12. Identificar, per mitjà de l’anàlisi, diversos errors en exercicis preparats amb esta finalitat i proposar solucions.

Este criteri permetrà valorar l’habilitat de l’alumnat per a detectar, per mitjà de l’anàlisi, els possibles defectes que puguen aparéixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar solucions adequades.

Cor Música de Cambra Orquestra Assignatures teòriques Història de la Música, ràtio 1/15 Assignatures teoricopràctiques Acompanyament, ràtio ¼ Anàlisi, ràtio 1/10 Harmonia, ràtio 1/10 Llenguatge Musical, ràtio 1/10 Assignatures optatives: Complement coral, en funció del grup que es constituïsca Complement pianístic o clavecinístic, ràtio 1/6 Creativitat i Música, ràtio 1/10 Cultura Audiovisual, ràtio 1/10 Estètica de la Música, ràtio 1/15 Fonaments de Informàtica, ràtio 1/10 Fonaments de Composició, ràtio 1/10 Anexo II . Tiempos l Especialidad: A Asignatura ho A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Orquesta/ Conjunto 1 1 Música de cámara B. Comunes L. Musical 2 2 Armonía Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 4 4 Especialidad: C Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 3 Instrumento 1 1 1 Conjunto 1 1 Idioma aplicado 2 2 2 Piano complementario 0’5 0 Coro 2 Música de cámara 1 B. Comunes L. musical 2 2 Armonía 2 Análisis Historia de la música C Optatividad Optativa Total semanal 6 6’5 8 Especialidad: Cla Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: C Asignatura A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Conjunto 1 1 Coro Acompañamiento Música de cámara B. Comunes L. musical 2 2 Armonía Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 4 4 Especialidad: Contra Asignatura ho A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 0 Orquesta / banda 2 2 Música de cámara B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 6 Especialidad: Dulz Asignatura ho A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Conjunto 1 1 Coro Música de cámara Piano complementario 0’5 Tabalet 1 1 B. Comunes L. musical 2 2 Armonía Anàlisis Història de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialitat: Fag Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Flauta tr Assignatura h A Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Flauta Assignatura A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Música de cambra Clavecí complementari 0’5 B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4’5 Especialitat: Gui Assignatura A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Música de cambra Cor Piano complementari 0’5 Acompanyament B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4’5 Especialidad: Ob Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa. Total semanal 5 5’5 Especialidad: Ór Asignatura A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Conjunto 1 1 Coro Música de cámara Acompañamiento B. Comunes L. musical 2 2 Armonía Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 4 4 Especialidad: Perc Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda / conjunto 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 especialidad: pi asignatura a. propias de la especialidad 1 2 instrumento 1 1 conjunto 1 1 coro música de cámara acompañamiento b. comunes l. musical 2 2 armonía análisis historia de la música c. optatividad optativa total semanal 4 4 total Especialidad: Sax Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda / conjunto 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: Tro Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: Tro Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: Tro Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: T Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta / banda 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: V Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: Vio Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta 2 2 B. Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Optatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Especialidad: Viol Asignatura h A. Propias de la especialidad 1 2 Instrumento 1 1 Piano complementario 0’5 Música de cámara Orquesta 2 2 B . Comunes Lenguaje musical 2 2 Armonia Análisis Historia de la música C. Ooptatividad Optativa Total semanal 5 5’5 Anexo III . Relación numérica Asignaturas de carácter individual, ratio 1/1.

Instrumento principal Piano Complementario Clave Complementario Tabalet Complementario: 1/3 Asignaturas instrumentales colectivas: la ratio se determinarà en f Banda Conjunto Coro Música de Cámara Orquesta Asignaturas teóricas Historia de la Música, ratio 1/15 Asignaturas teórico-prácticas Acompañamiento, ratio 1/4 Anàlisis, ratio 1/10 Armonia, ratio 1/10 Lenguaje Musical, ratio 1/10 Asignaturas optativas: Complemento Coral, en función del grupo que se constit Complemento pianístico o clavecinístico, ratio 1/6 Creatividad y Música, ratio 1/10 Cultura Audiovisual, ratio 1/10 Estética de la Música, ratio 1/15 Fundamentos de Informática, ratio 1/10 Fundamentos de Composición, ratio 1/10

Música de cambra B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 6 6’5 8 Especialitat: Clari Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Clav Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Acompanyament Música de cambra B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4 Especialitat: Contrab Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Orquestra / banda 2 2 Música de cambra B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Dolça Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Música de cambra Piano complementari 0’5 Tabalet 1 1 B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anslisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Fago Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Flauta tra Assignatura ho A Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Flauta d Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Música de cambra Clavecí complementari 0’5 B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4’5 Especialitat: Guita Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Música de cambra Cor Piano complementari 0’5 Acompanyament B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4’5 Especialitat: Obo Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Org Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Música de cambra Acompanyament B. Comunes l. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4 Especialitat: Percus Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda / conjunt 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Pian Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Cor Música de cambra Acompanyament B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4 Especialitat: Saxòf Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda / conjunt 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Trom Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Trom Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Trom Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 0 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Especialitat: Tub Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra / banda 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Vi Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Vio Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 Especialitat: Viol Assignatura h A. Ppròpies de l’especialitat 1 2 3 Instrument 1 1 Piano complementari 0’5 Música de cambra Orquestra 2 2 B. Comunes Llenguatge musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 5 5’5 6 Annex III . Relació numèrica profe Assignatures de caràcter individual, ràtio 1/1.

Instrument principal Piano Complementari Clavecí Complementari Tabalet Complementari: 1/3 Assignatures instrumentals col·lectives: la ràtio es determ quen Banda

Introducció

L’estudi de la història de la música informa no sols de l’evolució de la música i la seua relació amb les altres arts sinó que aporta dades sobre aspectes tècnics, didàctics i humans imprescindibles per a entendre la música com a la realitat cultural que és en la societat de cada moment. La història de la música, en primer lloc, ha de proporcionar a l’alumne l’esquema històric fonamental que li permeta catalogar les experiències musicals amb què entra en contacte i relacionar-les amb l’evolució de la música. L’alumne ha d’entendre, gràcies a les aportacions de la història de la música, que la música és una miqueta més que l’anecdòtica successió d’obres, amb determinades característiques tècniques i artístiques.

La música és una realització artística que evoluciona en el temps i en l’espai i en cada una de les etapes o llocs que se la considere, inclou les característiques que li corresponen pel seu estadi d’evolució i al seu torn conté els gèrmens per a l’evolució futura, en el marc del desenrotllament històric de les arts en general. En este sentit, la història de la música suposa una reflexió sobre la música que condiciona i estimula la pròpia creació musical. Els coneixements històrics rebuts en l’ensenyança obligatòria hauran de recordar a l’alumne que la música no és un fet aïllat en el si de la societat i li demostraran com està estretament lligada al desenrotllament d’altres manifestacions artístiques i al marc polític i religiós i a l’evolució en les formes de viure. El coneixement de les èpoques, escoles i estils, alimentarà el seu esperit crític, que li introduirà en fructífers exercicis de retroalimentació amb audicions en què la seua aportació activa ha de ser determinant tant per a l’anàlisi de les obres com per a l’enriquiment de l’esquema històric. El contacte amb documents i estudis diversos sobre les obres l’ajudarà a millorar el seu aprenentatge com a intèrpret i, al mateix temps, li proporcionaran la verdadera dimensió de les obres des dels punts de vista cronològic, artístic i cultural.

La història de la música estendrà la seua acció il·lustrativa a aspectes tan decisius per al seu esdevindre com l’evolució de la notació musical, les transformacions organològiques operades en els instruments, l’aparició i desaparició d’instruments, les variacions experimentades en els distints conceptes, de la teoria musical, la relació entre la música popular i la culta i les innovacions necessàries en la creació de les diverses formes musicals. Ha de quedar clar, per tant, que la història de la música no constituïx un conjunt de reflexions sobre la música, sinó que ha d’implicarse en el coneixement profund i la interpretació de la música, al progrés i perfeccionament de la qual contribuïx poderosament.

Objectius

L’ensenyança de la història de la música en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Adquirir coneixement de la música en les distintes èpoques i a través dels diversos autors de cada moment.

2. Buscar, a través de l’audició, el reconeixement dels distints corrents estètics i artístiques i situar les obres musicals cronològicament.

3. Valorar la interdisciplinarietat com a actitud necessària (anàlisi, harmonia, música de cambra, cor, etc.) en l’estudi històric de la música.

4. Relacionar la música amb els conceptes estètics de cada època i amb les altres manifestacions artístiques del moment.

5. Valorar la importància de la música en el desenrotllament cultural de la persona i de la societat.

Continguts

L’home i el so. La música com a fet cultural. La música en la cultura occidental: períodes, gèneres, estils i compositors. Situació de l’obra musical en el seu context social, econòmic, ideològic i artístic.

Les fonts d’informació històrica i la seua utilització. Introducció a la música de les cultures no occidentals. Valoració històrica del folklore.

Criteris d’avaluació

1. Identificar, a través de l’audició, obres de diferents èpoques i descriure els seus trets més característics. Este criteri avalua la capacitat de l’alumne per a captar el caràcter, el gènere, l’estructura formal i els trets estilístics més importants de les obres escoltades.

2. Identificar èpoques i estils, a través de l’audició d’obres amb partitures a la vista. Per mitjà d’este criteri s’avaluen els coneixements de l’alumne quant a la distinció dels distints estils i les seues peculiaritats.

3. Realitzar un comentari crític a partir de l’audició d’una obra determinada. Este criteri tracta d’avaluar la capacitat de l’alumne per a valorar un fet musical concret des d’una perspectiva personal.

4. Per mitjà de l’audició i l’anàlisi, situar cronològicament i comparar obres musicals de semblants característiques representatives entre elles. Per mitjà d’este criteri d’avaluació es pretén comprovar si l’alumne identifica i situa cronològicament els diferents períodes de la història de la música, així com si distingix les seues principals característiques.

5. Interrelacionar la història de la música amb la d’altres aspectes de la cultura i el pensament. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar l’evolució del pensament crític de l’alumne, pel que fa a la seua capacitat de valoració de les distintes etapes de la història de la música, en el global, o de determinats autors o obres, en el particular, dins del context social i cultural que es van produir.

6. Rastrejar les circumstàncies de qualsevol tipus (polítiques, culturals, econòmiques, ideològiques) que puguen incidir en el desenrotllament evolutiu de les distintes èpoques, estils o autors més representatius de la història de la música. Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne per a analitzar la complexitat de circumstàncies i interessos (polítics, culturals, econòmics, ideològics) que, per la seua importància, determinen el posterior desenrotllament d’una època, un estil o un autor determinat.

7. Realitzar comentaris sobre textos relatius a la música o de contingut musical, tant des del punt de vista històric com a estètic. Este criteri avalua la capacitat de l’alumne per a captar i descriure els plantejaments plasmats per l’autor i relacionar-los amb els corrents estilístiques d’una època concreta.

8. Realitzar un treball senzill sobre algun aspecte determinat de la música actual o passada. Este criteri valorarà en quina mesura els alumnes són capaços de plantejar-se i realitzar en termes acceptables un xicotet treball, individual o en equip, que els motive a interessar-se a descobrir i conéixer una miqueta més de l’assignatura, sent l’important en este cas l’autenticitat i el rigor de l’estudi realitzat i no la rellevància del tema.

Introducció El cant és l’única disciplina musical que està indissolublement lligada a altres disciplines artístiques a través d’un dels mitjans primordials de comunicació i expressió: la paraula. El text està en l’origen mateix de tota música cantada, fins al punt que els començaments de la literatura musical han d’anar a buscar-se en els primers testimonis que es conserven de cerimònies religioses i de lírica popular que van ser compostos per a ser cantats. El patrimoni vocal acumulat a partir de tan remots orígens és d’una incalculable riquesa que pot ser quantificada partint de la dada que la música purament instrumental -el protagonisme de la qual no ha fet sinó incrementar-se al llarg dels últims seglesté el seu origen mateix en la tradició vocal, en la necessitat, tan antiga com la música mateixa, d’acompanyar el cant monòdic, individual o plural, i, més tardanament, en l’ús de duplicar les veus en el cant polifònic, ús de què acabarà independitzant-se i així donarà lloc així a noves i importantíssimes formes d’art sonor.

Ja que el text i la música estan indissolublement units des del seu origen en la música cantada, l’especialitat de cant ha d’incloure una assignatura destinada a l’aprenentatge dels principals idiomes que són d’ús corrent en la música vocal. Abans de transmetre un missatge és necessari comprendre’l per a, a continuació, fer-lo arribar de manera intel·ligible al subjecte receptor, en este cas, l’oient, el públic en general. Tenim, doncs, d’una part, la necessitat ineludible d’entendre un text per a poder-lo comunicar amb ple sentit; i d’una altra, l’obligació, no menys peremptòria, de «dir» eixe text de manera correcta quant a la seua articulació, pronunciació i accentuació. A este respecte és necessari subratllar la importància que alguns fonemes posseïxen, quant a la seua específica sonoritat, per a provocar certs efectes musicals: la pura sonoritat de certs fonemes pot influir decisivament en l’expressió.

Com a complement als objectius purament pràctics de l’assignatura, seran molt convenients tots els coneixements addicionals que puga adquirir-se en relació a l’idioma i la cultura de què procedix, com ara literatura, art, etc. No són coneixements superflus, sinó que poden ser una ajuda valuosíssima a l’hora d’enriquir una interpretació.

L’aprenentatge d’un idioma aplicat al cant és quelcom que ha d’anar aparellat als estudis vocals, aprofundint sempre de la mateixa manera en les dos direccions: el coneixement de l’idioma ha d’acompanyar sempre al progressiu domini de la tècnica vocal.

Objectius

a) Conéixer bé la fonètica dels idiomes de què es tracte.

b) Comprendre tot tipus de missatges orals o escrits en qualsevol de les llengües usuals en el repertori.

c) Llegir, donant-los el sentit i l’expressió que cal, textos escrits d’un nivell adequat a la capacitat de l’alumne.

d) Utilitzar la lectura de textos a fi de familiaritzar-se amb els diferents registres lingüístics de la llengua quotidiana i de la llengua literària.

e) Valorar la importància de la llengua dins d’un text cantat.

f) Apreciar la riquesa que suposen les diverses cultures i els seus llenguatges, concebent estos últims com altres tantes formes de codificar l’experiència i de fer possibles les relacions interpersonals.

Continguts Comprensió global de missatges orals. Reproducció i producció de missatges orals. Entrenament de les destreses fonètiques (articulació, emissió correcta, reconeixement i diferenciació auditiva dels fonemes, pronunciació correcta, aplicació de la fonètica cantada, coneixement de les regles del sistema foneticofonològic). Utilització del repertori individualitzat per a l’adquisició i la realització automatitzada del sistema foneticofonològic. Comprensió global dels textos poeticoliteraris i coneixement del seu context històric, cultural i artístic. Anàlisi fonètica per a diferenciar signes de forma autònoma.

Criteris d’avaluació 1) Emetre correctament breus continguts orals en la llengua estudiada.

Este criteri servix per a avaluar la capacitat de comprensió de l’alumnat en l’idioma estudiat. 2) Llegir de manera autònoma un text literari musical en la llengua estudiada. Este criteri pretén valorar la capacitat de relacionar els coneixements de l’idioma amb el contingut i tractament musical. 3) Memoritzar textos breus pertanyents a obres musicals.

Este criteri avalua la capacitat de comprensió i interrelació del text amb l’obra musical. 4) Transcriure i comentar fonèticament textos de partitures estudiades.

Amb este criteri es pretén comprovar la capacitat de l’alumnat per a aplicar de forma autònoma els coneixements fonètics en la interpretació musical. 5) Cantar de memòria pronunciant correctament el text de les partitures del repertori de l’alumne.

Este criteri avalua el domini de l’alumne en relació amb les destreses fonètiques adquirides.

L’adquisició d’un llenguatge és un procés continu. Una vegada aconseguits els objectius bàsics d’escoltar, parlar, llegir i escriure ens trobem ja en situació idònia d’anar enriquint eixe llenguatge primari.

La pràctica instrumental que l’alumne i l’alumna realitzen en este nivell i la seua activitat de conjunt els estan ja posant en contacte amb una literatura musical rica, àmplia i complexa. El llenguatge musical ha de desvelar-los tots els conceptes i facilitar-los l’activitat de realitzar, analitzar, comprendre i aprendre tot el que les obres signifiquen.

El repertori d’obres s’estén al llarg de diferents èpoques i estils.

Els seus materials de treball en l’àrea del llenguatge han d’arreplegar també esta panoràmica extensa, no limitant el treball a exercicis híbrids quant a estils, formes i continguts.

L’aprenentatge de l’harmonia es perfila ja, com un horitzó pròxim en el currículum de l’alumne i de l’alumna. Només si aporta unes sensacions clares i unes pràctiques bàsiques podran desenrotllar la tècnica harmònica sobre uns fonaments sòlids. El món de la composició musical ha evolucionat amb cridanera rapidesa a partir del segle XX. Els elements rítmics guanyen en protagonisme i les unitats mètriques que els contenen i representen se superposen, es mesclen, se succeïxen en una constant variació, apareixen noves fórmules ritmicomètriques, es fan atípiques les ordenacions rítmiques dels compassos que podríem anomenar usuals o convencionals o, decididament desapareixen arrossegant després d’ells la línia divisòria periòdica per a deixar pas a una nova articulació o accentuació, sense unitat única referencial de pulsació.

Tot un món, apassionant per la seua força cinètica, que en la mesura adaptada a les ensenyances professionals ha de ser un important contingut d’esta. Si el món tonal en les seues formulacions bàsiques constituïx la comesa primordial del llenguatge musical, no és menys certa la necessitat d’una part i l’obligació d’una altra, d’abordar el treball del llenguatge posttonal i atonal, assortint l’alumnat de totes les ferramentes, les tècniques i els codis que li permeten un millor acostament i una major i millor comprensió de les noves literatures musicals.

D’altra banda, el coneixement del llenguatge musical proporciona la comprensió dels elements i regles que el formen proporcionant així a l’alumne i a l’alumna la capacitat d’expressar-se musicalment, a través de la improvisació, la interpretació o la creació de xicotetes obres.

D’esta manera es completa el procés d’adquisició d’un llenguatge.

Això fa que esta ferramenta al servici de la comunicació, indissolublement unida al pensament, a la creació i a l’expressió del fet musical concret, estiga obligada a abordar, per a ser una verdadera ferramenta de comunicació, els llenguatges de totes les músiques que siguen demanades per la societat. L’oïda, el gran instrument que el músic mai pot deixar de treballar, ha de ser ara receptor i captador de missatges diversos, a vegades per a la seua comprensió i apreciació, a vegades per a la seua posterior escriptura. Esta labor no serà mai possible si no es potencia la memòria musical. La música és un art que es desenrotlla en el temps i els sons tenen una presència efímera. Només la memòria pot ajudar a entendre retenint, associant, comparant i establint referències.

Aconseguir una correcció formal en l’escriptura permetrà a l’alumne i a l’alumna comunicar les seues idees o reproduir les alienes en una forma intel·ligible. Conéixer i rebre quedaria sense sentit si tots els elements coneguts no passen a ser una capacitat d’expressió, la qual cosa fa necessari fomentar la improvisació o l’elaboració dels pensaments musicals de l’alumne i de l’alumna fent complet el procés de rebre i transmetre ineludible en l’adquisició d’un llenguatge.

Tot este catàleg d’accions ha de dirigir-se a potenciar unes actituds de desenrotllament orgànic en les facultats creatives i analítiques de l’alumne i de l’alumna, així com a una recerca de rigor en l’estudi, de respecte i valoració de l’obra artística i els seus creadors, i a una capacitat de col·laboració i participació en activitats de grup, basada tant en la consideració cap a tot el seu entorn físic i humà, com en el respecte i la valoració d’ells mateixos. Objectius Les ensenyances de llenguatge musical de les ensenyances professionals de música tindran com a objectius contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Compartir vivències musicals amb els altres elements del grup que li permeten enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del cant i de la participació instrumental en grup.

b) Conéixer els elements del llenguatge musical i la seua evolució històrica, per a relacionar-los amb les obres musicals dins del seu temps i la seua circumstància. Interpretar correctament els símbols gràfics i conéixer els que són propis del llenguatge musical contemporani.

c) Utilitzar la dissociació motriu i auditiva necessàries per a executar o escoltar amb independència desenrotllaments rítmics o melòdics simultanis.

d) Reconéixer i representar gràficament obres, fragments musicals a una o dos veus realitzades amb diferents instruments.

e) Reconéixer a través de l’audició i de la lectura estructures harmòniques bàsiques.

f) Utilitzar els coneixements sobre el llenguatge musical per a refermar i desenrotllar hàbits d’estudi que propicien una interpretació conscient.

g) Conéixer els elements del llenguatge musical relatius al «jazz» i la música moderna. Continguts Rítmics. Pràctica, identificació i coneixement de compassos originats per dos o més pulsacions desiguals. Coneixement i pràctica de metres irregulars amb estructures fixes o variables. Polirítmies i polimetries. Reconeixement i pràctica de grups de valoració especial amb duracions i posicions mètriques diverses. Pràctica de ritmes simultanis que suposen divisions diferents de la unitat. Pràctica d’estructures rítmiques atípiques en compassos convencionals. Ritmes «aksak», «coixos» o de valor afegit. Pràctica de música sense compassar. Reconeixement i pràctica de ritmes que caracteritzen la música de «jazz», «pop», etc. Pràctica de canvis de compàs amb unitats iguals o diferents i aplicació de les equivalències indicades. Desenrotllament d’hàbits interpretatius a partir del coneixement i l’anàlisi dels elements rítmics.

Improvisació sobre esquemes rítmics establits o lliures.

Melodicoharmònics. Pràctica auditiva i vocal d’estructures tonals enriquides en el seu llenguatge per flexions o modulacions, amb reconeixement analític del procés. Pràctica auditiva i vocal d’obres modals en les seues diverses manifestacions històriques i folklòriques. Pràctica d’intervàl·lica pura (no tonal) i aplicació a obres posttonals o atonals. Reconeixement auditiu i anàlisi d’estructures tonals i formals no complexes. Improvisació sobre esquemes harmònics i formals establits o lliures. Aplicació vocal o escrita de baixos harmònics a obres proposades de dificultat adaptada al nivell. Desenrotllament d’hàbits interpretatius a partir del coneixement i l’anàlisi dels elements melodicoharmònics.

Lectoescriptura. Pràctica de lectura horitzontal de notes amb els ritmes escrits i indicacions metronòmiques diverses. Lectures d’agrupacions verticals de notes. Coneixement i pràctica de les normes d’escriptura melòdica i harmònica. Pràctica de lectura de notes, sense clau, atenint-se al dibuix intervàl·lic. Pràctica d’identificació i escriptura de notes en el seu registre correcte. Coneixement de l’àmbit sonor de les claus. Iniciació a les grafies contemporànies. Pràctica de la lectura a primera vista. Audició. Pràctica d’identificació d’elements rítmics, melòdics, modulatoris, cadencials, formals, tímbrics i estilístics en les obres escoltades. Identificació d’errors o diferències entre un fragment escrit i el que escolta. Pràctica de la memòria: memorització prèvia a l’escriptura de frases o fragments progressivament més amplis. Escriptura de temes coneguts i memorització en diferents altures i tonalitats.

Realització escrita de dictats a una i dos veus. Identificació d’acords.

Audició d’obres o fragments en què es reconeguen elements estudiats.

Expressió i ornamentació. Coneixement i aplicació de signes i termes relatius a dinàmica i agògica. Coneixement i aplicació dels signes que modifiquen l’atac dels sons. Coneixement dels signes característics en l’escriptura dels instruments. Coneixement i aplicació d’ornaments adequant-los a l’època de l’obra interpretada.

Criteris d’avaluació 1) Mantindre la pulsació durant períodes de silenci prolongats.

Este criteri té com a objectiu avaluar una correcta interiorització de la pulsació que permeta una execució correcta bé individual o en conjunt. 2) Identificar i executar estructures rítmiques d’una obra o fragment, amb canvi o sense de compàs, en un tempo establit.

Amb este criteri es tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per a encadenar diverses fórmules rítmiques, l’aplicació correcta, si és el cas, de qualsevol equivalència si es produïx canvi de compàs i la interiorització aproximada de diverses velocitats metronòmiques. 3) Entonar improvisant una melodia o cançó tonal amb acompanyament o sense, aplicant-li totes les indicacions de caràcter expressiu.

Este criteri d’avaluació té com a objecte comprovar la capacitat de l’alumnat per a aplicar les seues tècniques d’entonació i la justesa d’afinació a un fragment melòdic tonal amb alteracions accidentals que poden o no provocar una modulació, fent-se conscient de les característiques tonals o modals del fragment. Si és acompanyat instrumentalment, este acompanyament no ha de reproduir la melodia. 4) Llegir internament, en un temps breu i sense verificar la seua entonació, un text musical i reproduir-lo de memòria.

Es tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat per a imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melòdic a partir de l’observació de la partitures. 5) Identificar o entonar tot tipus d’interval melòdic.

Este criteri d’avaluació permet detectar el domini de l’interval per part de l’alumnat com a element d’aplicació a estructures tonals o no tonals. 6) Entonar una obra atonal amb acompanyament o sense, aplicant les indicacions de caràcter expressiu. Es tracta d’avaluar l’aplicació artística a una obra atonal dels coneixements melòdics i rítmics adquirits. L’acompanyament, si n’hi ha, no reproduirà la melodia. 7) Identificar intervals harmònics i escriure’ls en el seu registre correcte. Es busca conéixer la capacitat de l’alumnat per a la percepció simultània de dos sons en diferents relacions intervàl·liques, així com la identificació de les regions sonores en què es produïxen. 8) Reproduir models melòdics, escalístics o acordals en diferents altures. Es tracta de comprovar la destresa de l’alumnat per a reproduir un fet melòdic a partir de diferents sons, fent-se conscient de les alteracions necessàries per a la seua reproducció exacta. 9) Improvisació vocal o instrumental de melodies dins d’una tonalitat determinada.

Este criteri pretén comprovar l’enteniment per part de l’alumnat dels conceptes tonals bàsics al fer ús lliure dels elements d’una tonalitat amb lògica tonal i estructural. 10) Identificar i reproduir per escrit fragments musicals escoltats.

Amb este criteri s’avalua la destresa de l’alumnat per a la utilització correcta de la grafia musical i la seua capacitat de relacionar el fet musical amb la seua representació gràfica. 11) Reconéixer i escriure fragments musicals a dos veus.

Es pretén comprovar la percepció i la identificació per part de l’alumnat d’aspectes musicals polifònics. 12) Reconéixer i escriure fragments musicals realitzats per dos instruments diferents, excloent el piano.

Amb este criteri es pretén comprovar que la capacitat auditiva de l’alumnat no patix distorsió quan rep el missatge a través d’un vehicle sonor diferent del piano. 13) Reconéixer auditivament aspectes cadencials i formals d’un fragment musical. Per mitjà d’este criteri es tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat per a percebre aspectes sintàctics i estructurals de l’obra escoltada i denominar-los correctament. 14) Reconéixer auditivament diferents timbres instrumentals.

Es pretén constatar la familiarització de l’alumnat amb els timbres provinents d’altres instruments diferents del que constituïx la seua especialitat. 15) Reconéixer auditivament formes d’atac, articulacions, matisos i ornaments d’una obra o fragment. Es tracta en este cas de comprovar la capacitat d’observació de l’alumnat d’aspectes directament relacionats amb la interpretació i l’expressió musicals. 16) Improvisar vocalment o instrumentalment sobre un esquema harmònic donat. Este criteri d’avaluació va ordenat a comprovar, dins del nivell adequat, la comprensió per part de l’alumnat de la relació entre harmonia i veus melòdiques. 17) Entonar fragments memoritzats d’obres de repertori seleccionats entre els proposats per l’alumne o l’alumna.

Este criteri tracta d’avaluar el coneixement de les obres de repertori i la capacitat de memorització. 18) Aplicar lliurement ritmes percudits a un fragment musical escoltat. Es busca ací avaluar la capacitat d’iniciativa implicant, a més, el reconeixement ràpid d’aspectes rítmics i expressius de l’obra en qüestió. 19) Aplicar baixos harmònics senzills, vocalment o gràficament, a una obra breu prèviament escoltada. Este criteri pretén buscar l’associació melodia-harmonia imaginant esta des de la melodia escoltada. 20) Situar amb la major aproximació possible l’època, l’estil i, si és el cas, l’autor o l’autora d’una obra escoltada.

Es tracta d’una proposta per a fomentar la curiositat i l’atenció de l’alumnat a l’escoltar música, fent-se conscient dels caràcters generals que identifiquen estils i autors. 21) Analitzar una obra del seu repertori instrumental, com a situació històrica, autor i característiques musicals d’esta: Harmòniques, formals, tímbriques, etc. Intenta este criteri potenciar els hàbits de l’estudi intel·ligent i rigorós, fent-se conscient de les circumstàncies tècniques i socials que envolten l’obra artística.

La pràctica de la música de cambra durant el període d’estudis corresponent a les ensenyances professionals de música respon a un conjunt de necessitats de l’alumnat de música que difícilment poden ser ateses si no és a través d’esta activitat.

L’activitat cambrística suposa el vehicle fonamental per a integrar i posar en pràctica una sèrie d’aspectes tècnics i musicals l’aprenentatge dels quals a través dels estudis instrumentals i teòrics posseïx forçosament un caràcter analític que ha de ser objecte d’una síntesi ulterior a través de la pràctica interpretativa. La pràctica de la música de cambra complix una funció decisiva en el desenrotllament de l’oïda musical en tots els seus aspectes. El repertori cambrístic constituïx el mitjà idoni perquè l’alumne i l’alumna desenvolupen el sentit de l’afinació, desenrotllament que no pot deixar de ser intuïtiu i mimètic, que es resistix a ser ensenyat o transmés per mètodes racionals i que requerix una llarga praxi musical, preferentment en conjunt.

Una de les característiques fonamentals de la pràctica cambrística és l’absència de director o directora. Això obliga a desenrotllar les competències necessàries de comunicació visual i gestual entre els membres del grup, aprendre a valorar la importància de la respiració conjunta, establir criteris comuns d’interpretació i, en definitiva, afavorir el desenrotllament d’una nova dimensió de la interpretació basada en la codirecció.

Així mateix, l’exercici de la música de cambra estimula la capacitat -imprescindible per a tot músicper a escoltar els altres instruments mentre es toca el propi i per a desenrotllar el sentit de «sonoritat del conjunt». La interacció entre diversos instrumentistes col·labora igualment al desenrotllament de la sensibilitat en matèria de dinàmica, fraseig, ritme i vibrato: quant a la «dinàmica», per exigir una sensibilització respecte a l’audició de plans sonors i a la percepció de la funció exercida en cada moment per cada un dels instruments (solística, acompanyant, contrapuntística, harmònica, etc.); quant al «fraseig», perquè col·labora a desenrotllar el sentit del diàleg i la mimesi musical; quant al «ritme», perquè la música de conjunt exigix per si mateixa una precisió i compenetració rítmica que faça possible la simultaneïtat i l’ajust entre els diversos instruments, alhora que propicia el desenrotllament de la comunicació a través del gest, i de qualsevol altra forma no verbal, entre els instrumentistes (entrades, definició del ‘tempo’, rubato i altres modificacions del «tempo», talls finals, respiracions, etc.); quant al «vibrato», en el sentit que la pràctica cambrística obliga a homogeneïtzar i simultaniejar el període, la velocitat i l’amplitud dels diversos vibratos. La música de cambra obliga els músics que la practiquen a desenrotllar determinats hàbits d’autodisciplina i mètode extremadament beneficiosos, com ara l’homogeneïtzació de l’articulació, la planificació dels colps d’arc en els instruments de corda o de les respiracions en els de vent, etc., alhora que permet el contrast de l’instrument propi amb altres de diferent naturalesa. Des d’un punt de vista musical, la pràctica cambrística és imprescindible per a la maduració d’un músic en el terreny de l’expressivitat i l’emotivitat, ja que suposa un camp idoni perquè la capacitat afectiva del futur músic aflore en la seua interpretació, fet que ha de ser propiciat com més prompte millor.

Al seu torn, l’intercanvi d’idees i la confrontació entre diversos punts de vista interpretatius resulta summament formativa i estimulant per a un instrumentista en període de formació, col·labora al desenrotllament de la capacitat analítica i fomenta que la interpretació responga a una idea musical i transcendisca el nivell de mera lectura.

Així mateix, la pràctica i el coneixement del repertori de cambra suposa un pas decisiu en el coneixement del repertori de l’instrument i de l’evolució estilística dels diferents períodes de la història de la música. En suma, el cultiu de la música de cambra resulta absolutament complementari de la formació instrumental, permetent l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits en la classe d’instrument, dins d’una activitat que, a causa del seu caràcter lúdic, permet la pràctica musical en condicions ideals d’espontaneïtat i distensió.

Objectius Les ensenyances de Música de Cambra de les ensenyances professionals de música tindran com a objectius contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Valorar la música de cambra com un aspecte fonamental de la formació musical i instrumental.

b) Aplicar en tot moment l’audició polifònica per a escoltar simultàniament les diferents parts alhora que s’executa la pròpia.

c) Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora de manera que l’ajust de so es realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats estilístiques i interpretatives de l’obra.

d) Conéixer i realitzar els gestos bàsics que permeten la interpretació coordinada sense director o directora.

Continguts La unitat sonora: Respiració, atac, vibrato, colps d’arc, afinació, articulació, ritme i fraseig. Agògica i dinàmica. Estudi i pràctica dels gestos anacrúsics necessaris per a tocar sense director. Equilibri sonor i de plans. Anàlisi i interpretació d’obres bàsiques del repertori que incloguen diferents estils. Conjunt d’instruments monòdics. Quartet de corda: Igualtat de so en els distints atacs de l’arc, vibrato, afinació, etc., distribució de l’arc per al fraseig. Quintet de vent: igualtat en els atacs, articulació, fraseig, etcètera. Respiració, afinació i vibrato. Conjunt de metalls. Pràctica cambrística en formacions diverses.

Cambra amb piano: equilibri en els atacs dins de la diversitat de respostes. Equilibri de cordes, vent i piano. Articulació, afinació, fraseig, etc. Estudi d’obres de cambra amb clau o instrument polifònic obligat. Aplicació dels coneixements de baix continu a l’acompanyament d’un o més solistes. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Criteris d’avaluació 1) Interpretar obres de distintes èpoques i estils dins de l’agrupació corresponent. Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat d’unificació del criteri interpretatiu entre tots els components del grup i l’equilibri sonor entre les parts. 2) Actuar com a responsable del grup dirigint la interpretació collectiva mentre realitza la seua pròpia part.

Per mitjà d’este criteri es pretén verificar que l’alumnat té un coneixement global de les partitures i sap utilitzar els gestos necessaris de la concertació. Així mateix es poden valorar els seus criteris sobre la unificació del so, timbre, vibrato, afinació i fraseig. 3) Llegir a primera vista una obra de xicoteta dificultat en l’agrupació que corresponga.

Este criteri pretén constatar la capacitat de l’alumnat per a deseixir-se’n amb autonomia en la lectura d’un text, el seu grau de fluïdesa i comprensió de l’obra. 4) Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat com a membre d’un grup, la valoració que té del seu paper dins d’este i el respecte per la interpretació musical. 5) Interpretació pública d’obres d’estils i èpoques diverses.

Este criteri constata la unificació del fraseig, la precisió rítmica, l’equilibri sonor, la preparació de canvis dinàmics i d’accentuació, així com l’adequació interpretativa al caràcter i l’estil de la música interpretada. 6) Interpretació pública d’una obra contemporània amb formació instrumental heterogènia. Per mitjà d’este criteri es pretén comprovar el grau de comprensió del llenguatge contemporani, el coneixement d’efectes i grafies, així com l’equilibri sonor dins d’un conjunt d’instruments de morfologies diverses i poc habituals.

El procés d’ensenyança i aprenentatge de les diverses especialitats instrumentals té forçosament un marcat caràcter individual. D’ací que el currículum haja d’albergar assignatures que transcendisquen esta component unipersonal de la pràctica musical i introduïsquen elements col·lectius. La pràctica instrumental resulta així entesa no sols com l’adquisició d’una complexa tècnica i la progressiva formació d’uns criteris musicals propis, sinó també com una ferramenta de relació social i d’intercanvi d’idees entre els propis instrumentistes.

L’educació musical no pot ni ha de perseguir com a única meta la formació de solistes instrumentals «stricto sensu»; la seua principal missió ha de ser oferir a la societat els músics que esta necessita per a poder canalitzar aquelles activitats que demana la comunitat. En este sentit, a partir del S. XIX, l’orquestra s’ha convertit, pel seu extens repertori i pel seu vast potencial comunicador, en el vehicle d’expressió musical per antonomàsia. L’elevat nombre d’instrumentistes que la integra provoca, en conseqüència, que un percentatge molt alt dels estudiants d’aquells instruments susceptibles d’entrar a formar part de l’orquestra (corda, vent i percussió, fonamentalment) tinguen en esta el seu destí professional més freqüent i, sovint, únic.

La pràctica indistinta d’orquestra o banda, o, si és el cas, el conjunt que corresponga, té com a finalitat facilitar la participació, a través de distintes formacions, de tot l’alumnat. Es procura així una organització més flexible de l’ensenyança, alhora que es permet que determinats instruments amb dificultats d’integració tinguen el marc oportú per a la pràctica instrumental col·lectiva. Així, la participació en les agrupacions ja siguen instrumentals o corals, suposa i garantix la presència activa dels alumnes i de les alumnes en una de les activitats que impliquen major projecció del centre en la societat.

La pràctica, tant de l’orquestra com de la banda, constituïx una matèria necessària per a la formació musical i la seua lògica conseqüència ha de ser la inclusió en el currículum de les ensenyances professionals de música de dos assignatures, Orquestra i Banda, i la seua presència ve justificada en un doble sentit. D’una banda, perquè oferirà als instrumentistes l’experiència i els coneixements necessaris relatius al funcionament, les regles i la convivència característiques de la interpretació d’estes agrupacions. D’una altre, perquè actuarà positivament sobre tots aquells instruments, el nivell dels quals els capacite especialment per a tocar en una agrupació. Evitarà, en suma, que consideren la vida professional d’estos músics com una opció de segona fila, acreixerà el seu decantament cap a l’inici d’una determinada opció professional i facilitarà el seu ingrés i la seua adaptació psicològica en un cos social reduït, però amb unes regles molt definides i no sempre còmodes o fàcils de complir. Igual que la música de cambra -una assignatura que perseguix objectius d’una naturalesa semblant-, l’orquestra, la banda o el conjunt serviran per a traure l’alumnat d’un repertori quasi sempre caracteritzat per les seues dificultats tècniques i per la desigualtat respecte a l’instrument encarregat d’acompanyar-lo (sovint el piano) i introduir-lo en un món nou, més igualitari i de naturalesa més rica i molt variada. Així, els gèneres musicals deixaran de ser només la sonata, el concert o les peces de virtuosisme, amb la qual cosa l’alumne i l’alumna podran endinsar-se en altres com la simfonia, l’oratori, el poema simfònic o fins i tot l’òpera. En el cas d’instruments amb una literatura escassa o amb partitures de molt desigual vàlua musical, estes agrupacions suposen la possibilitat d’endinsar-se en les composicions més rellevants de la història de la música occidental en igualtat de condicions respecte a instruments més «hegemònics» (violí, flauta o trompa, per exemple), amb tot el que això implica d’enriquiment en la formació musical de l’alumnat. La convivència amb instruments de naturalesa i tècniques molt diverses, en fi, proporcionarà també a l’alumne i a l’alumna una visió molt més àmplia del fet musical i enriquirà el seu coneixement dels timbres (tant individualment com col·lectivament considerats) i de les diverses peculiaritats organològiques.

Les dificultats tècniques o el mer lluïment del solista donaran pas a un repertori que alberga moltes de les millors pàgines de la música occidental i a un complex entramat d’interrelacions instrumentals en què l’alumne i l’alumna se sentiran protagonistes destacats. El fet que siguen diversos els instrumentistes encarregats de tocar una sola veu o part no té perquè entelar un àpex este protagonisme, que pel fet de ser col·lectiu no ha d’implicar una disminució del perfil exercit per cada un dels integrants de l’agrupació. Esta és una suma d’individualitats unides per la ment rectora del director o directora, que ha de saber extraure el millor d’aquelles, que en cap cas han d’aspirar a perdre’s en l’anonimat, com tampoc sobreeixir per damunt de les seues companyes. La unitat de criteri i la igualtat de l’execució han de ser per això les principals metes a aconseguir. L’orquestra, la banda i els conjunts que es formen han de fomentar també les relacions humanes entre els alumnes i les alumnes, acostumats quasi sempre a una pràctica individualista i solitària dels seus instruments. Han d’incrementar l’actitud d’escoltament de tot allò que rodeja la pròpia execució unipersonal a fi d’aconseguir aspectes inherents a tota bona interpretació en l’agrupació: afinació, empastat, homogeneïtat en el fraseig, igualtat en els atacs, claredat en les textures, etc.

El respecte a totes les indicacions del director o de la directora fomentarà una actitud de disciplina i provocarà la necessitat de memoritzar-les perquè el treball realitzat al llarg dels assajos done els fruits en el concert. En este, l’alumne o l’alumna podran experimentar una sensació molt diferent, ja que seran conscients que en la pràctica de grup la responsabilitat és compartida. Tot això redunda, al cap i a la fi, en la introducció d’eixa component de pluralitat que l’alumne i l’alumna han de sentir com un element bàsic de la seua formació a l’entrar en les ensenyances professionals, en el que, parafrasejant Goethe, els coneixements adquirits han de permetre-li convertir la pràctica instrumental en el si de les agrupacions en «una conversació entre moltes persones raonables». Objectius Les ensenyances d’orquestra i banda de les ensenyances professionals de música tindran com a objectius contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius de cada un d’ells.

b) Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions estètiques a través del treball del director o de la directora i de l’experiència del grup que li permeten complir amb la seua responsabilitat com a intèrpret dins d’este.

c) Dominar el propi instrument d’acord amb les exigències de cada obra.

d) Aplicar en tot moment l’audició polifònica per a escoltar simultàniament les diferents parts alhora que s’executa la pròpia demostrant la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

e) Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora, de manera que l’ajust de so es realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives de l’obra.

f) Interpretar obres representatives del repertori de l’agrupació d’acord amb el seu nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director o de la directora.

g) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

h) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.

i) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument.

j) Respectar les normes que exigix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció contínua, valoració del treball col·lectiu, etc., i responsabilitzar-se en tot moment d’estes.

k) Valorar la pràctica en grup com un procés d’aprenentatge imprescindible per al futur exercici professional.

Continguts Importància de l’afinació prèvia a partir del «La» de l’oboé. L’anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica del grup. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director o de la directora.

Desenrotllament de l’oïda per al control permanent de l’afinació dins de l’agrupació. Desenrotllament de la igualtat en atacs (instruments de vent i percussió). Desenrotllament de la igualtat en els colps d’arc.

Coneixement i valoració de les normes de comportament en l’agrupació. Estudi previ de la «particel·la», silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director o de la directora, responsabilitat d’anotar les indicacions, etc. Importància del paper de cada un dels membres de l’agrupació. Treball per seccions. Treball gradual del repertori bàsic més significatiu de l’agrupació. Valoració del silenci com a marc de la interpretació.

Criteris d’avaluació 1) Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs. Per mitjà d’este criteri es tracta de valorar la capacitat per a adequar el propi so al de la família corresponent i la precisió d’atacs i entrades d’acord amb l’anacrusa del director o de la directora. 2) Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs, reduint la corda al nombre mínim possible d’alumnes per cada secció d’esta. Este criteri pretén avaluar la capacitat d’escoltament de les altres parts, unificant-se amb les afins, i el grau d’afinació harmònica i del conjunt, unificant unísons. 3) Improvisar una obra de xicoteta dificultat.

Este criteri pretén comprovar la integració rítmica en el conjunt seguint el tempo marcat pel director o la directora, la precisió per a reaccionar a les seues indicacions, el domini del seu instrument i el grau d’afinació en la lectura a vista. 4) Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat com a membre d’un grup, la valoració que té del seu paper dins d’este i el respecte per la interpretació musical. 5) Realitzar concerts públics amb les obres assajades.

Este criteri constata l’actitud, necessàriament disciplinada de l’instrumentista en l’orquestra, la capacitat d’assumir el paper assignat, la seua contribució dins de l’equilibri de plans del conjunt i la seua adequació al caràcter i estil que marca el director o la directora.

Introducció La música de la cultura occidental en els últims segles està basada en la simultaneïtat sonora, contrapuntística i/o harmònica. Per a qualsevol músic la pràctica d’un instrument polifònic és una ferramenta de treball d’indubtable eficàcia, ja que:

a) Li oferirà la possibilitat de penetrar en el teixit d’una partitura polifònica més o menys complexa, agarrant-la globalment en les seues dimensions vertical i horitzontal i convertint-la immediatament en realitat sonora.

b) El desenrotllament de l’audició interna es vorà afavorit i reforçat per mitjà de la comprovació immediata en l’instrument polifònic de com sona en la realitat allò que s’ha imaginat en la ment a partir de l’escriptura. c)Potenciarà el desenrotllament del sentit harmònic i contrapuntístic de l’estudiant.

d) A més, per als intèrprets d’instruments monòdics o de capacitat polifònica limitada (corda), amb un ampli repertori d’obres amb acompanyament d’un instrument polifònic, esta pràctica és un mitjà auxiliar valuosíssim per al millor coneixement del repertori específic del seu propi instrument. Els instruments de gran capacitat polifònica són, per la seua constitució, els de teclat. Entre ells, el piano apareix com l’instrument idoni per a realitzar esta funció complementària per les raons següents: - La ja ressenyada capacitat polifònica. - Amplitud de registre. - Riquesa dinàmica. - Senzillesa de mecanisme enfront d’altres instruments de teclat (més d’un teclat, registres) - Relativa fàcil disponibilitat enfront de la d’estos últims.

L’assignatura Piano complementari ha estat present com a matèria obligatòria en el currículum de les ensenyances musicals de grau mitjà. El nivell d’exigència quant a capacitat tecnicointerpretativa no pot ser el mateix per a pianistes com per a no pianistes, així com la metodologia que s’ha de seguir no pot ser la mateixa. D’altra banda, l’obligatorietat de l’estudi del piano en estos estudis es preveu per la necessitat que del seu estudi té tot tipus d’instrumentistes: intèrprets, musicòlegs, cantants, compositors, directors, pedagogs, etc. Amb esta assignatura es conferix solidesa a este període d’estudis marcat pel seu caràcter propedèutic. Així mateix, es pretén oferir una ensenyança orientada a completar la formació dels instrumentistes no polifònics i a posar en mans dels estudiants que vagen a optar per altres especialitats en el grau superior un utensili que els permeta l’accés pràctic a qualsevol música. Amb este objectiu, l’ensenyança no s’orientarà tant cap al desenrotllament d’una gran capacitat tècnica, com a potenciar altres aspectes, ja assenyalats abans, com ara percepció global de la polifonia, audició interna, habilitat en la lectura a primera vista (inclosa una simplificació d’allò que s’ha escrit en la partitures), etc. Per descomptat, convé tindre en compte que la capacitat de realització al teclat estarà sempre condicionada pel grau de domini aconseguit en la tècnica de l’instrument, però és evident que, en este sentit, els nivells a fixar han de ser com a màxim els d’una ensenyança elemental de l’instrument. L’amplitud de contingut i dedicació horària no ha de conduir a una preparació instrumentista significativa. D’esta manera podrà complir el piano una desitjable i convenient funció complementària en l’educació de tot professional de la música.

Objectius Les ensenyances del piano complementari de les ensenyances professionals de música tindran com a objectius contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i possibilitats de l’instrument per a utilitzar-les dins del nivell.

b) Comprendre el discurs musical a través de l’escriptura pianística.

c) Aconseguir progressivament rapidesa de reflexos en la lectura a primera vista, amb l’instrument.

d) Comprendre els elements essencials harmonicoformals d’una partitura polifònica.

e) Aconseguir una tècnica pianística elemental, basada en la percepció de la pròpia relaxació.

f) Interpretar un repertori propi pianístic que incloga obres senzilles representatives de diferents èpoques i estils.

Continguts Desenrotllament de la percepció interna de la pròpia relaxació.

Assentar les bases d’una utilització i identificació conscient del pes del braç. Assentar les bases fonamentals de la tècnica braquial i digital. Principis de digitació pianística: escales, arpegis, acords, pas del polze. Aprenentatge de les diverses formes de pulsació o atac possibles: legato, non legato, staccato i toc de retrocés, en funció sempre de la dinàmica, el fraseig i el sentit musical general del fragment que es tracte. Pràctica de tècnica polifònica a dos veus. Coneixement dels pedals i les seues funcions. Lectura a vista de fragments breus de forma i tonalitats senzilles. Lectura harmònica (lectura d’acords, sèries senzilles d’acords enllaçats, acords desplegats, com ara fórmules del tipus baix Alberti, arpegis, etc.) i lectura contrapuntística lineal a dos veus. Improvisació de cadències, així com d’esquemes harmònics senzills. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres inicials del repertori pianístic propi tradicional que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l’alumne. Estudi de la part pianística d’obres senzilles de repertori del seu instrument principal. Criteris d’avaluació

1. Llegir fragments breus a primera vista, de forma senzilla, i en tonalitats de dificultat progressiva sense modulació.

Este criteri d’avaluació pretén constatar la capacitat de l’alumne per a moure’s amb un cert grau d’autonomia en la lectura a vista de fragments o obres.

2. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d’aprenentatge progressiu individual.

Este criteri d’avaluació pretén verificar que els alumnes són capaços d’aplicar en el seu estudi les indicacions dels professors i amb elles desenrotllar l’autonomia de treball que els permeta certa valoració del seu rendiment.

3. Interpretar la part pianística del repertori inicial específic del seu instrument principal. Este criteri d’avaluació pretén comprovar la capacitat de l’alumne per a utilitzar el tempo, l’articulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació i la seua capacitat d’adaptació al solista.

4. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la capacitat de tocar alhora que s’escolta i s’adapta musicalment i sonorament a la resta dels instruments o veus. Este criteri d’avaluació presta atenció a la capacitat de l’alumne d’adaptar-se musicalment i sonorament als seus companys per a realitzar un treball comú.

5. Analitzar l’estructura harmònica interna d’un fragment de música sense modulació i construïda sobre acords tonals.

Per mitjà d’este criteri es podrà valorar la capacitat de l’alumne per a trobar l’estructura harmònica subjacent en un fragment de música i determinar els diferents tractaments a què esta ha sigut sotmesa per a la realització de l’obra.

6. Reduir a estructures harmòniques un fragment senzill de música escrit per a instrument polifònic. Per mitjà d’este criteri es podran valorar els coneixements analítics de l’alumne pel que fa a la identificació de les estructures harmòniques bàsiques, per mitjà d’un exercici de lectura basat principalment en l’eliminació de tot allò que no siga essencial des del punt de vista de les dites estructures.

7. Lectura simplificada d’obres o fragments amb disposicions harmòniques típicament pianístiques (arpegis, etc.).

Per mitjà d’este criteri es podrà valorar la capacitat de síntesi de l’alumne i la seua rapidesa en la realització de passatges harmònics simples, però d’execució relativament complicada.

8. Lectura a vista d’una partitura senzilla participant dins d’un grup d’instruments o acompanyant un solista.

Es tracta de valorar el grau de desenrotllament dels reflexos i la resta de qualitats que són estimulades en l’alumne a través de la lectura improvisada, formant part d’un grup d’instrumentistes o en l’acompanyament a un solista vocal i instrumental.

Introducció La música és un art que en mesura semblant a l’art dramàtic necessita essencialment la presència d’un mediador entre el creador i el públic a qui va destinat el producte artístic: este mediador és l’intèrpret.

Correspon a l’intèrpret, en les seues múltiples facetes d’instrumentista, cantant, director o directora, etc., eixe treball de mediació, començant la problemàtica de la seua labor pel correcte enteniment del text, un sistema de signes, arreplegats en les partitures que, a pesar del seu continu enriquiment al llarg dels segles, patix -i patirà sempred’irremeiables limitacions per a representar el fenomen musical com una cosa essencialment necessitat de recreació, com quelcom susceptible de ser abordat des de perspectives subjectivament diferents. El fet interpretatiu és, per definició, divers. I no sols per la radical incapacitat de la grafia per a capturar completament una realitat -el fenomen sonorotemporal en què consistix la músicaque se situa en un pla totalment diferent del de l’escriptura, sinó, sobretot, per eixa especial manera de ser de la música, llenguatge expressiu per excel·lència, llenguatge dels «afectes», com deien els vells mestres del XVII i el XVIII, llenguatge de les emocions, que poden ser expressades amb tants accents diferents com artistes capacitats s’acosten a ella per a desxifrar i transmetre el seu missatge.

Açò, de moment, suposa l’aprenentatge -que pot ser previ o simultani amb la pràctica instrumentaldel sistema de signes propi de la música, que s’empra per a fixar, encara que tan sols siga de manera a vegades aproximativa, les dades essencials en el paper. La labor del futur intèrpret consistix, per tant, a: aprendre a llegir correctament les partitures; penetrar després, a través de la lectura, en el sentit d’allò que s’ha escrit per a poder apreciar el seu valor estètic, i desenrotllar al mateix temps la destresa necessària en el maneig d’un instrument perquè l’execució d’eixe text musical adquirisca la seua plena dimensió de missatge expressivament significatiu per a poder transmetre de manera persuasiva i convincent, l’emoció d’orde estètic que en l’esperit de l’intèrpret desperta l’obra musical xifrada en les partitures.

Per a aconseguir estos objectius, l’instrumentista ha d’arribar a desenrotllar les capacitats específiques que li permeten aconseguir el màxim domini de les possibilitats de tot tipus que li brinda l’instrument de la seua elecció, possibilitats que es troben reflectides en la literatura que ens han llegat els compositors al llarg dels segles, tota una suma de repertoris que, d’altra banda, no cessa d’incrementar-se.

Al desenrotllament d’eixa habilitat, a la plena possessió d’eixa destresa en el maneig de l’instrument, és al que anomenem tècnica.

El ple domini dels problemes d’execució que planteja el repertori de l’instrument és, per descomptat, una activitat prioritària per a l’intèrpret, activitat que, a més, absorbix un temps considerable dins del total d’hores dedicades a la seua formació musical global. De totes les maneres, ha de tindre’s molt en compte que els treballs tècnics, representats per eixes hores dedicades a la pràctica intensiva de l’instrument, han d’estar sempre indissociablement units en la ment de l’intèrpret a la realitat musical a què es tracta de donar curs, esquivant constantment el perill que queden reduïts a una mera exercitació gimnàstica. En este sentit, és necessari, per no dir imprescindible, que l’instrumentista aprenga a valorar la importància que la memòria -el desenrotllament d’eixa essencial facultat intel·lectualté en la seua formació com a mer executant i, més encara, com a intèrpret, fins i tot si en la seua pràctica professional normal -instrumentista d’orquestra, grup de cambra, etc.- no té necessitat absoluta de tocar sense ajuda de la part escrita. No és este el lloc d’abordar en tota la seua extensió la importància de la funció de la memòria en el desenrotllament de les capacitats de l’intèrpret, però sí d’assenyalar que al marge d’eixa bàsica memòria subconscient constituïda per la immensa i complexíssima xarxa d’accions reflexes, d’automatismes, sense els quals l’execució instrumental seria simplement impensable, només està sabut allò que es pot recordar en tot moment; la memorització és un excel·lent auxiliar en l’estudi, ja que, entre altres avantatges, pot suposar un considerable estalvi de temps i permet desentendre’s en un cert moment de les partitures per a centrar tota l’atenció en la correcta solució dels problemes tècnics i en una realització musicalment i expressivament vàlida; la memòria juga un paper de primordial importància en la comprensió unitària, global, d’una obra, ja que al desenrotllar-se esta en el temps només la memòria permet reconstituir la coherència i la unitat del seu esdevindre. La formació i el desenrotllament de la sensibilitat musical constituïxen un procés continu, alimentat bàsicament pel coneixement cada vegada més ampli i profund de la literatura musical en general i la del seu instrument en particular. A eixe desenrotllament de la sensibilitat contribuïxen també naturalment els estudis d’altres disciplines teoricopràctiques, així com els coneixements d’orde històric que permetran a l’instrumentista situar-se en la perspectiva adequada perquè les seues interpretacions siguen estilísticament correctes.

El treball sobre eixes altres disciplines, que per a l’instrumentista poden considerar-se complementàries, però no per això menys imprescindibles, conduïx a una comprensió plena de la música com a llenguatge, com a mitjà de comunicació que, en tant que tal, s’articula i es constituïx a través d’una sintaxi, d’uns principis estructurals que, si bé poden ser agafats per l’intèrpret a través de la via intuïtiva en les etapes inicials de la seua formació, no cobren tot el seu valor més que quan són plenament i conscientment assimilats i incorporats al bagatge cultural i professional de l’intèrpret. Tot això ens porta a considerar la formació de l’instrumentista com un front interdisciplinari de considerable amplitud i que suposa un llarg procés formatiu en què juguen un importantíssim paper, d’una banda, el cultiu primerenc de les facultats purament físiques i psicomotrius i, d’una altra, la progressiva maduració personal, emocional i cultural del futur intèrpret.

Objectius

Les ensenyances d’acordió de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Desenrotllar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument, així com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Demostrar un control sobre el pulmó de manera que es garantisca, a més de la qualitat sonora adequada, la consecució dels diferents efectes propis de l’instrument requerits en cada obra.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de la literatura acordeonística de diferents compositors, estils, llenguatges i tècniques d’importància musical i dificultat adequada a este nivell.

d) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, registració, pulmó, etc.

e) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria.

f) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

Continguts

Desenrotllament del perfeccionament tecnicointerpretatiu en funció del repertori i la modalitat instrumental triada. Desenrotllament de la velocitat i flexibilitat dels dits. Tècnica del pulmó i efectes acústics propis de l’instrument (Bellowshatre, ricochet, distorsions). Perfeccionament de la tècnica del pulmó com a mitjà per a aconseguir qualitat de so. Aprofundiment en el treball d’articulació i accentuació (legato, staccato, leggero, coulé, detaché, etc.). Aprofundiment en l’estudi de la dinàmica i de la registració. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Estudi del repertori adequat per a este grau que incloga representació de les distintes escoles acordeonístiques existents. Elecció de la digitació, articulació, fraseig i indicacions dinàmiques en obres on no figuren tals indicacions. Reconeixement de la importància dels valors estètics de les obres. Presa de consciència de les pròpies qualitats musicals i del seu desenrotllament en funció de les exigències interpretatives.

Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances d’arpa de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Desenrotllar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument, així com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Demostrar un bon control de l’ús dels pedals i de l’afinació.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat d’acord amb este nivell.

d) Aplicar, amb autonomia progressivament major, els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació (digitació, articulació, etc.).

d) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

f) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

Continguts

Pràctica en totes les octaves de l’arpa de: intervals harmònics, acords, escales i arpegis amb canvis de tonalitats majors i menors.

Mans paral·leles, inverses, canvis de sentit, mans encreuades, alternades, combinacions de fórmules en cada mà per a desenrotllar la independència entre ambdós. Exercicis d’improvisació. Estudi de cadències i importància dels graus de l’escala com a recursos per a les tècniques «a piacere». Aplicació dels efectes i matisos a les distintes èpoques i estils. Aprofundiment en la digitació i el fraseig. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Estudi de les notes d’adorn en les distintes èpoques i estils. Estudi del repertori simfònic. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances de cant de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Demostrar un control suficient de l’aire per mitjà de la respiració diafragmàtica que possibilite una correcta emissió, afinació i articulació de la veu.

b) Conéixer les característiques i possibilitats de la pròpia veu (extensió, timbre, flexibilitat, qualitats expressives, etc.) i saber utilitzar-les correctament en la interpretació.

c) Emprar la fonètica adequada en relació amb l’idioma cantat i una dicció que faça intel·ligible el text.

d) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

e) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb la veu.

f) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat adequada a este nivell.

Continguts

Estudi de la respiració. Vocalitzacions. Treball de la intensitat i gradació del so vocal. Pràctica de l’extensió gradual cap als extrems de la veu. Desenrotllament gradual de la duració d’una nota tinguda sobre una sola respiració per a la consecució del màxim de «fiato». Exercitació auditiva del timbre de la pròpia veu i busca de distints colors vocals. Desenrotllament de la percepció total de les sensacions fonatòries. Interpretació d’obres d’acord amb cada veu, de menor a major dificultat a mesura que es vaja aconseguint el domini tecnicovocal.

Estudi d’un repertori que haurà d’incloure cançons i àries espanyoles i italianes antigues, cançons de concert espanyoles, cançons llatinoamericanes, italianes, alemanyes i franceses, romances de sarsuela i òpera espanyola i estrangera i àries d’oratoris o cantates. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances de clavecí de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer la història i la literatura del clavecí i dels instruments afins de teclat que van conviure amb ell, així com les seues formes musicals bàsiques.

b) Valorar la importància del treball d’investigació per a interpretar adequadament la literatura de l’instrument.

c) Aplicar el registre adequat a les obres estudiades atenent a consideracions expressives i estilístiques.

d) Ornamentar quan siga procedent les obres interpretades d’acord amb les característiques de l’estil corresponent.

e) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, canvis de teclat, registre, etcètera.

f) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

g) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

h) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions camerístiques de diversa configuració, i interpretar un repertori solista que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat adequada a este nivell. Continguts Treball de les diferents digitacions segons èpoques i estils. Exercicis encaminats a aconseguir un bon control de l’instrument i afavorir l’automatització de les distintes dificultats tècniques. Registració i canvis de teclat. Estudi del baix xifrat i la seua realització, improvisació i acompanyament a partir d’un baix xifrat. Pràctica de la lectura a vista. Estudi de la semitonia subintellecta. Sistema hexacordal. Coneixement dels recursos i figures retòriques de l’època i la seua aplicació a la composició i la interpretació de determinades formes musicals.

Estudi de les danses i evolució de la suite. Interpretació del repertori bàsic del clavecí que incloga reduccions orquestrals realitzades per compositors de l’època i el tractament donat a l’instrument. Iniciació a la interpretació de música contemporània i les seues grafies i efectes.

Coneixement del funcionament del clavecí de pedals: la seua registració i tècniques especials. Estudi i pràctica de les diverses afinacions.

Tècniques bàsiques de manteniment de l’instrument. Coneixement dels distints tipus de clavecí, construcció i influència en la literatura de les distintes èpoques i estils en cada país. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances de dolçaina de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Dominar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument, així com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Demostrar una autonomia progressivament major en la utilització dels coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, vibrato, etc.

c) Conéixer les característiques i possibilitats sonores de l’instrument i saber utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la de conjunt, en el repertori propi de l’instrument.

d) Interpretar un repertori integrat per obres de diferents èpoques i estils així com practicar música de conjunt en les formacions pròpies de l’instrument de diversa configuració, exercint papers de solista per a desenrotllar la interdependència de les distintes comeses dins del conjunt.

e) Apreciar i valorar la música tradicional com a part del patrimoni cultural, així com conéixer i estudiar la seua evolució i estil a través de la investigació etnomusicològica.

f) Adquirir suficient destresa en el manteniment de l’instrument i l’elaboració dels elements bàsics per a la producció del so.

g) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a ornamentar d’acord amb criteris estilístics, i fomentar la capacitat de creació i improvisació d’elements estilístics propis.

h) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria Continguts Exercicis de respiració amb i sense instrument. Correcta posició corporal. Adquisició de tècniques i hàbits d’estudi. Domini de l’embocadura i de la correcta emissió del so en els seus distints tipus. Control de l’afinació, qualitat del so i dosificació de l’aire. Desenrotllament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma d’articulacions possibles (legato, staccatos, salts, etc.). Aprofundiment en l’estudi del vibrato d’acord amb les exigències interpretatives dels diferents estils. Treball amb tots els elements que intervenen en el fraseig musical: línia, color i expressió, adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al seu estudi en els tempos lents. Estudi dels registres extrems. Estudi del repertori solista. Pràctica de conjunt amb altres instruments buscant el màxim sentit de l’harmonia, l’afinació, el ritme, etc. Estudi de l’ornamentació i dels recursos expressius. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes.

Coneixement dels instruments afins. Coneixement dels instruments de percussió que intervenen junt amb la dolçaina. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista i de la transposició. La improvisació. Audicions comparades. Aprofundiment en el coneixement de les parts de l’instrument i la seua construcció. Manteniment de l’instrument. Manipulació de les canyes. Coneixement de les variants de la dolçaina: origen i desenrotllament. Estudi de la figura del músic popular i la seua incidència en les societats rurals i urbanes.

Objectius

Les ensenyances de flauta de bec de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Valorar la importància del treball d’investigació per a interpretar adequadament la literatura de l’instrument.

b) Ornamentar quan siga procedent les obres interpretades d’acord amb les característiques de l’estil corresponent.

c) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

d) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

e) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

f) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa configuració, i interpretar un repertori solista que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat adequada a este nivell. Continguts Estudi del repertori per a flauta solista, amb i sense acompanyament, i per a conjunt de flautes. Desenrotllament de la improvisació com a premissa per a la interpretació de glosses i cadències solistes.

Pràctica de l’ornamentació en els segles XVI, XVII i XVIII. Estudi dels tractats antics sobre la tècnica de la flauta de bec i sobre la interpretació de la música. Perfeccionament de tota la gamma d’articulacions i formes d’atac. Estudi en profunditat del fraseig i la seua adequació als diferents estils. Aprofundiment en la dinàmica i la precisió en la realització de les diverses indicacions que a ella es referixen, i l’equilibri dels nivells i qualitats de so resultants. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances de guitarra de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Dominar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument, així com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc

c) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

d) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

e) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

f) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa configuració.

g) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat adequada a este nivell.

Continguts

Aprofundir en l’estudi de la digitació i la seua problemàtica: digitació d’obres o passatges polifònics en relació amb la conducció de les distintes veus. Perfeccionament de tota la gamma d’articulacions i formes d’atac. La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diverses indicacions que a ella es referix, i l’equilibri dels nivells i qualitats de so resultants. El fraseig i la seua adequació als diferents estils. Aplicació de les regles d’ornamentar al repertori de la guitarra d’acord amb les exigències de les distintes èpoques i estils. Utilització dels efectes característics de l’instrument (timbres, percussió, etc.). Harmònics octavats. Estudi d’un repertori d’obres de diferents èpoques i estils. Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Instruments de corda: violí, viola, violoncel, contrabaix Objectius Les ensenyances dels instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix) de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

b) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

c) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

d) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

e) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultada mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

f) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat d’acord amb este nivell.

Continguts

Continuació del treball sobre els canvis de posicions. Dobles cordes i acords de tres i quatre notes. Desenrotllament de la velocitat.

Perfeccionament de totes les arcades. Harmònics naturals i artificials.

Treball de la polifonia en els instruments de corda. La qualitat sonora: «Cantabile» i afinació. El fraseig i la seua adequació als diferents estils. Aprofundiment en l’estudi de la dinàmica, de la precisió en la realització de les diferents indicacions que a ella es referixen i de l’equilibri dels nivells i qualitats de so resultants. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius Les ensenyances dels instruments de corda polsada del Renaixement i Barroc de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Valorar la importància del treball d’investigació per a interpretar adequadament la literatura de cada instrument.

b) Conéixer els diversos tipus de tablatura, incloent els signes de digitació i ornamentació.

c) Conéixer les característiques, possibilitats i recursos expressius d’estos instruments per a aconseguir un perfeccionament de la qualitat sonora.

d) Practicar música de conjunt d’acord amb les formacions pròpies de cada època i instrument.

e) Conéixer la història i la literatura d’esta família d’instruments, així com les seues formes musicals bàsiques.

f) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

g) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

h) Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents estils, segons cada instrument, d’una dificultat d’acord amb este nivell.

Continguts Estudi d’un instrument del Renaixement i un altre del Barroc. Desenrotllament de la sensibilitat auditiva per al desenrotllament d’una bona qualitat sonora. Desenrotllament de la coordinació dels dits i de les dos mans. Estudi d’obres pròpies d’este nivell. Pràctica de la música de conjunt i iniciació al baix continu. Iniciació al manteniment de l’instrument (trastejat i encordadura). Introducció als ornaments i a la disminució. Estudi de l’articulació, fraseig i digitacions. Desenrotllament d’una conducció clara de les veus. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances dels instruments de plectre de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer bàsicament les diferents èpoques que comprén la literatura de plectre al llarg de la seua història i les exigències que planteja una interpretació estilísticament correcta.

b) Interpretar un repertori adequat a este nivell, de diverses èpoques i estils, en els dos instruments de l’especialitat: bandúrria i mandolina italiana.

c) Actuar amb autonomia progressivament major per a solucionar per si mateix els diversos problemes d’execució que puguen presentarse, relatius a digitació, qualitat de so, articulació, ritme, fraseig, dinàmica, etc.

d) Utilitzar la doble i la múltiple corda, així com els efectes i les possibilitats sonores dels instruments, d’acord amb les exigències del repertori.

e) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

f) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument Continguts Aprofundir en l’estudi de la digitació i la seua problemàtica, el desenrotllament i perfeccionament de les articulacions (manteniment de la qualitat de so en totes les articulacions i capacitat de «modelar» eixe so). La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diverses indicacions que a ella es referix, i l’equilibri dels nivells i qualitats de so resultants. El fraseig i la seua adequació als diferents estils. Aplicació de les regles d’ornamentar al repertori de plectre de distintes èpoques i estils. Exercitar la improvisació i la lectura a vista. Tècniques bàsiques de manteniment de l’instrument. Estudi dels efectes acústics en l’instrument (ressonància, harmònics, etc.). Interpretar amb doble corda i conéixer l’execució en cordes múltiples. Treball de la transposició. Estudi d’un repertori d’obres de diferents èpoques i estils.

Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

Pràctica de conjunt. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA: FLAUTA TRAVESSERA,

Objectius Les ensenyances dels instruments de vent-fusta (flauta travessera, oboé, clarinet, fagot i saxòfon) de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils de dificultat adequada a este nivell.

c) Practicar la fabricació de llengüetes dobles (per als instruments que les tenen).

d) Demostrar autonomia progressivament major per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

e) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

f) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

g) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

h) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

Continguts Desenrotllament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma d’articulacions possibles (velocitat en legato, en els distints «staccatos», en els salts, etc.). Aprofundiment en l’estudi del vibrato d’acord amb les exigències interpretatives dels diferents estils. Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical: línia, color i expressió, adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al seu estudi en els tempos lents. Estudi del registre sobreagut en els instruments que l’utilitzen. Pràctica de conjunt amb altres instruments per a desenrotllar al màxim el sentit de l’harmonia, l’afinació, el ritme, etc.

Estudi del repertori solístic amb orquestra de diferents èpoques corresponent a cada instrument. Estudi dels instruments afins. Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Fabricació de canyes segons els mètodes tradicionals (instruments de llengüeta doble). Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. INSTRUMENTS DE VENT-METALL: TROMBÓ, TROMPA, TROMPETA, TUBA Objectius Les ensenyances dels instruments de vent-metall (trompa, trompeta, trombó, tuba) de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Dominar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument.

b) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils, de dificultat adequada a este nivell.

d) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultada mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

e) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

f) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

Continguts Desenrotllament de la velocitat en tota l’extensió de l’instrument.

Estudi del registre agut. Estudi dels ornaments (refilet, grupets, appoggiatures, mordents, etc.). Estudi de la literatura solista de l’instrument adequada a este nivell. Aprofundiment en tot el referent a l’articulació: estudi del doble i triple picat. Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical: línia, color i expressió adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al seu estudi en els tempos lents.

Perfeccionament de la igualtat sonora i tímbrica en els diferents registres. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Estudi dels instruments afins (fiscorn, bombardí i trombó alt i baix). Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius Les ensenyances dels instruments de vent-metall (flauta travessera, oboé, clarinet, fagot i saxòfon) de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

b) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils de dificultat adequada a este nivell.

c) Practicar la fabricació de llengüetes dobles (per als instruments que les tenen).

d) Demostrar autonomia progressivament major per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

e) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

f) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

g) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

h) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

Continguts Desenrotllament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma d’articulacions possibles (velocitat en legato, en els distints «staccatos», en els salts, etc.). Aprofundiment en l’estudi del vibrato d’acord amb les exigències interpretatives dels diferents estils. Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical: línia, color i expressió, adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al seu estudi en els tempos lents. Estudi del registre sobreagut en els instruments que l’utilitzen. Pràctica de conjunt amb altres instruments per a desenrotllar al màxim el sentit de l’harmonia, l’afinació, el ritme, etc.

Estudi del repertori solístic amb orquestra de diferents èpoques corresponent a cada instrument. Estudi dels instruments afins. Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Fabricació de canyes segons els mètodes tradicionals (instruments de llengüeta doble). Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. INSTRUMENTS DE VENT-METALL: TROMBÓ, TROMPA, TROMPETA, TUBA Objectius Les ensenyances dels instruments de vent-metall (trompa, trompeta, trombó, tuba) de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Dominar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument.

b) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils, de dificultat adequada a este nivell.

d) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultada mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

e) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

f) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

Continguts Desenrotllament de la velocitat en tota l’extensió de l’instrument.

Estudi del registre agut. Estudi dels ornaments (refilet, grupets, appoggiatures, mordents, etc.). Estudi de la literatura solista de l’instrument adequada a este nivell. Aprofundiment en tot el referent a l’articulació: estudi del doble i triple picat. Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical: línia, color i expressió adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al seu estudi en els tempos lents.

Perfeccionament de la igualtat sonora i tímbrica en els diferents registres. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Estudi dels instruments afins (fiscorn, bombardí i trombó alt i baix). Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances d’orgue de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer els fonaments sonors de l’orgue i adquirir la capacitat necessària per a utilitzar les seues possibilitats.

b) Demostrar el nivell de coordinació motriu necessari entre mans i peus a fi de poder fer front a les exigències del repertori.

c) Controlar i administrar el cabal sonor de l’orgue i les distintes modalitats de toc en funció de l’acústica del local on s’ubique.

d) Conéixer i utilitzar en els distints tipus d’orgue la registració en funció de l’època i estil de la música destinada a ells.

e) Relacionar els coneixements litúrgics amb la funció de certes formes musicals característiques del seu repertori (preludis, corals, versos, etc.).

f) Conéixer els distints estils d’interpretació segons èpoques i escoles.

g) Valorar la importància del treball d’investigació per a interpretar adequadament la literatura de l’instrument.

h) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

i) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

j) Interpretar un repertori integrat per obres de diferents èpoques i estils d’una dificultat d’acord amb este nivell.

Continguts

Exercicis manuals sobre els quals es treballen les distintes modalitats de toc pròpies de l’orgue. Coneixement i pràctica del pedaler.

Exercicis combinats de manual i pedal per a desenrotllar la independència de mans i peus (escales per moviment contrari entre manual i pedal, combinació simultània de ritmes binaris i ternaris, exercicis en trio, etc.). Estudi dels tractats de registració existents, segons escoles i èpoques. Coneixement de l’ornamentació, segons països i estils. Treball de l’articulació, fraseig i digitacions. Estudi del baix xifrat. Pràctica de la lectura a vista. Estudi de les distintes escoles de construcció d’orgues a Europa. Formes litúrgiques relacionades amb la música d’orgue. Estudi de l’orgue barroc espanyol i de la música ibèrica destinada a este. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

Objectius

Les ensenyances de percussió de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Dominar tècnicament tots els instruments de l’especialitat, així com la coordinació rítmica i motriu que exigix el conjunt d’estos.

b) Tocar en grup sense director o directora, amb precisió rítmica i coneixement global de l’obra.

c) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: articulació, coordinació entre les dos mans, dinàmica, etc.

d) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

e) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

f) Actuar en públic amb una formació de percussió combinada.

g) Interpretar un repertori d’obres pertanyents a diferents estils, de dificultat adequada a este nivell. Continguts Desenrotllament de tota la gamma de formes d’atac. Ritmes compostos i grups irregulars. Caixa (redoblaments, paradiddles, etc.).

Tabals (afinació amb canvis, tècnica de glissando, etc.). Bateria (independència i domini de la coordinació, cadències i breaks, etc.). Làmines (desenrotllament de la velocitat, acords amb quatre baquetes, tècniques «Stevens» i «Across»). Desenrotllament de la capacitat d’obtindre simultàniament sons de distinta intensitat entre les dos mans, tractant d’aconseguir una diferenciació dinàmica tant si es tracta de la relació melodia-acompanyament com de plantejaments contrapuntístics de major complexitat. Instruments accessoris i d’efecte (coneixement bàsic de ritmes populars en instruments llatinoamericans, tècnica de tots els instruments, obres per a percussió combinada). Pràctica de la lectura a vista. Treball de la improvisació.

Treball de conjunt. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Estudi de la literatura orquestral i solos. El fraseig i la seua adequació als diferents estils (làmines i tabals). Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

Objectius

Les ensenyances de piano de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en distints períodes de la música instrumental, especialment les referides a l’escriptura rítmica o a l’ornamentació.

b) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

c) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

d) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, desenrotllant així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

e) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar per si mateix els diversos problemes d’execució que puguen presentar-se relatius a digitació, pedalització, fraseig, dinàmica.

f) Dominar en el seu conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument, així com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

g) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de diferents èpoques i estils de dificultat adequada a este nivell.

Continguts

Estudi en profunditat de la digitació i la seua problemàtica; el desenrotllament i perfeccionament de tota la gamma de formes d’atac; la utilització progressivament major del pes del braç com principal font de força i de control de la sonoritat; la dinàmica, la precisió en la realització de les diverses indicacions que a ella es referixen i l’equilibri dels nivells i les qualitats de so resultants; la utilització dels pedals i la potenciació que han experimentat els seus recursos en l’evolució de l’escriptura pianística; el fraseig i la seua adequació als diferents estils; lligat a això, el desenrotllament de la cantabilitat en el piano. Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunt.

VIOLA DA GAMBA. Objectius Les ensenyances de viola da gamba de les ensenyances professionals de música tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

a) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de diferents estils de dificultat adequada al nivell.

b) Dominar, en el seu conjunt, la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l’instrument.

c) Comprendre la dualitat tensió-distensió en el text musical i les seues conseqüències en la respiració i en el gest.

d) Valorar la importància del treball d’investigació per a interpretar adequadament la literatura de l’instrument.

e) Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competències per al desenrotllament de la memòria

f) Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la improvisació amb l’instrument

g) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa configuració i interpretar un repertori solista que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d’una dificultat adequada a este nivell.

h) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació.

Continguts

Nocions de temperaments històrics i de la seua aplicació als instruments de trasts. Interpretació del repertori solista. Pràctica d’acompanyament, música de cambra, conjunt de violes i conjunt mixt. Realització d’acords segons baixos xifrats. Pràctica d’improvisació històrica.

Introducció als ornaments i a la disminució. Treball en tota l’extensió del pal de l’instrument i desenrotllament de tots els recursos que permeten el joc polifònic propi de l’instrument. Entrenament permanent i progressiu de la memòria. Pràctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions. Pràctica de conjunta.

Criteris d’avaluació dels instruments 1) Utilitzar l’esforç muscular, la respiració i la relaxació adequades a les exigències de l’execució instrumental.

Amb este criteri es pretén avaluar el domini de la coordinació motriu i l’equilibri entre els indispensables esforços musculars que requerix l’execució instrumental i el grau de relaxació necessària per a evitar tensions que conduïsquen a una pèrdua de control en l’execució. 2) Demostrar el domini en l’execució d’estudis i obres sense deslligar els aspectes tècnics dels musicals.

Este criteri avalua la capacitat d’interrelacionar els coneixements tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació adequada. 3) Demostrar sensibilitat auditiva en l’afinació i en l’ús de les possibilitats sonores de l’instrument.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar el coneixement de les característiques i del funcionament mecànic de l’instrument i la utilització de les seues possibilitats. 4) Demostrar capacitat per a abordar individualment l’estudi de les obres de repertori. Amb este criteri es pretén avaluar l’autonomia de l’alumnat i la seua competència per a mamprendre l’estudi individualitzat i la resolució dels problemes que se li plantegen en l’estudi. 5) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i capacitat progressiva en la improvisació sobre l’instrument.

Este criteri avalua la competència progressiva que adquirisca l’alumnat en la lectura a primera vista així com la seua desimboltura per a abordar la improvisació en l’instrument aplicant els coneixements adquirits. 6) Interpretar obres de les distintes èpoques i estils com a solista i en grup. Es tracta d’avaluar el coneixement que l’alumnat posseïx del repertori del seu instrument i de les seues obres més representatives, així com el grau de sensibilitat i imaginació per a aplicar els criteris estètics corresponents. 7) Interpretar de memòria obres del repertori solista d’acord amb els criteris de l’estil corresponent. Per mitjà d’este criteri es valora el domini i la comprensió que l’alumnat posseïx de les obres, així com la capacitat de concentració sobre el seu resultat sonor. 8) Demostrar l’autonomia necessària per a abordar la interpretació dins dels marges de flexibilitat que permeta el text musical.

Este criteri avalua el concepte personal estilístic i la llibertat d’interpretació dins del respecte al text. 9) Mostrar una autonomia progressivament major en la resolució de problemes tècnics i interpretatius. Amb este criteri es vol comprovar el desenrotllament que l’alumnat ha aconseguit quant als hàbits d’estudi i la capacitat d’autocrítica. 10) Presentar en públic un programa adequat al seu nivell demostrant capacitat comunicativa i qualitat artística.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat d’autocontrol i grau de maduresa de la seua personalitat artística.

a) Els continguts de les assignatures optatives d’oferta obligatòria.

Introducció

El disseny i la inclusió en el currículum de les ensenyances professionals de música, d’assignatures que configuren les matèries de lliure opció en els dos últims cursos, contribuïx plenament a l’establiment d’una oferta formativa des de cada centre que permeta la màxima adequació dels estudis als interessos de l’alumnat, fent descripció dels diferents perfils professionals a què optar. Esta opció formativa pot projectar-se sobre cada una de les facetes que, professionalment i artísticament, puguen interessar a l’alumne. Així mateix, es presenten com una ferramenta de relació per al músic amb el medi que l’envolta.

El Decret ............ de la Generalitat Valenciana, establix en l’article 8 del capítol 2, quines assignatures configuren esta oferta d’obligada inclusió en els currículums corresponents.

És doncs en este àmbit en què es presenten estes assignatures, com una obertura a les diverses possibilitats que el món de la música oferix i de les quals es pretén donar mostra en la regulació de les ensenyances professionals de música d’aplicació a la Comunitat Valenciana.

L’assignatura Complement coral, concebuda com un avanç cap a l’aprofundiment en els objectius de l’assignatura Cor del currículum, oferix ara la possibilitat d’arribar a comprendre la participació de l’alumne com a element del grup i, fent un pas més, arribar a reconéixer i entendre les característiques del grup com a unitat, la seua utilització com a mecanisme de producció musical, i familiaritzar-se amb els distints àmbits en què un cor desenrotlla el seu objectiu artístic, creatiu i social. Objetius: - Aprofundir en el coneixement de l’instrument vocal i consolidar el seu ús tècnic i artístic. - Conéixer i aprendre els mecanismes que envolten la interpretació d’una obra coral. - Practicar la part i assajar el conjunt. Muntar el repertori triat. - Conéixer i aprendre un repertori coral bàsic. - Afavorir la discriminació auditiva: oïda melòdica, oïda polifònica. - Afavorir l’expressió i la comunicació de l’individu a través de la música coral. - Conéixer el progrés dels estils i l’evolució de les formes musicals corals. - Afavorir l’aplicació raonada de recursos vocals i corals a l’execució amb l’instrument propi de l’especialitat. - Dotar l’alumnat de les ferramentes conceptuals que li permeten exercir el seu sentit crític respecte del fet musical. - Afavorir la utilització de la terminologia tècnica específica de l’art musical. - Conéixer el funcionament intern d’un cor com a productor de música, en l’àmbit professional i no professional. - Valorar el resultat musical oferit al públic. - Valorar la utilitat del cor com a instrument musical. - Valorar el conjunt coral com a instrument d’expressió. - Valorar la influència del director sobre el resultat.

Continguts: - Fisiologia de la ressonància. La impostació i els seus mètodes.

Els llocs de la veu.Coneixement i pràctica. - L’origen de la interpretació: l’estètica de la comunicació. Processos i mitjans expressius aplicats al conjunt coral: coneixement i pràctica. - L’esforç físic i la seua relació amb el so. Del muscular a l’expressiu. - La percepció auditiva com a base de la discriminació. Conéixer per a reconéixer. De l’intern a l’extern a través de l’oïda i viceversa. - L’empastat en funció del número. Els elements de la unió: intensitat i timbre. Coneixement i pràctica. - El repertori espanyol, versus repertori europeu. El repertori popular, versus repertori clàssic. Pràctica del repertori. - L’estil que progressa: les idees convertides en elaboració formal.

Pràctica de l’anàlisi de la part i del conjunt des del punt de vista interpretatiu. - La veu al servici de la música. Punts de trobada entre tècniques instrumentals i la veu. - La veu com a instrument de coneixement del que està escrit en un pentagrama. La interiorització de la veu. El cant interior. Pràctica. - La concertació com a procediment. La qualitat de l’assaig. Pràctica de la concertació. L’assaig actiu: la presa de decisions interpretatives. - El cor com a instrument musical. El cor com a instrument d’expressió. - El cor amb director. El cor sense director. La figura del director. - El cor com a instrument al servici d’una estètica. Diferents nivells de concreció i aplicació d’este instrument. Tradicions interpretatives. Coneixement i pràctica.

Criteris d’avaluació: - Desenrotllar per escrit continguts tractats durant el curs. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat de retenció comprensiva dels continguts bàsicament conceptuals. - Desenrotllar oralment justificacions de les decisions interpretatives de l’alumnat. - Pràctica i interpretació de peces corals adequades al nivell del grup. - Pràctica i interpretació de peces corals adequades a la qualitat del grup. - Assistència a classe. - Interrelació amb el grup. - Disposició individual. - Abast de destreses i habilitats. - Capacitat d’abstraure conceptes i aplicar-los en diferents situacions i contextos artístics. - Domini de ferramentes conceptuals. - Utilització coherent i fonamentada del vocabulari tècnic. - L’actitud en el concert. Instruments d’avaluació: - Treballs escrits. - Anàlisis formals, harmòniques i d’estil de les peces practicades. - Interpretació en conjunt de les peces estudiades i muntades. - Observació directa del professor. - Valoració del grup sobre l’eficàcia del resultat atenent a l’actuació de cada membre en el conjunt. - Concerts públics i audicions.

Introducció L’assignatura de Complement pianístic conferix solidesa a este període d’estudis marcat pel seu caràcter propedèutic, i va dirigida a qualsevol tipus d’estudiant professional que desitja continuar els seus estudis com a intèrpret, musicòleg, cantant, compositor, director, pedagog, etc., així com a aquells que vullguen ampliar o reforçar els coneixements d’este instrument.

Objectius

a) Aprofitar les distintes possibilitats de l’instrument.

b) Adquirir tal grau de destresa en l’execució que permeta moure’s amb la major soltesa possible en el teclat, enfrontant-se a dificultats d’un nivell pianístic elemental adequat.

c) Aconseguir un nivell òptim en la pràctica de la lectura a primera vista.

d) Aprofundir en l’anàlisi harmònica i contrapuntística d’obres adequades al seu nivell.

e) Conéixer les característiques de l’escriptura pianística aplicada a l’acompanyament d’un instrument solista.

f) Interpretar la part pianística d’obres de repertori elemental del seu instrument principal.

g) Interpretar la part pianística d’obres elementals de repertori del seu instrument principal. Continguts Desenrotllament de la relaxació a través d’exercicis de concentració, percebent els automatismes. Treball conscient de la distribució del pes de piano a forte. Desenrotllar les distintes funcions dels dits (suport-articulació), de la monyica (transmissió-vibració-amortiment), del braç (transmissió-llançament), sent conscient de la seua interacció.

Aplicació autònoma dels digitats bàsics i desenrotllament de digitats més complexos, com a successió de notes dobles, adorns, substitució de dits, etc. Autonomia en l’aplicació dels tocs de pes i desenrotllament dels tocs d’articulació de dit (articulació, staccato leggiero, etc.), en funció sempre de la dinàmica, el fraseig i el sentit musical general del fragment que es tracte. Pràctica de tècnica polifònica a tres veus.

Ocupació dels pedals i coneixement de les seues funcions. Pràctica de les diverses formes d’utilització del pedal dret. Pràctica intensiva de la lectura a vista. Lectura harmònica (lectura d’acords, sèries d’acords enllaçats, acords desplegats en tota la seua varietat de presentacions possibles, com ara fórmules del tipus baix Alberti, arpegis, etc.) i lectura contrapuntística de dificultat progressiva a dos veus, i a tres veus de dificultat senzilla. Improvisació de cadències, així com d’esquemes harmònics elementals. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres elementals del repertori pianístic propi tradicional que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l’alumne. Estudi de la part pianística d’obres elementals de repertori del seu instrument principal.

Criteris d’avaluació

1. Llegir fragments llargs a primera vista amb modulació.

Este criteri d’avaluació pretén constatar la capacitat de l’alumne per a moure’s amb un cert grau d’autonomia en la lectura a vista de fragments o obres.

2. Mostrar en els estudis i obres d’un repertori ampli (clàssic, modern, barroc, romàntic i contemporani) la capacitat d’aprenentatge progressiu individual. Este criteri d’avaluació pretén verificar que els alumnes són capaços d’aplicar en el seu estudi les indicacions dels professors i amb elles desenrotllar l’autonomia de treball que els permeta certa valoració del seu rendiment.

3. Interpretar la part pianística del repertori específic elemental del seu instrument principal. Este criteri d’avaluació pretén comprovar la capacitat de l’alumne per a utilitzar el tempo, l’articulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació i la seua capacitat d’adaptació al solista.

4. Actuar com a membre d’un grup amb acompanyaments de dificultat progressiva i domini sonor.

Este criteri d’avaluació presta atenció a la capacitat de l’alumne d’adaptar-se musicalment i sonorament als seus companys per a realitzar un treball comú.

5. Analitzar l’estructura harmònica interna d’un fragment de música amb modulació i utilitzant tots els graus.

Per mitjà d’este criteri es podrà valorar la capacitat de l’alumne per a trobar l’estructura harmònica subjacent en un fragment de música i determinar els diferents tractaments a què ha sigut sotmesa per a la realització de l’obra.

6. Reduir a estructures harmòniques un fragment elemental de música escrit per a instrument polifònic.

Per mitjà d’este criteri es podran valorar els coneixements analítics de l’alumne pel que fa a la identificació de les estructures harmòniques bàsiques, per mitjà d’un exercici de lectura basat principalment en l’eliminació de tot allò que no siga essencial des del punt de vista de les dites estructures.

7. Lectura simplificada d’obres o fragments amb disposicions harmòniques típicament pianístiques, en dissenys desplegats de dificultat i velocitat progressiva. Per mitjà d’este criteri es podrà valorar la capacitat de síntesi de l’alumne i la seua rapidesa en la realització de passatges harmònics simples, però d’execució relativament complicada.

8. Repentizació d’una partitura elemental, participant dins d’un grup d’instruments o acompanyant un solista.

Es tracta de valorar el grau de desenrotllament dels reflexos i la resta de qualitats que són estimulades en l’alumne a través de la lectura improvisada, formant part d’un grup d’instrumentistes o en l’acompanyament a un solista vocal i instrumental.

Són objectius específics d’esta assignatura: - Potenciar la disposició de l’alumne cap a la creativitat musical. -.Afavorir el reconeixement de les destreses adquirides. - Vincular els coneixements adquirits en altres àrees. -.Afavorir la transversalitat curricular. - Cultivar la improvisació i la transposició, com a elements inherents a la creativitat musical. - Conéixer els tipus de mitjà en què es pot moure l’acció musical. - Aprofitar els recursos disponibles atenent al tipus d’acció musical. - Planificar la pròpia actuació com a intèrpret. - Potenciar l’autocontrol en l’actuació amb públic. - Potenciar la capacitat comunicativa de la interpretació. - Incorporar el plantejament crític com a mètode d’aproximació a l’acció musical. - Valorar críticament la relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut. - Dotar l’alumnat de ferramentes conceptuals aplicades al medi en què actua. Continguts: - Detecció de continguts curriculars transversals. - Possibilitats laborals professionals. - La preparació i el muntatge del concert: elecció de l’obra, versus elecció del marc adequat a l’obra. - Tipus de concert. De la intimitat a les grans dimensions. - La faceta escènica. - Aproximació a l’acústica de sales. - Aproximació a les arts escèniques: l’espai i la llum. - Tècniques de relaxació. - La improvisació. - La transposició. - La crítica com a element constructiu. - Coneixement de recursos disponibles per al músic. - La relació públic intèrpret: creativitat aplicada a l’obra.

Criteris d’avaluació: Interés mostrat. Amb este criteri es pretén avaluar la predisposició de l’alumne cap als continguts de la matèria. - Assistència a classe. Control de l’assiduïtat. - Seguiment dels continguts. Es vol comprovar l’assimilació dels continguts. - Adquisició de graus de competència. Es pretén valorar la qualitat de les habilitats adquirides i dels recursos assimilats. - Coneixement de continguts. Capacitat tècnica aconseguida. - Desenrotllament d’habilitats. Valorar la capacitat de mostrar la maduresa progressiva com a intèrpret. - Domini de ferramentes conceptuals. Comprovar el grau d’autosuficiència i autonomia organitzativa i de decisió. - Treball en equip; socialització. Valorar la disposició per al repte productiu i el respecte al treball i condicions de la resta del grup.

Instruments d’avaluació: - Valoració directa del professor - Control d’assistència - Observació del professor - Participació en muntatge d’audicions i concerts del centre - Respondre verbalment o per escrit a qüestionaris que versen sobre els continguts tractats - Avaluació del grup sobre cada un dels seus membres

Introducció La música, llenguatge omnipresent en la història de la humanitat, ha acompanyat a totes les manifestacions culturals, religioses, rituals o recreatives i ha evolucionat amb elles junt amb les imatges i als textos verbals. La mediatització de les societats postindustrials ha produït una cultura massiva i globalitzada travessada pel discurs audiovisual. Tant els espais públics i els privats com els consums individuals i col·lectius ens auguren diverses hipòtesis sobre noves formes de percepció, de coneixement i en definitiva de comunicació, per la qual cosa es diu que vivim en una cultura audiovisual. De la mateixa manera que la comprensió dels elements i regles del llenguatge musical i la pràctica instrumental i vocal ha proporcionat a l’alumne i a l’alumna la capacitat d’expressar-se musicalment, l’assignatura Cultura audiovisual els proporcionarà les ferramentes metodològiques bàsiques d’anàlisi i el marc teòric pràctic de les diferents modalitats d’interacció entre la música i les disciplines comunicatives, així com un acostament als mètodes d’integració i utilització de la música en els distints mitjans. Objectius L’ensenyança de la Cultura audiovisual tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que les noves tecnologies ens brinden.

2. Comprendre i apreciar com el progrés actual de les tecnologies de la informació i la comunicació prové dels avanços tècnics i expressius produïts al llarg de la història.

3. Reconéixer les diferències existents entre la realitat i la representació que d’ella ens oferixen els mitjans audiovisuals.

4. Conéixer i comprendre els aspectes estètics i tècnics dels mitjans de comunicació per a aprendre a analitzar i a crear documents audiovisuals senzills.

5. Valorar la importància de la funció expressiva del so i de la música en el procés de creació audiovisual.

6. Analitzar missatges publicitaris i valorar el que en ells hi ha d’informació, art, propaganda i seducció.

7. Conéixer les característiques tècniques i expressives de la televisió i reconéixer els diferents gèneres.

8. Mostrar les possibilitats de la xarxa, Internet, telefonia mòbil i altres pantalles en la seua dimensió informativa i comunicativa.

9. Desenrotllar actituds selectives, crítiques i creatives enfront dels missatges que rebem a través dels distints canals de difusió.

10. Prendre consciència de la capacitat dels espectadors en la seua funció de consumidors per a exigir productes audiovisuals de qualitat.

L’equilibri entre llibertat d’expressió i drets individuals.

Continguts

1. De la revolució de la imatge a l’era digital. -Evolució dels mitjans i llenguatges audiovisuals; des dels grans pioners que van fer possible la revolució expressiva i tecnològica del segle XX, fins als reptes de la revolució digital del segle XXI. -Importància de la comunicació audiovisual en el nostre temps.

2. Imatge i realitat -El poder de la fascinació de la imatge. -Funcions de la imatge. -La imatge com a representació de la realitat. -Transcendència de la valoració expressiva i estètica de les imatges i de l’observació critica dels missatges. -La transformació de la realitat per mitjà de tècniques digitals.

3. La imatge fixa i els seus llenguatges. -Els codis que conformen els diferents llenguatges. -Cartell, historieta gràfica, fotografia, diaporama, la càmera fotogràfica. -El guió de la historieta. -Sistemes analògics i digitals de captació i tractament d’imatges.

4. La imatge en moviment i les seues possibilitats expressives. -Fonaments perceptius i tècnics del cine. -La persistència retiniana. -La il·lusió del moviment. -Elements expressius espai i temps. -Literatura i guió cinematogràfic. -Gèneres i tècniques bàsiques d’animació.

5. Música i comunicació. -Bases per a l’estudi del so comunicatiu: paisatge sonor, paraula i música. -Indústria musical, noves tecnologies. -La funció expressiva de la música en la comunicació audiovisual. -La influència musical en els mitjans de comunicació -La música en la publicitat audiovisual.

6. Recorregut històric i teòric per la relació imatge-música: cine, videoclip, televisió i Internet. -Aproximació a l’anàlisi i la interpretació de textos musicals. -Llenguatges visuals, literatura i música. -Música i cultura popular. -La música per a la imatge i la imatge per a la música. - La música en la xarxa

7. Tecnologia dels mitjans audiovisuals. -Sistemes i equips de captura, registres, tractament i reproducció d’imatges i sons. -Processos de producció de documents multimèdia. Realització, edició i postproducció. -Creació d’imatges i sons per ordinador. -Les altres pantalles: ordinador, consoles de videojocs, telèfon mòbil. -Guió i producció audiovisual.

8. La Publicitat. -Funcions de la publicitat. Propaganda, informació i seducció. -Les noves formes de publicitat, emplaçament del producte, publicitat encoberta i subliminar. -Anàlisi d’espots publicitaris. -Publicitat de dimensió social. Campanyes humanitàries. Missatges alternatius.

9. La ràdio. -El llenguatge de la ràdio. -Característiques tècniques i expressives. Els gèneres radiofònics. -Estudi d’audiències i programació. La ràdio de servici públic. -La ràdio del futur. Ràdio interactiva. -Producció i realització de ràdio.

10. La televisió. -El llenguatge de la televisió. -Característiques tècniques i expressives. Els gèneres televisius. -Estudi d’audiències i programació. La televisió de servici públic.

La televisió del futur. TV interactiva. -Producció i realització televisiva.

11. La lectura critica -Lectura denotativa i connotativa d’imatges i les seues aplicacions sonores. Anàlisi d’imatges fixes i en moviment. Anàlisi de l’agent sonor. -Valors formals, estètics, expressius i de significat. La incidència dels missatges, segons el mitjà emissor.

12. Mitjans de comunicació de lliure accés. -Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació. L’ús responsable de la xarxa. - Blocosfera, blocs i blocaires. -Anàlisi dels continguts que ens arriben a través d’Internet. -La utilització il·lícita i il·legal de la xarxa. -Llibertat d’expressió i drets individuals de l’espectador.

Criteris d’avaluació.

1. Descobrir els avanços que al llarg de la història s’han produït en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l’evolució estètica dels missatges audiovisuals.

Este criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a identificar l’evolució tecnològica i estètica dels diferents productes audiovisuals a què té accés.

2. Establir les diferències entre imatge i realitat i les diferents formes de reprensentación.

Amb este criteri es tractaria de comprovar la comprensió de les semblances i disparitats existents entre la vida real i la visió que ens oferixen d’esta els mitjans audiovisuals i de comunicació.

3. Identificar els elements bàsics del llenguatge audiovisual.

A través d’este criteri es pretén valorar el coneixement per part de l’alumnat dels conceptes essencials que intervenen en la producció de documents audiovisuals, competència que els permetrà realitzar senzilles produccions audiovisuals.

4. Valorar l’assimilació de les funcions de la publicitat per mitjà de la realització d’exercicis en què es diferencien clarament els elements informatius d’aquells altres relacionats amb l’emotivitat, la seducció i la fascinació. Amb este criteri es tracta de comprovar si l’alumnat sap distingir els diferents elements que incidixen en el consumidor a l’hora de rebre els missatges publicitaris.

5. Mostrar les característiques dels distints gèneres televisius i radiofònics, i distingir els estereotips més comuns presents en els productes audiovisuals.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar si l’alumnat ha adquirit una visió selectiva sobre l’oferta televisiva i radiofònica, distingint els gèneres i estereotips més comuns presents en els programes més habituals.

6. Comprovar la capacitat d’anàlisi dels elements espacials i temporals, característiques bàsiques, significat i sentits en la lectura d’imatges fixes i moviment. Este criteri pretén avaluar la comprensió, per part de l’alumnat, de les diferències existents entre la lectura objectiva i la subjectiva d’una mateixa imatge.

7. Identificar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb especial atenció als mitjans de comunicació de lliure accés com Internet. A través d’este criteri s’observarà l’assimilació per part de l’alumnat de la utilitat i les oportunitats que oferixen els mitjans audiovisuals, avaluant tots els seus aspectes positius i, també, aquells altres que puguen oferir continguts il·lícits o il·legals.

ESTÈTICA DE LA MÚSICA Objectius - Entendre i manejar els principals conceptes elaborats al llarg del temps pel pensament musical. - Conéixer els grans corrents de l’estètica musical, a través d’un estudi sistemàtic dels grans problemes que tracta la disciplina. - Raonar i debatre sobre una obra o un text musical, inserint-los en el marc dels problemes esteticomusicals que plantegen. - Emetre un juí crític sobre una determinada realitat musical, situant-la en el context de les grans polèmiques esteticomusicals. - Construir un discurs coherent i redactar un text raonat sobre un determinat tema musical. - Desenrotllar la maduresa intel·lectual de l’alumne, la seua capacitat d’entendre, de relacionar i d’emetre un juí crític sobre un problema estètic donat.

Continguts - Introducció a l’estètica. Objecte de l’estètica. Evolució de l’estètica. Problemes generals de l’estètica. Mètodes de l’estètica. Fonts de coneixement de l’estètica. - L’experiència estètica. El juí de gust. El plaer estètic. Teories entorn de la bellesa. Modalitats de la bellesa. -Filosofia de l’art. Teories entorn de l’art. Axiologia de l’art. Art i ciència. Art i naturalesa. Art i moral. - Estètica musical. Objecte de l’estètica musical. Problemes específics de l’estètica musical. Mètodes de l’estètica musical. Fonts de coneixement de l’estètica musical. - Àmbits de l’estètica musical. Estètica filosòfica de la música.

Estètica psicològica de la música. Estètica sociològica de la música.

Estètica morfològica de la música. Estètica comparada. - L’obra musical. L’objecte sonor: nocions generals d’acústica. Paràmetres musicals (altura, duració, intensitat, timbre, textura, forma…). Distintes classificacions de la música. El problema dels gèneres musicals. L’obra musical i el procés de comunicació musical.

L’obra oberta. - La bellesa musical. Categories esteticomusicals i modalitats de la bellesa musical. El concepte d’harmonia. Evolució dels conceptes de consonància i dissonància. L’apol·lini i el dionisíac. Distints models d’ordenació del material sonor (modalitat, tonalitat, atonalitat, dodecafonisme, serialisme, microtonalisme, aleatorietat…). Crisi del concepte de bellesa musical. - Música i naturalesa. Distintes teories de la mimesi aplicada a la música. Polèmiques entorn de la tonalitat. Música i convenció. - El compositor. El procés de creació musical. Els factors de la creativitat. El món sensorial, emocional, intel·lectual i social del compositor. La inspiració. La imaginació. La figura del geni. La figura de l’artesà. - L’intèrpret. El paper de l’intèrpret. Evolució de la valoració de l’intèrpret. La figura del virtuós. Diferents corrents entorn de la interpretació musical. El corrent historicista. Improvisació. Aleatorietat.

Mitjans de reproducció sonora i nous problemes plantejats entorn de la interpretació musical. - El públic. La recepció musical. Contemplació i participació musical. Evolució del concepte de públic. Tipologia d’oients. Música i temporalitat. Formació i evolució dels gustos musicals. Encontres i desencontres entre el compositor i el públic. - Música i societat. Condicionants sociològics de la música. Enfocaments sociològics de la música. Origen de la música. Funcions socials de la música. - Música i religió. Música i política. Música i mercat. Operadors del món musical. Mecenatge públic i privat. Sales de concert, institucions i programadors. Crítica i premsa musical. - Música i llenguatge. Relacions entre música i paraula. La música i l’inefable. Música programàtica versus música pura. Música vocal versus música instrumental. La retòrica musical. Grans polèmiques entorn de l’òpera. L’ideal del lied. - Música i afectes. L’expressió musical. Música i ethos. La música com a llenguatge privilegiat dels sentiments. El poder de la música.

Plantejaments formalistes de la música. - Música i matemàtica. Música, art i ciència. El trívium i el quadrivium. Música i raó. Música i historicitat. Polèmiques entorn dels sistemes d’afinació. Influències de la ciència en la música contemporània. - Música i educació. L’educació a través de la música. Les virtuts pedagògiques de la música. L’educació musical. Teoria i praxi musical en els models educatius. Funcions terapèutiques de la música. La música i el joc. - La música i les altres arts. Concepcions entorn de les Belles Arts.

Distintes classificacions i jerarquies de les arts. Art i artesania. Relacions i correspondències entre les arts. La música com a ideal de les altres arts. L’ideal de fusió entre les arts.

Criteris d’avaluació - Realitzar una redacció a partir d’una pregunta d’estètica musical. - Realitzar un comentari de text esteticomusical. - Realitzar un treball d’investigació sobre un tema esteticomusical. - Realitzar fitxes de lectura sobre textos clàssics del pensament musical. Fonaments d’informàtica musical i edició de partitures Objectius generals L’ensenyança de l’assignatura de fonament d’Informàtica i edició de partitures tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents: Utilitzar un ordinador com a ajuda de caràcter general per a l’estudiant de música i el professional.

Editar partitures de forma fàcil i ràpida, amb acceptable qualitat.

Objectius específics -Saber connectar un ordinador. -Saber executar un programa de música. -Conéixer les possibilitats i els límits d’un estudi bàsic d’informàtica musical. -Construir una seqüència, depurar-la i procedir a escoltar-la. -Poder editar partitures monòdiques, de cambra, corals i orquestrals o per a altres formacions.

Continguts generals -Informàtica bàsica. -Edició de partitures. Continguts específics Visió general de les parts de l’ordinador i de la funció dels elements que conformen l’equip informàtic, tant elements fonamentals com perifèrics necessaris per al treball de l’assignatura.

Nocions bàsiques generals del maneig de l’equip informàtic i d’instal·lació de programes. Coneixement dels diferents programes d’edició de partitures musicals: Finale, Sibelius, etc.

Treball amb els diferents programes d’edició de partitures, principalment amb els programes Finale, Sibelius.

Possibilitats d’emmagatzemament i maneig dels treballs creats durant les classes. Nocions bàsiques del maneig d’internet i busca d’informació específicament musical, com a partitures escrites amb els programes d’edició estudiats i les seues possibilitats per a l’estudiant i el professional de la música. Criteris d’avaluació -Respondre preguntes senzilles de teoria sobre informàtica bàsica, i edició de partitures. Amb este criteri es pretén avaluar el grau d’aprofitament teòric de l’assignatura. -Posar en funcionament un sistema informàtic bàsic i executar un programa musical. Amb este criteri pràctic es pretén avaluar la capacitat per a enfrontar-se a un sistema informàtic i posar-lo en funcionament. -Elaborar una partitura i imprimir-la. Amb este criteri pràctic es pretén avaluar la capacitat per a utilitzar un editor de partitures.

Objectius

- Entendre i manejar els principals conceptes elaborats al llarg del temps pel pensament musical.

- Conéixer els grans corrents de l’estètica musical, a través d’un estudi sistemàtic dels grans problemes que tracta la disciplina.

- Raonar i debatre sobre una obra o un text musical, inserint-los en el marc dels problemes esteticomusicals que plantegen.

- Emetre un juí crític sobre una determinada realitat musical, situant-la en el context de les grans polèmiques esteticomusicals.

- Construir un discurs coherent i redactar un text raonat sobre un determinat tema musical.

- Desenrotllar la maduresa intel·lectual de l’alumne, la seua capacitat d’entendre, de relacionar i d’emetre un juí crític sobre un problema estètic donat.

Continguts

- Introducció a l’estètica. Objecte de l’estètica. Evolució de l’estètica. Problemes generals de l’estètica. Mètodes de l’estètica. Fonts de coneixement de l’estètica.

- L’experiència estètica. El juí de gust. El plaer estètic. Teories entorn de la bellesa. Modalitats de la bellesa. -Filosofia de l’art. Teories entorn de l’art. Axiologia de l’art. Art i ciència. Art i naturalesa. Art i moral.

- Estètica musical. Objecte de l’estètica musical. Problemes específics de l’estètica musical. Mètodes de l’estètica musical. Fonts de coneixement de l’estètica musical.

- Àmbits de l’estètica musical. Estètica filosòfica de la música.

Estètica psicològica de la música. Estètica sociològica de la música.

Estètica morfològica de la música. Estètica comparada.

- L’obra musical. L’objecte sonor: nocions generals d’acústica. Paràmetres musicals (altura, duració, intensitat, timbre, textura, forma…). Distintes classificacions de la música. El problema dels gèneres musicals. L’obra musical i el procés de comunicació musical.

L’obra oberta.

- La bellesa musical. Categories esteticomusicals i modalitats de la bellesa musical. El concepte d’harmonia. Evolució dels conceptes de consonància i dissonància. L’apol·lini i el dionisíac. Distints models d’ordenació del material sonor (modalitat, tonalitat, atonalitat, dodecafonisme, serialisme, microtonalisme, aleatorietat…). Crisi del concepte de bellesa musical.

- Música i naturalesa. Distintes teories de la mimesi aplicada a la música. Polèmiques entorn de la tonalitat. Música i convenció.

- El compositor. El procés de creació musical. Els factors de la creativitat. El món sensorial, emocional, intel·lectual i social del compositor. La inspiració. La imaginació. La figura del geni. La figura de l’artesà.

- L’intèrpret. El paper de l’intèrpret. Evolució de la valoració de l’intèrpret. La figura del virtuós. Diferents corrents entorn de la interpretació musical. El corrent historicista. Improvisació. Aleatorietat.

Mitjans de reproducció sonora i nous problemes plantejats entorn de la interpretació musical.

- El públic. La recepció musical. Contemplació i participació musical. Evolució del concepte de públic. Tipologia d’oients. Música i temporalitat. Formació i evolució dels gustos musicals. Encontres i desencontres entre el compositor i el públic.

- Música i societat. Condicionants sociològics de la música. Enfocaments sociològics de la música. Origen de la música. Funcions socials de la música.

- Música i religió. Música i política. Música i mercat. Operadors del món musical. Mecenatge públic i privat. Sales de concert, institucions i programadors. Crítica i premsa musical.

- Música i llenguatge. Relacions entre música i paraula. La música i l’inefable. Música programàtica versus música pura. Música vocal versus música instrumental. La retòrica musical. Grans polèmiques entorn de l’òpera. L’ideal del lied.

- Música i afectes. L’expressió musical. Música i ethos. La música com a llenguatge privilegiat dels sentiments. El poder de la música.

Plantejaments formalistes de la música.

- Música i matemàtica. Música, art i ciència. El trívium i el quadrivium. Música i raó. Música i historicitat. Polèmiques entorn dels sistemes d’afinació. Influències de la ciència en la música contemporània.

- Música i educació. L’educació a través de la música. Les virtuts pedagògiques de la música. L’educació musical. Teoria i praxi musical en els models educatius. Funcions terapèutiques de la música. La música i el joc.

- La música i les altres arts. Concepcions entorn de les Belles Arts.

Distintes classificacions i jerarquies de les arts. Art i artesania. Relacions i correspondències entre les arts. La música com a ideal de les altres arts. L’ideal de fusió entre les arts.

Criteris d’avaluació

- Realitzar una redacció a partir d’una pregunta d’estètica musical.

- Realitzar un comentari de text esteticomusical.

- Realitzar un treball d’investigació sobre un tema esteticomusical.

- Realitzar fitxes de lectura sobre textos clàssics del pensament musical.

Introducció Els coneixements adquirits prèviament per l’alumne li permetran desenrotllar determinades destreses d’escriptura, així com aprofundir en el coneixement dels principals elements i procediments del llenguatge musical i la seua relació amb les distintes tècniques compositives, a fi d’iniciar-se en l’estudi de la composició i d’avançar cada vegada més en la comprensió de les obres musicals que possibilite la seua interpretació adequada. L’assignatura de Fonaments de composició ha sigut dissenyada, primordialment, per a aquells alumnes que desitgen orientar-se cap a la composició, la musicologia, la direcció, o la pedagogia, per als quals és imprescindible la formació d’escriptura prèvia als estudis de grau superior, sense que això excloga que puga ser cursada per alumnes que desitgen orientar-se cap a la interpretació.

El caràcter de l’optativitat en quint i sext cursos, no determina l’especialitat que l’alumne haurà de cursar posteriorment sinó que amplia la seua informació musical posant-lo en situació de poder triar millor la seua especialització en el grau superior. El conjunt d’assignatures que es cursen com a optatives, possibilita la formació musical necessària per a l’elecció de qualsevol especialitat en el grau superior.

En Fonaments de composició queden fusionades les ensenyances d’harmonia, contrapunt i alguns principis de composició i orquestració tradicionalment separats. Estes matèries no han de seguir considerantse com a independents, sinó més aviat com dos dimensions no distintes, sinó complementàries en la música: a partir d’este nivell d’aprenentatge pareix aconsellable que l’estudi de les bases tècniques de la composició incloga, com a objectiu referit, la pràctica de l’escriptura, el domini de la realització de les idees musicals, tant pel que fa a la lògica sintàctica que suposa la consideració vertical o harmònica, com el referent a una consideració més lineal o horitzontal. Per descomptat, les dos ensenyances no han sigut mai incompatibles, però la seua separació com a matèries independents portava amb major freqüència de la desitjable, a la defectuosa comprensió dels seus objectius, a més del desenrotllament separat i sovint divergent dels seus continguts. La present ordenació pretén esmenar estes deficiències, proposant major interdependència de les dos. Per consegüent, les diferents tècniques contrapuntístiques han d’aprendre’s simultàniament amb els continguts de l’harmonia, així com amb l’estudi dels elements i procediments en diferents estils, treballant com a mínim els del barroc, clàssic i romàntic. També s’inclou l’estudi de les característiques i possibilitats dels diferents instruments per a la seua utilització en els treballs d’esta assignatura, a més de constituir la base dels estudis d’orquestració del grau superior. La pràctica escrita dels elements estudiats en esta assignatura no ha de ser exhaustiva, ja que no cal que conduïsca a un absolut domini de cada un dels estils. El que correspon ací és promoure coneixements bàsics. Objectius L’ensenyança dels fonaments de composició en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer els principals elements i procediments compositius de les distintes èpoques i autors des del cant gregorià fins a l’actualitat.

2. Utilitzar els principals elements i procediments compositius de les èpoques barroca, clàssica i romàntica.

3. Realitzar xicotetes obres lliures a fi de desenrotllar l’espontaneïtat creativa.

4. Tocar en un instrument polifònic de forma esquemàtica els procediments compositius bàsics estudiats.

5. Tocar en un instrument polifònic els treballs realitzats.

Continguts Pràctica escrita dels elements i procediments compositius que intervenen en el sistema tonal, tant de caràcter harmònic com contrapuntístic. Coneixement bàsic de les característiques i possibilitats dels diferents instruments. Realització de treballs i composició de xicotetes obres vocals o instrumentals (o fragments) en els estils barroc, clàssic o romàntic. Realització de xicotetes obres lliures.

Criteris d’avaluació

1. Realitzar exercicis a partir de baixos xifrats, baixos sense xifrar i tiples donats. Amb este criteri s’avalua el domini de l’alumne pel que fa a la mecànica dels elements estudiats, així com la capacitat per a emprar amb sentit sintàctic els diferents procediments harmònics.

2. Compondre exercicis breus a partir d’un esquema harmònic o procediment, donat o propi, pensant en un mitjà instrumental o vocal concret. Este criteri d’avaluació permetrà valorar la capacitat de l’alumne per a crear en la seua integritat xicotetes peces musicals, així com la seua habilitat per a aconseguir resultats coherents fent ús de l’elaboració temàtica.

3. Harmonitzar corals. Amb este criteri es valorarà la capacitat de l’alumne tant per a realitzar una harmonització equilibrada com per a elaborar línies melòdiques interessants.

4. Escriure línies melòdiques en contrapunt a dos, tres i quatre veus a una veu donada. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne per a crear línies melòdiques, interessants i equilibrades, així com la destresa en la superposició d’estes.

5. Donat un fragment, de caràcter predominantment harmònic, completar-lo en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat o lliure. Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne en la utilització dels recursos harmònics i formals.

6. Donat un fragment, de caràcter predominantment contrapuntístic, completar-lo en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat o lliure.

Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne en la utilització dels recursos contrapuntístics i formals.

7. Realitzar exercicis de contrapunt invertible a distints intervals.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne per a crear línies melòdiques interessants, la superposició de les quals resulte equilibrada des dels punts de vista harmònic i contrapuntístic, en qualsevol de les disposicions possibles.

8. Realitzar cànons per moviment directe, contrari, retrògrad, augmentació i disminució a dos o més veus. Este criteri pretén avaluar l’assimilació per part de l’alumne de les tècniques d’imitació i el seu funcionament dins d’un context canònic.

9. Compondre xicotetes obres vocals o instrumentals (o fragments) en els estils barroc, clàssic o romàntic. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumne per a utilitzar en un context estilístic determinat els elements i procediments apresos, així com per a crear obres o fragments en què puga apreciar-se el seu sentit de les proporcions formals.

10. Compondre xicotetes obres lliures. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat creativa de l’alumne. Igualment podrà avaluar-se la capacitat per a traure conseqüències dels materials triats i per a resoldre els problemes que puga presentar el seu tractament.

Nota: tots els exercicis s’escriuran pensant en la seua possible interpretació, per tant, s’ajustaran a una plantilla coral o instrumental determinada. Annex II . Temps Especialitat: A Assignatura h A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Orquestra/conjunt 1 1 Música de cambra B. Comunes L. musical 2 2 Harmonia Anàlisi Història de la música C. Optativitat Optativa Total setmanal 4 4 Especialitat: Can Assignatura ho A. Pròpies de l’especialitat 1 2 Instrument 1 1 Conjunt 1 1 Idioma aplicat 2 2 Piano complementari 0’5 0

Temps lectius

Especialitat: Arpa

Especialitat: Cant

Especialitat: Clarinet

Especialitat: Contrabaix

Especialitat: Oboé

Especialitat: Percussió

Especialitat: Saxòfon

Especialitat: Trombó

Especialitat: Trompa

Especialitat: Trompeta

Especialitat: Tuba

Especialitat: Viola

Especialitat: Violí

Especialitat: Violoncel

Especialitat: Clavecí

Especialitat: Dolçaina

Especialitat: Orgue

Especialitat: Piano