I
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 49, punt 1, apartat 3, estableix que la Generalitat té competència exclusiva sobre les normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del Dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat.
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, proclama la igualtat com a principi fonamental a la Unió Europea. Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, l’1 de maig de 1999, la igualtat entre dones i homes i l’eliminació de les desigualtats entre les unes i els altres són un objectiu que ha d’integrar-se en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.
La Llei 9/2003, de 2 d’abril, per a la igualtat entre dones i homes, pretén establir una sèrie de mesures i garanties en l’àmbit de la Comunitat Valenciana dirigides a l’eliminació de la discriminació i a la consecució de l’exercici dels drets humans i les llibertats fonamentals per a les dones sobre la base de la igualtat de dones i homes.
La Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores estima que la incorporació de la dona al treball ha motivat un dels canvis socials més profunds d’aquest segle. Aquest fet fa necessari configurar un sistema que contemple les noves relacions socials sorgides i una nova manera de cooperació i compromís entre dones i homes que permeta un repartiment equilibrat de responsabilitats en la vida professional i en la privada.
El Decret 173/2020, de 30 d’octubre, del Consell, d’aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, atribueix a la Direcció General de Personal Docent, entre altres, la direcció del personal docent dependent de la Conselleria, així com les competències de proposta a la sotssecretaria en matèria de personal no docent d’administració i serveis dels centres i serveis educatius. Així mateix, la Direcció General de Personal Docent estudia, proposa i desenvolupa mesures que tendeixen a la millora de les condicions de treball i de la productivitat, sense perjudici de les atribucions que corresponguen als òrgans competents en matèria de funció pública.
El Decret 7/2008, de 25 de gener, del Consell, que regula els permisos i llicències del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació, va suposar en el seu moment un avanç significatiu en la normativa existent sobre les condicions de treball del personal docent no universitari.
Juntament amb aquesta legislació també ha de servir-nos de referència per a la regulació que hem de desenvolupar en l’àmbit educatiu la legislació sobre la funció pública valenciana, concretament la nova Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana, juntament amb el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat.
II
L’escola actual està sotmesa a noves exigències i demandes, que són el reflex d’una societat diversa i globalitzada en la qual els canvis socials, econòmics i productius se succeeixen a un ritme ràpid. Aquesta realitat comporta que els centres educatius estiguen sotmesos a processos d’adaptació constant, però també que participen com a agents transformadors, a fi de contribuir a l’eliminació de les barreres existents en els diferents contextos i crear les oportunitats perquè tot l’alumnat puga accedir i romandre en el sistema educatiu en condicions d’igualtat i d’equitat, tinga èxit en els estudis i millore la seua inserció sociolaboral; tot això, amb especial atenció a l’alumnat que es troba en situació de major vulnerabilitat i en risc d’exclusió.
En aquest context educatiu, es considera necessària l’adaptació de les necessitats del professorat en la seua trajectòria educadora proporcionant una sèrie de mesures que permeten conciliar la vida familiar i laboral, la igualtat entre els sexes i la major corresponsabilitat entre aquests; és a dir, mesures que permeten fer efectiva la conciliació de les responsabilitats professionals amb la vida personal i familiar, tenint sempre present la principal prioritat, que és el desenvolupament personal, social, emocional, acadèmic i professional de l’alumnat.
Els canvis experimentats per la societat han derivat en una necessitat d’impulsar els corresponents canvis normatius, com ara, d’una banda, la Llei 7/2007, de 13 d’abril, per la qual es va aprovar l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que va suposar una sèrie d’avanços en matèria de permisos per conciliació de la vida personal, familiar i laboral i, d’una altra, la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (LOGFPV), la qual va millorar les condicions personals i professionals del personal empleat públic fent compatible la seua dedicació professional amb la seua vida personal i familiar. Més recentment, el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, d’ara endavant TREBEP, i les modificacions sorgides en aquest per la publicació del Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitat entre dones i homes en l’ocupació i el treball, han realitzat modificacions d’aquesta matèria en la legislació estatal de caràcter bàsic que impliquen la necessitat d’adaptar-les al règim de condicions de treball establit en la normativa autonòmica.
En aquesta mateixa línia, amb la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2021 s’han modificat alguns apartats dels permisos del personal funcionari públic enumerats en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i s’ha introduït una nova redacció dels permisos per defunció, accident o malaltia greu, per lactància de fill menor de 12 mesos, del permís per adopció, per guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, tant temporal com permanent, i del permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment o adopció d’un fill o d’una filla. Així mateix, la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2022 ha modificat l’edat reflectida en l’Estatut de l’empleat públic que afecta el permís per cura de fill menor afectat per càncer o malaltia greu, que passa de 18 a 23 anys, cosa que dona continuïtat a l’objectiu d’aconseguir l’efectiva igualtat entre homes i dones i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Totes aquestes modificacions, juntament amb el temps transcorregut des de l’aprovació del Decret 7/2008, de 25 de gener, han posat de manifest la necessitat d’adaptar-se a les noves normes per a una major eficàcia i eficiència en la gestió diària. D’aquesta manera, el present Decret intenta recollir la corresponsabilitat en el necessari repartiment de les tasques domèstiques i responsabilitats familiars entre els qui formen part d’una llar: parella, fills, filles o altres persones que conviuen en el mateix domicili. L’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes ha de ser un objectiu prioritari, i per això es fa necessari fomentar i impulsar mesures que faciliten la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; conciliació que permeta a qualsevol persona treballadora mantindre al mateix temps una carrera professional plena i alhora exercir el seu dret a la cura de la seua família, al desenvolupament de la seua personalitat, a la seua formació o al gaudi del seu oci i temps lliure.
III
Així doncs, s’actualitza amb normativa posterior a la publicació del Decret 7/2008 el permís de paternitat, d’atenció de fill o filla per malaltia greu i el permís per estat de gestació (setmana 37) per a actualitzar els permisos de formació vinculats a programes europeus i a les noves estructures de formació per a cada cos docent. A més, s’introdueixen una sèrie de permisos nous i canvis que la normativa estatal ja recull, com ara el permís relacionat amb l’adopció, acolliment o guarda amb la finalitat d’adoptar; el permís per a les preceptives sessions d’informació i preparació per al part, el permís per naixement de fills i filles prematurs, la modificació del gaudi del permís de 15 dies per matrimoni i la duració del permís per part, al qual s’afig el supòsit de nounats hospitalitzats.
Així mateix, es recullen una sèrie de llicències dirigides a afavorir l’ampliació o el perfeccionament de la formació del personal docent.
El present decret s’estructura en cinc capítols. Un capítol inicial, dedicat a disposicions generals; el capítol II, dedicat als permisos; el capítol III, dedicat a les llicències (tant les retribuïdes com les no retribuïdes); el capítol IV, dedicat a la reducció de jornada, i el capítol V, dedicat a les vacances del personal docent no universitari. Finalment, s’estableix la distribució competencial en l’autorització de permisos i llicències del personal docent no universitari al servei de l’administració de la Generalitat i es detallen alguns conceptes amb la finalitat d’agilitar la gestió.
IV
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a l’any 2021, aprovat mitjançant l’Acord del Consell de 29 de desembre de 2020.
En la tramitació d’aquest Decret s’han seguit els principis de bona regulació, recollits en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.
Quant al principi de necessitat i eficàcia, com s’ha exposat, la norma respon a la necessitat d’establir per al personal docent empleat públic una estructura de condicions de treball i personals que facen compatible la seua dedicació professional amb la seua vida personal i familiar i que estiguen encaminades a l’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes.
En relació amb el principi de proporcionalitat, la norma conté la regulació adequada i imprescindible i estableix les obligacions necessàries amb la finalitat d’atendre l’objecte que es persegueix.
La disposició compleix també el principi de seguretat jurídica, s’emmarca en la resta de l’ordenament jurídic i respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
El principi de transparència s’ha garantit mitjançant els processos de consulta, audiència i informació públiques i la negociació de la norma en tots els àmbits de participació: Mesa Sectorial d’Educació i Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.
Respecte al principi d’eficiència, la disposició regula les condicions de treball del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, la qual cosa fa possible un treball més coordinat i un millor aprofitament dels recursos disponibles.
El present Decret ha sigut negociat amb les organitzacions sindicals presents en la Mesa Sectorial d’Educació de 20 de gener de 2022, d’acord amb el que s’estableix en la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques.
Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 30 de desembre de 2022,