I
Les referències al Decret llei 14/2025, de 26 de desembre, del Consell, de mesures urgents enfront de la hiperregulació, l’agilitació de procediments i la garantia de la unitat de mercat, contingudes en este preàmbul s’entendran fetes a esta llei, excepte quan hagen de referir-se al citat decret llei en atenció als seus efectes o a altres circumstàncies derivades de la seua aplicació.
El present decret llei, pel qual s’adopten mesures de simplificació administrativa, millora de la qualitat reguladora i reforç dels drets socials i econòmics en la Comunitat Valenciana, respon a la necessitat d’actuar davant d’un context econòmic, financer i normatiu especialment complex. Encara que s’han consolidat alguns indicadors de recuperació després de les crisis successives dels últims anys, l’economia valenciana continua enfrontant desafiaments estructurals, com la insuficiència del sistema de finançament autonòmic, la incertesa derivada de l’entorn geopolític i les exigències d’adaptació a la doble transició digital i ecològica. A això se suma una sobrecàrrega normativa acumulada que llastra l’eficàcia de l’acció administrativa, frena el dinamisme empresarial i compromet la qualitat dels servicis públics. Este escenari exigix l’adopció immediata de reformes estructurals que doten la Generalitat de ferramentes àgils, eficaces i adaptades a les necessitats reals de la ciutadania i del teixit productiu.
La Generalitat ha de comptar amb un marc normatiu simplificat, interoperable i adaptat a esta transformació, que li permeta no sols liderar la transició en el seu àmbit competencial, sinó també actuar com a facilitadora perquè ciutadania, empreses i institucions s’integren en este nou model productiu i administratiu.
A estes circumstàncies se suma una pressió sostinguda sobre el mercat de la vivenda, en el qual els preus continuen creixent molt per damunt dels ingressos mitjans. En els últims tres anys, els salaris en la Comunitat Valenciana han pujat un 4,3%, mentres que els lloguers s’han incrementat un 46,2%, amb la qual cosa s’ha generat una bretxa d’accessibilitat cada vegada més insostenible. Esta tensió residencial, unida a l’augment generalitzat del cost de vida i a l’infrafinançament estructural que patix la Generalitat, limita la capacitat de les administracions per a atendre amb agilitat les necessitats socials més urgents.
A més, l’actual complexitat normativa i la lentitud de determinats procediments administratius, especialment en àmbits com l’urbanisme, l’energia, la vivenda o els servicis socials, alentixen la implantació d’iniciatives privades i dificulten l’execució de polítiques públiques clau. Esta situació desincentiva la inversió, penalitza a les xicotetes i mitjanes empreses i genera desafecció ciutadana. La simplificació administrativa i l’eliminació de càrregues innecessàries són, per tant, condicions indispensables per a dinamitzar el mercat, reforçar la confiança dels operadors i garantir l’accés efectiu als drets.
La situació financera de la Generalitat és especialment crítica a causa d’un infrafinançament estructural prolongat. Segons l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), este infrafinançament explica entre el 80% i el 88% del deute autonòmic acumulat fins a 2022, equivalent a més de 43.000 milions d’euros. En 2024, el deute autonòmic va arribar al 40,7% del PIB regional, el percentatge més elevat entre totes les comunitats autònomes. Eixe mateix any, la Generalitat va haver de rebre més de 10.700 milions d’euros a través del Fons de liquiditat autonòmica (FLA). En 2025, davant de l’absència del mecanisme extraordinari de finançament (extra-FLA), el Consell s’ha vist obligat a sol·licitar crèdits bancaris per un import de 1.816 milions d’euros, la qual cosa ha incrementat el cost dels interessos a més de 1.100 milions anuals, que podran superar els 1.200 milions si no es revisa el sistema vigent.
Este escenari evidencia la urgència de millorar l’eficiència administrativa i de racionalitzar la gestió dels recursos públics. La simplificació del marc normatiu i procedimental permet reduir costos, accelerar la tramitació de polítiques públiques essencials i minimitzar l’impacte financer de l’infrafinançament sobre la ciutadania.
II
La necessitat de modernitzar, agilitzar i simplificar l’Administració pública de la Comunitat Valenciana és hui més apressant que mai. L’elevada demanda de servicis, la necessitat d’atraure i consolidar inversió, i l’obligació de gestionar amb eficiència els recursos públics exigixen respostes estructurals, immediates i eficaces.
La ineficiència dels processos actuals afecta directament la ciutadania, el teixit econòmic i a la mateixa capacitat operativa de l’Administració. La persistència de procediments manuals, l’escassa interoperabilitat i la fragmentació normativa dificulten l’acció pública, generen duplicitats i eleven innecessàriament els costos de compliment. Esta complexitat penalitza especialment les xicotetes i mitjanes empreses, que constituïxen la base del sistema productiu valencià.
El present decret llei s’estructura per a respondre a una doble necessitat: combatre la hiperregulació i modernitzar el funcionament administratiu. Inclou mesures que reduïxen la densitat de la càrrega normativa, eliminen duplicitats, reforcen la seguretat jurídica i establixen ferramentes innovadores per a garantir la interoperabilitat, l’automatització i l’ús ètic de la dada pública.
Actua també com a instrument habilitador de polítiques públiques clau en els principals àmbits econòmics i socials de la Comunitat Valenciana, afectades per un marc normatiu dispers, rígid o desfasat. La reforma simultània i coordinada de múltiples disposicions permetrà desbloquejar projectes estratègics, eliminar traves injustificades i reforçar la capacitat d’intervenció pública.
Esta norma no es limita a ajustos tècnics, sinó que promou una simplificació des del disseny, orientada a previndre noves càrregues administratives, facilitar el compliment normatiu i garantir una administració més àgil, més proactiva i centrada en la ciutadania. La seua aplicació transversal afecta tota l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les entitats locals.
L’excepcionalitat i urgència d’esta intervenció legislativa es justifica per la necessitat d’actuar de manera coordinada i sistèmica davant de l’acumulació de disfuncions administratives i normatives, el bloqueig de projectes estratègics, l’impacte econòmic de l’infrafinançament i la creixent demanda de servicis públics eficaços. Només mitjançant una acció normativa immediata és possible alliberar capacitats administratives, activar polítiques públiques clau, fomentar la mamprenedoria i oferir respostes efectives als desafiaments actuals.
III
El títol I incorpora mesures davant de la hiperregulació, per a l’agilització, la unitat de mercat i les empreses emergents.
[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]
A més, és fonamental que es fomente la mamprenedoria des d’etapes primerenques per a promoure la creació de talent i el desenrotllament de futurs mamprenedors i mamprenedores. Per això s’establix el marc de les «startups d’estudiants» que, com a instrument educatiu, servisca per a acostar la innovació i la mamprenedoria als jóvens. Quant a la tipologia dels contractes que afecten el personal d’investigador, de conformitat amb la salvaguarda competencial que establix l’article 12 de l’LCTI, s’establix que esta serà la prevista en la normativa de la Seguretat Social. D’altra banda, es facilita la participació dels investigadors i les investigadores en la mamprenedoria innovadora, que permeta la modulació de la seua càrrega docent i destine els seus coneixements a l’activitat d’I+D+i.
[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]
El títol VI conté les modificacions en matèria d’educació, cultura i esport.
[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]
El Decret 2/2022, de 14 de gener, del Consell, de regulació de les escoles d’ensenyança artística no formal de música i d’arts escèniques, establix en l’article 10, relatiu a infraestructures educatives, requisits generals per als centres, sense concretar per a cada tipologia d’ensenyança els aspectes que han d’avaluar-se i verificar-se pels servicis tècnics competents. Per a minimitzar costos d’inversió i determinar amb antelació la viabilitat de les sol·licituds d’inscripció o modificació d’autorització, s’incorpora una fase inicial que permeta comprovar si les instal·lacions complixen els requisits bàsics abans d’elaborar el document tècnic definitiu, la qual cosa permetrà agilitzar la tramitació i complir els terminis establits en les autoritzacions i evitar els perjuís derivats del seu incompliment, com la concessió de possibles subvencions anuals derivades d’estes autoritzacions; la qual cosa justifica la necessitat extraordinària i urgent de la seua inclusió en este decret llei.
[No relatiu a conservatoris professionals de música i dansa - vegeu PDF original]
IV
Quant a l’estructura, aquesta llei consta de 133 articles, distribuïts en nou títols, cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una derogatòria i quatre disposicions finals.
D’acord amb el que disposa l’article 59 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, este decret llei s’ajusta als principis de bona regulació. Igualment, es complix el principi de necessitat, que ha quedat plenament justificat. També es complixen els principis de seguretat jurídica, proporcionalitat i eficàcia, i cal destacar que les mesures que incorpora són congruents amb l’ordenament jurídic i incorporen la millor alternativa possible atesa la situació d’excepcionalitat, ja que contenen la regulació necessària i imprescindible per a aconseguir els objectius mencionats.
Quant al principi de transparència, vista la urgència per a l’aprovació d’esta norma, s’exceptuen els tràmits de consulta pública prèvia i d’audiència i informació públiques, de conformitat amb l’article 133.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i amb l’article 14 de la Llei 4/2023, de 13 d’abril, de participació ciutadana i foment de l’associacionisme de la Comunitat Valenciana.