[Text consolidat. Es transcriu la versió consolidada publicada pel DOGV, vigent a 1 de juny de 2025, incorporant-hi a més les modificacions que va introduir la Llei 5/2026, de 31 de juliol, posteriors a eixa consolidació. De l’articulat es reproduïx el títol XIV, taxes en matèria d’educació; la resta de la llei s’identifica per la seua estructura.]
TÍTOL I. Disposicions generals TÍTOL II. Taxes en matèria d'adopció TÍTOL III. Taxes en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca TÍTOL IV. Taxes en matèria d'aigua TÍTOL V. Taxes en matèria d'atenció social TÍTOL VI. Taxes de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) TÍTOL VII. Taxes en matèria de comerç i consum TÍTOL VIII. Taxes en matèria del Complex Educatiu de Xest TÍTOL IX. Taxes en matèria de comunicació audiovisual TÍTOL X. Taxes en matèria de costes TÍTOL XI. Taxes en matèria d'esport TÍTOL XII. Taxes en matèria del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana TÍTOL XIII. Taxes en matèria de domini públic TÍTOL XIV. Taxes en matèria d'educació TÍTOL XV. Taxes en matèria de l'Entitat de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana TÍTOL XVI. Taxes en matèria d'espectacles TÍTOL XVII. Taxes en matèria d'expedició de documents o de plànols TÍTOL XVIII. Taxes en matèria de funció pública TÍTOL XIX. Taxes en matèria d'hisenda TÍTOL XX. Taxes en matèria d'indústria, energia i mines TÍTOL XXI. Taxes en matèria de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial TÍTOL XXII. Taxes en matèria de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) TÍTOL XXIII. Taxes en matèria de joc TÍTOL XXIV. Taxes en matèria de justícia TÍTOL XXV. Taxes en matèria de joventut TÍTOL XXVI. Taxes en matèria de medi ambient TÍTOL XXVII. Taxes en matèria d'obra pública TÍTOL XXVIII. Taxes en matèria del Registre Territorial de la Propietat Intel·lectual de la Comunitat Valenciana TÍTOL XXIX. Taxes en matèria de sanitat TÍTOL XXX. Taxes en matèria de registres TÍTOL XXXI. Taxes en matèria de transports TÍTOL XXXII. Taxes en matèria de turisme TÍTOL XXXIII. Taxes en matèria d'habitatge TÍTOL XXXIV. Taxa en matèria de l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE) DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIÓN TRANSITÒRIA ÚNICA DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA DISPOSICIONS FINALS Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent: PREÀMBUL I Les taxes, des de l’origen de l’autogovern, s’han explicat com un recurs de la hisenda de la Generalitat; ja la redacció primigènia de la lletra b de l’article 51 de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, esmentava les taxes com un dels elements que constitueixen aquesta hisenda.
En les normes amb rang de llei que, en la nostra història, han regulat aquests tributs, des de la ja llunyana Llei 7/1989, de 20 d’octubre, de taxes –la primera norma que va recollir de forma sistemàtica les taxes de la Generalitat– fins al vigent text refós de la Llei de taxes de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, una característica comuna de totes ha sigut la modificació constant: principalment mitjançant la tècnica d’acudir a les lleis anuals de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que han creat noves taxes o n’han modificat o suprimit unes altres prèviament existents. A més, també ha sigut tradicional, fins a l’any 2016, que les lleis de pressupostos de la Generalitat de cada exercici actualitzaren l’import dels tipus de quantia fixa, és a dir, que incrementaren per exercici aquests tipus en la quantitat resultant d’aplicar un coeficient sobre l’import exigible l’exercici precedent.
Tot això, juntament amb el temps transcorregut des de l’aprovació de la norma vigent, aconsella la revisió necessària del conjunt dels serveis i actuacions de la Generalitat que, en l’actualitat, es troben subjectes al pagament de taxes, a fi d’elaborar una normativa nova en què es millore la sistemàtica del text refós vigent i es revisen els elements que configuren les taxes per a adequar-los a la realitat prestacional de l’administració de la Generalitat.
II La sistemàtica de la llei és, sens dubte, una de les novetats més notables que presenta aquesta norma, que opta per classificar les taxes per matèries, ordenades alfabèticament, de manera que s’agrupen en relació amb un àmbit d’actuació concret. D’aquesta manera, se supera la tradicional classificació de les taxes respecte de la conselleria que prestava el servei. Aquesta sistemàtica d’ordinari quedava desfasada, ja que no era fàcil adaptar-la als canvis de competències de les diferents conselleries. De fet, era habitual que una taxa regulada en un títol, que originàriament corresponia a una conselleria concreta, amb el canvi de competències ja no la prestara aquest departament, sinó un altre que assumia posteriorment la prestació del servei o l’activitat que ocasionava el naixement de la taxa.
D’altra banda, les constants modificacions realitzades en la legislació precedent van mostrar les dificultats tècniques que es presentaven per a la introducció de nous fets imposables o la creació de noves taxes, circumstància que va provocar ordinàriament la necessitat de recórrer al desdoblament dels articles. Sobre aquest tema, en la redacció del vigent text refós de la Llei de taxes de la Generalitat, hi ha vint articles bis, set articles ter, set articles quater, sis articles quinquies, quatre sexies, quatre articles septies, quatre articles octies, quatre articles nonies, dos articles decies i un capítol bis. La llei es divideix en trenta-tres títols, que fan referència a la matèria en l’àmbit de la qual opera la taxa; al seu torn, aquests es descomponen en capítols, que correspon cadascun a una taxa concreta; finalment, aquests estan integrats per articles, la numeració dels quals és un altre punt nou.
Amb la finalitat de superar els obstacles de numeració esmentats, s’opta per utilitzar una numeració composta en l’articulat, que pot contenir de tres a sis dígits representats amb caràcters aràbics. Aquesta numeració consta de tres parts, en la qual la separació de la primera i la segona es realitza per un punt, i la separació entre aquesta i la tercera, per un guió. Cadascuna d’aquestes parts està composta per un o dos dígits: la primera part representa el títol; la segona, el capítol, i la tercera correspon a la numeració correlativa d’articles dins d’un capítol. D’aquesta manera, cada article mostra la seua identificació i ubicació dins del cos normatiu de la llei.
Cal remarcar que aquest sistema, anàleg a l’adoptat per altres comunitats autònomes en algunes de les seues normes, permetrà que les futures modificacions que es puguen produir s’incorporen al text legal sense forçar-ne l’estructura i la sistemàtica, no solament quant a la introducció d’articles nous, sinó fins i tot en el cas de capítols nous.
III Com no podia ser d’una altra manera, en la redacció de la norma s’han adaptat els termes jurídics i tributaris als utilitzats i definits en la Llei general tributària.
Així, en l’àmbit subjectiu, es qualifica adequadament el concepte pel qual s’imposen les obligacions tributàries, ja siga en qualitat de contribuents, substituts del contribuent o responsables.
Des del punt de vista objectiu, en primer lloc, s’ha aclarit el pressupost fixat per la norma per a configurar cada taxa amb l’esment exprés dels supòsits de no subjecció en el mateix article en què es regula el fet imposable de cada taxa. Al seu torn, en el precepte que segueix es determinen les circumstàncies, subjectives o objectives, que donen lloc a les exempcions en matèria de taxes, això és, aquells supòsits en els quals es realitza el fet imposable, però que la llei eximeix de pagament de la quota de la taxa.
D’altra banda, s’ha dedicat un article a regular cada concepte que té influència en la determinació de la quantia de la taxa: base imposable, base liquidable, quota íntegra i quota líquida.
La norma també té una especial cura en la regulació dels aspectes generals per a l’aplicació de les taxes: regula algunes qüestions fins ara no mencionades i resol dubtes en l’aplicació de les actuacions i procediments previstos en la normativa tributària. Exemple de tot això és la menció aclaridora que la recaptació en període voluntari la duen a terme els òrgans competents que tinguen atribuïdes les actuacions de gestió tributària, els quals, per tant, són els encarregats de conèixer dels ajornaments o fraccionaments que se sol·liciten en aquest període.
Per primera vegada es regula expressament la revisió en via administrativa de les taxes. En aquest àmbit, no solament es preveuen els recursos ordinaris (recurs de reposició o reclamació economicoadministrativa), sinó que també hi ha una menció expressa dels òrgans competents en l’àmbit dels procediments especials de revisió i del recurs extraordinari de revisió.
Aquesta regulació específica de la revisió en via administrativa de les taxes aconsella que també es procedisca a regular la revisió en la resta dels tributs propis de la Generalitat, circumstància que es realitza en les disposicions finals de la llei.
Així mateix, s’hi fa constar que aquesta norma s’inclou com una de les iniciatives legislatives que ha de tramitar la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic en el marc del Pla normatiu de l’administració de la Generalitat 2017, aprovat per l’Acord del Consell de 17 de febrer de 2017.