Decret 156/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s'establix el currículum de les ensenyances professionals de dansa i es regula l'accés a estes ensenyances

La Llei Orgànica 2/2006, d’Educació, organitza les ensenyances professionals de dansa en un grau acadèmic de sis cursos de duració. Estos estudis tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat que garantisca la qualificació dels futurs professionals de la dansa.

Els nous estudis professionals de dansa que es regulen en el present decret, s’orienten fonamentalment a fer que l’alumnat puga adquirir els coneixements i les destreses que, d’acord amb els seus interessos, els permeta la incorporació a la vida professional, la preparació per a l’accés als estudis superiors de dansa o l’accés a altres estudis superiors universitaris a través de l’obtenció del títol de Batxiller que preveu l’article 50 de la Llei 2/2006, d’Educació.

Els estudis professionals de dansa, que es regulen en esta norma, incorporen el que disposa el Reial Decret 85/2007, de 26 de gener, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum de les ensenyances professionals de dansa, regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’Educació.

A les especialitats de Dansa clàssica, Dansa espanyola i Dansa contemporània s’incorpora la nova especialitat de Ball flamenc, com a resposta a la important demanda social i es justifica pel seu protagonisme en les noves estètiques de les arts escèniques.

Com a novetats dignes de menció en l’organització de les noves ensenyances professionals de dansa, cal destacar l’homologació de la càrrega lectiva de les distintes assignatures que configuren el currículum de les especialitats de Ball flamenc, Dansa clàssica, Dansa espanyola i Dansa contemporània, així com la incorporació al currículum, com a assignatures comunes a totes les especialitats, de les assignatures d’Interpretació i Maquillatge. Mereix destacar-se la consideració que rep l’assignatura d’Anàlisi musical, a la qual es dota d’uns continguts específics que permetran als alumnes adquirir la formació tècnica necessària per a conéixer els elements i procediments bàsics de la construcció de les obres, com a pas previ a la seua realització pràctica.

Les edats per a cursar els estudis professionals de dansa és un factor determinant. En este sentit l’edat ordinària per a accedir als estudis professionals de dansa s’establix entre els dotze i díhuit anys, període en què l’alumnat cursa l’educació secundària. L’accés als estudis professionals de dansa amb menys de dotze anys i amb més de díhuit, té caràcter excepcional. En estos casos, la conselleria competent en matèria d’educació, valorar les sol·licituds dels alumnes.

El present decret ve a regular per primera vegada, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, la convocatòria anual del premi professional de Dansa, en cada una de les especialitats que es regulen en esta norma. La finalitat del premi extraordinari se sustenta en el reconeixement de l’esforç personal de l’alumnat i dels èxits artístics aconseguits en esta etapa formativa.

Per tot això, amb el dictamen previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d’Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 21 de setembre de 2007,

1. El present decret establix el currículum de les ensenyances professionals de dansa, d’acord amb el que disposa l’

Este decret s’aplicarà en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en tots els centres que impartisquen les ensenyances que es regulen en esta norma.

1. Les ensenyances professionals de dansa tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la dansa.

2. La finalitat de les ensenyances professionals de dansa s’ordena en quatre funcions bàsiques: formativa, orientadora, professionalitzadora i preparatòria per a estudis posteriors.

3. Segons el que disposa l’

Les ensenyances professionals de dansa tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i les alumnes les capacitats generals i els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més, les capacitats següents:

a) Habituar-se a observar la dansa assistint a manifestacions escèniques relacionades amb ella i establir un concepte estètic que els permeta a) Habituar-se a observar la dansa assistint a manifestacions escèniques amb ella relacionades i establir un concepte estètic que els permeta fonamentar i desenrotllar els propis criteris interpretatius.

b) Desenrotllar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a font de formació i enriquiment personal.

c) Analitzar i valorar la qualitat de la dansa.

d) Conéixer els valors de la dansa i optar pels aspectes emanats d’ella que siguen més idonis per al desenrotllament personal.

e) Participar en activitats d’animació dansística i cultural que els permeten viure l’experiència de transmetre el gaudi de la dansa.

f) Conéixer i emprar amb precisió el vocabulari específic relatiu als conceptes científics de la dansa.

g) Conéixer i valorar el patrimoni dansístic com a part integrant del patrimoni històric i cultural.

Les ensenyances professionals de dansa hauran de contribuir a fer que els alumnes i alumnes adquirisquen les capacitats següents:

a) Demostrar el domini tècnic i el desenrotllament artístic necessaris que permeten l’accés al món professional.

b) Habituar-se a assistir a manifestacions escèniques relacionades amb la dansa per a formar la seua cultura dansística i restablir un concepte estètic que els permeta fonamentar i desenrotllar els propis criteris interpretatius.

c) Valorar la importància del domini del cos i de la ment per a utilitzar amb seguretat la tècnica, a fi d’aconseguir la necessària concentració que permeta una interpretació artística de qualitat.

d) Aprofundir en el desenrotllament de la seua personalitat a través de la necessària sensibilitat musical, a fi d’aconseguir una interpretació expressiva.

e) Analitzar críticament la qualitat de la dansa en relació amb els seus valors intrínsecs.

f) Interrelacionar i aplicar els coneixements adquirits en totes les assignatures que formen el currículum, en les vivències i en les experiències pròpies per a aconseguir una interpretació artística de qualitat. g) Aplicar els coneixements històrics, estilístics i coreogràfics per a aconseguir una interpretació artística de qualitat. h) Tindre la disposició necessària per a saber integrar-se en un grup com un membre més d’este o per a actuar com a responsable del conjunt. i) Actuar en públic amb autocontrol, domini de la memòria i capacitat comunicativa. j) Adaptar-se amb la versatilitat necessària a les diferents formes expressives característiques de la creació coreogràfica contemporània. k) Improvisar d’acord amb l’estil, la forma i el caràcter de la música, així com a partir de diferents propostes no necessàriament musicals, tant auditives com plàstiques, poètiques, etc. l) Reaccionar amb els reflexos necessaris que requerix la solució dels problemes que puguen sorgir durant la interpretació. m) Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seues característiques i possibilitats, i desenrotllar hàbits d’estudi, valorant el rendiment en relació amb el temps emprat. n) Aprofundir en el coneixement corporal i emocional per a mantindre l’adequat equilibri i benestar psicofísic.

Són especialitats de les ensenyances professionals de dansa: – Ball flamenc. – Dansa clàssica. – Dansa contemporània. – Dansa espanyola.

– Composició coreogràfica.

– Història de la dansa contemporània.

– Especialitat de Dansa espanyol.

– Dansa clàssica.

– Escola bolera.

– Dansa estilitzada.

– Flamenc.

– Folklore.

– Tècnica de sabata.

– Taller coreogràfic.

– Dansa contemporània.

– Història de la dansa espanyola.

3. La distribució per cursos i el total d’hores de cada assignatura s’establix en l’annex II d’este decret.

4. Correspon a la conselleria competent en matèria d’educació regular l’organització i el règim acadèmic dels centres integrats que impartisquen les Ensenyances Professionals de Dansa i l’Educació Secundària.

És per tant, en este àmbit en què es presenten estes assignatures, com una obertura a les diverses possibilitats que el món de la dansa oferix i de les quals es pretén donar mostra en la regulació de les ensenyances professionals de dansa d’aplicació en la Comunitat Valenciana.

Iniciació a la pedagogia de la dansa.-

Esta assignatura té un caràcter teoricopràctic i pretén iniciar l’alumne en el coneixement dels processos d’ensenyança–aprenentatge de la Dansa. Els seus objectius, dins de les ensenyances professionals de dansa contribuiran a desenrotllar en l’alumne les capacitats que a continuació es detallen:

– Iniciar l’alumne en l’adquisició i l’aplicació de coneixements pedagògics i didàctics bàsic.

Conéixer els processos d’aprenentatge: aprenentatge significatiu.

– Aplicar tècniques d’interacció professor-alumne, alumne-professor, alumne-alumne

– Conéixer aspectes bàsics de la psicologia evolutiva i de l’educació.

– Saber aplicar didàctiques específiques de les ensenyances de dansa.

– Iniciar l’alumne en l’estructura d’una classe de dansa i el seu acompanyament musical.

– Conéixer els aspectes generals del sistema educatiu, els procediments per a l’elaboració de plans i programes educatius, les seues diferents formes d’aplicació i desenrotllament.

Els continguts d’esta assignatura comprendran estos elements: Introducció a la psicologia: Emoció i motivació. Activació, reforç i incentiu. Respostes corporals i emoció. Expressió emocional i adaptació. Emoció i cognició. Teories i models explicatius del desenrotllament. Els processos d’aprenentatge: aprenentatge significatiu. Organització del coneixement en contextos educatius. Disseny i organització del currículum. Avaluació dels aprenentatges dels alumnes i avaluació de l’ensenyança. Funcions de l’avaluació. Tipus i instruments d’avaluació. La dansa com a part de la formació cultural del xiquet.

Percussió aplicada a la Dansa.-

Les ensenyances professionals de dansa tindran com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

– Adquirir coneixements d’instruments de percussió, la utilització dels quals puga ser aplicable a la dansa així com elements utilitzats en la percussió corporal

– Conéixer diferents ritmes simples, compostos i grups irregulars i interpretar-los amb els instruments

– Tocar individualment i en grup, sense director o directora, amb precisió rítmica

– Adquirir i aplicar progressivament les ferramentes necessàries per al desenrotllament de la memòria

Els continguts, relacionats amb els objectius assenyalats anteriorment, comprendran diferents tècniques d’atacs i de tocs. Desenrotllament de la capacitat d’obtindre simultàniament sons de distinta intensitat entre les dos mans. Coneixement de ritmes populars (europeus, llatinoamericans, afroamericans, hip-hop, rock, rumba, funk i altres), incloent els ritmes flamencs i l’estudi del compàs de 8 i 12, amb les seues diferents variants. Treball d’improvisació i entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Creativitat i dansa

Els objectius d’esta assignatura, dins de les ensenyances professionals de dansa, contribuiran a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:

– Potenciar la seua disposició cap a la creativitat dansística.

– Cultivar la improvisació com a element inherent a la creativitat en la dansa.

– Conéixer els tipus de medi en què es pot desenrotllar la pràctica dansística.

– Conéixer els elements fonamentals de la dansa-teatre.

– Aprofitar els recursos disponibles atenent al tipus d’acció dansística.

– Planificar la pròpia actuació com a intèrpret.

– Potenciar l’autocontrol en l’actuació amb públic.

– Potenciar la capacitat comunicativa de la interpretació.

– Incorporar el plantejament crític com a mètode d’aproximació a l’acció dansística.

– Valorar críticament la relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut.

Els continguts de l’assignatura estaran relacionats amb la preparació i el muntatge de l’espectacle de dansa. Els diferents espais escènics: de l’intimista al de grans dimensions. L’espai, el so, la il·luminació i la dramatúrgia. L’autocrítica i la crítica com a elements constructius. La dansa-teatre: capacitat de manejar els elements constitutius d’un muntatge coreograficodramàtic. Distinció i execució d’elements bàsics de les tècniques dansisticoteatrals. Utilització simultània dels llenguatges expressius (gest, text, veu, acció dramàtica, acció dansada)

Cultura audiovisual

Els objectius de l’assignatura Cultura audiovisual, en les ensenyances professionals de dansa, tendiran al desenrotllament de les capacitats següents:

– Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que les noves tecnologies ens brinden.

– Reconéixer les diferències existents entre la realitat i la representació que d’ella ens oferixen els mitjans audiovisuals.

– Conéixer i comprendre els aspectes estètics i tècnics dels mitjans de comunicació per a aprendre a analitzar i a crear documents audiovisuals senzills.

– Valorar la importància de la funció expressiva del so i de la dansa en el procés de creació audiovisual.

– Conéixer les característiques tècniques i expressives de la televisió i reconéixer els diferents gèneres.

– Prendre consciència de la capacitat dels espectadors, en la seua funció de consumidors, per a exigir productes audiovisuals de qualitat. L’equilibri entre llibertat d’expressió i drets individuals.

Els continguts de l’assignatura Cultura audiovisual comprendran elements relacionats amb la història de l’evolució dels mitjans i llenguatges audiovisuals. Recorregut històric i teòric per la relació Imatge-Dansa. Imatge i realitat. La imatge fixa i els seus llenguatges. La imatge en moviment i les seues possibilitats expressives. Dansa i comunicació. Tecnologia dels mitjans audiovisuals. Publicitat, televisió i cine. Mitjans de comunicació de lliure accés: Internet.

Noves tecnologies aplicades a la dansa.

L’ensenyança de les Noves Tecnologies aplicades a la Dansa, tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

– Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que les noves tecnologies ens brinden

– Comprendre i apreciar com el progrés actual de les tecnologies de la informació i la comunicació prové dels avanços tècnics i expressius produïts al llarg de la història.

– Mostrar les possibilitats de la xarxa, Internet, telefonia mòbil i altres pantalles en la seua dimensió informativa i comunicativa

– Saber connectar un ordinador i iniciar les aplicacions utilitzades en ell i que tenen relació amb la dansa

– Utilitzar i aprofitar les aplicacions informàtiques que actualment es relacionen amb la dansa

– Conéixer les possibilitats i els límits d’un estudi bàsic d’informàtica aplicada a la dansa

Els continguts de l’assignatura comprendran: Mitjans de comunicació de lliure accés: Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació. L’ús responsable de la xarxa. Blocosfera: Blocs i blocaires. Anàlisi dels continguts que ens arriben a través d’Internet. La utilització il·lícita i il·legal de la xarxa. Llibertat d’expressió i drets individuals de l’espectador. Visió general de les parts de l’ordinador. Coneixement dels perifèrics necessaris per al treball de l’assignatura. Possibilitats d’emmagatzemament i maneig de treballs creats durant les classes. Nocions bàsiques generals del maneig de l’equip informàtic i d’instal·lació de programes. Coneixement de les diferents aplicacions i ferramentes informàtiques aplicades a la dansa. Coneixement de les tècniques bàsiques de recerca d’informació en Internet específicament dansística ANNE Especialitat: B Assignatures A. Pròpies de l’especialitat1º Tècniques bàsiques de dansa6 Dansa espanyola3 Ball flamenc3 Tècniques bàsiques del flamenc1,5 Estudi del cant d’acompanyament Estudi de la guitarra d’acompanyament Taller coreogràfic Anàlisis musical Origen i evolució del flamenc B. Comunes Música1 Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa Origen i evolució de la dansa Interpretació Maquillatge C. Optativitat Optativa Optativa Total setmanal 14,5 Especialitat: D Assignatures A. Pròpies de l’especialitat1º Dansa clàssica9 Puntes/Tècnica específica per a barons4 Repertori dones/repertori barons Taller coreogràfic Dansa contemporània1 Anàlisis musical Història de la dansa clàssica B. Comunes Música1 Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa Origen i evolució de la dansa Interpretació Maquillatge C. Optativitat Optativa Optativa Total setmanal 15 Especialitat: Dansa Assignatures A. Pròpies de l’especialitat1º Dansa clàssica6 Tècniques de dansa contemporània6 Body contact1 Improvisació1,5 Composició coreogràfica Anàlisis musical Història de la dansa moderna i contemporània B. Comunes Música1 Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa Origen i evolució de la dansa Interpretació Maquillatge C. Optativitat Optativa Optativa Total setmanal15,5 Especialitat: Da Assignatures A. Pròpies de l’especialitat1º Dansa clàssica7 Escola bolera3 Dansa estilitzada Flamenc Tècnica de sabata2 Folklore1,5 Taller coreogràfic Dansa contemporània Anàlisi musical Història de la dansa espanyola B. Comunes Música1 Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa Origen i evolució de la dansa Interpretació Maquillatge C. Optativitat Optativa Optativa Total setmanal14,5 Aprenentatge i interpretació d’extractes de coreografies de diferents èpo ANNE Relació numèrica p Màxim 1/15 en totes les assign ANEX Especialidad: B Asignaturas A. Propias de la especialidad1º Técnicas básicas de danza6 Danza española3 Baile flamenco3 Técnicas básicas del flamenco1,5 Estudio del cante de acompañamiento Estudio de la guitarra de acompañamiento Taller coreográfico Origen y evolución del flamenco B. Comunes Música1 Análisis musical Anatomía y biomecánica aplicada a la danza Origen y evolución de la danza Interpretación Maquillaje C. Optatividad Optativa Optativa Total semanal14,5 Especialidad: D Asignaturas A. Propias de la especialidad1º Danza clásica9 Puntas/técnica específica para varones4 Repertorio mujeres/repertorio varones Taller coreográfico Danza contemporánea1 Historia de la danza clásica B. Comunes Música1 Análisis musical Anatomía y biomecánica aplicada a la danza Origen y evolución de la danza Interpretación Maquillaje C. Optatividad Optativa Optativa Total semanal 15 Especialidad: Danz Asignaturas A. Propias de la especialidad1º Danza clásica 6 Técnicas de danza contemporánea6 Body contact1 Improvisación1,5 Composición coreográfica Historia de la danza moderna y contemporánea B. Comunes Música1 Análisis musical Anatomía y biomecánica aplicada a la danza Origen y evolución de la danza Interpretación Maquillaje C. Optatividad Optativa Optativa Total semanal15,5 Especialidad: D Asignaturas A. Propias de la especialidad1º Danza clásica7 Escuela bolera3 Danza estilizada Flamenco Técnica de zapato2 Folclore1,5 Taller coreográfico Danza contemporánea Historia de la danza española B. Comunes Música1 Análisis musical Anatomía y biomecánica aplicada a la danza Origen y evolución de la danza Interpretación Maquillaje C. Optatividad Optativa Optativa Total semanal14,5 Aprendizaje e interpretación de extractos de coreografías de diferentes épo ANEX Relación numérica Máximo 1/15 en todas las asign

1. Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de dansa caldrà superar una prova d’accés, d’acord amb l’article 49 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Per mitjà d’esta prova es valoraran la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament les ensenyances professionals. 2. Les proves d’accés a les ensenyances professionals de dansa es realitzaran en dos convocatòries (juny i setembre), efectuades pel centre docent. Els sol·licitants podran concórrer a un màxim de quatre convocatòries en qualsevol centre de la Comunitat Valenciana. El còmput de convocatòries no inclourà les que hagen sigut superades sense que la qualificació conferisca un lloc escolar a l’aspirant. Els centres obriran amb la suficient antelació, un termini perquè els interessats sol·liciten el curs i l’especialitat a la qual volen accedir. 4. Realització d’una prova de caràcter musical que constarà de dos parts: una escrita i una altra oral, per a valorar les aptituds musicals de cada un dels aspirants. c) Prova d’accés a l’especialitat de dansa contemporània: 1. Realització d’exercicis de base acadèmica en la barra i en el centre, que seran dirigits i acompanyats per professors del centre, amb una duració no superior a trenta minuts. 2. Realització d’exercicis bàsics de tècniques de dansa contemporània, que seran dirigits i acompanyats per professors del centre, amb una duració no superior a quaranta-cinc minuts. 3. Realització d’un exercici d’improvisació sobre un fragment musical. la duració del qual no serà superior a tres minuts, que serà donat a conéixer prèviament a l’aspirant ja siga pel professor músic acompanyant o bé pel tribunal. Es podrà utilitzar qualsevol dels actuals mitjans de reproducció mecànica existents. 4. Realització d’una prova de caràcter musical que constarà de dos parts: una escrita i una altra oral, per a valorar les aptituds musicals de cada un dels aspirants. d) Prova d’accés a l’especialitat de dansa espanyola: 1. Realització d’exercicis de base acadèmica en la barra i en el centre, que seran dirigits i acompanyats per professors del centre, amb una duració no superior a trenta minuts. 2. Realització d’exercicis de tècnica de sabata, toc de castanyoles i els seus bracejos, així com primers passos d’escola bolera. Esta part de la prova serà dirigida i acompanyada per professors del centre i la seua duració no excedirà de seixanta minuts. 3. Realització d’un exercici d’improvisació sobre un fragment musical, la duració del qual no serà superior a tres minuts, que serà donat a conéixer prèviament a l’aspirant ja siga pel professor músic acompanyant o bé pel tribunal. Es podrà utilitzar qualsevol dels actuals mitjans de reproducció mecànica existents. 4. Realització d’una prova de caràcter musical que constarà de dos parts: una escrita i una altra oral, per a valorar les aptituds musicals de cada un dels aspirants. Els centres convocaran esta prova amb antelació suficient, i hauran de fer públics, junt amb la dita convocatòria, tots aquells aspectes referents al seu contingut que proporcionen la suficient orientació als candidats per a la preparació d’esta així com els criteris d’avaluació sobre els quals versarà la prova d’accés. Els exercicis de què consta la prova d’accés no tindran caràcter eliminatori. La qualificació definitiva serà el resultat de la mitjana aritmètica de les quatre puntuacions. S’ajustaran a la qualificació numèrica de 0 a 10, amb un decimal com a màxim, i serà necessària la qualificació de cinc per a l’aprovat. Excepcionalment, el tribunal determinarà, si és el cas, per mitjà d’un informe escrit raonat, la conveniència que l’aspirant accedisca a un altre curs diferent del primer, en funció de la seua capacitat o maduresa artisticotècnica demostrada en el transcurs d’esta prova d’accés.

1. Així mateix, podrà accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anteriors sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’un tribunal designat pel director del centre, l’aspirant demostre posseir els coneixements teoricopràctics necessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents. 2. L'estructura de les proves d'accés estarà definida pel que a este efecte determine la conselleria competent en matèria d'educació i versarà sobre els continguts dels cursos precedents a aquell al qual l'aspirant opta. 3. El contingut i l’avaluació d’esta prova estarà d’acord amb la distribució per cursos dels objectius, continguts i criteris d’avaluació inclosos en la concreció curricular del projecte educatiu de cada centre. 4. Els tribunals tindran les mateixes competències que les previstes per a l’accés al primer curs. Estos tribunals, podran efectuar la divisió dels exercicis en diverses parts que possibiliten una millor avaluació del grau de coneixement que posseïx l’aspirant sobre les assignatures corresponents als cursos anteriors a què pretén accedir. 5. Els criteris de qualificació de les proves d'accés seran definits per la conselleria competent en matèria d'educació. 6. Quan un exercici quede dividit en parts, el tribunal valorarà cada una d’elles de 0 a 10 punts i consignarà la mitjana aritmètica com a qualificació global d’este exercici. 7. El tribunal determinarà, si és el cas, per mitjà d’informe escrit raonat, el curs a què podrà accedir l’aspirant d’acord amb el rendiment global que haja demostrat. 8. L’accés a curs diferent de primer estarà condicionat a la disponibilitat de places escolars en el centre docent.

1. S’establix un període de tres dies hàbils, a partir de la publicació dels resultats de la prova d’accés perquè els aspirants puguen presentar reclamació contra la puntuació aconseguida en la prova d’accés als estudis professionals de dansa. Esta reclamació es farà per escrit dirigit al director del centre, al·legant en cada cas els motius que consideren oportuns. El director del centre, amb un informe previ del tribunal, ho resoldrà en el termini de tres dies hàbils.

2. Els interessats podran interposar recurs d’alçada davant del director territorial d’Educació, en el termini de tres dies hàbils.

1. Per a l’elaboració, realització i avaluació de les proves es constituirà en els centres un tribunal per a cada especialitat, designat pel director i format per tres professors: un professor de llenguatge musical i dos del departament a què correspon la prova, sense que puguen formar part d’ell els professors que durant el curs hagen impartit classe als alumnes que es presenten a la de la prova d’accés.

2. Cada membre del tribunal tindrà un suplent que actuarà únicament en aquells supòsits en què, per causes justificades els titulars no puguen formar part d’estos. La composició dels tribunals amb els seus corresponents suplents, estarà exposada en els taulers d’anuncis dels centres almenys quinze dies abans de l’inici de les proves.

1. La superació de la prova d’accés possibilitarà l’adjudicació de plaça en l’especialitat sol·licitada, excepte en el cas que no hi haja vacants disponibles en esta.

2. L’adjudicació de les places vacants en cada especialitat es realitzarà d’acord amb la puntuació definitiva obtinguda.

3. Atés l’especial caràcter de la formació dansística, les proves es consideraran superades exclusivament per al curs acadèmic que es convoquen. En este sentit:

a) Els aspirants que una vegada superada la prova no obtingueren lloc escolar, podran sol·licitar-ho en un centre distint per mitjà de l’aportació d’un certificat acadèmic oficial de superació de la prova. Els centres docents que accepten la recepció d’este tipus de sollicituds, una vegada ateses les dels aspirants que van concórrer directament a elles, les ordenaran conforme a les puntuacions obtingudes pels sol·licitants als efectes únics de la seua adjudicació.

b) La qualificació obtinguda en una convocatòria té validesa únicament per a esta, per la qual cosa si no obtingueren lloc escolar per a poder cursar les ensenyances hauran de concórrer a noves convocatòries.

1. L’admissió d’alumnes estarà sotmesa als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i supeditada a les qualificacions obtingudes en la prova d’accés a què es referixen els articles 9 i 10 del present decret.

2. Només en el cas que queden places disponibles en el centre, després de completat tot el procés ordinari d’admissió i matriculació, podran adjudicar-se estos llocs a alumnat que havent superat la prova d’accés en un altre centre de l’àrea de gestió de la conselleria competent en matèria d’educació, no se li haja conferit un lloc escolar per falta de places en el dit centre.

3. L’alumnat no podrà simultaniejar els estudis professionals de dansa en dos centres. Conseqüentment, cada alumne o alumna, tindrà un únic expedient acadèmic en un sol centre.

1. Els alumnes que cursen més d’una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes per una d’elles. Una vegada cursades i superades en una especialitat, la qualificació obtinguda és vàlida per a totes les especialitats i d’esta manera haurà de constar en el llibre de qualificacions. a) Són assignatures comunes les assenyalades com a tales en l’article 7, punt 2, apartat a), d’este decret b) Són assignatures pròpies de cada especialitat les assenyalades com a tales en l’article 7, punt 2, apartat b), d’este decret 2. La conselleria competent en matèria d'educació establirà els criteris de flexibilització en les ensenyances professionals de Dansa, d'acord amb la normativa vigent.

1. Els professors avaluaran l’aprenentatge dels alumnes, els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.

2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les distintes assignatures del currículum.

3. L’avaluació de les ensenyances professionals de dansa es durà a terme tenint en compte els objectius educatius i els criteris d’avaluació establits en el currículum que s’aprova en este decret i en coherència amb el projecte educatiu elaborat pel centre docent.

4. L’avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel professor tutor, els dits professors actuaran de manera integrada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions resultants del dit procés.

5. Almenys quatre vegades cada curs acadèmic els professors realitzaran una avaluació de l’aprenentatge dels seus alumnes, i els seus resultats seran consignats en les actes corresponents, expressats per mitjà d’una escala de qualificacions d’1 a 10, amb un decimal com a màxim, es consideraran positives les iguals o superiors a 5 i negatives les inferiors a 5. Els resultats de l’avaluació final de les distintes assignatures que componen el currículum s’expressaran per mitjà de l’escala numèrica d’1 a 10, sense decimals, i es consideraran positives les iguals o superiors a 5 i negatives les inferiors a cinc.

6.L’avaluació i la qualificació final de l’alumnat es realitzarà en el mes de juny. No obstant això l’alumnat podrà recuperar les assignatures pendents per mitjà de la realització de proves extraordinàries en el mes de setembre.

1. L’acció tutorial i orientació professional, que forma part de la funció docent, es desenrotllarà al llarg de les ensenyances professionals de dansa.

2. El professor tutor d’un grup d’alumnes tindrà la responsabilitat de realitzar l’orientació personal dels alumnes i les alumnes i de coordinar l’avaluació de l’alumnat i dels processos d’ensenyança i d’aprenentatge.

3. El professor tutor serà un dels professors de l’especialitat que curse l’alumne. Si no n’hi ha, exercirà la tutoria un dels professors del curs. Els centres educatius inclouran plans d’acció tutorial en els seus projectes educatius.

4. En compliment de l’

1. Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat les assignatures cursades o tinguen avaluació negativa com a màxim en dos assignatures. En el supòsit d’assignatures pendents referides a la pràctica de la dansa, la seua recuperació haurà de realitzar-se en la classe del curs següent si formen part d’este. En la resta dels casos, els alumnes hauran d’assistir a les classes de les assignatures no superades en el curs anterior.

2. La qualificació negativa en tres o més assignatures d’un o més cursos impedirà la promoció d’un alumne al curs següent.

3. Els alumnes que al final del sext curs tingueren pendents d’avaluació positiva tres assignatures o més, hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents.

1. El límit de permanència en les ensenyances professionals de dansa serà de huit anys. L’alumne o l’alumna no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs, excepte en sext curs.

2. Amb caràcter excepcional podrà ampliar-se en un any la permanència en les ensenyances professionals de dansa en supòsits de malaltia greu o altres circumstàncies que meresquen la mateixa consideració. Correspondrà a la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents la concessió de la dita ampliació a sol·licitud de l’interessat i amb un informe previ del centre.

1. La superació de les ensenyances professionals de dansa donarà dret a l’obtenció del títol professional corresponent, en què constarà l’especialitat cursada.

2. Els alumnes i les alumnes que finalitzen les ensenyances professionals de dansa obtindran el títol de batxiller si superen les matèries comunes del Batxillerat, encara que no hagen realitzat el Batxillerat de la modalitat d’arts en la seua via específica de música i dansa.

2. La conselleria competent en matèria d’educació, possibilitarà que les matèries comunes i les de modalitat de la via específica de música i de dansa del Batxillerat, es puguen impartir i cursar en els conservatoris de dansa de l’àmbit de gestió de l’esmentat departament, sempre que el nombre d’alumnes ho justifique.

1. Les ensenyances previstes en l’

D’acord amb l’

1. Els equips educatius dels centres docents concretaran i completaran el currículum de les ensenyances professionals de dansa per mitjà de l’elaboració de projectes educatius.

2. Els projectes educatius, en l’apartat de concreció del currículum, hauran d’adequar els objectius generals i específics de les ensenyances professionals de dansa a les característiques de l’alumnat i l’entorn del centre. També distribuiran per cursos els continguts i objectius específics, adoptaran criteris metodològics generals i unificaran totes les decisions sobre avaluació.

3. Els projectes educatius preveuran els criteris adoptats en matèria d’optativitat en els cursos quint i sext.

4. Els projectes educatius garantiran l’acció coherent i coordinada dels equips docents, estimulant l’activitat investigadora i el treball en equip dels professors.

5. Els centres, fent exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball i formes d’organització o ampliació de l’horari escolar. Estes hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria d’educació.

6. Els projectes educatius formaran part de la programació general anual que estarà a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

7. Els professors desenrotllaran programacions docents en coherència amb el currículum establit en este decret i amb els projectes educatius de cada centre.

8. La conselleria competent en matèria d’educació fomentarà i orientarà l’elaboració de materials curriculars que faciliten el treball del professorat en este sentit.

En els centres d’ensenyança de dansa, dependents de la conselleria competent en matèria d’educació, existiran les figura del Pianista Acompanyant, Guitarrista Acompanyant i Cantaor Acompanyant. Estos professors s’integraran en un departament específic de contingut teoricomusical, sense perjuí de l’obligació d’assistir als departaments de les assignatures en què exercixen la seua activitat quan siga sollicitada la seua presència.

1. Els centres podran convocar anualment premis extraordinaris per cada una de les especialitats que tinguen autoritzades.

2. Per a concórrer a estos premis, l’expedient acadèmic haurà de tindre com a nota mitjana set o superior a este, i una qualificació mínima de 9 en el sext curs, en les assignatures específiques de l’especialitat o en aquelles al premi de les quals opte.

Les assignatures específiques a què es referix l’apartat anterior són

En l’especialitat de Ball Flamenc: Ball Flamenc

En l’especialitat de Dansa Clàssica: Dansa Clàssica i/o Repertori

En l’especialitat de Dansa Contemporània: Tècniques de Dansa contemporània

En l’especialitat de Dansa espanyola: Escola bolera i/o Dansa estilitzada.

3. Els directors dels centres nomenaran els tribunals que han de jutjar estos premis. Els tribunals estaran constituïts per cinc professors del centre, si és possible pertanyents a l’especialitat convocada.

1. Són documents d’avaluació de les ensenyances professionals de dansa: l’expedient acadèmic personal, les actes d’avaluació, el llibre de qualificacions i els informes d’avaluació individualitzats. Dels documents d’avaluació, tindrà la consideració de document bàsic el llibre de qualificacions.

2. Els documents d’avaluació portaran les firmes fefaents de les persones que corresponga en cada cas, amb indicació del lloc exercit. Davall de les firmes constarà el nom i els cognoms del firmant.

3. La conselleria competent en matèria d’educació establirà el format d’estos documents d’avaluació ajustant-se, en el cas del llibre de qualificacions, al model establit en el Reial Decret 85/2007, de 26 de gener.

1. El llibre de qualificacions de les ensenyances professionals de dansa és el document oficial que reflectix els estudis cursats. En ell s’arreplegaran les qualificacions obtingudes per l’alumne, la informació sobre la seua permanència en el centre i, si és el cas, els trasllats de matrícula. Així mateix, constarà la sol·licitud, per part de l’alumne, de l’expedició del títol corresponent, una vegada superades totes les assignatures corresponents a les ensenyances professionals de dansa.

2. El llibre de qualificacions es referirà als estudis cursats dins d’una única especialitat. En el cas d’alumnes que cursen més d’una especialitat, s’omplirà un llibre de qualificacions per cada especialitat cursada, indicant-se si és el cas, en la pàgina de “estudis previs d’ensenyances professionals d’altres especialitats”, les assignatures comunes cursades i la qualificació obtinguda.

3. La conselleria competent en matèria d’educació editarà el llibre de qualificacions que s’ajustarà al que disposa el Reial Decret 85/2007 de 26 de gener, quan regula el procediment de sol·licitud i registre de l’esmentat document.

4. Correspon als centres dependents de la conselleria d’Educació omplir i custodiar els llibres de qualificacions. Una vegada superats els estudis, el llibre serà entregat als alumnes, la qual cosa es farà constar en la diligència corresponent del llibre, de la qual es guardarà còpia amb l’expedient de l’alumne.

5. Quan un alumne o alumna es trasllade de centre abans d’haver conclòs els seus estudis d’ensenyances professionals de dansa, el centre d’origen remetrà al de destí, a petició d’este, el llibre de qualificacions de l’alumne, fent constar, en la diligència corresponent, que les qualificacions concorden amb les actes que obren en el centre. Quan el llibre de qualificacions corresponga a alumnes de centres privats o de titularitat municipal, esta diligència serà omplida pel conservatori de ºtitularitat de la conselleria competent en matèries d’educació, a què estiguen adscrits.

6. El trasllat d’expedient d’alumnes que cursen estudis en centres no pertanyents a l’àmbit gestió de la conselleria competent en matèria d’educació, queda condicionat a l’existència de places vacants en el centre receptor.

7. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne i incorporarà en ell les dades del llibre de qualificacions.

Els documents d’avaluació seran redactats en les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Quan un alumne es trasllade a un altre centre, abans d’haver conclòs el curs, s’emetrà un informe d’avaluació individualitzat, en què s’arreplegarà, a tals efectes, tota aquella informació que resulte necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge. Serà elaborat pel professor tutor de l’alumne, a partir de les dades facilitades pels professors de les distintes assignatures i remés pel centre d’origen al de destí junt amb el llibre de qualificacions.

Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors a) Per a fer efectiu el que preveu l’article 54.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del títol professional de dansa. b) L’administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de dansa al currículum de les ensenyances professionals. Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització. Segona. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat 1. En el marc de les disposicions establides en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la legislació autonòmica respecte d’això, els centres de nova creació hauran de complir amb les disposicions vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat. La resta de centres haurà d’adequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establits en la esta. 2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i facilitarà el seu accés a estes ensenyances. 3. L’administració educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d’accés a les persones amb discapacitat que opten a ella. 4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova d’accés i s’hagen matriculat, seran objecte d’un seguiment específic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procés d’ensenyança/aprenentatge. Tercera. Incorporació d’alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents 1. Sense perjuí de les equivalències establides en el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, quan un alumne no tinga superades dos o més assignatures del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al mateix curs de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que haurà de realitzar complet. 2. Així mateix, quan un alumne tinga una qualificació negativa en una assignatura del curs que estiga realitzant de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporarà al curs següent de les ensenyances regulades per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà les condicions per a la superació de les assignatures pendents. 3. Els alumnes que procedisquen de plans anteriors a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’incorporaran a la nova ordenació acadèmica prèvia convalidació, pel Ministeri d’Educació i Ciència, de les ensenyances superades. 4. En cas de la incorporació d’alumnes procedents de les ensenyances establides en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, s’adjuntarà el llibre de qualificacions. En el cas d’alumnes procedents de plans anteriors a la dita Llei s’adjuntarà el certificat d’estudis de les ensenyances cursades d’acord amb els dits plans. 5. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l’alumne al qual incorporarà les dades corresponents.

Única

1. Queda derogat el Decret 26/1999, de 16 de febrer, pel qual s’establix el currículum oficial del grau mitjà de dansa i es regula l’accés al dit grau.

2. També queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al present decret.

Primera

S’autoritza la conselleria competent en matèria d’educació a dictar les disposicions necessàries per a l’aplicació i el desenrotllament d’este decret. Segona

El present decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, si bé els seus efectes acadèmics seran els referits en el calendari d’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació, regulat pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny.

a) Descripció dels continguts de les ensenyances obligatòries corresponents a les ensenyances professionals de dansa que es regulen en
el present decret
Introducció
L’evolució de les arts en general i de la dansa en particular, i parallelament l’evolució dels processos d’ensenyança, basant-se en l’experiència obtinguda en la pràctica docent, porten a la necessitat de realitzar algunes xicotetes reestructuracions del currículum, de cara a donar
un nou pas per a millorar la formació de l’alumnat de dansa. Així, de
vegades s’ha considerat que és convenient distribuir algunes matèries,
dividint i especificant els seus continguts per especialitats i per cursos,
dins de cada especialitat. Altres vegades, es feia necessària l’aparició
de matèries que vingueren a cobrir algunes llacunes en el mencionat
procés de formació.
En el cas de la Música, assignatura comuna a totes les especialitats, ens trobem amb dos parcel·les de gran importància. D’una banda,
atés el caràcter essencialment pràctic amb què l’estudi de la música
ha d’abordar-se dins del context de l’ensenyança de la dansa, els seus
continguts seran desenrotllats a través del cant, el moviment i la pràctica instrumental, per mitjà d’instruments de tècniques no complexes,
com a recursos per a imbuir de forma amena en l’educand el sentit
rítmic i la comprensió pràctica dels conceptes musicals. Però, d’altra
banda, resulta inevitable, després de l’aprenentatge dels continguts
bàsics i necessaris per al futur professional de la dansa, el coneixement més concret i precís de la música amb què es relacionarà posteriorment. El nivell tècnic i interpretatiu dels alumnes en 5t i 6t de
les ensenyances professionals de dansa, els permet treballar un repertori en què la dimensió i complexitat de l’estructura musical, la seua
elaboració temàtica i la seua varietat estilística i estètica fan necessari
el coneixement dels elements, l’estructura i els procediments bàsics
del llenguatge musical d’estes obres, i la seua relació i aplicació a la
dansa.
L’assignatura d’Anàlisi musical, amb continguts específics per a
cada una de les especialitats, complix eixe objectiu, tenint un contingut
comú per al quint curs de totes elles, la intenció del qual és triar determinades obres del repertori musical universal amb especials condicions pedagògiques que ajuden a adquirir els coneixements bàsics que
es pretenen per a l’anàlisi musical. En el sext curs de cada especialitat,
amb eixos coneixements ja adquirits, l’alumne pot endinsar-se en l’estudi i anàlisi de les obres específiques amb les quals treballarà, així
com adquirir els elements d’anàlisi que el capaciten per a comprendre
els estils i les formes de les obres musicals en les quals es basarà la
seua activitat dansística.
Continuant en la línia d’aconseguir una formació el més completa
possible de l’alumne de dansa, es considera necessari incloure també
altres matèries, comuns a totes les especialitats en alguns casos i pròpies de cada especialitat, en altres.
Una d’eixes matèries s’estudia en l’assignatura d’Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa. La dansa és l’art de l’expressió a través
del moviment, on el cos és la ferramenta sensible, a través de la qual
la investigació artística culmina en un sentit transmés per mitjà d’un
llenguatge corporal. Els coneixements generals d’anatomia i biomecànica que es deriven de l’estudi d’esta assignatura augmentaran la capacitat del ballarí per a analitzar i comprendre els gestos de la dansa, ja
que l’estudi de l’anàlisi dels moviments i la seua aplicació, permetrà
economitzar el treball muscular per a una major fluïdesa gestual i un
millor rendiment muscular. L’èxit d’una tècnica cuidada i correcta no
sols depén de les aptituds innates de l’individu sinó del desenrotllament i ús que este faça d’elles. Quants més coneixements posseïsca
sobre el funcionament del seu propi cos, podrà trobar la millor solució
als seus conflictes posturals.
L’Anatomia i Biomecànica aplicades a la Dansa, han d’aportar el
coneixement bàsic del cos humà de forma funcional a través de l’estudi detallat del moviment anatòmic, que garantisca el coneixement
profund dels aspectes relatius al sistema esquelètic, tant a través de
l’estudi fisiològic com biomecànic del moviment, ja que el gest de la
dansa no és sinó una traducció de la biomecànica en què es mobilitzen,
a manera de palanques, els elements que integren l’aparell locomotor.
De la mateixa manera, es pretén alliçonar l’alumnat en una concepció higiènica del cos com a base per a l’atenció de la salut i la prevenció de les possibles lesions, ajudant d’esta manera a la formació
integral del ballarí.
Així, l’estudi de l’Anatomia i biomecànica aplicades a la dansa, ha
de tindre com a objectius fonamentals, el coneixement i la comprensió
teòrica i pràctica dels moviments corporals, que en tot moment permeten al ballarí aconseguir una major facilitat i seguretat, en l’execució
tècnica de la pràctica de la dansa.
També la Interpretació és una faceta de primordial importància en
eixa intenció professionalitzadora, perquè és el complement necessari a la tècnica imprescindible per a aconseguir el nivell artístic requerit. L’assignatura d’Interpretació en les ensenyances professionals de
Dansa pretén subministrar als alumnes la informació necessària sobre
els diferents papers dels ballets i les coreografies, amb la finalitat de
dotar-los dels recursos suficients per a elaborar un codi orgànic sobre
el qual recolzar-se i orientar-se a l’hora d’estudiar-los o de realitzar
noves creacions.
En eixe sentit, l’assignatura d’Interpretació ha de centrar-se en el
domini i control de les capacitats expressives de l’alumne, a través del
desenrotllament d’una comunicació no necessàriament verbal en què
el cos no és un mer suplantador del llenguatge parlat, sinó un immens
potencial d’investigació coreogràfica i de creació de formes i missatges .
Associada a la interpretació, i d’indubtable interés per a la formació de l’alumne des d’un punt de vista eminentment pràctic, l’assignatura de Maquillatge cobrix una faceta que, des dels primers moments
en què accedix a l’escenari, es fa també imprescindible. Hem de tindre
en compte que en la dansa el maquillatge és important per dos raons.
La primera és que és un dels elements que integren una obra de ballet,
a més de la coreografia i música i junt a l’escenografia i el vestuari. No podem deixar de tindre en compte que el maquillatge caracteritza el personatge que es vol interpretar, i constituïx una gran ajuda
per a aconseguir-ho i forma part, d’altra banda, de l’art d’un ballarí
al saber adoptar la caracterització apropiada, segons els personatges
o utilitzar el maquillatge adequat a les circumstàncies concretes de
l’escena. D’altra banda, considerant que hui en dia els teatres utilitzen
il·luminacions potents que s’usen com un element dramàtic més, és
obvi que el maquillatge resulta essencial per a potenciar els trets dels
ballarins. En definitiva, l’assignatura de Maquillatge tracta una matèria
que complementa la formació i el desenrotllament artístic de l’alumne
en els diferents espais escènics.
Per fi, l’estudi de la dansa necessita un aportació històrica que la
relacione amb la resta de les arts i la situe com una realitat cultural
vigent en la societat de cada moment. Esta informació sobre l’evolució
de la dansa ha de proporcionar a l’alumne ferramentes útils per a comprendre els aspectes tècnics, didàctics i humans de la dansa i emmarcar-los dins d’un esquema històric general que li permeta catalogarlos i relacionar-los amb l’evolució de la societat. L’estudi del procés
històric d’evolució de la dansa, pretén estimular la seua capacitat de
classificació i ordenació dels fets històrics més representatius i influents en la creació d’escoles i estils que marcaran les línies generals de
cada època. El coneixement de tots estos fets històrics alimentarà el
seu esperit crític i analític i ajudarà sens dubte a millorar el seu aprenentatge tècnic estimulant el seu procés creatiu. Així, i gràcies a estes
aportacions l’alumne entendrà que la dansa és una realització artística
que evoluciona amb el temps i condiciona, sent al seu torn condicionada per ell, el desenrotllament social i de les arts en general.
De tot el que s’ha exposat en el paràgraf anterior es desprén la
necessitat que en el currículum es tracte esta matèria de la manera més
adequada a l’estructura de les ensenyances professionals de dansa.
Igual que en el cas de la música i donada la complexitat i l’especificitat de conceptes, així com del procés històric de la dansa, es fa també
imprescindible la concreció de continguts per a cada especialitat. D’esta manera, en el quint curs de cada una d’elles, s’impartix l’assignatura d’Origen i evolució de la dansa, que contempla el desenrotllament
general de la Història d’este art. En el sext curs de cada especialitat, el
contingut és específic per a cada una d’elles ja que la Història contempla trajectes molt concrets en cada cas, la qual cosa obliga a plantejar
l’ensenyança d’esta matèria en assignatures el contingut de les quals
s’ajuste als processos propis de cada especialitat, permetent a l’alumne
endinsar-se en profunditat en l’evolució del tipus de dansa que està
aprenent i practicant . Així, les assignatures Origen i evolució del flamenc, Història de la dansa clàssica, Història de la dansa contemporània i Història de la dansa espanyola, s’adapten a les necessitats formatives de l’alumnat de les especialitats. Una altra faceta que es té en
compte en els continguts d’estes assignatures, atesa la rapidesa amb
què se succeïxen els canvis en una societat com l’actual i més des del
punt de vista artístic, és la constant actualització de continguts, amb la
intenció que quan l’alumne de dansa accedisca al món professional es
trobe el més informat possible respecte a l’estat actual del món artístic
relacionat amb la seua especialitat.
D’altra banda, els estudis professionals de dansa constituïxen una
carrera artística que, si és el cas, comporta la relació directa entre
públic i ballarí o ballarina. Per eixa raó, durant estes ensenyances és
necessari l’aprenentatge de les dificultats i problemes de tipus pràctic
que en l’actuació en directe apareixen. L’assignatura de Taller coreogràfic, en cada especialitat, suposa un complement a la formació
rebuda al llarg dels estudis de dansa, un enfocament eminentment de
pràctica escènica, que no s’aconseguix al mateix nivell en altres matèries del currículum. Per això s’emfatitzen els aspectes que tenen a vore
amb la pràctica professional, que servisca de pont entre els seus estudis dansístics i el que serà un futur professional i que ha d’aconseguir
que l’alumne aprenga a sentir-se segur de si mateix. En esta assignatura podrà participar en la creació de muntatges coreogràfics, ja siga
d’obres clàssiques, ball històric, repertori o muntatges de nova creació,
depenent de l’especialitat, relacionar-se amb altres arts i disciplines,
tenint fins i tot la possibilitat de treballar amb coreògrafs professionals
i permetent al centre d’ensenyança la col·laboració amb altres centres,
bandes, orquestres o grups de teatre, entre altres possibilitats.
a) Assignatures comunes a totes les especialitat
Assignatura: Música
1. Objectius.
L’ensenyança de Música en les ensenyances professionals de
dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les
capacitats següents:
a) Expressar de forma original les seues idees i sentiments per
mitjà de l’ús de la veu i els instruments, en situacions d’interpretació
i improvisació, a fi d’enriquir les seues possibilitats de comunicació,
respectant altres formes diferents d’expressió.
b) Valorar l’expressió vocal (parlada i cantada) com a font de
comunicació i expressió d’idees i sentiments.
c) Interessar-se pel coneixement de la música i de les normes més
generals que regixen la composició del discurs musical, i el seu procés
creatiu.
d) Conéixer les característiques, possibilitats i recursos expressius
de la música de les diferents èpoques i estils, per a aconseguir una
interpretació de qualitat tant de qualsevol peça de repertori, com en la
improvisació sobre una obra musical.
e) Valorar i respectar les manifestacions musicals d’altres cultures.
f) Valorar la importància del silenci com a condició prèvia per a
l’existència de la música i com a element d’harmonia en la relació
amb un mateix i amb els altres, prenent consciència de l’agressió que
suposa l’ús indiscriminat del so.
2. Continguts.
La veu i la paraula com a mitjans d’expressió musical. Improvisacions vocals: individuals i en grup, lliures i dirigides, amb i sense
melodia. Pràctica de repertori vocal. Ritme, melodia, harmonia i forma
com a elements de la música. Pulsació, accent i fraseig com a elements
del llenguatge musical. La repetició, la imitació, la variació, el desenrotllament i la improvisació com a procediments compositius. Utilització de la percussió corporal i els instruments escolars per a acompanyar el moviment i la dansa. Els grans períodes de la història de la
música: formes i estils. Pluralitat d’estils en la música contemporània.
La música d’altres cultures. Música i mitjans audiovisuals.
3. Criteris d’avaluació.
a) Intervindre en activitats de cant col·lectiu adaptant la seua
expressió i entonació al nivell sonor del conjunt. Este criteri pretén
avaluar si l’alumnat té una intervenció activa en les situacions de cant
col·lectiu, així com l’actitud amb què s’acosta a les activitats de cant,
observant la voluntat d’adaptar l’expressió i entonació vocal al nivell
sonor del grup.
b) Respectar el marc d’actuació d’esquemes ritmicomelòdics
(entre 8 i 16 pulsacions de duració i en l’àmbit de l’escala natural) en
situacions d’improvisació. Este criteri intenta comprovar l’habilitat de
l’alumne o de l’alumna per a respectar el marc d’actuació de la pauta
ritmicomelòdica proposada, observant la capacitat musical d’intervindre amb soltesa i amb naturalitat durant la improvisació, aportant idees
originals i sabent callar a temps quan la intervenció es complica.
c) Llegir música en el context de les activitats musicals del grup
com a suport a les tasques d’interpretació i audició. Este criteri avalua
la utilització funcional de la lectura musical. No es tracta d’avaluar
des d’un punt de vista del solfeig, sinó d’observar la destresa amb què
l’alumnat es mou en la lectura, una vegada creada la necessitat recolzar-se en la partitures per a progressar en les activitats musicals del
grup.
d) Utilitzar la terminologia musical adequada per a comunicar als
altres juís personals relacionats amb les obres musicals escoltades.
Este criteri avalua la capacitat d’utilitzar un llenguatge musical adequat a l’hora d’enjudiciar la música, ja que saber «parlar de música»
implica l’assimilació dels conceptes i principis musicals bàsics.
e) Participar en les activitats d’interpretació en grup assumint
l’intercanvi dels rols que es deriven de les necessitats musicals. Este
criteri avalua la mobilitat de l’alumnat per a assumir qualsevol dels
papers que demanda una situació musical. Actuar indistintament des
de qualsevol instrument, des del cant, com a director, com a solista,
etc., suposarà haver superat els comportaments estereotipats que es
donen sovint en la interpretació en grup.
f) Establir algunes pautes per a la improvisació que permeten
expressar musicalment idees extretes de l’anàlisi d’altres àrees artístiques. El fi d’este criteri és comprovar que l’alumnat és capaç de traslladar musicalment les idees expressades en altres àrees artístiques.
Açò implica l’anàlisi de l’estructura que les suporta, per a després
establir els convencionalismes musicals pertinents que permeten operar amb ells.
Assignatura: Anàlisi musical
1. Objectius:
L’ensenyança de l’anàlisi musical aplicat al ball flamenc, en els
cursos 5t i 6t d’esta especialitat, tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:
a) Conéixer els elements i procediments bàsics de construcció de
les obres o peces musicals per al ball flamenc en distintes èpoques i
autors.
b) Comprendre la interrelació de les estructures formals i els procediments creatius musicals amb al ball flamenc, i la seua evolució
històrica.
c) Comprendre la necessitat de l’anàlisi estètica i estilística de les
obres i peces com a pas previ a la seua realització pràctica.
d) Valorar la importància de l’audició musical per a la interpretació en la dansa, en les diferents especialitats.
2. Continguts:
Estudi a través de l’anàlisi dels elements del llenguatge musical:
ritme, melodia, harmonia i textura. Estudi de la relació del tempo
musical, l’accentuació i el frasejat amb el moviment. Estudi de la
forma, de l’elaboració temàtica, dels processos de tensió i relaxació,
etc. inherents a l’obra musical i la seua relació amb el ball flamenc.
Estudi estilístic i estètic de l’obra musical i la seua relació amb el ball
flamenc. Realització de xicotetes coreografies adaptades a les formes
estudiades.
3. Criteris d’avaluació
a) Identificar per mitjà de l’anàlisi d’obres senzilles o xicotets
fragments, els elements morfològics i sintàctics que les componen.
Amb este criteri es pretén valorar el coneixement de l’alumne dels
diversos components del llenguatge musical.
b) Identificar auditivament els elements formals de forma progressiva. Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar la capacitat auditiva de
l’alumne i la interiorització dels elements i procediments apresos.
Assignatura: Anatomia i biomecànica aplicada a la dansa
1.Objectius
L’ensenyança d’Anatomia i Biomecànica aplicades a la Dansa en
este curs tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes
les capacitats següents:
a) Ser conscients de la importància del cos com a instrument a què
cal conéixer, cuidar i valorar, així com de les seues capacitats i limitacions com a vehicle artístic i d’expressió a través de la dansa.
b) Desenrotllar les capacitats per a reconéixer i analitzar les estructures i les funcions biomecàniques del cos humà.
c) Conéixer els principis anatòmics, biomecànics i fisiològics principals que regixen el moviment i la seua aplicació en la pràctica de la
dansa.
d) Desenrotllar la propiocepció individual i l’observació del moviment en les principals actituds i passos de la dansa.
e) Ser conscient de la importància d’adoptar les mesures preventives necessàries sobre els factors personals i ambientals que puguen
exercir una acció nociva sobre la salut i el benestar en el ballarí.
2. Continguts
Identificació i reconeixement dels distints components de l’aparell
locomotor a través del seu estudi. Estudi anatòmic i biomecànic dels
ossos i de les articulacions més importants del sistema esquelètic i la
seua aplicació a la dansa. Estudi anatòmic i biomecànic dels músculs
més importants de l’aparell locomotor i la seua aplicació a la dansa.
Fisiologia del múscul. Funció i contracció muscular. Estudi dels eixos
i plans del moviment i els seus diferents graus de mobilitat. Coneixement de les capacitats motrius elementals i l’aplicació pràctica, sobre
passos de dansa, dels conceptes de força, resistència, força resistència,
velocitat i flexibilitat. Anàlisi i principis biomecànics bàsics que regixen els diferents passos de dansa a nivell anatòmic i fisiològic. Estudi
dels processos patològics més freqüents en dansa, les seues causes i
prevenció. Alteracions posturals i d’alineació. Foment d’hàbits de vida
saludables (nutrició, hidratació i estirades) i coneixement dels hàbits
nocius per a la salut (drogues, tabac i alcohol)
3. Criteris d’avaluació
a) Conéixer els diversos elements que configuren la nostra anatomia, a través del seu reconeixement i identificació de manera pràctica.
Amb este criteri es pretén valorar el coneixement que posseïxen els
alumnes sobre les diferents parts del sistema múscul-esquelètic.
b) Conéixer els principis bàsics anatòmics, biomecànics i fisiològics que regixen el moviment, i ser conscients de la seua utilització
pràctica en la dansa. Este criteri permet valorar el coneixement que
posseïxen els alumnes dels principis bàsics d’anatomia, fisiologia i
biomecànica, i la seua capacitat de relacionar-los d’una manera pràctica amb la dansa.
c) Conéixer els diferents graus de mobilitat del coll, tronc, maluc,
genoll, peu. Amb este criteri d’avaluació es tracta de comprovar si
els alumnes coneixen la funció de cada articulació, els seus graus de
moviment i la seua col·locació correcta.
d) Conéixer, de forma diferenciada i aplicada a cada situació, les
diferents qualitats motrius: resistència, força, velocitat i les seues variables. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat de l’alumne per
a aplicar les diferents qualitats motrius a les diferents accions de la
dansa, diferenciant la seua actuació en els distints moviments.
e) Conéixer de forma bàsica les lesions que pot patir un ballarí.
Per mitjà d’este criteri d’avaluació es tracta de comprovar si l’alumne és capaç d’identificar les diferents lesions que sol patir un ballarí,
els signes externs i les causes que les provoquen, així com els mitjans
per a previndre i les mesures a adoptar, com a primers auxilis, després
d’un accident.
f) Conéixer les conseqüències patològiques més freqüents en
dansa produïdes per la no aplicació, o aplicació incorrecta, dels principis tècnics adequats en la seua pràctica. Este criteri permet valorar el
coneixement per part de l’alumne de les patologies més comunes en el
ballarí derivades d’alteracions posturals i d’alineació.
g) Conéixer de forma bàsica els diferents desordes del comportament nutricional i la seua repercussió en la salut del ballarí. Este criteri
permet valorar el coneixement que posseïxen els alumnes dels problemes causats per diferents desordes del comportament nutricional, les
seues conseqüències i mitjans de prevenció.
Assignatura: Interpretació
1. Objectius
L’ensenyança d’Interpretació tindrà com a objectiu contribuir a
desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:
a) Conéixer les tècniques bàsiques de la interpretació i la seua utilització en l’escena.
b) Realitzar exercicis, improvisacions, jocs actorals i treballs coreogràfics on estiga integrada la tècnica de dansa amb la tècnica actoral,
per a aconseguir la màxima qualitat en l’execució.
c) Saber utilitzar, des de la creació personal, la tècnica actoral dins
de l’estil de l’obra i del paper que s’exercix per a poder expressar i
transmetre emocions.
d) Valorar la relació espai-temps des del punt de vista teatral.
e) Conéixer el llenguatge del cos des del punt de vista dramàtic.
2. Continguts
Estudi de les diferents tècniques teatrals i la seua aplicació en
l’escena. Pràctica d’exercicis, jocs, improvisacions, individuals i en
grup, aplicats en concret al/als personatge/s a representar. Anàlisi física i psicològic del personatge per a descobrir analogies i diferències
en l’intèrpret i poder abordar-lo dins de l’època i de l’estil de l’obra,
però respectant la personalitat del/de la ballarí/ina. Entrenament de
la memòria, observació i capacitat d’escolta. Desenrotllament i control de l’energia. Estudi del llenguatge corporal com a vehicle per a
expressar emocions. Coneixement i utilització de l’espai i del ritme
respectant la coreografia, però buscant els punts àlgids de projecció en
escena. Desenrotllament i potenciació de la imaginació i la creativitat.
3. Criteris d’avaluació
a) Realitzar exercicis, improvisacions i jocs teatrals, individuals
i grupals, semblants als realitzats en les classes. Este criteri permet
valorar l’assimilació per part dels alumnes de la tècnica actoral i la
seua utilització.
b) Analitzar personatges de diferents Ballets físicament i psíquicament, i la seua situació. Este criteri permet valorar la destresa a crear i
triar desitjos, estímuls, necessitats o interessos segons els requerisca el
caràcter de la situació o context dramàtic.
c) Realitzar diferents treballs actorals dins d’una obra coreogràfica
marcats pel professor en el moment. Amb este criteri es pretén valorar:
La capacitat de resposta interpretativa i el grau tècnic aconseguit; la
integració per part de l’alumne de la tècnica teatral amb la de la dansa,
així com de la seua personalitat en la proposta; la seua capacitat per a
memoritzar i reproduir, des de la seua personalitat creadora, formes de
conducta de diferents èpoques; la seua utilització de la imaginació i la
creativitat, així com la seua capacitat d’evocar sensacions i imatges; el
seu domini de l’espai i del ritme; i la seua utilització de l’energia.
d) Realitzar davant del públic treballs proposats per l’alumne sobre
coreografies concretes que unisquen la tècnica de dansa i l’actoral.
Este criteri pretén valorar: La imaginació i creativitat de l’alumne; la
seua utilització i integració de les tècniques apreses; la seua capacitat
d’organització, observació i memòria; la seua capacitat per a confrontar la formació de la seua disciplina actoral amb espectadors eventuals, adequant-se eficaçment a esta circumstància; i la seua capacitat de
transmetre al públic.
Assignatura: Maquillatge
1. Objectius:
L’ensenyança de l’assignatura de Maquillatge en les ensenyances
professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar
en l’alumnat les capacitats següents:
a) Reconéixer els seus propis trets físics.
b) Saber utilitzar els coneixements tècnics i estilístics de la tècnica
del maquillatge per a poder-los utilitzar en el seu propi rostre.
c) Valorar la importància del maquillatge i ser conscients del paper
que juga en la interpretació.
d) Interessar-se pel coneixement del maquillatge.
2. Continguts
Aportacions de la percepció òptica: teoria de les formes, teoria
dels contrastos, teoria de la percepció global i teoria de la tècnica del
clarobscur. Coneixement de tots els trets físics del rostre humà: ulls,
llavis, celles i nas. Desenrotllament metodològic de la tècnica del
maquillatge. Maquillatge de vídeo. Maquillatge d’escena de teatre.
Maquillatge de caracterització: amb tècnica de paint stick. Execució
tècnica del maquillatge. Coneixement del material emprat. Col·locació
de pestanyes postisses.
3. Criteris d’avaluació:
a) Conéixer i reconéixer el material emprat en el maquillatge. Amb
este criteri es pretén que l’alumne conega el material emprat i la seua
utilització correcta.
b) Realitzar el maquillatge del rostre. Amb este criteri es pretén
que l’alumne conega els seus propis trets físics per a poder així aconseguir un maquillatge perfecte.
c) Realitzar una correcció de maquillatge que el professor marque
en el moment. Amb este criteri es pretén que l’alumne prenga consciència del paper important que juga el maquillatge en la interpretació
del personatge.
d) Realitzar un maquillatge de vídeo. Amb este criteri es pretén
que l’alumne pose en pràctica tot allò que s’ha aprés sobre el seu rostre (tipus de rostre, pell. etc)
e) Realitzar un maquillatge d’escena. Amb este criteri es pretén
que l’alumne prenga consciència de la importància del maquillatge en
la interpretació ja que suposa un contacte real amb l’experiència de la
interpretació artística.
f) Realitzar un maquillatge de caracterització. Amb este criteri es
pretén que l’alumne prenga consciència de les diferents caracteritzacions que es poden donar en el món de la interpretació.
Assignatura: Origen i evolució de la dansa
1. Objectius
L’ensenyança d’història de la dansa en el les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els
alumnes les capacitats següents:
a) Adquirir els coneixements necessaris per a valorar la definició
de dansa a través de la història.
b) Relacionar estes definicions amb el fet de creació coreogràfica.
c) Valorar la dansa com a vehicle d’expressió i comunicació d’idees i sentiments.
d) Valorar la interdisciplinarietat dels estudis de dansa com a fet
positiu per a la creació artística.
e) Relacionar la dansa amb els conceptes estètics d’altres manifestacions artístiques de cada moment històric.
f) Conéixer els recursos expressius i les possibilitats de cada època
i estil i la seua relació amb altres arts.
g) Conéixer els diferents suports coreogràfics i la seua evolució
amb el temps (notació, filmació, multimèdia, etc.)
h) Conéixer el desenrotllament i l’evolució de la indumentària, la
caracterització i el calçat de cada època i estil.
i) Valorar les relacions de la dansa amb altres arts i les seues aportacions creatives i expressives mútues, emmarcant-les en el seu context històric.
2. Continguts
L’home i la dansa com a fet cultural. Evolució i contextualització
històrica de la dansa. Grans períodes, formes, estils i elements coreogràfics: la seua evolució i correspondència amb les formes musicals i
d’altres branques de l’art (Arts Plàstiques, Arts Escèniques, Música,
Arts Visuals i Mitjans). La dansa tradicional autòctona i la seua relació
amb la dansa de les nostres comunitats veïnes. Suports coreogràfics i
la seua evolució. Estudi detallat de la indumentària, caracterització i
calçat quotidià de tall, ball i teatre. Creadors, transmissors i intèrprets
en les diferents etapes, formes i estils de dansa.
3. Criteris d’avaluació
a) Conéixer i distingir els diferents conceptes de dansa en cada
moment històric, les seues similituds i diferències. Este criteri d’avaluació comprovarà el nivell de comprensió de l’alumne respecte a l’evolució dels conceptes característics de la dansa a través del temps.
b) Establir i identificar de forma esquemàtica, èpoques i estils, els
grans períodes i les seues particularitats estètiques i coreogràfiques.
Este criteri d’avaluació servirà per a comprovar la capacitat de l’alumne d’ordenar i establir línies generals d’evolució de la dansa.
c) Establir analogies i diferències entre el llenguatge coreogràfic,
parlat i musical (so-moviment, frase gramàtica-frase musical-frase
coreogràfica….etc). Eixe criteri d’avaluació comprovarà la capacitat
de l’alumne per a relacionar el llenguatge de la dansa amb altres llenguatges artístics.
d) Conéixer les relacions estètiques de la dansa amb la resta de
les arts. Este criteri d’avaluació comprovarà el desenrotllament de la
capacitat de l’alumne per a apreciar i situar la dansa dins del context
de l’art en general.
e) Conéixer i avaluar la incidència de la indumentària, la caracterització i el calçat en el procés de creació coreogràfica. Este criteri
d’avaluació comprovarà el desenrotllament de la capacitat de l’alumne
per a apreciar la influència de factors no tècnics en la creació coreogràfica.
f) Conéixer creadors, transmissors i intèrprets importants al llarg
de la història. Este criteri d’avaluació comprovarà la capacitat de comprensió i coneixement de la influència i activitat dels personatges que
han influït decisivament en l’evolució de la dansa fins a l’actualitat.
b) Assignatures pròpies de cada especialitat

Especialitat: Ball flamenc
Assignatura: Tècniques bàsiques de dansa
1. Objectius.
L’ensenyança de Tècniques bàsiques de dansa, en l’especialitat de
Ball Flamenc en les ensenyances professionals tindrà com a objectiu
contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Saber utilitzar els coneixements tècnics i estètics de la dansa
clàssica adquirits, per a aconseguir el màxim grau d’interpretació artística, en les diferents manifestacions de la Dansa Espanyola i el Ball
Flamenc.
b) Saber utilitzar els coneixements adquirits sobre les tècniques de
la dansa contemporània per a la seua posterior aplicació, tant en la tècnica del «tors» en Flamenc, com de forma estilitzada en la coreografia.
c) Improvisar formes lliures de dansa amb sensibilitat creativa,
sentit musical, coneixement i ús de l’espai, demostrant la versatilitat
necessària per a adaptar-se a les exigències del Flamenc actual.
2. Continguts.
Estudi de la terminologia pròpia de la Dansa Clàssica. Desenrotllament de la correcta col·locació del cos que permeta una base tècnica
sòlida, a fi d’abordar els distints estils de la Dansa Espanyola i el Ball
Flamenc. Desenrotllament del control de tot el cos i utilització correcta de l’espai. Desenrotllament de les capacitats creatives i el sentit
musical a través de la improvisació. Fonaments tècnics de la Dansa
Contemporània.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar una classe de Dansa Clàssica que el professor o professora marque en el moment, amb tots els exercicis estudiats, centrant-se en la correcta col·locació del cos. Amb este criteri es pretén
comprovar el nivell tècnic aconseguit, així com el control del cos en
moviment i la precisió a l’hora d’utilitzar correctament l’espai.
b) Improvisar una variació lliure de Dansa Contemporània de
manera individual o en grup utilitzant com a pauta un ritme flamenc.
Amb este criteri es pretén comprovar el desenrotllament creatiu, la
capacitat i la sensibilitat musical, així com l’aplicació de la tècnica
adquirida en el treball coreogràfic del Ball Flamenc.
Assignatura: Dansa espanyola
1. Objectius.
L’ensenyança de Dansa espanyola, en l’especialitat de Ball Flamenc en les ensenyances professionals tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Conéixer l’aproximació paradigmàtica, pel que fa al context i la
forma de l’escola bolera amb el ball flamenc a través del repertori més
ancestral.
b) Conéixer les tècniques específiques de la dansa estilitzada per a
la seua aplicació en el ball flamenc teatral.
c) Conéixer i valorar la cultura i la dansa tradicional atenent als
orígens, les influències i la seua interrelació amb el ball flamenc.
d) Interpretar amb personalitat artística i expressiva les distintes
formes de la Dansa espanyola adaptant-se a l’estil propi de cada una
d’elles.
2. Continguts.
Exercicis per a adquirir la tècnica, dinàmica, coordinació i estil de
l’Escola bolera. Estudi i execució de les danses de repertori més ancestrals de l’Escola bolera i el seu correcte acompanyament de castanyoles, atenent a la dinàmica, l’estil i el caràcter propi d’estes danses.
L’Escola bolera a Andalusia i la seua relació amb el desenrotllament
del Ball Flamenc. Interpretació de coreografies de Dansa estilitzada,
amb el màxim domini de l’espai escènic, de la tècnica (moviments,
castanyoles, zapateados, indumentària, etc.) de l’expressivitat, musicalitat, gràcia i naturalitat. Realització de variacions de Dansa estilitzada,
en que el principal protagonista siga el compàs flamenc. Adquisició de
les tècniques i estils de les danses populars tradicionals més representatives de cada una de les comunitats que han donat origen al Ball flamenc. Desenrotllament permanent de la memòria.
3. Criteris d’avaluació.
a) Interpretar un ball del repertori més ancestral de l’Escola bolera a proposta del professor. Amb este criteri es pretén comprovar si
l’alumne o alumna és capaç de controlar el moviment donant el caràcter i l’estil propis de l’Escola bolera, així com la seua capacitat de
comunicació amb el públic.
b) Interpretació d’una dansa de sabata on el ball flamenc siga el
protagonista a nivell rítmic i de caràcter. Amb este criteri es pretén
comprovar el grau d’assimilació per part de l’alumne o alumna de l’estil dins de la dansa estilitzada.
c) Interpretar i analitzar una dansa popular tradicional interrelacionada amb el ball flamenc. Amb este criteri es pretén comprovar el
coneixement i l’assimilació de l’alumne o alumna de la tècnica, l’estil
i el caràcter propi d’estes danses.
Assignatura: Ball flamenc
1. Objectius.
L’ensenyança del Ball flamenc en les ensenyances professionals
tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Adquirir i demostrar el domini de la tècnica corporal i del
zapateado en cada un dels diferents ritmes flamencs per a realitzar una
interpretació artística de qualitat.
b) Interpretar els diferents pals flamencs proposats amb el domini
suficient per a desenrotllar una personalitat artística de qualitat i aconseguir una interpretació rica en expressivitat.
c) Utilitzar amb soltesa i naturalitat els complements (palmito, barret, bastó, bata de cua mantó i capa), requerits per a cada un dels pals
flamencs a estudiar.
d) Desenrotllar la capacitat d’improvisació i de creació en qualsevol dels pals a estudiar tenint en compte l’estructura, compàs i caràcter.
e) Conéixer la importància del cant i del toc com a elements bàsics
en la configuració d’un ball flamenc.
f) Desenrotllar la capacitat d’observació i crítica de l’alumne o
alumna, de manera que siga capaç d’expressar els seus juís i opinions
davant de les diferents manifestacions del flamenc.
2. Continguts.
Estudi del compàs i l’estructura dels diferents pals del ball flamenc. Estudi dels diferents balls flamencs amb la sensibilitat musical,
domini tècnic, gust, caràcter i força expressiva que cada un requerisca
per a una correcta posada en escena. Estudi dels distints complements
que són utilitzats, en funció del ball flamenc que s’estiga estudiant,
com ara: el palmito, el barret (home i dona), el bastó, la bata de cua, el
mantó i la capa. Desenrotllament i adquisició de la capacitat crítica en
l’alumne o alumna, a través de raonaments fonamentats en el coneixement del flamenc. Treball tècnic del moviment corporal diferenciant
entre el ball d’home i de dona.
3. Criteris d’avaluació
a) Interpretar un pal del repertori flamenc. Amb este criteri es pretén comprovar el domini tècnic corporal i del zapateado, l’estil, caràcter propi del ball, la musicalitat i els matisos, així com la capacitat
artística i la força expressiva de l’alumne o alumna i la seua maduresa
interpretativa.
b) Interpretar un pal del repertori flamenc on els distints complements: bata de cua, mantó, palmito, barret (dona i home), bastó, capa
i castanyoles, juguen un paper fonamental en la seua execució. Amb
este criteri es pretén comprovar el domini i la soltesa en el seu ús.
c) Muntar dos variacions coreogràfiques, una per a home i una
altra per a dona, utilitzant com a base un mateix pal del Ball flamenc.
Amb este criteri es pretén comprovar el grau de coneixement adquirit
per part de l’alumne o alumna quant a les característiques pròpies que
comporta el ball d’home i el ball de dona.
d) Posar en escena un dels balls flamencs proposats pel professor o
professora durant el curs. Amb este criteri es pretén comprovar el grau
d’autocontrol i comunicació amb el públic.
Assignatura: Tècniques bàsiques del Flamenc
1) Objectius
L’ensenyança de Tècniques bàsiques del flamenc en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumne les capacitats següents:
a) Adquirir domini tècnic del zapateado i la seua aplicació en els
diferents ritmes flamencs.
b) Realitzar amb naturalitat bracejos flamencs amb rotació de
monyiques o acompanyament rítmic de castanyoles.
c) Utilitzar amb domini, naturalitat i soltesa els diferents complements (barret, mantó, palmito, bastó, etc.) amb els quals s’acompanya
el ball flamenc.
d) Valorar la importància de la utilització correcta de l’espai a
l’hora de la interpretació coreogràfica.
2. Continguts
Correcta col·locació del cos per a aconseguir major domini en
l’execució del zapateado. Exercicis per a adquirir la tècnica del zapateado i la seua posterior aplicació en els diferents pals flamencs. Estudi de diferents bracejos i el seu acompanyament de rotació de mans.
Exercicis de bracejos coordinats amb toc de castanyoles. Exercicis per
a adquirir el domini i la soltesa en la utilització dels diferents complements (mantó, barret, palmito ...) amb els quals s’acompanya el ball
flamenc. Desenrotllament permanent de la memòria. Utilització correcta de l’espai.
3. Criteris d’avaluació
a) Realitzar diferents graneretes marcades pel professor en diferents ritmes flamencs. Este criteri pretén comprovar el nivell tècnic del
zapateado i el seu coneixement dels diferents ritmes flamencs.
b) Interpretar i realitzar en el moment les variacions que marque el
professor amb utilització de bracejos i tocs de castanyoles.. Este criteri
pretén comprovar la qualitat, musicalitat i estil de l’alumne dins del
ball flamenc.
c) Interpretar una xicoteta coreografia acompanyant-se d’algun complement estudiat (mantó, barret, palmito...). Este criteri pretén comprovar la soltesa, domini, naturalitat i estil de l’alumne en el
maneig dels diferents complements dins del ball flamenc.
Assignatura: Estudi del cant d’acompanyament
1. Objectius.
L’ensenyança de l’Estudi del cant d’acompanyament en les ensenyances professionals tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar
en l’alumnat les capacitats següents:
a) Comprendre la importància i riquesa del cant d’acompanyament
al ball a través de la seua història com a instrument per a la configuració d’un ball flamenc i com a vehicle per a l’expressió d’emocions.
b) Conéixer els distints estils del cant d’acompanyament al ball.
c) Saber dirigir un cantaor a l’hora de coreografiar un ball.
2. Continguts.
El cant flamenc d’acompanyament al ball: origen, evolució i principals intèrprets. Estudi teòric pràctic dels pals i estils del cant per al
ball. Treball teòric pràctic en la direcció del cant per al Ball flamenc.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar una audició de cant. Amb este criteri es pretén comprovar el grau de coneixement i assimilació per part de l’alumne o
alumna dels distints estils del cant i la seua influència en l’acompanyament al ball.
b) Realitzar un muntatge d’un ball flamenc. Amb este criteri es
pretén comprovar el coneixement de l’alumne o alumna a l’hora de
dirigir al cantaor en el desenrotllament del dit muntatge.
Assignatura: Estudi de la guitarra d’acompanyament
1. Objectius.
L’ensenyança de l’Estudi de la guitarra d’acompanyament en les
ensenyances professionals tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Comprendre la importància i riquesa del toc de l’acompanyament al ball a través de la seua història com a instrument per a la configuració d’un ball flamenc i com a vehicle per a l’expressió d’emocions.
b) Conéixer les distintes formes d’acompanyament al ball.
c) Saber dirigir a un músic guitarrista a l’hora de coreografiar un
ball.
2. Continguts.
La guitarra d’acompanyament al ball: origen, evolució i principals
intèrprets. Incidència de la guitarra en el desenrotllament tècnic i artístic del Ball flamenc. Diferents tècniques de la guitarra en l’acompanyament al ball. Treball teoricopràctic en la direcció del toc per al Ball
flamenc.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar una audició de guitarra flamenca. Amb este criteri es
pretén comprovar el grau de coneixement i assimilació per part de
l’alumne o alumna de les distintes formes d’acompanyament de guitarra i la seua influència en el ball.
b) Realitzar un muntatge d’un ball flamenc. Amb este criteri es
pretén comprovar el coneixement de l’alumne o alumna a l’hora de
dirigir al guitarrista en el desenrotllament del dit muntatge.
Assignatura: Taller coreogràfic
1. Objectius
L’ensenyança de Taller coreogràfic en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumne les capacitats següents:
a) Demostrar el coneixement dels diferents pals flamencs a través
de xicotetes composicions coreogràfiques creades per l’alumne.
b) Improvisar en els diferents pals flamencs, tenint en compte el
compàs i l’estructura de cada un d’ells.
c) Saber utilitzar adequadament l’espai escènic, tant en interpretacions com a solista, en parella o en grup.
d) Interpretar obres o peces de repertori de la dansa espanyola
2. Continguts
Coneixement i domini dels diferents ritmes i estructures dels
diferents pals flamencs. Exercicis d’improvisació sobre els diferents
pals flamencs. Utilització correcta de l’espai tant en interpretacions
de solista com de parella o en grup. Desenrotllament de les capacitats creatives. Desenrotllament permanent de la memòria. Realització
de xicotetes coreografies en els diferents pals flamencs coneguts per
l’alumne. Interpretació d’obres del repertori de la dansa espanyola.
3. Criteris d’avaluació
a) Improvisar en un pal flamenc triat pel professor. Este criteri pretén comprovar el grau de coneixement per part de l’alumne dels diferents pals flamencs i la seua capacitat d’improvisació.
b) Interpretar una coreografia creada per l’alumne en qualsevol pal
flamenc. Este criteri pretén comprovar el coneixement de l’estructura
dels diferents pals flamencs per l’alumne així com la seua capacitat
creadora.
c) Interpretar una obra del repertori de la dansa espanyola. Este
criteri pretén comprovar la versatilitat interpretativa de l’alumne dins
del repertori de la dansa espanyola.
Assignatura: Origen i evolució del flamenc
1. Objectius.
L’ensenyança de l’Origen i evolució del flamenc en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Interessar a l’alumnat en els coneixements necessaris per a
comprendre i valorar el desenrotllament històric del ball flamenc en
les distintes cultures i els factors socials, estètics i artístics que el sustenten.
b) Conéixer i emprar el vocabulari específic, els conceptes fonamentals de la matèria i mètodes d’anàlisi.
c) Fomentar en l’alumnat la capacitat d’investigació i indagació a
partir de diverses fonts, sobre determinats aspectes de la història del
ball flamenc.
d) Comprendre i valorar les propostes conceptuals i estètiques que
definixen la varietat d’estils, segons els períodes històrics i artístics.
e) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni cultural i artístic dels
creadors del flamenc, i la seua relació amb l’art escènic.
f) Comprendre i valorar, les futures línies de desenrotllament dels
estudis del ball flamenc (interpretació, creatives, crítiques, teòriques,
investigació històrica…)
g) Observar i conéixer el panorama actual en els diferents llenguatges del ball flamenc i manifestacions escèniques.
2. Continguts
Metodologia de la història de la dansa. Documentació i reconstrucció. Transmissió oral, sistemes de notació i els nous mitjans (tecnologies de la informació i la comunicació). Models d’anàlisis coreogràfiques. Introducció al vocabulari tècnic específic.
Origen i evolució del flamenc. Etapes històriques i classificació
dels estils flamencs. Toc, cant, ball i altres tipus d’acompanyament.
Creadors, intèrprets, i els renovadors del flamenc. Relació amb altres
llenguatges coreogràfics i escènics. Companyies i repertori. Tendències del ball flamenc en l’actualitat. Creadors i intèrprets actuals. Produccions, programacions i públics.
3. Criteris d’avaluació
a) Conéixer, analitzar els fets i processos rellevants de la Història
del ball flamenc, i les seues relacions amb el context que la sustenta. Amb este criteri es pretén observar que els alumnes i les alumnes
reconeixen i comprenen el desenrotllament històric del ball flamenc, i
que poden explicar les relacions entre el llenguatge artístic i els factors
socials, econòmics, polítics i culturals.
b) Analitzar i comparar les diverses concepcions estètiques i artístiques del ball flamenc en distints moments històrics i culturals. Este
criteri tracta d’avaluar el grau de coneixement i anàlisi dels alumnes
i les alumnes cap a les creacions del ball flamenc, obres escèniques i
interpretacions, tant històriques com les actuals.
c) Utilitzar la terminologia específica, el vocabulari tècnic i els
conceptes fonamentals de la matèria. Este criteri pretén valorar que els
alumnes i alumnes seran capaços d’utilitzar el vocabulari adequat, els
conceptes específics i els procediments bàsics d’anàlisi i interpretació
de les obres que se seleccionen.
d) Identificar i interpretar les creacions de ball flamenc i les diferents interpretacions com a documents que reflectixen el sentir d’una
època i societat. Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes
i les alumnes han desenrotllat hàbits de treball, tant individual com en
grup, coneixen els procediments per a obtindre informació que els permeta relacionar i valorar els coneixements històrics, estilístics i coreogràfics de les creacions i interpretacions del ball flamenc.
e) Conéixer les característiques generals de les propostes conceptuals i estètiques que definixen les actuals tendències i estils del ball
flamenc. Amb este criteri es pretén observar si els alumnes i les alumnes han madurat el concepte canviant de l’obra d’art dansada.
f) Realitzar activitats d’indagació, sobre les futures línies de desenrotllament dels estudis de ball flamenc. Per mitjà d’este criteri es
tracta de valorar i conéixer, la informació que l’alumnat té de les futures línies de desenrotllament dels estudis sobre el ball flamenc, relacionant-los amb els coneixements històrics, artístics i estètics.
g) Valorar i conéixer, el panorama actual del ball flamenc i de les
arts escèniques, assistint a diferents manifestacions de dansa i esdeveniments escènics. Este criteri posa en pràctica l’observació directa dels
esdeveniments relacionats amb el ball flamenc, els permet manejar i
confrontar informació, i alhora que servisca per a analitzar les actuals
programacions, produccions i companyies, fomentant i valorant el desenrotllament dels criteris propis de l’alumnat.

Especialitat: Dansa clàssica
Assignatura: Dansa clàssica
1. Objectius
L’ensenyança de Dansa clàssica de les ensenyances professionals
de dansa tindrà com a objectiu, contribuir a desenrotllar en l’alumnat
les capacitats següents:
a) Controlar la correcta col·locació del cos que permeta el domini
de la coordinació i el desenrotllament de tots els moviments.
b) Realitzar amb musicalitat l’execució de tots els moviments que
configuren la dansa.
c) Saber utilitzar els coneixements tècnics i estilístics de la Dansa
clàssica, per a aconseguir la necessària qualitat del moviment que permeta aconseguir el màxim grau d’interpretació artística.
d) Valorar la importància de l’espai com a element tant estètic com
formal, i ser conscients del paper que juga en la interpretació.
2. Continguts.
Coneixement de tots els passos que componen el vocabulari de
la Dansa Clàssica, i execució correcta d’estos d’acord amb els seus
temps musicals, accents i coordinació de moviments. Entrenament
permanent i progressiu de la memòria. Desenrotllament del control de
tot el cos, la dinàmica, l’atac del moviment i la respiració. Execució
precisa i definida de tots els passos amb les seues direccions i desplaçaments. Utilització correcta de l’espai. Interiorització de la música per a desenrotllar la sensibilitat artística amb l’elegància i energia
que la dansa requerix. Desenrotllament de la sensibilitat musical com
a premissa indispensable per a l’obtenció d’una bona qualitat de moviment. Desenrotllament del perfeccionament tècnic i interpretatiu del
gir i del salt. Desenrotllament de les capacitats creatives.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer i reconéixer tots els passos del vocabulari de la Dansa
Clàssica entenent la seua aplicació tècnica. Este criteri d’avaluació
pretén comprovar que l’alumne o alumna ha aprés el nom de tots els
passos, la seua realització, les seues característiques i el seu significat
tècnic en la Dansa.
b) Realitzar els exercicis de la barra de ballet que el professor o
professora marque en el moment, amb l’acompanyament musical
propi d’este nivell. Amb este criteri es tractaria de comprovar el grau
de maduresa de les capacitats físiques de l’alumne o alumna, necessari
per al domini de la tècnica de la Dansa Clàssica.
c) Realitzar en el centre un exercici d’adagio que el professor o
la professora marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es
tracta de comprovar el desenrotllament de la seua capacitat tècnica
quant al sentit de l’equilibri, amplitud i elevació de les cames, definició i concreció de les posicions del cos en l’espai, coordinació, collocació i moviment dels braços i del cap. A més es comprovarà el grau
de maduresa de la seua personalitat artística, musicalitat, expressivitat
i comunicació.
d) Realitzar en el centre dos exercicis de girs que el professor o
professora marque en el moment. Amb este criteri es tracta de comprovar que l’alumne o alumna ha adquirit el domini de la tècnica del gir,
la coordinació i el sentit del moviment en l’espai, a més de la neteja,
definició i precisió dels passos i els entrepassos.
e) Realitzar en el centre dos exercicis de salts xicotets que el professor o la professora marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es pretén comprovar el nivell tècnic adquirit per l’alumne o
alumna en l’execució del bot, la força i l’elasticitat dels peus, el treball
del «Plié» (elasticitat, subjecció de baixada i espenta per a l’impuls),
a més de la coordinació, accents musicals i musculars, elevació dels
malucs i subjecció del tors.
f) Realitzar en el centre un exercici de bateria que el professor o
professora marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es tracta de comprovar el grau d’execució i domini adquirit en la tècnica de
xicoteta bateria, comprovant el desenrotllament físic i muscular del en
dehors per a la bateria, neteja, definició i concreció dels moviments
de cames i peus, la coordinació i els accents musicals i musculars dels
bots.
g) Realitzar en el centre diversos exercicis de bots grans que el
professor o professora marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es pretén comprovar el desenrotllament màxim de la capacitat de
moviment, l’energia que produïx el treball muscular per a botar utilitzant el màxim d’amplitud, la precisió i col·locació del cos en l’aire, la
coordinació dels braços i cames i la sincronització d’impulsos, cames,
braços, tors i música.
h) Realitzar un exercici d’improvisació a partir d’un fragment
musical que el o la pianista toque anteriorment. Amb este criteri
d’avaluació es pretén comprovar el grau de maduresa de l’alumne o
alumna per a ser capaç de, escoltant una música, saber plasmar amb
moviments les imatges i sensacions que la música li produïx, a més de
comprovar el seu sentit creatiu, sensibilitat i musicalitat.
En tots els criteris d’avaluació es comprovarà, a més, la capacitat
artística, la sensibilitat, la musicalitat i la comunicació expressiva.
Assignatura: Puntes
1. Objectius
L’ensenyança de l’assignatura de Puntes tindrà com a objectius
desenrotllar en les alumnes les capacitats següents:
a) Aplicar amb seguretat els principis bàsics del treball de la tècnica clàssica, per a aconseguir una correcta execució sobre la punta.
b) Desenrotllar la força muscular necessària per a adquirir habilitat
en l’execució del treball de puntes, amb especial èmfasi en els músculs
del turmell i del peu.
c) Executar variacions amb fluïdesa i seguretat, oferint el treball
de puntes com una extensió natural del propi moviment.
d) Realitzar amb musicalitat l’execució de tots els moviments.
e) Saber utilitzar els coneixements tècnics per a aconseguir la qualitat i el màxim grau d’interpretació artística.
f) Conéixer i valorar la importància que, sobre la prevenció de
lesions, té el cuidat i la higiene dels peus.
2. Continguts
Coneixement dels principis bàsics que configuren el treball de les
puntes. Desenrotllament del perfeccionament tècnic de tot el treball de
demi-pointe aplicat al pointe. Domini de la pirouette sobre la punta.
Desenrotllament de la capacitat tècnica i artística. Aplicació d’un estil
adequat a la fluïdesa necessària que es requerix en l’execució de la
dansa clàssica amb puntes. Coneixement de l’anatomia del peu i del
turmell, així com la prevenció de lesions a través del cuidat higiènic
dels peus. Coneixement dels distints perfils i qualitats que existixen en
l’oferta de mercat respecte a la sabatilla de punta.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer i reconéixer tots els passos propis del treball de puntes, entenent la seua aplicació tècnica. Amb este criteri es pretén comprovar si l’alumna reconeix el nom dels passos específics, la seua realització i característica.
b) Realitzar en la barra i en el centre diversos exercicis específics
de puntes, que el professor/a marque en el moment. Amb este criteri es
pretén comprovar el nivell tècnic adquirit per les alumnes en la tècnica
de puntes.
c) Realitzar exercicis específics de pirouettes sobre la punta que el
professor/a marque en el moment. Amb este criteri es tracta de comprovar que l’alumna ha adquirit el domini de la tècnica del gir, la coordinació, el sentit espacial i el control en la baixada del gir.
d) Realitzar en el centre diversos exercicis de xicotet allegro que
el professor/a marque en el moment. Amb este criteri es comprovarà la
fluïdesa en l’ús del relevé, així com la utilització dinàmica de l’espai i
la coordinació de braços i cap.
e) Realitzar diversos exercicis en manège que el professor/a marque en el moment. Amb este criteri es pretén comprovar el grau de
domini tècnic, coordinació i sentit del moviment en l’espai, amb la
precisió i definició dels passos i entrepassos pròpies del nivell exigit.
f) Executar xicotetes variacions lliures o de repertori. Amb este
criteri es pretén valorar el grau d’execució tècnica, assimilació de l’estil, sensibilitat en la interpretació i musicalitat.
Assignatura: Tècnica específica per a barons
1. Objectius
L’ensenyança de l’assignatura “Tècnica específica per a barons”
tindrà com a objectius desenrotllar en els alumnes les capacitats
següents:
a) Utilitzar correctament els coneixements tècnics adquirits en la
dansa acadèmica, per a aconseguir la correcta execució dels passos
específics de barons.
b) Realitzar amb la dinàmica correcta tots els bots i girs propis de
la tècnica de barons en la dansa clàssica.
c) Desenrotllar la potència física i el control necessaris per a la
correcta execució dels passos específics de barons en la dansa clàssica.
d) Potenciar el virtuosisme específic del treball de barons en la
dansa clàssica.
e) Desenrotllar la propiocepció de l’alumne en l’espai en tots els
grans salts girats.
f)Conéixer i reconéixer tots els passos específics de barons del
vocabulari de la dansa clàssica.
2. Continguts
Coneixement dels passos que componen el vocabulari de la tècnica de barons i la seua correcta execució. Desenrotllament del perfeccionament tècnic en les cabrioles i grans cabrioles així com en les
grans cabrioles a la segona i els girs combinats específics de barons.
Execució correcta de la bateria de dos a dos cames, d’una a dos cames,
de dos a una cama i d’una a una cama. Domini de tots els grans bots
batuts. Execució precisa de tots els “tour en I’air” existents en el vocabulari de la dansa clàssica. Desenrotllament del perfeccionament tècnic dels grans bots i els grans salts girats de dos a dos cames, d’una a
dos cames, de dos a una cama i d’una a una cama. Desenrotllament de
la capacitat artística amb l’estil apropiat per als intèrprets masculins.
3. Criteris d’avaluació
a) Conéixer i reconéixer tots els passos del vocabulari de la dansa
clàssica específics de barons, entenent la seua aplicació tècnica. Amb
este criteri es comprovarà si l’alumne reconeix el nom dels passos
específics de barons, la seua realització i les seues característiques.
b) Realitzar diversos exercicis específic de gir per a barons que el
professor marque en el moment. Amb este criteri es tracta de comprovar que l’alumne ha adquirit el domini de la tècnica del gir, la coordinació i el sentit del moviment en l’espai, a més de la neteja, definició i
precisió dels passos i els entrepassos.
c) Realitzar en el centre diversos exercicis de bateria específica de
barons que el professor marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es tracta de comprovar el grau d’execució i domini adquirit en
la tècnica de la bateria, comprovant el desenrotllament físic i muscular de l’en-dehors per a la bateria, la neteja, definició i concreció dels
moviments de cames i peus, la coordinació i els accents musicals i
musculars dels salts.
d) Realitzar en el centre diversos exercicis de grans salts específics de barons que el professor marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es pretén comprovar el desenrotllament màxim de la
capacitat de moviment, l’energia que produïx el treball muscular per
a botar utilitzant el màxim d’amplitud, la precisió i col·locació del cos
en l’aire, la coordinació dels braços i cames i la sincronització d’impulsos, cames, braços, tors i música.
e) Realitzar en el centre un exercici de “tour en l’air” que el professor marque en el moment. Amb este criteri d’avaluació es tracta de
valorar el grau de correcció tècnica adquirit en l’execució dels diferents “tour en I’air”, es comprovarà que utilitza la dinàmica, la coordinació i l’elevació necessàries, així com la precisió i la neteja en les
posicions tant d’eixida com d’entrada del salt.
Assignatura: Repertori dones
1. Objectius.
L’ensenyança de repertori per a ballarina en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en
les alumnes les capacitats següents:
a) Interpretar obres o peces del repertori de la dansa clàssica o
la dansa neoclàssica específic per a ballarina, amb la naturalitat del
domini tècnic i la puresa d’estil de l’obra.
b) Interpretar danses en grup, papers de solista i ballets complets
específics per a ballarines.
c) Aconseguir el grau d’homogeneïtat, coordinació de moviments
i ritme que permeten la compenetració tècnica en el pas a dos, sempre
que siga possible la pràctica amb “partenaire” i interpretar l’argument
que se’ls planteja en cada pas a dos, donant un marge d’improvisació a
la capacitat expressiva d’ambdós ballarins.
d) Conéixer i diferenciar els ballets més significatius de les diferents èpoques i tendències artístiques, i aprofundir en la varietat d’estils i matisos.
e) Relacionar els coneixements i circumstàncies històriques dels
ballets amb la seua forma i estil interpretatiu.
2. Continguts.
Aprenentatge d’obres del repertori per a ballarines de diferents
èpoques i tendències artístiques, aprofundint en la varietat d’estils.
Adquisició dels coneixements tècnics i històrics dels ballets per a la
seua correcta interpretació dansística. Anàlisi del caràcter de cada personatge femení per a la seua correcta interpretació dramàtica. Estudi
de la interpretació dels diferents papers, dins de l’estil i forma requerits per l’obra triada. Desenrotllament de la individualitat artística i del
virtuosisme tècnic. Pràctica i interpretació de balls de conjunt específics per a ballarines. Pràctica i interpretació de variacions de semisolista i primera ballarina. Aprenentatge dels principis bàsics que configuren el treball de Pas a dos. Coneixement i valoració de les normes
de comportament per a ballar en grup. Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
3. Criteris d’avaluació.
a) Interpretar obres coreogràfiques dirigides al públic, assajades
prèviament. Este criteri pretén valorar l’aptitud necessàriament disciplinada de la ballarina en el cos de ball, la capacitat d’assumir el paper
assignat, la seua responsabilitat en la unitat del conjunt i la seua adequació al paper assignat fent fluir els seus sentiments i personalitat
aconseguint la connexió emocional amb el públic.
b) Interpretar un paper del repertori de ballarina solista. Amb este
criteri es pretén valorar el grau tècnic i la capacitat interpretativa de
l’alumna, l’assimilació de l’estil i el caràcter de la variació triada.
c) Interpretar un paper de repertori de primera ballarina. Este criteri permet valorar el grau de virtuosisme de l’alumna, unit al do natural
de la interpretació i la sensibilitat artístiques.
d) Interpretar un paper de caràcter de repertori triat per les pròpies alumnes, on elles mateixes buscaran els diferents matisos i estudiaran els aspectes històrics. Per mitjà d’este criteri es pretén comprovar
la preparació observadora i analítica de l’alumna, així com les seues
inquietuds, sensibilitat, creativitat i sentit de l’estètica.
e) Interpretar una variació del repertori de “Pas a dos”, sempre que
siga possible la pràctica amb “partenaire”. Amb este criteri d’avaluació es comprovarà si l’alumna ha assimilat i comprés la tècnica del pas
a dos.
Assignatura: Repertori barons
1. Objectius.
L’ensenyança de repertori per a ballarí en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els
alumnes les capacitats següents:
a) Interpretar obres o peces del repertori de la dansa clàssica o la
dansa neoclàssica específic per a barons, amb la naturalitat del domini
tècnic i la puresa d’estil de l’obra.
b) Interpretar danses en grup, papers de solista i ballets complets
específics per a barons.
c) Adquirir la força necessària per a poder realitzar el seu paper en
la tècnica de Pas a dos, amb la qualitat tècnica i artística necessària.
d) Aconseguir el grau d’homogeneïtat, coordinació de moviments
i ritme que permeten la compenetració tècnica en el pas a dos, sempre
que siga possible la pràctica amb “partenaire” i interpretar l’argument
que se’ls planteja en cada pas a dos, donant un marge d’improvisació a
la capacitat expressiva d’ambdós ballarins.
e) Conéixer i diferenciar els ballets més significatius de les diferents èpoques i tendències artístiques, i aprofundir en la varietat d’estils i matisos.
f) Relacionar els coneixements i les circumstàncies històriques
dels ballets amb la seua forma i estil interpretatiu.
2. Continguts.
Aprenentatge d’obres del repertori per a barons de diferents èpoques i tendències artístiques, aprofundint en la varietat d’estils. Adquisició dels coneixements tècnics i històrics dels ballets per a la seua
correcta interpretació dansística. Anàlisi del caràcter de cada personatge masculí per a la seua correcta interpretació dramàtica. Estudi de la
interpretació dels diferents papers, dins de l’estil i la forma requerits
per l’obra triada. Desenrotllament de la individualitat artística i del
virtuosisme tècnic. Pràctica i interpretació de balls de conjunt específics per a barons. Pràctica i interpretació de variacions de semisolista
i primer ballarí. Exercicis que permeten aconseguir la força necessària
al ballarí per a realitzar les diferents parts del Pas a dos. Aprenentatge
dels principis bàsics que configuren el treball de Pas a dos. Coneixement i valoració de les normes de comportament per a ballar en grup.
Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
3. Criteris d’avaluació.
a) Interpretar obres coreogràfiques dirigides al públic, assajades
prèviament. Este criteri pretén valorar l’aptitud necessàriament disciplinada del ballarí en el cos de ball, la capacitat d’assumir el paper
assignat, la seua responsabilitat en la unitat del conjunt i la seua adequació al paper assignat fent fluir els seus sentiments i personalitat
aconseguint la connexió emocional amb el públic.
b) Interpretar un paper del repertori de ballarí solista. Amb este
criteri es pretén valorar el grau tècnic i la capacitat interpretativa de
l’alumne, l’assimilació de l’estil i el caràcter de la variació triada.
c) Interpretar un paper de repertori de primer ballarí. Este criteri
permet valorar el grau de virtuosisme de l’alumne, unit al do natural
de la interpretació i la sensibilitat artístiques.
d) Interpretar un paper de caràcter del repertori triat pels propis
alumnes, on ells mateixos buscaran els diferents matisos i estudiaran
els aspectes històrics. Per mitjà d’este criteri es pretén comprovar la
preparació observadora i analítica de l’alumne, així com les seues
inquietuds, sensibilitat, creativitat i sentit de l’estètica.
e) Interpretar una variació del repertori de “Pas a dos”, sempre que
siga possible la pràctica amb “partenaire”. Amb este criteri d’avaluació es comprovarà si l’alumne ha assimilat i comprés la tècnica del pas
a dos.
f) Interpretar en públic un cos de ball del repertori clàssic. Este
criteri d’avaluació pretén observar que l’alumne és capaç de gaudir de
la dansa i mantindre una relació interpretativa i especial amb la resta
dels components del grup.
Assignatura: Dansa contemporània
1. Objectius.
L’ensenyança de Dansa contemporània en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en
l’alumnat les capacitats següents:
a) Conéixer i practicar els moviments de la dansa contemporània i
les seues diferents qualitats i matisos, a la recerca d’una correcta execució tècnica i artística.
b) Interpretar variacions de diferents estils, a fi de conéixer la gran
varietat de formes de la dansa contemporània.
c) Improvisar formes lliures de dansa amb sensibilitat creativa i
sentit coreogràfic.
d) Demostrar la versatilitat necessària per a adaptar-se a les exigències que es deriven del caràcter interdisciplinari de la dansa contemporània.
2. Continguts.
Exercicis en el sòl: diferenciació de la força i les sensacions de les
diferents parts del cos. Treball de contraccions del tors i mobilitat de
la columna. Utilització de la respiració com a origen del moviment.
Exercicis en el centre: canvis en l’eix del cos, buscant l’equilibri en
els diferents passos. Coordinació de totes les parts del cos. Ús correcte
de l’espai. Desenrotllament de la sensibilitat plàstica. Pràctica de la
improvisació lliure, amb i sense objectes, individual i en grup. Estudi
de xicotetes variacions. Estudi de variacions de coreògrafs contemporanis presents en el repertori.
3. Criteris d’avaluació.
a) Improvisar individualment una variació lliure, a partir de distints estils de música. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el
desenrotllament creatiu, l’expressió artística i la sibilitat musical de
l’alumne o alumna, a partir de la improvisació individual.
b) Improvisar en grup una variació lliure, a partir de distints estils
de música. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el desenrotllament creatiu, l’expressió artística i sensibilitat musical de l’alumne o
alumna, així com la seua capacitat d’integrar-se en una improvisació
col·lectiva.
c) Interpretar variacions de coreògrafs contemporanis presents en
el repertori. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat interpretativa de l’alumne o alumna, i la seua identificació amb l’estil de la variació proposada.
Assignatura: Taller coreogràfic
1. Objectius.
a) Interpretar obres o peces de repertori de la dansa neoclàssica
amb la naturalitat del domini tècnic i la puresa d’estil de l’obra.
b) Interpretar danses en grup i papers de solista en obres adaptades, peces d’estil lliure i de coreògrafs actuals, en què predomine el
llenguatge de la dansa clàssica.
c) Conéixer i diferenciar les tendències artístiques dels diferents
tallers coreogràfics que es realitzen, i aprofundir en el seu estil.
d) Relacionar els elements de motivació, inspiració i d’argument
de les propostes coreogràfiques amb la seua forma i estil interpretatiu.
e) Aconseguir la interiorització de moviment necessària per a
aconseguir la màxima qualitat artística i transmetre l’experiència de
la dansa.
2. Continguts.
Aprenentatge d’obres de diferents èpoques i tendències artístiques, aprofundint en la varietat d’estils. Aprenentatge d’obres adaptades, d’estil lliure o de coreògrafs actuals amb especial utilització del
llenguatge de la dansa clàssica. Adquisició de coneixements tècnics i
històrics, si n’hi haguera, dels tallers coreogràfics, per a la seua correcta interpretació dansística. Anàlisi del caràcter del personatge per a
la seua correcta interpretació dramàtica. Estudi de la interpretació dels
diferents papers, dins de l’estil i de la forma de la proposta coreogràfica. Desenrotllament de la individualitat artística i del virtuosisme tècnic. Pràctica i interpretació de balls de conjunt, així com de solista i/o
de primer ballarí/a. Coneixement i valoració de l’espai i del comportament escènic per a ballar en grup. Entrenament permanent i progressiu
de la concentració i la memòria.
3. Criteris d’avaluació
a) Interpretar un paper de solista, ja siga d’obra adaptada, d’estil
lliure o de coreògrafs actuals. Amb este criteri es pretén valorar el grau
tècnic i la capacitat interpretativa de l’alumne, l’assimilació de l’estil i
el caràcter de la variació triada o la peça creada.
b) Interpretar una variació de primer ballarí/ballarina, ja siga
d’obra adaptada, d’estil lliure o de coreògrafs actuals. Este criteri permet valorar el grau de virtuosisme de l’alumne, unit al do natural de la
interpretació i la sensibilitat artística.
c) Interpretar variacions o rols de les propostes coreogràfiques creades en els tallers de coreografia. Amb este criteri es pretén valorar la
capacitat de l’alumne per a expressar-se amb el vocabulari de la dansa
clàssica, en peces més enllà del context del repertori tradicional.
d) Interpretar un cos de ball, ja siga d’obres adaptades, d’estil lliure o de coreògrafs actuals. Este criteri pretén valorar l’aptitud necessàriament disciplinada del ballarí en el cos de ball, la capacitat d’assumir
el paper assignat i la seua responsabilitat en la unitat de conjunt, fent
fluir els seus sentiments i personalitat, aconseguint la connexió emocional amb el públic.
Assignatura: Història de la Dansa Clàssica
Objectius.
L’ensenyança de la Història de la dansa clàssica en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Interessar l’alumnat en els coneixements necessaris per a comprendre i valorar el desenrotllament històric de la dansa clàssica en les
distintes cultures i els factors socials, estètics i artístics que la sustenten.
b) Conéixer i emprar el vocabulari específic, els conceptes fonamentals de la matèria i mètodes d’anàlisi.
c) Fomentar en l’alumnat la capacitat d’investigació i indagació a
partir de diverses fonts, sobre determinats aspectes de la història de la
dansa clàssica.
d) Comprendre i valorar les propostes conceptuals i estètiques que
definixen la varietat d’estils, segons els períodes històrics i artístics.
e) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni cultural i artístic dels
creadors de la dansa clàssica, i la seua relació amb l’art escènic.
f) Comprendre i valorar, les futures línies de desenrotllament dels
estudis de la dansa clàssica (interpretació, creatives, crítiques, teòriques, investigació històrica…)
g) Observar i conéixer el panorama actual en els diferents llenguatges de la dansa clàssica i manifestacions escèniques.
Continguts :
Metodologia de la Història de la dansa. Documentació i reconstrucció. Transmissió oral, sistemes de notació i els nous mitjans (tecnologies de la informació i la comunicació). Models d’anàlisis coreogràfiques. Introducció al vocabulari tècnic específic.
Desenrotllament històric de la dansa clàssica atenent a les seues
diferents èpoques, estils, escoles, principals reformadors, intèrprets,
coreògrafs i obres de repertori més representatives, en l’evolució de la
dansa fins a l’actualitat.
La dansa clàssica a Espanya, tradició i renovació. Transmissors,
creadors i intèrprets actuals. Companyies. Produccions, programacions i públics.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer, analitzar els fets i processos rellevants de la Història
de la dansa clàssica, i les seues relacions amb el context que la sustenta. Amb este criteri es pretén observar que els alumnes i les alumnes
reconeixen i comprenen el desenrotllament històric de la dansa clàssica, i que poden explicar les relacions entre el llenguatge artístic i els
factors socials, econòmics, polítics i culturals.
b) Analitzar i comparar les diverses concepcions estètiques i artístiques de la dansa clàssica en distints moments històrics i culturals.
Este criteri tracta d’avaluar el grau de coneixement i anàlisi dels alumnes i les alumnes respecte a les creacions de la dansa clàssica, obres
escèniques i interpretacions, tant històriques com les actuals.
c) Utilitzar la terminologia específica, el vocabulari tècnic i els
conceptes fonamentals de la matèria. Este criteri pretén valorar si els
alumnes i les alumnes són capaços d’utilitzar el vocabulari adequat,
els conceptes específics i els procediments bàsics d’anàlisi i interpretació de les obres que se seleccionen.
d) Identificar i interpretar les creacions de la dansa clàssica i les
diferents interpretacions com a documents que reflectixen el sentir
d’una època i societat. Es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han desenrotllat hàbits de treball, tant individual com en grup,
coneixen els procediments per a obtindre informació que els permeta
relacionar i valorar els coneixements històrics, estilístics i coreogràfics
de les creacions i interpretacions de la dansa clàssica.
e) Conéixer les característiques generals de les propostes conceptuals i estètiques que definixen les actuals tendències i estils de la
dansa clàssica. Amb este criteri es pretén observar si els alumnes i les
alumnes han madurat el concepte canviant de l’obra d’art dansada.
f) Realitzar activitats d’indagació, sobre les futures línies de desenrotllament dels estudis de la dansa clàssica. Per mitjà d’este criteri
es tracta de valorar i conéixer, la informació que l’alumnat té de les
futures línies de desenrotllament dels estudis sobre la dansa clàssica,
relacionant-los amb els coneixements històrics, artístics i estètics.
g) Valorar i conéixer, el panorama actual de la dansa clàssica i
de les arts escèniques, assistint a diferents manifestacions de dansa
i esdeveniments escènics. Este criteri posa en pràctica l’observació
directa dels esdeveniments relacionats amb la dansa clàssica, els permet manejar i confrontar informació, i alhora que servisca per a analitzar les actuals programacions, produccions, companyies, fomentant i
valorant el desenrotllament dels criteris propis de l’alumnat.

Especialitat: Dansa contemporània
Assignatura: Dansa clàssica
1. Objectius.
L’ensenyança de la Dansa clàssica, en l’especialitat de Dansa contemporània, en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a
objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Aplicar la correcta col·locació del cos que permeta el domini de
la coordinació i el desenrotllament correcte de tots els moviments.
b) Saber utilitzar els coneixements tècnics i estilístics de la Dansa
clàssica adquirits, per a aconseguir la necessària qualitat del moviment
que permeta aconseguir el màxim grau d’interpretació artística, en les
diferents manifestacions de la dansa contemporània.
c) Realitzar amb sentit rítmic i musicalitat l’execució de tots els
moviments que configuren la dansa.
d) Valorar la importància de l’espai com a element tant estètic com
formal, i ser conscients del paper que juga en la interpretació.
2. Continguts.
Estudi de la terminologia pròpia de la dansa clàssica, i la seua
aplicació descriptiva de passos, combinacions d’ells o balls. Desenrotllament de la correcta col·locació del cos que permeta una base tècnica sòlida, a fi d’abordar els distints estils de la dansa contemporània. Coneixement de tots els passos que componen el vocabulari de
la dansa clàssica, i execució correcta d’estos d’acord amb els seus
temps musicals, accents i coordinació de moviments. Desenrotllament
del control de tot el cos, la dinàmica, l’atac del moviment i la respiració. Utilització correcta de l’espai. Interiorització de la música per a
desenrotllar la sensibilitat artística amb l’elegància i l’energia que la
dansa requerix. Desenrotllament de la sensibilitat musical com a premissa indispensable per a l’obtenció d’una bona qualitat de moviment.
Desenrotllament del perfeccionament tècnic i interpretatiu del gir i del
salt. Desenrotllament de les capacitats creatives.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer i reconéixer tots els passos del vocabulari de la Dansa
Clàssica entenent la seua aplicació tècnica. Este criteri d’avaluació
pretén comprovar que l’alumne o alumna ha aprés el nom de tots els
passos, la seua realització, les seues característiques i el seu significat
tècnic en la dansa.
b) Realitzar una classe de dansa clàssica, que el professor o professora marque en el moment, amb tots els exercicis d’este nivell en
el temps musical establit. Amb este criteri es tractaria de comprovar
i avaluar el domini tècnic aconseguit i el grau de maduresa de la seua
capacitat artística, a través de:
– La col·locació del cos.
– El desenrotllament muscular i la flexibilitat.
– Els accents musicals i musculars.
– La coordinació de tots els moviments.
– El domini de l’equilibri i el control del cos.
– La precisió en la realització de tots els passos, i les posicions de
les cames, braços, tors i cap.
– La precisió i definició de les direccions i desplaçaments.
– La utilització de l’espai.
– La respiració del moviment.
– El domini de la tècnica de l’adàgio, del gir, del salt (xicotets,
grans i bateria).
– La sensibilitat musical.
c) Improvisar individualment xicotetes variacions de dansa partint de diferents formes musicals. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el desenrotllament creatiu, l’expressió artística i la sensibilitat
musical de l’alumne o alumna.
d) Repetir i realitzar en el centre els exercicis estudiats en la barra
que el professor o la professora marque en el moment, emprant correctament el temps musical, la coordinació, l’espai i les direccions. Amb
este criteri es tracta de comprovar si l’alumne o alumna ha pres consciència del seu equilibri i de les direccions en l’espai, coordinant els
moviments entre ells.
e) Realitzar xicotetes variacions que incloguen desplaçaments per
l’espai, marcats pel professor o professora en el moment. Amb este
criteri es pretén observar el sentit de l’alumne o alumna respecte a
l’espai, les dimensions i les direccions.
Assignatura: Improvisació
1. Objectius.
L’ensenyança d’Improvisació en les ensenyances professionals de
dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les
capacitats següents:
a) Demostrar l’adaptació espontània a un moviment, a una idea o
a una situació de treball proposada, en relació amb ells mateixos i amb
el grup.
b) Expressar-se lliurement, a través de la improvisació dirigida per
a aconseguir arribar a l’essència del propi llenguatge.
c) Respondre adequadament amb el propi llenguatge corporal a
una idea proposada per la parella.
d) Demostrar, a través de la realització de xicotetes coreografies,
l’enriquiment de les possibilitats interpretatives del ballarí en relació
amb l’espai.
2. Continguts.
Desenrotllament del concepte de la llibertat del moviment, i aprofundiment en la seua exploració, a fi d’ampliar el seu coneixement i
integrar-lo en la creació coreogràfica. Desenrotllament de l’impuls
com a motor del moviment. Relació entre sòl, força de gravetat i
caiguda. Desenrotllament de la capacitat d’improvisació, a través de
moviments lliures i propis a partir d’una idea. Fonaments creatius:
capacitat d’estructurar una frase de moviment a partir d’una idea, i ser
capaç de repetir-la. Relacions bàsiques entre la utilització del temps,
de l’espai i de l’esforç, a partir de la música o de pautes determinades.
Desenrotllament de l’autocontrol, la reflexió i la concentració. Desenrotllament de la retenció visual, auditiva i cinestèsica, en l’execució
de seqüències de moviment prèviament determinades. Pràctica de la
dansa en grup, i desenrotllament de la iniciativa, la imaginació i la creativitat. Utilització dels elements del temps, l’espai i el moviment i la
seua relació amb l’intèrpret, a través de la realització d’estudis coreogràfics. Desenrotllament de la capacitat de comunicació dramàtica
que permeta una major capacitat expressiva. Realització de xicotetes
coreografies.
3. Criteris d’avaluació.
a) Improvisar individualment una variació lliure, a partir de distints estils de música. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el desenrotllament creatiu, l’expressió artística i la sensibilitat musical de
l’alumnat, a partir de la improvisació individual.
b) Improvisar en grup una variació lliure, a partir de distints estils
de música. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el desenrotllament creatiu, l’expressió artística i la sensibilitat musical de l’alumnat, així com la seua capacitat d’integrar-se en una improvisació collectiva.
c) Interpretar unes variacions de coreògrafs contemporanis presents en el repertori, que incloguen la improvisació com un element
essencial de la pròpia coreografia. Amb este criteri es pretén valorar
la capacitat interpretativa de l’alumne o alumna, i la seua identificació
amb l’estil de la variació proposada.
d) Realitzar un xicotet estudi coreogràfic a partir del desenrotllament d’un concepte o seqüència de moviment, d’un ritme, d’un text,
d’un objecte, d’una música, etcètera. Per mitjà d’este criteri es pretén valorar la creativitat de l’alumne o alumna, en relació amb la seua
capacitat per a desenrotllar una proposta, així com el seu sentit de la
forma i de les proporcions.
Assignatura: Tècniques de dansa contemporània
1. Objectius.
L’ensenyança de Tècniques de dansa contemporània en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Controlar els moviments de la dansa contemporània i les seues
diferents qualitats i matisos, a la recerca d’una correcta execució tècnica i artística.
b) Interpretar variacions segons les diferents tècniques característiques de la dansa contemporània.
c) Demostrar la versatilitat necessària per a adaptar-se a les exigències que es deriven del caràcter interdisciplinari de la dansa contemporània.
2. Continguts.
Pràctica de la dansa contemporània per a adquirir una sòlida base
tècnica que permeta un ampli coneixement dels diferents estils. Fonaments de la tècnica de la dansa contemporània, amb especial èmfasi en
la flexibilitat de la columna, el sentit del pes i l’ús dinàmic de l’espai.
Desenrotllament d’una sensibilitat estètica oberta. Coneixement i desenrotllament de les pròpies capacitats expressives. Coneixement de les
diferents tècniques reconegudes com a bàsiques en el món de la dansa
contemporània (Graham, Cunningham, Limón,Release, etc.). Desenrotllament de les habilitats pràctiques i tècniques necessàries per a
adaptar-se a la gran varietat característica del repertori contemporani.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar una variació en les diferents tècniques reconegudes
com a bàsiques en el món de la dansa contemporània. Este criteri permet valorar el coneixement i domini de les diferents tècniques pròpies de la Dansa Contemporània (Graham, Cunnigham, Limón,Release,
etc.).
b) Realitzar individualment una variació en què se seguisca i
dialogue musicalment el contingut d’un acompanyament sonor. Per
mitjà d’este criteri es pretén valorar la capacitat de l’alumne o alumna d’adaptar les diferents tècniques adquirides a un acompanyament
sonor proposat, així com l’encert en la seua elecció en relació amb
l’estil que es deriva del dit acompanyament.
c) Realitzar en grup una coreografia característica del repertori contemporani. Este criteri pretén valorar la capacitat artística de
l’alumne o alumna per a interpretar una obra del repertori contemporani.
d) Realitzar en grup una coreografia característica del repertori contemporani. Este criteri pretén valorar la capacitat artística de
l’alumne o alumna per a interpretar una obra del repertori i assumir el
paper assignat i la seua responsabilitat en la unitat del conjunt.
Assignatura: Body-Contact
1. Objectius
L’ensenyança de Body-Contact en les ensenyances professionals
de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat
les capacitats següents:
a) Dominar les ferramentes bàsiques i els principis de la tècnica de
Body-Contact, a fi d’adquirir control en l’execució tècnica i artística.
b) Executar amb precisió variacions en parelles o grups segons
diferents propostes tècniques basades en els principis del Contact.
c).Participar en sessions d’improvisació amb seguretat i domini.
d) Desenrotllar la solidaritat a través de la participació mútua, del
respecte per les diferències individuals i la no jerarquització en l’execució.
2. Continguts.
Pràctica en la donació i recepció de pes per a adquirir control
amb les diferents parts del cos. Fonaments bàsics quant a sensacions
perceptives de la tècnica de Body-Contact, amb especial èmfasi en
l’equilibri (en funció de la part del cos que suporta el pes), el tacte i
l’orientació espacial. Desenrotllament de la capacitat d’escolta grupal.
Pràctica d’inversions, caigudes i ports, per a desenrotllar les habilitats
pràctiques i tècniques necessàries que ajuden a una execució tècnica
correcta. Representació de variacions en parelles o grup amb especial
èmfasi en els principis bàsics del Contact que s’estiguen treballant en
eixe moment.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar variacions en parella mostrant els principis bàsics del
Contact. Este criteri permet valorar el coneixement i domini de la tècnica pròpia del Body- Contact.
b) Realitzar variacions grupals a partir de propostes pròpies o alienes mostrant els principis bàsics del Contact. Este criteri permet valorar la correcta execució i domini dels elements del Contact que en eixe
moment s’estiguen treballant.
c) Participar en sessions d’improvisació amb la interacció com a
protagonista. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat d’escolta
grupal, participació, percepció espacial, domini i seguretat en la lliure
execució del Body-Contact.
Assignatura: Composició coreogràfica
1. Objectius.
L’ensenyança de Composició coreogràfica en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en
l’alumnat les capacitats següents:
a) Conéixer i aplicar els elements que regixen la composició coreogràfica clàssica i contemporània i els factors interpretatius espacials
i temporals que afecten l’escenificació i la percepció dels espectacles
coreogràfics.
b) Conéixer i diferenciar les obres coreogràfiques o peces més
significatives del segle XX en la tradició de la dansa moderna o contemporània, aprofundint en la pluralitat d’estils i en la diversitat de
tendències, així com en el caràcter interdisciplinari de la dansa contemporània.
c) Compondre i interpretar coreografies segons les diferents tècniques característiques de la Dansa contemporània.
d) Relacionar els coneixements i les circumstàncies històriques
de les obres coreogràfiques contemporànies amb la seua forma i estil
interpretatiu.
e) Conéixer el marc jurídic i d’actuació de l’autor de l’obra coreogràfica.
2. Continguts.
Estudi dels elements espectaculars que caracteritzen i definixen les
obres coreogràfiques. Fases en el procés de creació coreogràfica. Identificació i descripció dels elements d’una coreografia. Coneixement i
aplicació de ferramentes de composició coreogràfica. Concepte d’autoria de l’obra coreogràfica. Aprenentatge i interpretació d’extractes
de coreografies de diferents èpoques, estils, tendències i autors, de la
dansa moderna i contemporània.Realització i execució de composicions coreogràfiques. Mostres públiques de les creacions coreogràfiques
i del repertori. Estudi de la legislació vigent en matèria d’autor.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar composicions coreogràfiques. Este criteri pretén valorar la capacitat de l’alumne per a compondre danses amb coherència
interna, formant un tot, coherent i equilibrat, i organitzant els diversos
elements del conjunt, per a aconseguir d’este el major impacte o atractiu.
b) Transferir seqüències coreogràfiques creades per un mateix a la
resta d’intèrprets ballarins. Este criteri pretén valorar la capacitat de
comunicació de l’alumne per a la transmissió d’idees i de moviments
a altres persones.
c) Interpretar seqüències coreogràfiques que hagen sigut transferides a l’alumne prèviament. Este criteri pretén valorar la capacitat de
l’alumne de traduir amb precisió i rigor els materials coreogràfics que
li han sigut transferits prèviament.
d) Interpretar obres coreogràfiques dirigides al públic, assajades
prèviament. Este criteri pretén valorar l’aptitud necessàriament disciplinada del ballarí com a membre integrant del grup, la capacitat
d’assumir el seu paper com a intèrpret, la seua responsabilitat en la
unitat del conjunt i la seua adequació al paper assignat fent fluir els
seus sentiments i personalitat aconseguint la connexió emocional amb
el públic.
e) Definir el concepte d’autor segons la legislació vigent i reflexionar sobre les implicacions que es deriven de l’exercici de la seua
funció.
Assignatura: Història de la dansa contemporània
1. Objectius.
L’ensenyança de la Història de la dansa contemporània en les
ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a
desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Interessar l’alumnat en els coneixements necessaris per a comprendre i valorar el desenrotllament històric de la dansa contemporània en les distintes cultures i els factors socials, estètics i artístics que
el sustenten.
b) Conéixer i emprar el vocabulari específic, els conceptes fonamentals de la matèria i mètodes d’anàlisi.
c) Fomentar en l’alumnat la capacitat d’investigació i indagació a
partir de diverses fonts, sobre determinats aspectes de la història de la
dansa contemporània.
d) Comprendre i valorar les propostes conceptuals i estètiques que
definixen la varietat d’estils, segons els períodes històrics i artístics.
e) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni cultural i artístic dels
creadors de la dansa contemporània, i la seua relació amb l’art escènic.
f) Comprendre i valorar, les futures línies de desenrotllament dels
estudis de la dansa contemporània (interpretació, creatives, crítiques,
teòriques, investigació històrica…)
g) Observar i conéixer el panorama actual en els diferents llenguatges de la dansa contemporània i manifestacions escèniques.
2. Continguts
Metodologia de la Història de la dansa. Documentació i reconstrucció. Transmissió oral, sistemes de notació i els nous mitjans (tecnologies de la informació i la comunicació). Models d’anàlisis coreogràfiques. Introducció al vocabulari tècnic específic.
Els orígens de la dansa moderna, pioners, precursors i teòrics del
moviment. La dansa moderna. La dansa creativa i dansa teatre. Desenrotllament històric de la dansa contemporània fins a l’actualitat, les
seues diferents generacions de creadors i intèrprets, les noves tècniques i estètiques contemporànies. La dansa contemporània a Espanya.
Transmissors, creadors i intèrprets actuals. Companyies. Produccions,
programacions i públics.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer i analitzar els fets i processos rellevants de la Història de la dansa contemporània, i les seues relacions amb el context
que la sustenta. Amb este criteri es pretén observar que els alumnes i
les alumnes reconeixen i comprenen el desenrotllament històric de la
dansa contemporània, i que poden explicar les relacions entre el llenguatge artístic i els factors socials, econòmics, polítics i culturals.
b) Analitzar i comparar les diverses concepcions estètiques i artístiques de la dansa contemporània en distints moments històrics i culturals. Este criteri tracta d’avaluar el grau de coneixement i anàlisi dels
alumnes i les alumnes respecte a les creacions de la dansa contemporània, obres escèniques i interpretacions, tant històriques com les actuals.
c) Utilitzar la terminologia específica, el vocabulari tècnic i els
conceptes fonamentals de la matèria. Este criteri pretén valorar que els
alumnes i les alumnes seran capaços d’utilitzar el vocabulari adequat,
els conceptes específics i els procediments bàsics d’anàlisi i interpretació de les obres que se seleccionen.
d) Identificar i interpretar les creacions de la dansa contemporània i les diferents interpretacions com a documents que reflectixen el
sentir d’una època i societat. Es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes han desenrotllat hàbits de treball, tant individual com en grup,
coneixen els procediments per a obtindre informació que els permeta
relacionar i valorar els coneixements històrics, estilístics i coreogràfics
de les creacions i interpretacions de la dansa contemporània.
e) Conéixer les característiques generals de les propostes conceptuals i estètiques que definixen les actuals tendències i estils de la dansa
contemporània. Amb este criteri es pretén observar si els alumnes i les
alumnes han madurat el concepte canviant de l’obra d’art dansada.
f) Realitzar activitats d’indagació, sobre les futures línies de desenrotllament dels estudis de la dansa contemporània. Per mitjà d’este
criteri es tracta de valorar i conéixer, la informació que té l’alumnat de
les futures línies de desenrotllament dels estudis sobre la dansa contemporània, relacionant-los amb els coneixements històrics, artístics i
estètics.
g) Valorar i conéixer, el panorama actual de la dansa contemporània i de les arts escèniques, assistint a diferents manifestacions de
dansa i esdeveniments escènics. Este criteri posa en pràctica l’observació directa dels esdeveniments relacionats amb la dansa contemporània, els permet manejar i confrontar informació, i alhora que servisca
per a analitzar les actuals programacions, produccions, companyies,
fomentant i valorant el desenrotllament dels criteris propis de l’alumnat.

Especialitat: dansa espanyola
Assignatura: Dansa clàssica
1. Objectius.
L’ensenyança de Dansa clàssica, en l’especialitat de Dansa espanyola, en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu
contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Aplicar la correcta col·locació del cos que permeta el domini de
la coordinació i el desenrotllament correcte de tots els moviments.
b) Saber utilitzar els coneixements tècnics i estilístics de la dansa
acadèmica adquirits, per a aconseguir la necessària qualitat del moviment que permeta aconseguir el màxim grau d’interpretació artística,
en les diferents manifestacions de la dansa espanyola.
c) Realitzar amb sentit rítmic i musicalitat l’execució de tots els
moviments que configuren la dansa.
d) Valorar la importància de l’espai com a element tant d’estètic
com formal, i ser conscients del paper que juga en la interpretació.
2. Continguts.
Estudi de la terminologia pròpia de la dansa clàssica, i la seua aplicació descriptiva de passos, combinacions d’ells o balls. Desenrotllament de la correcta col·locació del cos que permeta una base tècnica
sòlida, a fi d’abordar els distints estils de la dansa espanyola. Coneixement de tots els passos que componen el vocabulari de la dansa acadèmica, i execució correcta d’estos d’acord amb els seus temps musicals,
accents i coordinació de moviments. Desenrotllament del control de
tot el cos, la dinàmica, l’atac del moviment i la respiració. Utilització
correcta de l’espai. Interiorització de la música per a desenrotllar la
sensibilitat artística amb l’elegància i energia que la dansa requerix.
Desenrotllament de la sensibilitat musical com a premissa indispensable per a l’obtenció d’una bona qualitat de moviment. Desenrotllament
del perfeccionament tècnic i interpretatiu del gir i del salt. Desenrotllament de les capacitats creatives.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer i reconéixer tots els passos del vocabulari de la dansa
clàssica entenent la seua aplicació tècnica. Este criteri d’avaluació
pretén comprovar que l’alumne o alumna ha aprés el nom de tots els
passos, la seua realització, les seues característiques i el seu significat
tècnic en la dansa.
b) Realitzar una classe de Dansa clàssica, que el professor o la
professora marque en el moment, amb tots els exercicis d’este nivell
en el temps musical establit. Amb este criteri es tracta de comprovar
i avaluar el domini tècnic aconseguit i el grau de maduresa de la seua
capacitat artística, a través de:
1. La col·locació del cos.
2. El desenrotllament muscular i la flexibilitat.
3. Els accents musicals i musculars.
4. La coordinació de tots els moviments.
5. El domini de l’equilibri i el control del cos.
6. La precisió en la realització de tots els passos i les posicions de
les cames, braços, tors i cap.
7. La precisió i definició de les direccions i desplaçaments.
8. La utilització de l’espai.
9. La respiració del moviment.
10. El domini de la tècnica de l’adàgio, del gir, del salt (xicotets,
grans i bateria).
11. La sensibilitat musical.
c) Improvisar individualment xicotetes variacions de dansa partint de diferents formes musicals. Este criteri d’avaluació pretén comprovar el desenrotllament creatiu, l’expressió artística i la sensibilitat
musical de l’alumne o alumna.
d) Repetir i realitzar en el centre els exercicis estudiats en la barra
que el professor o la professora marque en el moment, emprant correctament el temps musical, la coordinació, l’espai i les direccions. Amb
este criteri es tracta de comprovar si l’alumne o alumna ha pres consciència del seu equilibri i de les direccions en l’espai, coordinant els
moviments entre ells.
e) Realitzar xicotetes variacions que incloguen desplaçaments per
l’espai, marcats pel professor o la professora en el moment. Amb este
criteri es pretén observar el sentit de l’alumne o alumna respecte a
l’espai, les dimensions i les direccions.
Assignatura: Escola bolera
1. Objectius.
L’ensenyança d’Escola bolera en les ensenyances professionals de
dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les
capacitats següents:
a) Dominar el llenguatge i l’estil de l’Escola bolera.
b) Conéixer el repertori més significatiu de l’Escola bolera.
c) Interpretar les danses d’este repertori amb gràcia i naturalitat,
domini tècnic, musicalitat, i caràcter i puresa d’estil.
2. Continguts.
Exercicis per a adquirir la tècnica, dinàmica, coordinació i estil de
l’Escola bolera. Conéixer i executar tots els passos i moviments codificats en el llenguatge de l’Escola bolera, tenint en compte la musicalitat i accents del moviment, així com la seua coordinació i correcte
acompanyament de les castanyoles. Realització d’exercicis en relació
amb la dinàmica, l’estil i el caràcter de les danses de repertori i el seu
correcte acompanyament de les castanyoles. Exercicis amb desplaçaments per a la utilització correcta de l’espai, tant individual com en
grup i parella. Exercicis que permeten l’adaptació i comunicació per
a les danses de parella. Estudi de les danses més representatives del
repertori de l’Escola bolera. Desenrotllament permanent de la memòria, la sensibilitat musical, la precisió i dinàmica tant del moviment
com de les castanyoles, la respiració, la gràcia, el caràcter i l’estil.
Interpretar danses del repertori, individuals, de grup i de parella.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar les variacions que marque el professor o la professora,
sobre fragments musicals, amb passos de l’Escola bolera que, amb els
corresponents tocs de castanyoles, continguen la dinàmica, desplaçaments, musicalitat i estil característics. Este criteri pretén comprovar
l’ús de l’espai, la qualitat i la musicalitat, tant dels moviments com de
la interpretació de les castanyoles, així com la dinàmica i l’estil.
b) Interpretar i realitzar en el moment les cobles que sobre el bolero i la malaguenya dicte el professor o professora. Este criteri pretén
observar el domini tècnic i el coneixement del llenguatge de l’Escola
bolera.
c) Interpretar en públic dos balls del repertori de l’Escola bolera, a
lliure elecció de l’alumne o alumna, un en grup o parella i l’altre individual com a solista. Este criteri pretén observar que l’alumne o alumna és capaç de gaudir de la dansa i mantindre una relació interpretativa
i espacial amb la resta dels components del grup, sense perdre la qualitat del moviment, el caràcter i l’estil característics de l’Escola bolera,
així com la seua capacitat de comunicació amb el públic.
Assignatura: Dansa estilitzada
1. Objectius.
L’ensenyança de la Dansa estilitzada en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Demostrar la sensibilitat artística i els coneixements tècnics i
expressius que capaciten per a interpretar una dansa, tenint en compte
la forma, el caràcter, la intenció, el ritme i els matisos (dinàmica) de
l’obra musical.
b) Improvisar amb sensibilitat artística i musical sobre una forma
musical, tenint en compte: la seua forma, el caràcter, la intenció, el
ritme i els matisos; utilitzant els instruments i llenguatges propis de les
nostres danses.
c) Interpretar amb naturalitat i domini tècnic, tant pel que fa als
moviments com als instruments utilitzats (castanyoles, sabates, etc.)
tenint en compte l’expressivitat i la fidelitat a la música.
d) Aconseguir el domini del cos i de la ment per a utilitzar amb
seguretat la tècnica i l’espai escènic per a arribar a una concentració
que permeta una interpretació artística de qualitat.
2. Continguts.
Realització d’exercicis fins a aconseguir la qualitat del moviment
i l’expressivitat requerida pel que fa a la fidelitat a la música: matisos,
forma, intenció i tempo. Realització de treballs d’improvisació utilitzant les diferents formes musicals. Anàlisi del caràcter interpretatiu
de la dansa, quant a l’obra musical i la seua coreografia. Interpretació de coreografies, individuals i col·lectives, amb el màxim domini
de l’espai escènic, de la tècnica (moviment, castanyoles, zapateados,
indumentària, etc.), de l’expressivitat, musicalitat, gràcia i naturalitat.
Desenrotllament permanent de la memòria. Estudi de les obres dels
principals compositors i coreògrafs espanyols. Anàlisi comparativa de
les diferents interpretacions de les dites obres.
3. Criteris d’avaluació.
a) Interpretació d’una dansa de sabatilla. Este criteri pretén valorar
el domini tècnic de l’alumne o alumna, pel que fa a la neteja de passos
i la seua execució, la musicalitat i els matisos, i el caràcter, l’expressivitat i la interpretació.
b) Interpretació d’una dansa de sabata. Este criteri pretén valorar
el domini tècnic de l’alumne o alumna, pel que fa a la neteja de passos
i la seua execució, la coordinació i fluïdesa tant del moviment com de
les castanyoles i zapateados, i l’ús de l’espai.
c) Interpretació d’una variació de repertori. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat artística de l’alumne o alumna, així com la seua
memòria i l’assimilació del caràcter dramàtic del paper que representa
en l’obra.
Assignatura: Flamenc
1. Objectius.
L’ensenyança de Flamenc en les ensenyances professionals de
dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les
capacitats següents:
a) Demostrar el domini del zapateado (escobillas) en cada un dels
diferents ritmes flamencs.
b) Utilitzar amb domini, soltesa i naturalitat la indumentària requerida: bata de cua, mantó, etc. (en el ball de dona).
c) Interpretar els diferents balls flamencs amb tota la seua força
expressiva.
d) Improvisar en qualsevol dels «pals» flamencs tenint en compte
l’estructura, el compàs i el caràcter.
2. Continguts.
Estudi del ritme i la quadratura del nombre de compassos que té
una «lletra» per al desenrotllament del cant que es requerix. Estudi del
compàs, estructura, caràcters i expressió de cada forma del flamenc.
Coneixement i domini dels ritmes, contratemps i estructures dels diferents «pals» flamencs: alegries, tactes, farruca, tangos, soleares, buleries, seguidilles, etc. Estudi de la realització del marcatge, escobillas i
menyspreus amb bata de cua. Realització d’exercicis per a diferenciar
les quadratures del compàs en relació al cant. Realització de treballs
d’improvisació dins de les estructures del ball flamenc. Pràctica de la
tècnica del zapateado, aconseguint un màxim de velocitat, matís i dificultat en les seues composicions. Estudi dels diferents balls flamencs,
amb la musicalitat, domini tècnic, gust, caràcter i força expressiva que
cada un requerisca. Estudi de l’origen i fonaments del flamenc: història, costums, intèrprets, cants, significat social, etc. Desenrotllament
permanent de la memòria.
3. Criteris d’avaluació.
a) Realitzar variacions de marcatges i zapateados en els diferents
ritmes flamencs, acompanyats amb la guitarra i el cant, utilitzant, en el
cas de les alumnes, la bata de cua i el mantó. Este criteri pretén comprovar el coneixement i el domini del compàs en els diferents ritmes
del flamenc, el domini i soltesa de les alumnes en el moviment amb la
bata de cua i el mantó, la claredat, força i matisos en els zapateados, i
la quadratura del cant (lletra).
b) Interpretar un ball del repertori flamenc. Amb este criteri
es valorarà el domini de la tècnica, de l’estil i del caràcter propi del
ball, de la musicalitat i dels matisos, així com la capacitat artística de
l’alumne o alumna i la seua maduresa interpretativa.
c) Improvisar en un dels «pals» flamencs. Amb este criteri es pretén comprovar el coneixement de l’alumnat dels diferents «pals» del
flamenc: la seua estructura, compàs, mesura del cant (lletra).
d) Interpretar en públic com a solista un ball característic, a lliure
elecció de l’alumne o alumna. Este criteri pretén valorar la capacitat
de comunicació amb el públic que posseïx l’alumnat.
e) Interpretar en públic un ball en grup o parella, a lliure elecció de
l’alumne o alumna. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat de
l’alumne o alumna per a integrar-se en un grup i mantindre una relació interpretativa i espacial amb la resta dels seus components, sense
perdre la qualitat del moviment, el caràcter i estil característics del ball
flamenc, així com la seua capacitat de comunicació amb el públic.
Assignatura: Tècnica de sabata
1. Objectius
a) Desenrotllar, potenciar i dominar l’habilitat necessària per al
correcte ús del zapateado.
b) Saber matisar els zapateados.
c) Desenrotllar i adquirir velocitat i soltesa en el zapateado.
d) Saber realitzar diferents zapateados, depenent d’esquemes rítmics.
2. Continguts
Execució d’exercicis tenint en compte la musicalitat i els accents
així com el seu corresponent acompanyament de zapateado. Realització d’exercicis de coordinació i matisació. Coneixement del llenguatge
propi dels zapateados. Execució d’exercicis per a desenrotllar i potenciar la velocitat en els zapateados.
3. Criteris d’Avaluació
a) Interpretació d’exercicis amb un domini tècnic de la sabata. Este
criteri pretén valorar la capacitat i el domini aconseguit per l’alumne
pel que fa al zapateado.
b) Mostrar capacitat musical en els zapateados. Este criteri pretén
comprovar la capacitat de mostrar la musicalitat mentres desenrotlla
diferents execucions i combinacions de zapateados.
c) Demostrar un domini suficient de diferents ritmes i velocitats en
el zapateado. Este criteri pretén valorar en l’alumne la capacitat musical alhora que el domini dels recursos tècnics necessaris.
d) Saber diferenciar els diferents tipus de zapateado a través de la
terminologia especialitzada. Este criteri pretén comprovar el domini
teòric referent al vocabulari específic del zapateado.
Assignatura: Folklore
1. Objectius.
L’ensenyança de Folklore en les ensenyances professionals de
dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les
capacitats següents:
a) Conéixer la diversitat i la riquesa del nostre folklore i adquirir
un repertori de les danses més representatives.
b) Conéixer les circumstàncies geograficohistòriques, culturals i
sociològiques que han influït en cada regió, donant lloc a les diferents
formes, estils i significats de les nostres danses folklòriques.
c) Saber interpretar danses característiques de cada regió.
d) Situar i identificar el nostre folklore a través d’una mostra instrumental i/o ballada, o a través del vestit.
e) Despertar el gust i l’interés per obtindre la màxima informació
sobre el nostre folklore: vestits, costums, història, significat social.
2. Continguts.
Adquisició de les tècniques i estils de cada regió per a la interpretació de les seues danses. Estudi dels instruments de percussió amb
què s’acompanya el ballarí en les diferents danses populars: castanyoles, polsaretes, petxines de pelegrins, pals, etc. Realització dels passos amb els seus desplaçaments per l’espai en els balls individuals,
per parelles i en grup. Estudi de la història de cada regió, autonomia
o comunitat, dels seus costums, vestits, tradició i significat social de
les seues danses més representatives. Interpretació de les danses més
característiques del nostre folklore. Desenrotllament permanent de la
memòria.
3. Criteris d’avaluació.
a) Interpretar i realitzar les cobles i variacions que en el moment
marque el professor o professora, pertanyents al folklore espanyol
més representatiu, acompanyant-se de l’instrument de percussió que la
dansa requerisca. Este criteri pretén comprovar el coneixement i l’assimilació de l’alumne o alumna dels passos, estils i caràcters de les
nostres danses populars, així com dels instruments de percussió amb
què s’acompanyen els dansaires.
b) Compondre i interpretar en grup una dansa sobre una música
popular proposta pel professor o professora. Este criteri pretén comprovar la capacitat de situar i identificar el nostre folklore a través
d’una mostra musical, mostrant les seues característiques principals i
la seua evolució per l’espai.
c) Identificar a través d’imatges de vestits folklòrics espanyols,
oferits pel professor o la professora, el lloc a què pertanyen, il·lustrantlos amb els comentaris que l’alumne o alumna considere pertinents.
Este criteri pretén observar el grau de coneixement adquirit per l’alumnat sobre les circumstàncies geogràfiques, històriques, culturals i sociològiques del nostre folklore, així com la influència i condicionament
que tant la indumentària com les anteriors circumstàncies configuren
el caràcter, l’estil i la forma de ballar.
d) Interpretar una dansa folklòrica a lliure elecció de l’alumne o
alumna. Este criteri pretén comprovar la versatilitat tècnica i interpretativa de l’alumne o alumna quant a forma, caràcter i estil.
Assignatura: Taller coreogràfic
1. Objectius
a) Desenrotllar i potenciar la percepció espacial imprescindible per
a l’execució d’una peça coreogràfica.
b) Interpretar obres o peces de repertori de la dansa espanyola,
amb la naturalitat del domini tècnic i la puresa d’estil de l’obra.
c) Desenrotllar el treball creatiu i d’investigació.
d) Conéixer i diferenciar les diferents èpoques i tendències artístiques, aprofundint en la varietat d’estils i matisos.
e) Valorar i experimentar la creació coreogràfica.
2. Continguts
Aprenentatge dels components d’una coreografia i les seues relacions: moviments, ballarins, entorn visual i elements del so. Adquisició
de coneixements referents a l’orientació espacial/ Tipus de moviments
i trajectòries: tres eixos imaginaris/Projecció del moviment/recorreguts
/plans i dimensions. Estudi de disseny coreogràfic i la seua interrelació
amb la música. Nocions sobre composició coreogràfica.
3. Criteris d’Avaluació
a) Diferenciar, descriure i anomenar components d’una coreografia. Este criteri pretén valorar la capacitat i el domini aconseguits per
l’alumne, així com les seues inquietuds, creativitat i formació coreogràfica, tant a nivell interpretatiu com de creació.
b) Ser capaç de captar les dimensions i les direccions de l’espai,
per a adequar-se a ell segons els condicionants de la situació. Este criteri pretén comprovar la capacitat i el domini de l’espai, segons l’estructura coreogràfica dissenyada pel professor.
c) Interpretació d’obres coreogràfiques. Este criteri pretén valorar
en l’alumne: l’aptitud, la capacitat d’assumir el paper assignat, la seua
responsabilitat en la unitat del conjunt i la seua capacitat de transmetre
sentiments arribant a aconseguir la connexió emocional amb el públic.
Assignatura: Dansa contemporània
1. Objectius.
L’ensenyança de tècniques bàsiques de dansa en les ensenyances
professionals tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Conéixer i practicar els moviments de la dansa contemporània
i les seues diferents qualitats i matisos, i utilitzar els coneixements
adquirits sobre eixes tècniques per a la seua posterior aplicació, tant
en les diferents manifestacions de la dansa espanyola, com de forma
estilitzada en la coreografia.
b) Improvisar formes lliures de dansa amb sensibilitat creativa,
sentit musical, coneixement i ús de l’espai, demostrant la versatilitat
necessària per a adaptar-se a les exigències de la Dansa Espanyola en
l’entorn actual.
2. Continguts.
Exercicis en el sòl: diferenciació de la força i les sensacions de les
diferents parts del cos. Treball de contraccions del tors i mobilitat de
la columna. Utilització de la respiració com a origen del moviment.
Exercicis en el centre: canvis en l’eix del cos, buscant l’equilibri en
els diferents passos. Coordinació de totes les parts del cos. Ús correcte de l’espai. Pràctica de la improvisació lliure, amb i sense objectes,
individual i en grup.
3. Criteris d’avaluació
a) Improvisar una variació lliure de dansa contemporània de manera individual utilitzant com a pauta ritmes propis de la dansa espanyola. Amb este criteri es pretén comprovar el desenrotllament creatiu,
la capacitat i la sensibilitat musical, així com l’aplicació de la tècnica
adquirida en el treball coreogràfic de les diferents manifestacions de la
dansa espanyola.
b) Improvisar en grup una variació lliure de dansa contemporània
utilitzant com a pauta ritmes propis de la dansa espanyola. Amb este
criteri es pretén comprovar la capacitat de l’alumne de mantindre una
relació interpretativa amb la resta dels components del grup.
Assignatura: Història de la Dansa espanyola
1. Objectius.
L’ensenyança de la Història de la dansa espanyola en les ensenyances professionals de dansa tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
a) Interessar a l’alumnat en els coneixements necessaris per a comprendre i valorar el desenrotllament històric de la dansa espanyola en
les distintes cultures i els factors socials, estètics i artístics que la sustenten.
b) Conéixer i emprar el vocabulari específic, els conceptes fonamentals de la matèria i mètodes d’anàlisi.
c) Fomentar en l’alumnat la capacitat d’investigació i indagació a
partir de diverses fonts, sobre determinats aspectes de la història de la
dansa espanyola.
d) Comprendre i valorar les propostes conceptuals i estètiques que
definixen la varietat d’estils, segons els períodes històrics i artístics.
e) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni cultural i artístic dels
creadors de la dansa espanyola, i la seua relació amb l’art escènic.
f) Comprendre i valorar, les futures línies de desenrotllament dels
estudis de la dansa espanyola (interpretació, creatives, crítiques, teòriques, investigació històrica…)
g) Observar i conéixer el panorama actual en els diferents llenguatges de la dansa espanyola i les manifestacions escèniques.
2. Continguts :
Metodologia de la Història de la dansa. Documentació i reconstrucció. Transmissió oral, sistemes de notació i els nous mitjans (tecnologies de la informació i la comunicació). Models d’anàlisis coreogràfiques. Introducció al vocabulari tècnic específic.
La dansa a Espanya, origen i consolidació de les seues distintes
disciplines. Dansa tradicional. Cultura popular i tradició social de les
danses en les diferents regions, autonomies o comunitats. Grups dedicats a la dansa tradicional.
Desenrotllament històric de l’Escola bolera, etapes i espais escènics. Principals teòrics, intèrprets, creadors i mestres. Característiques
tècniques i interpretatives. Repertori.
El naixement de la dansa estilitzada. Desenrotllament històric, etapes i espais escènics. Principals teòrics, intèrprets, creadors i mestres.
Característiques tècniques i interpretatives. Repertori.
Tendències de la dansa espanyola en l’actualitat. Creadors i intèrprets. Companyies. Produccions, programacions i públics.
3. Criteris d’avaluació.
a) Conéixer, analitzar els fets i processos rellevants de la Història
de la dansa espanyola, i les seues relacions amb el context que la sustenta. Amb este criteri es pretén observar que els alumnes i les alumnes reconeixen i comprenen el desenrotllament històric de la dansa
espanyola, i que poden explicar les relacions entre el llenguatge artístic i els factors socials, econòmics, polítics i culturals.
b) Analitzar i comparar les diverses concepcions estètiques i artístiques de la dansa espanyola en distints moments històrics i culturals.
Este criteri tracta d’avaluar el grau de coneixement i anàlisi dels alumnes i les alumnes respecte a les creacions de la dansa espanyola, obres
escèniques i interpretacions, tant històriques com les actuals.
c) Utilitzar la terminologia específica, el vocabulari tècnic i els
conceptes fonamentals de la matèria. Este criteri pretén valorar que els
alumnes i les alumnes seran capaços d’utilitzar el vocabulari adequat,
els conceptes específics i els procediments bàsics d’anàlisi i interpretació de les obres que se seleccionen.
d) Identificar i interpretar les creacions de la dansa espanyola i
les diferents interpretacions com a documents que reflectixen el sentir
d’una època i societat. Es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han desenrotllat hàbits de treball, tant individual com en grup,
coneixen els procediments per a obtindre informació que els permeta
relacionar i valorar els coneixements històrics, estilístics i coreogràfics
de les creacions i interpretacions de la dansa espanyola.
e) Conéixer les característiques generals de les propostes conceptuals i estètiques que definixen les actuals tendències i estils de la
dansa espanyola. Amb este criteri es pretén observar si els alumnes i
les alumnes han madurat el concepte canviant de l’obra d’art dansada.
f) Realitzar activitats d’indagació, sobre les futures línies de desenrotllament dels estudis de la dansa espanyola. Per mitjà d’este criteri
es tracta de valorar i conéixer, la informació que l’alumnat té de les
futures línies de desenrotllament dels estudis sobre la dansa espanyola,
relacionant-los amb els coneixements històrics, artístics i estètics.
g) Valorar i conéixer, el panorama actual de la dansa espanyola i
de les arts escèniques, assistint a diferents manifestacions de dansa i
esdeveniments escènics. Este criteri posa en pràctica l’observació
directa dels esdeveniments relacionats amb la dansa espanyola, els
permet manejar i confrontar informació, i alhora que servisca per a
analitzar les actuals programacions, produccions, companyies, fomentant i valorant el desenrotllament dels criteris propis de l’alumnat.
c) Descriptors de les assignatures optatives
Introducció
El disseny i la inclusió en el currículum de les ensenyances professionals de dansa, d’assignatures que configuren les matèries de lliure
opció en els dos últims cursos, contribuïx plenament a l’establiment
d’una oferta formativa des de cada centre que permeta la màxima adequació dels estudis als interessos de l’alumnat, fent descripció dels
diferents perfils professionals a què optar. Esta opció formativa pot
projectar-se sobre cada una de les facetes que, professionalment i artísticament, a l’alumne puguen interessar. Així mateix, es presenten com
una ferramenta de relació per al ballarí amb el medi que l’envolta.
La música i la dansa, llenguatges omnipresents en la història de
la humanitat, han acompanyat totes les manifestacions culturals, religioses, rituals o recreatives i han evolucionat amb elles junt amb les
imatges i als textos verbals.
La mediatització de les societats postindustrials ha produït una cultura massiva i globalitzada travessada pel discurs audiovisual. Tant els
espais públics i els privats com els consums individuals i col·lectius
ens auguren diverses hipòtesis sobre noves formes de percepció, de
coneixement i en definitiva de comunicació, per la qual cosa es diu
que vivim en una cultura audiovisual.
De la mateixa manera que la comprensió dels elements i les regles
del llenguatge dansístic i la seua pràctica vocal ha proporcionat a
l’alumne i a l’alumna la capacitat d’expressar-se a través de la dansa,
l’assignatura Cultura audiovisual els proporcionarà les ferramentes
metodològiques bàsiques d’anàlisi i el marc teòric i pràctic de les diferents modalitats d’interacció entre la dansa i les disciplines comunicatives, així com un acostament als mètodes d’integració i utilització de
la dansa en els distints mitjans.
El Decret ............ de la Generalitat Valenciana, establix en l’article
8 de l’apartat 1, quines assignatures configuren esta oferta d’obligada
inclusió en els currículums corresponents.
És per tant, en este àmbit en què es presenten estes assignatures,
com una obertura a les diverses possibilitats que el món de la dansa
oferix i de les quals es pretén donar mostra en la regulació de les ensenyances professionals de dansa d’aplicació en la Comunitat Valenciana.
Iniciació a la pedagogia de la dansa.Esta assignatura té un caràcter teoricopràctic i pretén iniciar
l’alumne en el coneixement dels processos d’ensenyança–aprenentatge
de la Dansa. Els seus objectius, dins de les ensenyances professionals
de dansa contribuiran a desenrotllar en l’alumne les capacitats que a
continuació es detallen:
– Iniciar l’alumne en l’adquisició i l’aplicació de coneixements
pedagògics i didàctics bàsic.
Conéixer els processos d’aprenentatge: aprenentatge significatiu.
– Aplicar tècniques d’interacció professor-alumne, alumne-professor, alumne-alumne
– Conéixer aspectes bàsics de la psicologia evolutiva i de l’educació.
– Saber aplicar didàctiques específiques de les ensenyances de
dansa.
– Iniciar l’alumne en l’estructura d’una classe de dansa i el seu
acompanyament musical.
– Conéixer els aspectes generals del sistema educatiu, els procediments per a l’elaboració de plans i programes educatius, les seues
diferents formes d’aplicació i desenrotllament.
Els continguts d’esta assignatura comprendran estos elements:
Introducció a la psicologia: Emoció i motivació. Activació, reforç i
incentiu. Respostes corporals i emoció. Expressió emocional i adaptació. Emoció i cognició. Teories i models explicatius del desenrotllament. Els processos d’aprenentatge: aprenentatge significatiu. Organització del coneixement en contextos educatius. Disseny i organització
del currículum. Avaluació dels aprenentatges dels alumnes i avaluació
de l’ensenyança. Funcions de l’avaluació. Tipus i instruments d’avaluació. La dansa com a part de la formació cultural del xiquet.
Percussió aplicada a la Dansa.Les ensenyances professionals de dansa tindran com a objectiu
contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats següents:
– Adquirir coneixements d’instruments de percussió, la utilització
dels quals puga ser aplicable a la dansa així com elements utilitzats en
la percussió corporal
– Conéixer diferents ritmes simples, compostos i grups irregulars i
interpretar-los amb els instruments
– Tocar individualment i en grup, sense director o directora, amb
precisió rítmica
– Adquirir i aplicar progressivament les ferramentes necessàries
per al desenrotllament de la memòria
Els continguts, relacionats amb els objectius assenyalats anteriorment, comprendran diferents tècniques d’atacs i de tocs. Desenrotllament de la capacitat d’obtindre simultàniament sons de distinta intensitat entre les dos mans. Coneixement de ritmes populars (europeus,
llatinoamericans, afroamericans, hip-hop, rock, rumba, funk i altres),
incloent els ritmes flamencs i l’estudi del compàs de 8 i 12, amb les
seues diferents variants. Treball d’improvisació i entrenament permanent i progressiu de la memòria.
Creativitat i dansa
Els objectius d’esta assignatura, dins de les ensenyances professionals de dansa, contribuiran a desenrotllar en l’alumnat les capacitats
següents:
– Potenciar la seua disposició cap a la creativitat dansística.
– Cultivar la improvisació com a element inherent a la creativitat
en la dansa.
– Conéixer els tipus de medi en què es pot desenrotllar la pràctica
dansística.
– Conéixer els elements fonamentals de la dansa-teatre.
– Aprofitar els recursos disponibles atenent al tipus d’acció dansística.
– Planificar la pròpia actuació com a intèrpret.
– Potenciar l’autocontrol en l’actuació amb públic.
– Potenciar la capacitat comunicativa de la interpretació.
– Incorporar el plantejament crític com a mètode d’aproximació a
l’acció dansística.
– Valorar críticament la relació entre l’esforç realitzat i el resultat
obtingut.
Els continguts de l’assignatura estaran relacionats amb la preparació i el muntatge de l’espectacle de dansa. Els diferents espais
escènics: de l’intimista al de grans dimensions. L’espai, el so, la
il·luminació i la dramatúrgia. L’autocrítica i la crítica com a elements
constructius. La dansa-teatre: capacitat de manejar els elements constitutius d’un muntatge coreograficodramàtic. Distinció i execució d’elements bàsics de les tècniques dansisticoteatrals. Utilització simultània
dels llenguatges expressius (gest, text, veu, acció dramàtica, acció
dansada)
Cultura audiovisual
Els objectius de l’assignatura Cultura audiovisual, en les ensenyances professionals de dansa, tendiran al desenrotllament de les
capacitats següents:
– Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que les noves
tecnologies ens brinden.
– Reconéixer les diferències existents entre la realitat i la representació que d’ella ens oferixen els mitjans audiovisuals.
– Conéixer i comprendre els aspectes estètics i tècnics dels mitjans
de comunicació per a aprendre a analitzar i a crear documents audiovisuals senzills.
– Valorar la importància de la funció expressiva del so i de la
dansa en el procés de creació audiovisual.
– Conéixer les característiques tècniques i expressives de la televisió i reconéixer els diferents gèneres.
– Prendre consciència de la capacitat dels espectadors, en la seua
funció de consumidors, per a exigir productes audiovisuals de qualitat.
L’equilibri entre llibertat d’expressió i drets individuals.
Els continguts de l’assignatura Cultura audiovisual comprendran elements relacionats amb la història de l’evolució dels mitjans
i llenguatges audiovisuals. Recorregut històric i teòric per la relació
Imatge-Dansa. Imatge i realitat. La imatge fixa i els seus llenguatges.
La imatge en moviment i les seues possibilitats expressives. Dansa i
comunicació. Tecnologia dels mitjans audiovisuals. Publicitat, televisió i cine. Mitjans de comunicació de lliure accés: Internet.
Noves tecnologies aplicades a la dansa.
L’ensenyança de les Noves Tecnologies aplicades a la Dansa, tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:
– Assimilar la importància fonamental dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que les noves
tecnologies ens brinden
– Comprendre i apreciar com el progrés actual de les tecnologies
de la informació i la comunicació prové dels avanços tècnics i expressius produïts al llarg de la història.
– Mostrar les possibilitats de la xarxa, Internet, telefonia mòbil i
altres pantalles en la seua dimensió informativa i comunicativa
– Saber connectar un ordinador i iniciar les aplicacions utilitzades
en ell i que tenen relació amb la dansa
– Utilitzar i aprofitar les aplicacions informàtiques que actualment
es relacionen amb la dansa
– Conéixer les possibilitats i els límits d’un estudi bàsic d’informàtica aplicada a la dansa
Els continguts de l’assignatura comprendran: Mitjans de comunicació de lliure accés: Internet i la socialització de la informació, la
comunicació i la creació. L’ús responsable de la xarxa. Blocosfera:
Blocs i blocaires. Anàlisi dels continguts que ens arriben a través d’Internet. La utilització il·lícita i il·legal de la xarxa. Llibertat d’expressió
i drets individuals de l’espectador. Visió general de les parts de l’ordinador. Coneixement dels perifèrics necessaris per al treball de l’assignatura. Possibilitats d’emmagatzemament i maneig de treballs creats
durant les classes. Nocions bàsiques generals del maneig de l’equip
informàtic i d’instal·lació de programes. Coneixement de les diferents
aplicacions i ferramentes informàtiques aplicades a la dansa. Coneixement de les tècniques bàsiques de recerca d’informació en Internet
específicament dansística
ANNE

Distribució horària

Ball flamenc

Dansa clàssica

Dansa contemporània

Dansa espanyola

Relació numèrica professor/alumne